Ample de via

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Amplades de via dominants a cada país.

L'amplada de via és la distància entre les cares internes dels rails d'una via fèrria. Al món hi ha deu amplades de via normalitzades, i unes quantes més per a aplicacions especials (mineria, pedreres, etc. A alguns països n'hi pot haver més d'una.

Museu del Ferrocarril de Catalunya

Amplades arreu del món[modifica | modifica el codi]

Amplada Utilitzada a
600 mm És la del Sistema Decauville a Portugal i al Brasil, al ferrocarril turístic de l'Alt Llobregat a Catalunya, a Xile a l'extint Ferrocarril Militar de Pont Alt fins al Volcà, Calaix del Maipo, i a l'Argentina fins al 1960 al Ferrocarril Econòmic Correntino, amb un recorregut de 180 km
762 mm Àustria, Bòsnia i Hercegovina, Eslovàquia, Hongria, Índia, Polònia, República Txeca, Romania i Sri Lanka.
914 mm Canadà (Whitepass and Yukon Railroad, White Pass and Yukon Route,[1]), Colòmbia, Estats Units, El Salvador, Guatemala i Perú.
1.000 mm ( trocha métrica o amplada mètrica) - A l'est d'Àfrica, Alemanya, Argentina, suadad-est d'Àsia, Bangla Desh, Birmània, Bolívia, Brasil, Xile, Espanya, Grècia, Índia, Iraq, Pakistan, Portugal, Suïssa i Vietnam. També és el de la línia L8 del Metro de Barcelona.
Austràlia, Equador, Xile, Costa Rica, Ghana, Indonèsia, Japó, Nigèria, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Sudan i Terranova (fins al setembre de 1988, Newfoundland Railway).
1.435 mm (també denominada amplada de via normal, amplada internacional o amplada UIC) - Al nord d'Àfrica, Alaska, Argentina, Austràlia, Canadà, Xile (Metro de Santiago a totes les seves línies), Colòmbia (FC del Serradell i Metre de Medellín), Xina, Corea del Nord, Corea del Sud, Estats Units, a gran part d'Europa, Iran, Iraq, Israel, Japó (Shinkansen), Mèxic, Paraguai, Perú, Uruguai i Veneçuela. El Metro de Barcelona té aquesta amplada a les línies L2, L3, L4, L5, L6, L7, L9, L10 i L11.
1.520 mm Mongòlia, Rússia i a tots els països de l'antiga Unió Soviètica.
1.524 mm Finlàndia i al Panamà.
1.600 mm Austràlia, el Brasil i Irlanda.
1.668 mm (amplada ibèrica) Espanya (a excepció del TGV, que té 1.435 mm, i d'algunes línies menors) i Portugal.
1.674 mm (amplada ibèrica antiga) Catalunya, Espanya, a la línia 1 del Metro de Barcelona.
1.676 mm Argentina, Bangla Desh, Xile (EFE), l'Índia, el Pakistan i Śri Lanka.

Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya tenen les següents amplades:

  • Línia Barcelona Sarrià fins al 1905: 1.674 mm
  • Línia Barcelona-Vallès des del 1905 fins a l’actualitat: 1.435 mm
  • Línia Llobregat-Anoia des de l’origen: 1.000 mm
  • Línia de Lleida a la Pobla de Segur abans de les renovacions de la via: 1.674 mm
  • Línia de Lleida a la Pobla de Segur després de les renovacions de la via (fins a Balaguer el 2002 i fins a la Pobla el 2006): 1.668 mm
  • Cremallera de Montserrat antic i actual: 1.000 mm i cremallera sistema Abt
  • Cremallera de Núria des de l’origen: 1.000 mm i cremallera sistema Abt
  • Línia de Guardiola de Bergadà a Castellar de n’Hug (antiga): 600 mm
  • Tren del ciment (actual): 600 mm

Les dades de la xarxa de FGC, any 2008, són a la Memoria 2008 de FGC.

Història de l'amplada internacional[modifica | modifica el codi]

Locomotora a vapor a Wisconsin Dells (Wisconsin, EUA).

El perquè de la mesura de l'ample internacional, o de 1.435 mm, indirectament es deu als romans. Aquests feien les seves calçades d'acord amb la norma que entressin en elles dues mules sense problemes amb els seus respectius carros. Els seus carros obeïen també a aquest estàndard, de manera que la distància entre les dues rodes del carro corresponia a l'ample del tir dels dos animals. Com a conseqüència d'això, en les ciutats romanes (com es pot apreciar encara als carrers de Pompeia), de tan circular els carros pels seus carrers quedaven erosionats dos solcs de fins a 10 cm de profunditat en les pedres de la calçada, formant una mena de carril. Això feia que un carro que no coincidís amb aquest ample d'eixos es trenqués fàcilment o no pogués circular amb comoditat. A més, als carrers es posaven unes grans pedres perquè creuessin els vianants sense embrutar-se amb el fang i els excrements dels animals. Aquestes pedres deixaven exactament aquest pas per a les rodes, de manera que un ample diferent d'eixos hagués trobat grans problemes per circular per qualsevol ciutat romana.

Aquesta mesura no es va perdre en l'oblit, ja que la majoria de les calçades van romandre en ús després del col·lapse de l'Imperi, de manera que les carretes s'han construït fins als nostres dies amb aquest ample. Així doncs, va ser aquest fet el que finalment va condicionar no només la mesura dels eixos dels carros i carretes, sinó també l'ample de les calçades i, per descomptat, l'ample dels túnels, passant a ser la mesura de la majoria de les calçades en ús. Això va provocar que les noves calçades que es van tendir per al ferrocarril, que no eren altra cosa que el nou carro que substituïa a les mules, mantinguessin les mesures de les antigues.

El fet de mantenir aquestes mesures fins i tot en el Nou Món va provocar una curiosa anècdota en la més recent exploració espacial. I no va ser altra que la d'haver de sotmetre a aquesta mesura com a màxima cota en els dipòsits de combustibles dels coets espacials, per permetre que passessin pels túnels ferroviaris des del seu origen fins a Cap Canaveral. Encara que els enginyers volien tenir cotes més grans, van haver de resignar-se, ja que aquests dipòsits havien de ser fabricats lluny de la zona d'enlairament i transportats per ferrocarril.

A més dels motius històrics, la diferència d'ample també es deu a tres causes: motius defensius, interessos econòmics i qüestions tècniques derivades de l'orografia.

Els motius defensius i econòmics tenen el següent fonament: si una locomotora amb una mesura diferent de les vies d'un país que està a la defensiva vol entrar a aquest, es veurà impedida per la perifèria. I si no té l'ample de via apropiat, no es pot utilitzar per introduir tropes i armament. Això és precisament el que va passar durant la Segona Guerra Mundial en els passos fronterers d'Espanya amb França, especialment en el tram central dels Pirineus, per l'Estació Internacional de Canfranc. Aquest lloc va resultar difícil de controlar pels aliats.

Les raons tècniques estan relacionades principalment amb l'orografia, ja que una via sobre una superfície amb molta inclinació requerirà una locomotora molt més pesada. La tracció d'una locomotora és directament proporcional al seu pes. En altres paraules, no importa com sigui de potent la locomotora d'un tren, si no pesa prou, les seves rodes patinen sobre les vies. Espanya constitueix un bon exemple d'això perquè és un país molt muntanyós. En legislar sobre els ferrocarrils, aleshores, el govern va triar augmentar l'ample de via.

No obstant això, en alguns ferrocarrils de regions muntanyoses es van usar vies molt estretes, cosa que sembla contradir aquest principi. Però no existeix tal contradicció, ja que en aquests va primar el fet que els radis de les corbes eren molt petits, de manera que l'ample de via havia de ser menor i, com a conseqüència, locomotores i cotxes, més lleugers. Com a norma general, per a llargs recorreguts es va triar un ample major per obtenir una major rendibilitat, i en trams més curts i molt escarpats, on el pendent era molt sinuós i complicat, es va triar la via estreta, per ser més pràctica.

Amplada Decauville[modifica | modifica el codi]

Hi ha una mica de confusió sobre què és l'amplada Decauville. L'empresa francesa Decauville, creada el 1875, va fabricar rails i material ferroviari. Un dels seus invents més difosos, per la seva facilitat d'instal·lació, va ser una via de 600 mm d'amplada on els rails estaven units als travessers fent una única peça d'acer. La facilitat d'instal·lació va escampar-la a la mineria, la indústria i la guerra. Aquesta via Decauville es va fabricar després amb unes altres amplades més grans i més petites. La denominació "amplada Decauville", que a França s'aplica només a la mida de 600 mm, no té el mateix significat a l'Argentina[2] ni a uns altres llocs.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Alaska's most popular Shore Excursion: White Pass & Yukon Route Railroad». [Consulta: 27 juliol 2012].
  2. «Trocha - ECyT-ar». [Consulta: 27 juliol 2012].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ample de via Modifica l'enllaç a Wikidata