Equirria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentEquirria
TipusFestes romanes
festivitat religiosa Modifica el valor a Wikidata
Dia24 de febrer
14 de març Modifica el valor a Wikidata
Soldat roma a cavall

L'Equirria (de vegades escrit Ecurria) era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març.[1]

La paraula Equirria és una contracció de les paraules equi curria («cursa amb cavalls») i tant podien ser amb carros o només amb cavalls.

Lloc[modifica]

Les Equirria es feien al Camp de Mart, fora dels límits sagrats de la primitiva Roma (pomerium).[2][3] Però el lloc exacte no està clar, s'han proposat tres enclavaments: Podia ser un espai a prop de l'altar de Mart que hi havia en aquesta zona; o en el Tarentum, el lloc on es feien els ludi tarentini, també anomenats ludi Saeculares;[4] o el Trigarium.[5] Quan hi havien crescudes del Tíber, les activitats es traslladaven al turó Celi, on hi havia un espai obert sense estructures permanents.[6][7][8][9]

El calendari[modifica]

La tradició diu que les Equirria van ser creades per Ròmul, el rei que deia ser descendent de Mart.[10] Les dates de l'equírria han aparegut en els calendaris més antics, fets en pedra.[11] Michael Lipka descriu aquesta festivitat com a part d'una "focalització temporal" dins la concepció romana de divinitat. L'equírria del 24 de febrer, donava l'inici a un seguit de dies dedicats a Mart, de vegades compartits amb altres divinitats, com el calendes, compartit amb Juno; després hi havia una segona Equírria el 14 de març, uns dies després venia l'Agonàlia del 17 de març i el Tubilustrium del 23 de març.

En acabar la temporada de guerra hi havia una tercera Equirria, el 15 d'octubre, que precedia a dues festes més en honor de Mart: l'Armilustrium del 19 d'octubre i el Tubilustrium del 23 d'octubre.[12]

L'Equírria del febrer coincidia amb l'acabament de l'any, segons el calendari romà. La del març se celebrava el dia abans de l'idus, que marcava la commemoració de l'Anna Perenna, el nom de la qual expressava la continuació de l'any. L'equírria del 14 de març i el Regifugium eren les dues festivitats que calia celebrar en un dia parell del calendari, fet per al qual encara no s'ha trobat explicació. Georg Wissowa creu que l'equírria del març probablement es va començar a celebrar l'idus però es va passar al dia anterior per no entrar en conflicte amb altres celebracions religioses; altres creuen que van desplaçar l'equírria a un dia que els convenia entre les nonae i l'idus, però que era casualitat si coincidia amb la vespra de l'idus. També hi ha la possibilitat que canviés de data degut als reajustaments en passar d'un calendari lunar al recompte anual, en relació al sol, però fos com fos, les curses de cavalls marcaven els acabaments de l'any.[13][14]

Interpretació[modifica]

Originalment, les Equirria podien haver destacat per les curses a cavall, com passava amb les antigues celebracions de la Consuàlia[15] i els Ludi taurii. Més que per les curses de carros.[16] era una manera de congraciar-se amb els déus de l'inframón (di inferi).[17][18] Hendrik Wagenvoort ha especulat que l'arcaic déu Mart, abans d'adquirir forma humana, "era concebut com el déu de la mort i de l'inframón amb forma de cavall."[16]

William Warde Fowler interpreta aquesta festivitat com una lustratio o purificació dels cavalls, establint un paral·lelisme amb l'armilustrium (purificació de les armes), ja que els cavalls eren part important en les estratègies de guerra.[19] Aquesta teoria es basa també en que tenien lloc dins d'un període generalment acceptat com "el festival en honor de Mart",[20] o bé a la cloenda del període de guerres, a l'octubre.[21] L'escassetat de proves sobre l'Equírria, igual com passa amb altres festes arcaiques, pot indicar que es van conservar pel bé de la tradició religiosa, encara que no anessin adreçades a les masses populars.[22]

Referències[modifica]

  1. ↑ John H. Humphrey, p.560
  2. ↑ Ovidi, Fasti II, 860
  3. ↑ Jörg Rüpke, The Roman Calendar from Numa to Constantine: Time, History, and the Fasti, 2011, p. 75
  4. ↑ Hendrik Wagenvoort, p. 224.
  5. ↑ John H. Humphrey, p.560, 684–685 i nota 72
  6. ↑ Sext Pompeu Fest, "de Verborum Significatione", 117
  7. ↑ Ovidi, Fasti 2.519–520
  8. ↑ Gregory S. Aldrete, Floods of the Tiber in Ancient Rome, p. 38,67,79,96
  9. ↑ Robert E.A. Palmer, The Archaic Community of the Romans. Cambridge: Cambridge University Press, 2009, p. 150
  10. ↑ Geoffrey S. Sumi, Ceremony and Power: Performing Politics in Rome between Republic and Empire. Michigan: University of Michigan Press, 2005, p. 288
  11. ↑ Hendrik Wagenvoort, p. 225
  12. ↑ Michael Lipka, Roman Gods: A Conceptual Approach. Londres: Brill, 2009, p. 37. El punt de vista de Georg Wissowa està resumit en C. Bennett Pascal, «October Horse». A: Harvard Studies in Classical Philology núm.85, 1981, p. 264
  13. ↑ Hendrik Wagenvoort, p. 224-227
  14. ↑ Frank Bernstein, Complex Rituals: «Games and Processions in Republican Rome». A: A Companion to Roman Religion, ed.Blackwell, 2007, p. 223; C. Bennett Pascal, «October Horse». A: Harvard Studies in Classical Philology núm.85, 1981, p. 6; Robert Turcan, The Gods of Ancient Rome. Londres: Routledge, 2001, p. 65; Lipka, Roman Gods, p. 39; William Warde Fowler, The Roman Festivals of the Period of the Republic, 1908), p. 44 i seg.
  15. ↑ Tertul·lià, De spectaculis 5, diu que Ròmul va intercanviar les dates de la Consuàlia i l'Equírria.
  16. ↑ 16,0 16,1 Hendrik Wagenvoort, p. 228
  17. ↑ John H. Humphrey, p.544-548
  18. ↑ Auguste Bouché-Leclercq, Manuel des Institutions Romaines París: Hachette, 1886, p. 549; «Purificazione». A: Thesaurus Cultus et Rituum Antiquorum (LIMC, 2004), p. 83.
  19. ↑ W.W. Fowler, Religious Experience, p. 98, 217
  20. ↑ Hendrik Wagenvoort, «On the Magical Significance of the Tail». A: Pietas: Selected Studies in Roman Religion. Londres: Brill, 1980, p. 148; John Scheid, An Introduction to Roman Religion. Indiana University Press, 2003, p. 51
  21. ↑ W.W. Fowler, Roman Festivals, p. 249
  22. ↑ Jörg Rüpke, «Communicating with the Gods». A: A Companion to the Roman Republic. Wiley-Blackwell, 2010, p. 224

Bibliografia[modifica]

  • John H. Humphrey. " Roman Circuses: Arenas for Chariot Racing". ed.University of California Press, 1986. 
  • Hendrik Wagenvoort. "The Origin of the Ludi Saeculares,". " Studies in Roman Literature, Culture, and Religion" ed.Brill, 1956. 
  • William Warde Fowler. "Roman Festivals". ed.Harvard University, 1899. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Equirria&oldid=30256846»