Corfú (ciutat)

Corfú
	Κέρκυρα (el)
Localització
	39° 37′ 26″ N, 19° 55′ 17″ E / 39.6239°N,19.9214°E
Estat	Grècia
Entitat territorial administrativa	administració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques
Regió	Regió de les Illes Jòniques
Prefectura	prefectura de Corfú
Municipi	Municipality of Central Corfu and Diapontia Islands (en)
Capital de	departament de Còrcira ; United States of the Ionian Islands (en) ; Corfu Municipality (en) ; Regió de les Illes Jòniques ; Septinsular Republic (en) ; Municipality of Central Corfu and Diapontia Islands (en)
Població humana
Població	23.541 (2021) (561,77 hab./km²)
Llengua	Grec
Geografia
Superfície	41,905 km²
Altitud	10 m
Dades històriques
4 novembre 1798	Esdeveniment clau
4 novembre 1798	Siege of Corfu (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	49100
Prefix telefònic	2661
Altres
Agermanament amb	Koper ; Famagusta ; Meissen ; Troisdorf ; Verona ; Pafos ; Carovigno ; Kruševac ; Zemun ; Bríndisi ; Sarandë
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	→ Europa-Amèrica del Nord
Data	?
Identificador	978
Lloc web	corfu.gr

Corfú (grec: Κέρκυρα, Kérkira) és la ciutat principal de l'illa de Corfú al nord-oest de Grècia. És la capital de l'illa i de la prefectura de Corfú. La ciutat, amb una població de 39.674 habitants (2011) és un centre turístic, i ha tingut un paper important des del segle viii. La ciutat és coneguda com a Kastropolis ('Ciutat Castell') a causa dels seus tres castells. El 2007, la ciutat vella va ser inscrita per la UNESCO a la llista del Patrimoni de la Humanitat.

El municipi de Corfú s'estén en una direcció nord-occidental des de la ciutat a la costa oriental central de l'illa, i té una superfície de 41.905 km i una població total de 39.487 habitants. A part de la ciutat de Corfú, les seves altres ciutats són Kanali (3.556 hab.), Potamós (2.365 hab.), Kontokali (1.616 hab.), Alepoú (1.606 hab.) i Gouviá (952 hab.).

La ciutat de Corfú té una llarga tradició en belles arts. La Societat Filharmònica de Corfú forma part d'aquesta tradició. La ciutat gaudeix d'un clima mediterrani. Els estius són càlids amb una humitat moderada i les temperatures arriben als 33 °C. Els hiverns són suaus i les temperatures ronden els 10 °C.

Nom[modifica]

El nom de Corfú és d'origen medieval, i prové del grec Κορυφώ (Koryfó), derivat de κορυφή (koryfḗ) 'cim', 'part superior', en referència a la part alta de la ciutat, on la població de la ciutat es traslladà durant els períodes d'incursions tardoantigues. Per mitjà del venecià, Koryfó esdevengué Corfú, amb què és coneguda actualment en moltes de llengües.

A l'antiguitat, la ciutat prenia el nom de l'illa: Corcira (grec antic: Κόρκυρα, llatí: Corcȳra), en dòric Cercira (Κόρκυρα, Corcȳra). Segons el mite, Cercira era una nimfa filla d'Asop i la nàiade Metope; el déu Posidó se n'enamorà i la raptà, i de la seva unió nasqué Fèax, epònim dels feacis, que a l'antiguitat s'associaven als corcireus.

Plànol[modifica]

La ciutat de Corfú s'alça sobre la part ampla d'una península, s'acaba en la ciutadella veneciana (Παλαιό Φρούριο en grec) està tallada per un fossat artificial format en un barranc natural, amb una rasa d'aigua salada en el fons, que serveix també com una mena de port esportiu conegut com a Contra-Fossa. La ciutat vella ha crescut dins de les fortificacions, on cada metre de terreny és preciós, és un laberint de carrerons pavimentats amb còdols, de vegades tortuosos però en la seva major part molt agradables, coloristes i molt nets. A aquests carrers se'ls anomena «kantounia (en grec καντούνια) i els més antics de vegades segueixen les suaus irregularitats del terreny mentre que molts d'ells són massa estrets per al trànsit de vehicles. Hi ha un passeig marítim al costat de la costa cap a la badia de Garitsa (Γαρίτσα) i també una bella esplanada entre la ciutat i la ciutadella anomenada «Liston» (en grec, Λιστόν) on abunden els restaurants exclusius i amb estil europeu. El nom Liston ve de l'anglès «List on», en referència a la llista de les tarifes dels venedors, en altres paraules, el menú. La ciutadella estava representada en l'anvers i revers dels bitllets de 500 dracmes de 1983-2001.

Arquitectura[modifica]

Les antigues fortificacions de la ciutat, anteriorment tan àmplies que requerien una força d'entre 10.000 i 20.000 soldats per encarregar-se d'elles, van ser en gran part derruïdes pels anglesos en el segle xix. En diverses parts de la ciutat es poden trobar cases de l'època veneciana, amb alguns trets del seu passat esplendor, però són poques comparades amb les cases neoclàssiques dels britànics del segle xix i principis del xx. El palau, construït el 1815 per Sir Thomas Maitland (1759-1824; Lord alt comissionat de les Illes Jòniques) és una gran estructura de pedra maltesa blanca. Prop de Gasturi hi ha l'Achilleion construït en estil pompeià per l'emperadriu Isabel d'Àustria i adquirit el 1907 per l'emperador alemany Guillem II.

De les 37 esglésies gregues les més importants són la catedral, dedicada a la Mare de Déu de la Cova, la de Sant Spiridon, amb la tomba del sant patró de l'illa, i l'església suburbana de Sant Jàson i Sant Sosípatre, suposadament la més antiga de l'illa. La ciutat és la seu d'un arquebisbat catòlic i un altre grec ortodox, i té un gymnasium, un teatre, una societat agrícola i industrial, una biblioteca i un museu, conservats en els edificis anteriorment dedicats a l'Acadèmia Jònica, que va ser fundada per Frederick North, cinquè comte de Guilford (1766-1827, ell mateix primer canceller el 1824) el 1823, però dissolta al cessament del protectorat anglès. El 1984, durant el govern del primer ministre Andreas Papandreu, es va fundar la Universitat Jònica (en grec Ιόνιο Πανεπιστήμιο) com a descendent de l'antiga Acadèmia Jònica.

Basant-se en l'avaluació de l'ICOMOS de l'antiga ciutat de Corfú, va ser inscrita en la llista de llocs del Patrimoni de la Humanitat. Els experts de l'ICOMOS van destacar que "al voltant del 70% dels edificis anteriors al segle xx daten del període britànic" i que «blocs sencers van ser destruïts» a la ciutat vella pels bombardejos aeris de la Segona Guerra Mundial; van ser «reemplaçats per noves construccions als anys 1960 i els anys 1970». El teixit urbà va ser classificat com predominantment del període neoclàssic «sense trets arquitectònics especials pels que pogués distingir».

Consolats[modifica]

Corfú és seu de molts consolats estrangers:

Àustria: 3 K. Zavitsianou St. Corfu 49100, Tel: +30 26610 44252
Bèlgica: 44 Alexandras Av Corfu 49100, Tel: +30 26610 33788
Xipre: 8 Sotiros St. Corfu 49100, Tel: +30 26610 43915
Dinamarca: 12 Ethnikis Antistasis Corfu 49100, Tel: +30 26610 38089
Finlàndia: Hotel Annaliza Pirgi Corfu 49100, Tel: +30 26610 93438
França: 22 I. Polyla St. Corfu 49100, Tel: +30 26610 26312
Alemanya: 57 Guilford St. Corfu 49100, Tel: +30 26610 31453
Irlanda: 20A Kapodistriou St. Corfu 49100, Tel: +30 26610 33411
Itàlia: 10 Alexandras Av. Corfu 49100, Tel: +30 26610 42433
Països Baixos: Kapodistriou & 2 Idromenon St. Corfu 49100, Tel: :+30 26610 39900
Noruega: 7 Donzelot St. Corfu 49100, Tel: +30 26610 32423
Portugal: Hotel "Ermones Beach" Corfu 49100, Tel: +30 26610 94241
Sèrbia: 19 Moustoxidou St. Corfu 49100, Tel: +30 26610 33960
Espanya: 3 Sofokleus Dousmani St. Corfu 49100, Tel: +30 26610 36421
Suècia: Skaramaga Sq. Corfu 49100, Tel: +30 26610 31386
Suïssa: Corfu Palace Hotel Corfu 49100, Tel: +30 26610 39485
Regne Unit: 2 Alexandras Av & Menekratous St. Corfu 49100, Tel: +30 26610 30055