Cereàlia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentCereàlia
Alma Tadema Spring.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusfestival Modifica el valor a Wikidata
CommemoraCeres Modifica el valor a Wikidata
Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma

Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.[1]

Sembla que la festa del culte a Dèmeter es va introduir a Roma l'any 493 aC pels guardians dels llibres sibil·lins, que la van assimilar a la deessa romana Ceres, i li van construir un temple (Aedes Cereris Casa de Ceres) prop del Circ Màxim. El ritual de la festivitat era completament grec, les sacerdotesses eren gregues i les oracions i els cants es feien en llengua grega, segons diu Ciceró. quest culte estava acompanyat dels Ludi Ceriales o "Jocs de Ceres", sota la direcció dels edils plebeus, i era un festival pròpiament del poble, però s'hi convidava als patricis a assistir-hi, segons Aulus Gel·li. Al principi els Jocs només es feien de forma extraordinària, diu Titus Livi, però després es van celebrar anualment, normalment del 12 al 19 d'abril, i l'últim dia es deia pròpiament Cerialia. Aquest festival commemorava el retorn de Prosèrpina a la terra, i per això tots els assistents hi anaven vestits de blanc. No es permetia cap sacrifici cruent, a part del sacrifici d'una truja, i les ofrenes consistien en pastissos, mel i encens. El dia de la Cerialia a tot el país es celebraven professons pels camps, i a Roma una professó fins al circ. La data exacta de la celebració de la festa és incerta: podria començar l'12 d'abril i acabar el 19 d'abril (o podria començar en els idus d'abril, és a dir el 13 d'abril o fins i tot el 7 d'abril.

Titus Livi diu que se celebrava un segon festival al mes d'agost, i era una festa d'acció de gràcies, però només hi assistien dones vestides de blanc i portaven ofrenes de fruits. Es preparaven per la festa amb nou dies de dejuni i separades dels seus marits.[2]

Referències[modifica]

  1. Segons Ovidi a la seva obra Fasti IV, 414.
  2. Smith, William (ed.). «Cerialia». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 20-XI-2020].

Enllaços externs[modifica]