Larentàlia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Larentàlia també Larentinae[1] i Larentinàlia,[2] fou un festival romà en honor als lars, celebrat a l'antiga Roma.[3]

Orígens[modifica]

Situació del Velabrum, lloc de la Larentàlia.

Sembla que aquesta celebració va ser promoguda per Acca Laurèntia, és a dir que els seus orígens es remunten a la fundació de la ciutat.[4] Aquesta dona fou la mare adoptiva de Ròmul i Rem, els quals, després de morts van ser venerats com a lars protectors de Roma. Això explica perquè durant la festivitat de la Larentàlia els sacrificis els oficiava el Flaminis Quirinalis,[5] el sacerdot del déu Quirí i de Ròmul, considerat fill de Quirí. Plutarc va escriure que el qui oficiava aquesta cerimònia era el flamen martialis, el sacerdot de Mart, però Georges Dumezil opina que molt probablement es tracta d'una confusió d'aquest escriptor grec, el qual va identificar Quirí amb Mart perquè tots dos eren déus amb atribucions relacionades amb la guerra.[6]

El culte als lars, els esperits protectors dels avantpassats, es creu que era de procedència etrusca.

Lloc i data[modifica]

Tot i que la funció dels lars i el seu àmbit d'acció eren les parets de cada residència familiar, la Larentàlia començava la celebració amb un sacrifici al Velabrum, el lloc on segons la tradició es va enterrar el cos d'Acca Laurèntia.[7] Aquest indret era una esplanada entre el Fòrum Romà i els turons Capitoli i Palatí. Pel que fa a la data, la festivitat se celebrava en un principi al desembre el dia dècim abans de les calendes de gener.[8][7] Per disposició d'August es va passar a celebrar dues vegades a l'any[9] la segona a l'abril coincidint amb la festa en honor a Ròmul, del qual August clamava ser un descendent.


Referències[modifica]

  1. Marc Terenci Varró "Ligua Latina VI,24
  2. Lactanci "Divinarum Institutionum Libri VII" I,1,20; Macrobi "Saturnalia" I,10,11.
  3. William W. Fowler, "The Roman Festivals of the Period of the Republic", Londes, 1908, p. 275-276
  4. Cató el Vell "Origines" fr. 8; Marc Terenci Varró "De Lingua Latina" V,85
  5. Aule Gel·li, "Noctes Atticae", VII
  6. Georges Dumézil, "La Religion romaine archaïque", ed.Payot, 2000, p.279-280
  7. 7,0 7,1 Macrobi, "Saturnalia", I, 10
  8. Inscrit en el Fasti Antiates Maiores
  9. Plutarc, "Vides paral·leles: Ròmul" IV-V

Bibliografia[modifica]

  • Helene Henderson, Sue Ellen Thompson. "Holidays, Festivals and Celebrations of the World Dictionary", Vol. 2. Detroit: ed. Omnigraphics, 1997.. 
  • Helene Henderson, Sue Ellen Thompson. "Holidays, Festivals and Celebrations of the World Dictionary", Vol. 4. Detroit: ed. Omnigraphics, 2009.