Fordicídia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentFordicídia
Tipusfestival Modifica el valor a Wikidata

La Fordicídia (en llatí: Fordicidia) era la festivitat religiosa per obtenir la fertilitat, celebrada en l'antiga Roma, entesa com una necessitat pel correcte desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia. S'acostumava a celebrar el 15 d'abril,[1][2][3][4] invocant Tellus, la divinitat que representava la terra i era el preàmbul del festival en honor de Ceres, la deessa dels camps de cereals.[5]

La vaca prenyada, víctima de la Fordicidia.

Context[modifica]

En el calendari religiós romà el mes d'abril (Aprilis) estava dedicat a deïtats de caràcter femení o ambigu, celebracions que començaven el dia primer (calendes) amb un festival dedicat conjuntament a Venus i a Juno.[6] Les altres festivitats d'aquest mes relacionades amb la vida agrària eren: la Palília, dels pastors, el dia 21; la Robigàlia el 25, demanant allunyar els llamps de les terres de conreu ;[5] i la Vinàlia, una de les dues celebracions relacionades amb el vi, que ocupava el darrer dia del mes. De totes elles la Fordicídia i la Robigàlia eren els rituals més antics del culte romà.[7]

Etimologia[modifica]

Existeix una explicació etimològica que va proporcionar a l'antiguitat Marc Terenci Varró. La paraula Fordicidia procedeix de l'adjectiu forda aplicat a les vaques prenyades i de l'expressió fordae caedendae, les vaques prenyades que anaven a ser sacrificades per oferir-les a la deessa terra.[8] També es feia servir la paraula Hordicalia, derivat d'horda, amb el mateix significat que forda.[7][9][10]Servi Maure Honorat va escriure que aquesta festa era d'origen sabí, així que és possible que horda i hordicidia siguin les formes purament llatines i que forda i fordicidia siguin termes sabins.[11][12]

Danielle Porte va fer una interpretació de la Fordicídia, relacionant-la amb la festa dels forns (Fornacàlia), basant-se en un text de Plini[13] que diu que el material per la Fornacàlia era l'ordi. L'ordi es diu en llatí hordeum i segons Quintilià[14] hi havia una segona forma per dir ordi que era fordeum, i això explicaria la duplicitat de formes Hordicidia/Fordicidia i també Hordicalia/Fordicalia. Segons D Porte tant l'ordi com el fetus eren entesos com a portadors de fecunditat.[15]

Origen[modifica]

Faunus, l'inspirador el ritual.

Segons la tradició aquesta celebració va ser instituïda pel rei Numa Pompili a qui s'atribueix la creació de la majoria de les lleis que regulaven la vida religiosa dels romans. Es deia que el déu Faunus es va aparèixer en somnis a Numa transmetent-li un missatge: «Amb la mort de bestiar, rei, Tellus serà aplacat: Dos bòvids, però que el sacrifici d'una sola vaca aporti dues ànimes».[16] Numa va interpretar-lo de la següent manera: Si oferia un sacrifici a Tellus consistent en una vaca prenyada, això mitigaria les dures condicions de vida dels camperols romans.[17]

Descripció[modifica]

Tot i que era un ritual públic, ja que es feia pel bé de l'estat, també se celebrava en privat, en àmbits familiars reduïts a l'entorn d'una granja. Generalment consistia en un ritual públic, que es feia al Capitoli i un altre a cadascuna de les trenta cúries, la divisió de la ciutat més antiga després de la feta per Ròmul a partir de les tribus originals de la fundació. Aquest era el primer dels dos festivals relacionats amb les curiae. L'altre era la Fornacàlia del febrer, que diferia d'aquest en que no hi havia una cerimònia de caràcter estatal en correspondència a les cerimònies locals [18] i en què la seva data variable era establerta anualment pel curio maximus.[19]

Virgo Vestalis Maxima, la gran sacerdotessa oficiava la cerimònia.

En la cerimònia estatal de la Fordicídia, la Vestal Màxima i les seves ajudants, extreien el fetus del ventre de la vaca i l'incineraven. Les cendres restants les aprofitaven com a ingredient per fer una substància anomenada suffimen, elaborada amb la unió de les cendres i la sang recollida en la festivitat del Cavall d'octubre de l'any anterior, que mesclaven amb les tiges de la planta dels fesols que en restaven després de collir-los.[20] Aquest suffimen s'escampava per damunt de les fogueres de la Palília, la festa que es portava a terme per purificar els pastors i els seus ramats d'ovelles.[21] El sacrifici de la Fordicídia i la preparació del suffimen constituïa el primer esdeveniment públic de l'any en què participaven les verges vestals.[7]

Interpretació[modifica]

El sentit d'aquest ritual, segons va suggerir Ovidi i també Joan Laurenci, a la seva obra De Mensibus liber, era assegurar la fertilitat dels camps acabats de sembrar i que ja creixien a l'interior de la Mare Terra, representada per Tellus.[22] Com passava en altres rituals presidits per les vestals, el vedell no nat era considerat una criatura intermèdia: encara no nascut però viu; sense ser una víctima de ple dret i, en canvi, era sacrificat. L'actuació de les vestals en la reutilització d'elements emfatitzava la importància dels detalls per la vida a la terra, lligant la salut i seguretat dels ramats amb la seguretat de la ciutat, incloent especialment la seva seguretat militar contra les invasions.[23]

Preparació d'un sacrifici amb un bòvid.

Probablement la Fordicídia es va deixar de celebrar juntament amb les altres festes de l'antiga religió romana, a partir de la prohibició de l'emperador Teodosi I l'any 391, però ja abans havia caigut en desús per la introducció de les creences cristianes, ja que no consta en el calendari del 354.[24]

Comparacions[modifica]

William Fawler va establir un paral·lelisme amb un ritual de la religió xinesa que havia observat i descrit l'ambaixador britànic en aquell país, John Barrow, l'any 1804. Al Temple de la Terra, es portava en processó una gran vaca de porcellana, llavors se l'esmicolava i se'n treien de l'interior figures que representaven petites vaques, les quals es distribuïen entre els assistents com a símbol portador de bona sort durant l'època de creixement de la collita. Fowler va especular que aquest ritual xinès devia ser la representació d'un ritual anterior consistent en el sacrifici d'una vaca prenyada, tal com es feia en la religió romana, però que els xinesos havien transmès els beneficis del ritual a un objecte (Fetitxisme).[25]

Georges Dumézil també va fer una comparació, però amb el sacrifici bramànic de l'aṣtāpadī, («la vaca de les vuit potes»), el sacrifici gairebé idèntic d'una vaca prenyada.[26]

Referències[modifica]

  1. ↑ Ovidi, Fasti, IV, 629; diu exactament que se celebrava el tercer dia després els idus de Venus.
  2. ↑ G Dumézil, p. 376-378
  3. ↑ Catàleg CIL: Corpus Inscriptionum Latinarum I, p.315
  4. ↑ S Weinstock 1933, p. 143-144
  5. ↑ 5,0 5,1 Mary Beard; J.A. North; S.R.F. Price, p. 45
  6. ↑ William Warde Fowler, The Roman Festivals of the Period of the Republic, Londres, 1908, p. 66–67
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 W Fowler, Roman Festivals, p. 71
  8. ↑ Marc Terenci Varró, De lingua latina 6, 15
  9. ↑ Marc Terenci Varró, De re rustica II, 5, 6.
  10. ↑ Danielle Porte, La «boucherie sacrée'» du 15 avril, ed.Latomus, t. 62, nº 4, 2003, p. 784-785
  11. ↑ Servi Maure Honorat In Vergilii carmina commentarii, II, 140
  12. ↑ Joshua Whatmough, »Fordus and Fordicidia», publicat A: The Classical Quarterly, vol. 15, nº 2, 1921, p. 108-109
  13. ↑ Plini el Vell, Naturalis Historia, XVIII, 14
  14. ↑ Quintilià, De Institutione Oratoria, I, 14, 14
  15. ↑ Danielle Porte, La «boucherie sacrée» du 15 avril, Latomus, t. 62, nº 4, 2003, p.781
  16. ↑ Ovidi, Fasti IV, 641–666:«morte boum tibi, rex, Tellus placanda duarum: / det sacris animas una iuvenca duas».
  17. ↑ Vyacheslav V. Ivanov, «Fundamentals of Diachronic Linguistics». En: Semiotics around the World: Synthesis in Diversity, ed.Mouton de Gruyter, 1994, vol. 1, p. 64–66,(amb comparació amb ritus vèdics i hitites).
  18. ↑ W Fowler, Roman Festivals, p. 71, 303;CJ. Smith, The Roman Clan, p. 206–207
  19. ↑ H.H. Scullard, History of the Roman World 753 to 146 BC, ed.Routledge, 1980, p. 68; Kurt A. Raaflaub, Social Struggles in Archaic Rome: New Perspectives on the Conflict of the Orders, ed.Blackwell, 1986, 2005, p. 109
  20. ↑ Ovidi, Fasti IV, 731–734; Daniel P. Harmon, «Religion in the Latin Elegists». A: Aufstieg und Niedergang der römischen Welt 2.16.3,1986, p. 1958
  21. ↑ M Beard i altres, p. 53, 383
  22. ↑ Ovidi, Fasti IV, 633.; Joan Laurenci, De Mensibus 4.49
  23. ↑ M Beard i altres, p. 53
  24. ↑ M Beard i altres, p. 383
  25. ↑ W Fowler, p. 72
  26. ↑ Georges Dumézil, Rituels indo-européens à Rome, París, ed.Klincksieck, 1954, capítol 1: « Fordicidia », p. 11-26

Bibliografia[modifica]

  • Mary Beard; J.A. North; S.R.F. Price. "Religions of Rome: A History", vol. 1. ed.Cambridge University Press, 1998. 
  • C J Smith. "The roman clan: The Gens from Ancient Ideology to Modern Anthropology". ed.Cambridge University Press, 2006. ISBN 978-0-521-85692-8. 
  • Georges Dumézil. "La Religion romaine archaïque". París: ed. Payot, 1974. ISBN 978-2228892971. 
  • William Warde Fowler. "Roman Festivals". ed.Harvard University, 1899. 
  • Stefan Weinstock. "Tellus". publicat en: Glotta, nº 22, 1933. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fordicídia&oldid=32320182»