Santorí

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaSantorí
Santorini Landsat.jpg

Localització
36° 25′ 00″ N, 25° 26′ 00″ E / 36.416666666667°N,25.433333333333°E / 36.416666666667; 25.433333333333
Població
Total 17.430 (2011)
• Densitat 220,09 hab/km²
Geografia
Part de Cíclades
Superfície 79,194 km²
Banyat per mar Egea
Identificador descriptiu
Zona horària
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Santorí[1] (en grec: Σαντορίνη/Santoríni, antigament coneguda com a Théra o Thíra, Θήρα/ Thíra; en italià Santorini, en turc Santurin Adasi; llatí: Sancta Irini), és el nom d'una illa de l'arxipèlag de les Cíclades a la mar Egea, la capital de la qual és Thera, que fou també l'antic nom de l'illa (en referència a l'heroi Teras). El nom italià Santorini prové de la deformació del nom de la patrona de l'illa, santa Irene (en grec Irini), ja que els colonitzadors venecians no podien pronunciar la theta del nom grec /θ/. Tot i que originàriament l'illa tenia forma arrodonida, després d'una erupció volcànica (l'erupció minoica) l'illa quedà fraccionada. Santorí és un dels llocs on, hipotèticament s'ubica el mite de l'Atlàntida.

Administrativament formava part de l'antiga i ja desapareguda prefectura de les Cíclades, però a partir de l'1 de gener de 2011 és una de les 74 unitats perifèriques de Grècia després de la divisió de l'antiga prefectura.

Geologia[modifica]

Santorí és la més meridional de les illes Cíclades. A la seva rodalia hi ha les illes de Theràsia; a l'oest, Aproinsi (o Aspronisi), al sud de l'anterior a la qual inicialment estava unida, i el grup Kaimeni (amb Pelea, Nea Kaimeni i Mikra), totes, com Thera, d'origen volcànic. Plini situa al 237 aC l'emergència de Theràsia i l'any 3 la de Thia, prop de Hiera, avui desapareguda, i el 46 la de Mikra.

Pelea fou la primera del grup a emergir i ho va fer vers el 197 aC (llavors se la va anomenar Hiera o Automata). Nea Kaimeni, inicialment dues illes, no va emergir fins al 1707.

Geografia[modifica]

Arquitectura típica a Santorini

Santorí té una superfície de 75 km2 i uns 10.000 habitants. Produeix vi i viu sobretot del turisme per les seves cases blanques i la seva terra volcànica.

La capital de l'illa és Thera. Al sud, a l'única zona no estrictament formada per terra volcànica, hi ha la muntanya Elias, el punt més alt de l'illa. L'antiga ciutat estava situada al centre d'un golf, sota el puig de nom Skaro, una mica al nord de la ciutat actual i propera al llogaret de Merovouli. Al puig Skaro hi ha les restes d'un castell construït pels ducs de Naxos.

Església a Ia

La segona ciutat de l'illa és Epanomeria (o Epanomeia), al nord-oest, enfront de l'illa de Theràsia. Les restes d'una antiga ciutat de nom desconegut (amb construccions de diverses èpoques) es troben al sud-est de l'illa, al puig de Messa-Vouno, connectat amb la muntanya Elias per la serralada de Sellada. Messa-Vouno forma un penya-segat a la costa i el cap del mateix nom. Una mica més al sud, a Perissa, també hi ha restes antigues d'un altra ciutat de nom també desconegut. Al sud de Perossa hi ha el cap Exomiti i una mica al nord les restes d'una altra ciutat, que seria probablement Eleusis. Al nord-est de l'illa, al cap Kolumbo, hi ha unes altres ruïnes que podrien ser Melanea.

Història[modifica]

Akrotiri [2] fou una ciutat grega destruïda per un terratrèmol l'any 1550 aC, reconstruïda i finalment destruïda per un volcà. Actualment és un important jaciment arqueològic de l'edat de bronze excavat des de l'any 1967 i en perfecte estat de conservació gràcies al fet que va ser cobert per les cendres de l'erupció minoica.

La tradició diu que Thera va sortir del mar: fou anomenada Calliste i fou poblada pels fenicis dirigits per Cadme. Al cap de vuit generacions fou colonitzada pels espartans dirigits per Teras, fill d'Autesió, que va donar el seu nom a l'illa. Batos de Thera va fundar una colònia a Àfrica, de nom Cirene, que va tenir molta importància en la història (631 aC); Batos fou el fundador de la dinastia Batiada de Cirene. Llavors tenia set districtes, però només dos noms (Eleusis i Oa) han estat conservats per Tolomeu, i un tercer (Melanea) s'ha trobat en una inscripció. Al començament de la Guerra del Peloponès feu costat a Esparta, però després va formar part de la lliga dèlica dirigida per Atenes, i ja no es tenen dades de la seva història. Fou possessió romana i al segle V seu d'un bisbat. Se suposa que va patir atacs dels àrabs de Creta al segle IX i dels àrabs de Sicília i corsaris europeus occidentals més tard. El 1154 al-Idrisi diu que estava deshabitada; fou el primer que l'esmenta com Santurini del nom grec (derivat de santa Irene, la patrona).

Va restar possessió bizantina fins que va passar als venecians el 1205, i fou inclosa al ducat de Naxos. Fou ocupada pels otomans el 1537 (Khayr al-Din Barba-roja), però evacuada, i ocupada després definitivament el 1576 per Piyale Pasha. Va restar en poder dels turcs (per un temps formà part del ducat de Naxos concedit pel soldà a Josep Nasi) durant segles, però amb força autonomia a partir del segle XVII; va patir algunes incursions de pirates venecians tot i que els habitants eren cristians i no hi havia població musulmana; del 1768 al 1774 fou ocupada pels russos. El 1821 es va revoltar contra els turcs i va quedar dins Grècia en la independència del país. El 1831 es va revoltar sense èxit contra el seu primer governador grec, Capodistria. El 1832 l'Imperi otomà va reconèixer la possessió de l'illa a Grècia pel tractat de Constantinoble.

L'any 1956 va patir un devastador terratrèmol

L'any 1967 es van iniciar les excavacions arqueològiques de l'important jaciment dAkrotiri. La repercussió d'aquesta excepcional troballa, unida a l'obertura de l'aeroport (el 1972) i la incorporació de l'illa als circuits habituals dels creuers, van contribuir decisivament a l'expansió de Santorí com a destinació turística.

Llocs d'interès[modifica]

El principal atractiu turístic de l'illa de Santorí son les poblacions de cases blanques enfilades damunt de la cornisa sobre la Caldera de Santorí (Thera, Firostefani, Imerovigli, Ia). La seva arquitectura de base popular sintetitza tradicions culturals diverses, bizantina, otomana i occidental. Es compta entre els exemples més freqüentment esmentats d'arquitectura popular mediterrània, a la qual cosa contribueix de forma molt especial la seva simbiosi paisatgística amb el mar.[3]

L'impacte de la descoberta de l'excepcional jaciment arqueològic d'Akrotiri, excavat a partir de l'any 1967, es considera un factor determinant per al desenvolupament de Santorí com a destinació turística.[4]Una part molt significativa dels objectes trobats a Akrotiri, inclosos alguns conjunts de pintura mural, s'exposen a la mateixa illa, al Museu de Prehistòria de Thera. Una altra part es troba al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.[5] A Thera, a l'anomenat Santozeum, es pot visitar una recreació fotogràfica completa de tots els conjunt pictòrics d'Akrotiri.[6]

Un altre jaciment arqueològic remarcable és el de l'Antiga Thera, situat a Messa-Vouno, que ha proporcionat materials des del període geomètric fins a l'antigüitat tardana.[7][8] Una mostra representativa d'aquests materials és exposada al Museu Arqueològic de Thera

Del periode bizantí sobresurt l'església de Mesa Gonia [9] fundada per l'emperador Aleix I Comnè al segle XI. Els iconòstasis de les esglésies ortodoxes de l'illa tenen com a particularitat el fet de presentar una rica ornamentació de fusta tallada (església de la Presentació i monestir del profeta Elies, ambdós a Pyrgos). Entre les esglésies catòliques sobresurt la Catedral de Sant Joan Baptista de Santorí però la més icònica és sens dubte la petita església de Maria Assumpta de Thera (segle XVIII, amb restauracions) que amb el seu campanar de cadireta amb tres campanes i la seva cúpula blava amb el mar al fons s'ha consagrat com a imatge emblemàtica de l'illa.

Del període venecià es poden trobar algunes torres de guaita i fortificacions (Ia, Emporion, Skaros)

L'arquitectura residencial burgesa del segle XIX és ben representada per la Mansió de G. E. Argyros [10] situada a Messaria o per l'edifici que actualment acull la fundació de l'armador Petros M. Nomikos, a Thera[11]

El far d'Akrotiri és un dels primers que es van fer a Grècia, a finals del segle XIX. Diversos espais relacionats amb les activitats agrícoles tradicionals de l'illa (vi, oli, tomàquet) han estat museitzats.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santorí Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Santorí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Akrotīri». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «General information» (en en-gb). [Consulta: 13 agost 2018].
  4. Olives, María Teresa Magadán; Manero, Irene Rodríguez «Una mirada retrospectiva a les restauracions antigues III. El jaciment d’Akrotiri a l’illa de Santorini, Grècia». UNICUM, 0, 12, 2013, pàg. 5–21. ISSN: 2462-3326.
  5. «Ministry of Culture and Sports | The Thera exhibition». [Consulta: 13 agost 2018].
  6. «The Santozeum Museum | THIRA | SANTORINI» (en en). [Consulta: 13 agost 2018].
  7. «Ancient Thera» (en en-gb). [Consulta: 13 agost 2018].
  8. «Ministry of Culture and Sports | Ancient Thera». [Consulta: 13 agost 2018].
  9. «Ministry of Culture and Sports | Church of Episkopi at Mesa Gonia». [Consulta: 13 agost 2018].
  10. «Ministry of Culture and Sports | George Emanuel Argyros Mansion». [Consulta: 13 agost 2018].
  11. «Santorini Wall Paintings of Thera Petros Nomikos Conference Center Thira Fira Santorini Island Greece». [Consulta: 16 agost 2018].

Vegeu també[modifica]

Coord.: 36° 24.95′ N, 25° 26.5′ E / 36.41583°N,25.4417°E / 36.41583; 25.4417