Keros

Per a altres significats, vegeu «Keros (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaKeros
Imatge

Localització
Map
 36° 53′ 29″ N, 25° 38′ 55″ E / 36.8914°N,25.6486°E / 36.8914; 25.6486
EstatGrècia
Administració descentralitzadaDecentralized Administration of the Aegean (en) Tradueix
RegióEgeu Meridional
Unitat perifèricaRegió de Naxos
MunicipiNaxos and Lesser Cyclades Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població0 (2011) Modifica el valor a Wikidata (0 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície15 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura3,6 (amplada) × 6,7 (longitud) km
Banyat permar Egea Modifica el valor a Wikidata
Altitud432 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Keros (grec: Κέρος) és una illa grega deshabitada del grup de les Cíclades. Té una superfície de 15 km² i el punt més alt fa 432 metres sobre el nivell de la mar.[1] Administrativament, forma part del municipi de Naxos, juntament amb la resta de Cíclades menors.[2]

Keros és coneguda per les troballes que s'hi han fet de la civilització ciclàdica, que va desenvolupar-se al voltant del 2500 aC. En època clàssica era anomenada Cerea (grec antic: Κέρεια, Kéreia), i degué tenir una població, a jutjar per les referències epigràfiques i les troballes arqueològiques, però no n'hi ha gaires referències en els textos literaris.[3]

Dipòsit de Keros[modifica]

Cap de la figura d'una dona (2700–2300 aC)

El «Dipòsit» o «Tresor de Keros» és un gran dipòsit de figuretes ciclàdiques que fou trobat a l'illa de Keros.

En el període 2006-2008, el Cambridge Keros Project, codirigit per Colin Renfrew, va dur a terme excavacions a Kavos, a la costa oest de l'illa.[4] Aquesta zona general es considera com la font de l'anomenat «Keros Hoard» de fragments de figuretes ciclàdiques.[5] El material excavat a 2006-2008 inclou figuretes ciclàdiques, recipients i altres objectes fets de marbre, tots trencats abans de ser dipositats i segurament trencats en altres indrets i portats a Kavos per al seu dipòsit. La manca de fragments que encaixin entre si mostra que només una part del material trencat va ser objecte de dipòsit aquí, i els estudis en curs mostren que els fragments dipositats provenen de diversos indrets.

Daskalio[modifica]

Arpista de Keros (2600 aC), Museu Arqueològic Nacional d'Atenes

En el període 2007–2008, el mateix projecte arqueològic va identificar i excavar un assentament significatiu del període ciclàdic a l'illa de Daskalio, al costat de Keros. Es va excavar una àrea extensa, que va revelar un edifici rellevant de setze metres de llarg per quatre metres d'ample — el més gran d'aquest període a les Cíclades — dins del qual es va descobrir el «dipòsit de Daskalio», que comprèn un cisell, una aixa i una destral de coure o bronze, amb forat per al mànec. Addicionalment a l'excavació, la supervisió de l'illot va mostrar que la major part de la seva superfície — un total de 7.000 metres quadrats — va estar ocupada durant durant el Bronze Antic, cosa que fa que sigui l'enclavament més gran de les Cíclades. A partir d'aquí s'han dut a terme estudis de geomorfologia, geologia, petrologia, petrologia ceràmica, metal·lúrgia i aspectes mediambientals (restes botàniques i de fauna, fitòlits).[4][5]

Referències[modifica]

  1. «Keros», Gran Enciclopèdia Catalana.
  2. Graft, Dieter. Naxos & petites Cyclades Náxos, Donoússa, Iráklia, Koufonísi, Schinoússa : 36 randonnées, les plus belles sur 5 îles grecques. Munic: Graft, 2018, p. 122-123. ISBN 9783981925029. 
  3. «Keraia 2». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. 
  4. 4,0 4,1 «The Cambridge Keros Project». [Consulta: 22 gener 2020].
  5. 5,0 5,1 «The Keros Hoard: Some Further Discussion». [Consulta: 15 novembre 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Keros