Guillem II de Prússia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Guillem II d'Alemanya)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGuillem II
Kaiser Wilhelm II of Germany.jpg
Nom original (de) Wilhelm II.
Biografia
Naixement 27 de gener de 1859
Regne de Prússia Berlín, Prússia
Mort 4 de juny de 1941(1941-06-04) (als 82 anys)
Països Baixos Doorn, Països Baixos
Causa de mort Malaltia cardiovascular
Lloc d'enterrament Huis Doorn Tradueix
  Emperador Alemany
15 de juny de 1888 – 9 de novembre de 1918
Abolició de la monarquia →
  Rei de Prússia
15 de juny de 1888 – 9 de novembre de 1918
Religió Luteranisme
Educació Universitat de Bonn
Activitat
Ocupació Estadista
Altres
Títol Príncep d'Orange
Dinastia Casa de Hohenzollern Casa de Hohenzollern
Cònjuge Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg
Hermínia de Reuss
Fills Príncep hereu Guillem
Príncep Eitel Frederic
Príncep Adalbert
Príncep August Guillem
Príncep Òscar
Príncep Joaquim
Princesa Victòria Lluïsa
Pares Frederic III
Victòria del Regne Unit
Germans Prince Waldemar of Prussia Tradueix, Enric de Prússia, Sofia de Prússia, Carlota de Prússia, Victòria de Prússia, Margarida de Prússia i Prince Sigismund of Prussia Tradueix
Premis
Signatura

IMDB: nm0435118
Modifica les dades a Wikidata

Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou Kàiser de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941). El seu regnat fou caracteritzat per l'expansionisme colonial de l'Imperi i la Gran Guerra, que, un cop finalitzada, provocà la caiguda dels Hohenzollern, la formació de la República de Weimar i l'exili holandès.

Família[modifica]

Fill del kàiser Frederic III de Prússia i de la princesa Victòria del Regne Unit, es casà en primeres núpcies amb la princesa Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg, i per segona vegada amb la princesa Hermínia de Reuss. Tingué set fills:

Regnat[modifica]

Molt influït pels ideals polítics, extremadament religiosos i de superioritat de Prússia dins d'Alemanya, de la seva àvia la princesa Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach, féu dimitir a Bismarck (1892) arran de les diferències que tenien sobre la forma amb què s'havia de tractar el moviment obrer. A partir de llavors, Guillem II optà per una política paternalista per tal de guanyar-se el seu suport.

El kàiser i els generals de l'Estat Major alemany.

A l'exterior desenvolupà una política de caràcter expansionista i colonial basada en el desenvolupament econòmic i en la indústria bèl·lica, obtenint escassos triomfs: els territoris de Kian-Chow (1897), les illes Marianes i Carolines (1899), la part occidental de Samoa, i el reconeixement anglofrancès de la sobirania sobre el Togo i el Camerun. Proclamà la sobirania sobre l'Àfrica Oriental (1891) i l'Àfrica del Sud-oest (1892) i ordenà el desembarcament a Tànger per impedit l'avenç francès al Marroc (1905); la crisi internacional originà la Conferència d'Algecires (1906). Aquestes crisis internacionals, juntament amb les guerres balcàniques, feren difícils les relacions entre la Triple Aliança (1882) i la Triple Entesa (1907). Després de l'assassinat de l'arxiduc d'Àustria a Sarajevo (1914), Guillem II, segur de la superioritat alemanya sobre França i Imperi Rus, els declarà la guerra (Primera Guerra Mundial).

Exili[modifica]

En acabar el conflicte el 1918 fou obligat a abdicar i hagué d'exiliar-se als Països Baixos.[1] Al llarg de la dècada de 1920 i sobretot arran de l'ascens a la presidència d'Alemanya del monàrquic mariscal Paul von Hindenburg, les expectatives de restitució de la casa dels Hohenzollern augmentaren però aquestes es veieren tallades de forma dramàtica arran de l'ascens de Hitler al poder l'any 1933. Malgrat que el mateix Guillem II mai simpatitzà amb el nou règim, moltes persones al seu voltant des d'un primer moment es mostraren entusiastes del règim nacionalsocialista; aquest fou el cas de la seva segona esposa, la princesa Hermínia de Reuss, el seu fill primogènit August Guillem de Prússia, o el seu nebot el príncep Felip de Hessen-Kassel, landgravi de Hessen-Kassel. La mort de Guillem II ocorregué a Doorn l'any 1941, on també fou sepultat.


Precedit per:
Frederic III
Emperador d'Alemanya
Estendard del II Reich

18881918
Succeït per:
Friedrich Ebert (president)

Referències[modifica]

  1. Macdonogh, Giles. The Last Kaiser: William the Impetuous (en anglès). Weidenfeld & Nicolson, 2001, p.425. ISBN 978-1-84212-478-9.