Poplifugia
| Tipus | festival festivitat religiosa  | ||
|---|---|---|---|
| Dia | 5 de juny | ||
| Religió | religió de l'antiga Roma | ||
La poplifugia o populifugia era una celebració d'origen poc clar, vinculada a dues festes consecutives del calendari de l'antiga Roma (la Nonae Caprotinae i la Vitulatio) perquè sembla que tenien un fons comú.[1][2]
Interpretacions de la Poplifugia[modifica]
La poplifugia, també escrit populifugia significa literalment «les persones van fugir». L'any 389 aC, poc després del saqueig de Roma per part dels gals, els habitants de Ficulea i Fidenes es van alçar en armes contra els romans.[3] Els ciutadans, veient-los venir van fugir de la ciutat i, un cop al bosc, es van organitzar per contraatacar, de manera que finalment van obtenir la victòria. Cada 5 de juny, a Roma es festejava aquest dia agraint als déus la protecció dels ciutadans durant la fugida.
L'historiador Macrobi, va situar erròniament aquesta festa en les nones i diu que la fugida va ser per un atac dels toscans.[4]
La versió de Dionís d'Halicarnàs és bastant diferent, ja que situa la fugida amb un fet relacionat amb la mort del rei Ròmul.[5][6] Dionís es basava en un passatge de Titus Livi que narrava la següent llegenda: Ròmul va morir i el seu cos va desaparèixer durant una violenta tempesta, que se'l va endur pels cels. Les seves tropes el buscaven desconsolats a prop del pantà de la Cabra. Llavors Ròmul es va aparèixer a un d'ells per tranquil·litzar-los amb el següent missatge:
«Romans, va dir Proculus Julius, Ròmul, pare de la nostra ciutat ha baixat dels cels a trenc d'alba i s'ha aparegut davant dels meus ulls; i, mentre jo m'estava dret davant d'ell, ple d'admiració i reverència, li vaig demanar si em permetia mirar-lo a la cara: "Ves, m'ha dit, i anuncia als romans que la voluntat del cel és fer de la meva Roma la capital del món. Que posin en pràctica doncs, l'art de la guerra. Que aprenguin i ensenyen als seus fills que cap poder humà no pot superar les armes romanes." En dient això, es va alçar en l'aire i es va allunyar.»
Amb aquest fet sorprenent els romans van comprendre que el seu rei s'havia convertit en un déu i el van identificar amb Quirí.
Referències[modifica]
- ↑ H.H. Scullard, Festivals and Ceremonies of the Roman Republic. Cornell University Press, 1981, p.45-46
- ↑ Daremberg, Saglio, "Dictionnaire des Antiquités Grecques et Romaines", Librairie Hachette et Cie., Paris, 1877‑1919, vol 1, p.957
- ↑ Marc Terenci Varró. De lingua latina, VI,18
- ↑ Macrobi Saturnalia, II, 2
- ↑ Dionís d'Halicarnàs. Rhōmaikē archaiologia, II, 76
- ↑ Joachim Marquardt, Romische Staatsverwaltung, III, 325
- ↑ Titus Livi Ab Urbe Condita, I, 16
