Artafernes (general)
Nom original | (el) Ἀρταφέρνης |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle VI aC Lídia (Turquia) |
Mort | segle V aC |
Sàtrapa | |
Activitat | |
Ocupació | cap militar |
Carrera militar | |
Lleialtat | Imperi Aquemènida |
Conflicte | batalla de Marató |
Família | |
Família | Dinastia Aquemènida |
Pare | Artafernes |
Descrit per la font | Realenzyklopädie der klassischen Altertumswissenschaft Real'nyj slovar' klassicheskih drevnostej po Ljubkeru |
Artafernes (en grec antic Ἀρταφρένης) era un general persa fill d'Artafernes de Lídia.
Era nebot de Darios I el Gran que el va nomenar comandant de l'exèrcit persa després de la revolta jònica, juntament amb Datis que comandava la flota. Artafernes era superior en rang a Datis però aquest tenia de fet el comandament de totes les forces per les seves millors capacitats militars. L'exèrcit es va concentrar a Cilícia i va embarcar en 600 vaixells. Aquesta flota va navegar cap a Samos i després es va dirigir cap a les Cíclades. Van ocupar Naxos i la van cremar, i van seguir Calcis i Erètria a Eubea.
Després, l'exèrcit persa va desembarcar a Marató on els perses en van sortir derrotats a la Batalla de Marató l'any 490 aC, que va fer tornar a Pèrsia a Datis i a Artafernes. Durant la invasió de Xerxes I de Pèrsia, Artafernes va dirigir els contingents de Lídia i Mísia i probablement era sàtrapa de Lídia. En parla sobretot Heròdot.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ Heròdot. Històries, VI, 94-116; VII, 10,2
- ↑ Smith, William (ed.). «Artaphernes». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 31 maig 2021].