Síkinos
 Síkinos | ||||
|---|---|---|---|---|
.jpg)  | ||||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Administració descentralitzada | Decentralized Administration of the Aegean (en)  | |||
| Regió | Egeu Meridional | |||
| Unitat perifèrica | Thira Regional Unit (en) | |||
| Municipi | Sikinos Municipality (en) | |||
| Població humana | ||||
| Total | 184 (2011) | |||
| • Densitat | 4,42 hab./km² | |||
| Geografia | ||||
| Part de | Cíclades | |||
| Superfície | 41,676 km² | |||
| Banyat per | mar Egea | |||
| Altitud | 552 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 840 10 | |||
| Fus horari | ||||
| Altres | ||||
| Lloc web | sikinos.gr | |||
Síkinos o Sícinos[1] (en grec: Σίκινος; en italià: Sicandro) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades, situada entre Folegandros i Ios. Té una superfície d'uns 41 km², i una població de poc més de 100 habitants.
La capital, Kastro (Κάστρο, 'castell'), està situada al centre de l'illa, a una elevació d'uns 250 m, i a uns quatre quilòmetres del port, anomenat Aloprónia, i que solament connecta amb les illes veïnes de Folegandros, Ios i Santorí.
A l'antiguitat, els pobladors de Sícinos eren grecs jonis. Segons el mite, transmès per Estèfan de Bizanci i Plini el Vell, el nom de l'illa provenia de l'heroi Sícinos, fill de Toant i de la nimfa Ènoe, i suposadament substituí l'anterior, Ènoe ('illa del vi'), pel conreu de la vinya que hi havia. Durant les guerres Mèdiques, com moltes altres illes, es va sotmetre a Xerxes, però després de la guerra va formar part de la confederació atenesa, ingressant d'aquesta manera a la lliga de Delos.[2] Sícinos constituïa una polis, amb centre urbà al sud-oest de l'illa, a l'indret d'Agia Marina,[3] on es conserven restes de l'antiga ciutat dalt d'un turó, i també d'un temple dedicat a l'Apol·lo Pític, que va ser convertit en església cristiana.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1516. ISBN 9788441224223.
- ↑ 2,0 2,1 Smith, William (ed.). «Sicinos». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 14 gener 2023].
- ↑ Hansen, M. H.; Nielsen, T. H. An inventory of archaic and classical poleis. Oxford University Press, 2004, p. 772.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Síkinos |
