Friedrich Ebert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFriedrich Ebert
Friedrich Ebert.jpg
 1r President d'Alemanya
1r de la República de Weimar (1919-1933)
Standarte Reichspräsident 1921-1926.gif
11 de febrer de 1919 – 28 de febrer de 1925
Emperador de l'imperi Alemany
Guillem II
Paul von Hindenburg
Hans Luther com a President interí
 9è Canceller d'Alemanya
9è de l'imperi Alemany (1871-1918)
1r de la República de Weimar (1919-1933)
9 de novembre de 1918 – 11 de febrer de 1919
 31è Ministre-President de Prússia
31è de l'Imperi Alemany (1871-1919)
1r de la República de Weimar (1919-1933)
9 de novembre de 1918 – 11 de novembre de 1918
Dades biogràfiques
Naixement 4 de febrer de 1871
the German Empire Heidelberg (Regne de Wurtemberg, Imperi Alemany)
Mort 28 de febrer de 1925(1925-02-28) (als 54 anys)
Germany (2-3) Berlín (República de Weimar)
Causa de mort Peritonitis
Sepultura Bergfriedhof
Residència Bremen
Nacionalitat Alemanya
Ciutadania Imperi Alemany
República de Weimar
Religió Luteranisme
Activitat professional
Ocupació Polític
Ocupador Bremer Citizen newspaper
Llengua alemany
Altres dades personals
Partit polític SPD
Cònjuge Louise Ebert
Fills
Signatura

IMDB: nm0248123
Modifica dades a Wikidata

Friederich Ebert (Heidelberg, Baden-Württemberg, 1871 - Berlín, 1925) fou un polític alemany, President d'Alemanya del 1919 al 1925.[1]

Pedra commemorativa a la plaça de l'Ajuntament a Wedel

Era baster d'ofici i tingué una intensa activitat sindicalista a Bremen, on esdevingué militant del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya. El 1905 es traslladà a Berlín com a secretari del seucomitè central. Fou escollit diputat al Reichstag, i hi compartí el lideratge del seu partit amb Hugo Haase (1913) i amb Philipp Scheidemann (1917). Iniciada la Primera Guerra Mundial, votà a favor dels crèdits de guerra, contra el parer de l'ala esquerra del partit i de Haase, que formaren el Partit Socialista Independent el 1917. Prestà suport al canceller príncep Maximilià de Baden el 1918, i, malgrat la seva posició favorable al manteniment d'una monarquia parlamentària, acceptà, a la caiguda de Guillem II d'Alemanya, la direcció del govern provisional. Sufocà l'aixecament espartaquista (gener del 1919), i pel febrer següent fou elegit primer president de la República per l'assemblea constituent de Weimar, amb caràcter provisional. El seu mandat fou prorrogat el 1922 i morí poc abans de concloure'l. Acceptà el tractat de Versalles i intentà de mantenir una posició de centre.


Precedit per:
Guillem II de Prússia (emperador)
President de la República de Weimar
Estendard de la República de Weimar

19191925
Succeït per:
Paul von Hindenburg
Hans Luther com a President interí
Precedit per:
Maximilià de Baden
Canceller d'Alemanya
19181919
Succeït per:
Philip Scheidemann
Precedit per:
Maximilià de Baden
Ministre-President de Prússia
1918
Succeït per:
Paul Hirsch
Precedit per:
Hugo Haase i August Bebel
Copresident del SPD
Copresidència amb:
Hugo Haase (1913-1916)
Solament (1916-1917)
Philipp Scheidemann (1917-1919)

1913-1919
Succeït per:
Otto Wels i Hermann Müller

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Friedrich Ebert». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.