Manuel Joaquim Raspall i Mayol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manuel Joaquim Raspall
Raspall.gif
Dades biogràfiques
Nom Manuel Joaquim Raspall
Nascut el 24 de maig de 1877
Nascut a Barcelona, Barcelonès
Mort el 15 de setembre de 1937 (als 60 anys)
Mort a la Garriga, Vallès Oriental
Obra
Principals edificis Alqueria Cloelia, Can Millet (l'Ametlla del Vallès), Casa Barbey (la Garriga); el Molino.
Principals dissenys Planejament urbanístic de l'Ametlla del Vallès, la Garriga i Granollers (1905-1920)
Joaquim Manuel Raspall (signatura).jpg

Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877[1] - la Garriga, 15 de setembre de 1937)[2] fou un arquitecte modernista i noucentista català.

Arquitecte d'un modernisme tardà, Raspall no arribà a tenir la fama dels seus predecessors i mestres Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch que havien gaudit de l'interès de les grans fortunes i els mecenes entre els seus clients. Tanmateix, Raspall va saber adaptar-se a un temps canviant i la seva obra va del modernisme al noucentisme per acabar en un déco incipient, construint el que tocava en cada moment i evolucionant d'estil i de tipus d'edificació. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. Les obres principals a la Garriga i Cardedeu, avui considerades Bé Cultural d'Interès Nacional, van estar a punt de caure sota les excavadores als anys 70. De fet, quasi un 60% dels més de 760 projectes[3] signats han desaparegut. Raspall, a més, actuà com urbanista, ja que fou arquitecte municipal de l'Ametlla del Vallès, la Garriga, Caldes de Montbui i Granollers en un període de creixement que forçà a aquests municipis a desenvolupar un planejament urbanístic vigent fins als anys 80.

Personalment, Raspall va ser una persona oberta a la col·laboració i compromesa amb les activitats socio-culturals del seu entorn vallesà, escrivint a la premsa local, participant en tertúlies intel·lectuals o organitzant festes i congressos en un ambient de polítics, músics i escriptors que venien a la Garriga atrets per la nova moda de la burgesia de principis de segle XX.[4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tomba de Raspall a la Doma

Nascut al carrer del Pi de Barcelona, era el segon de quatre germans fruit del matrimoni de Joaquim Raspall i Masferrer, un indià que havia tingut un negoci de cacau i xocolata a L'Havana, i de Mercè Mayol, filla de can Mayol de la plaça situada al carrer dels Banys de la Garriga. El seu germà gran -Manuel- havia mort amb 3 anys i els seus germans més petits eren: Martí, un enginyer amb qui compartiria algun projecte, Mercè i Cèlia.[5]

El 22 de febrer de l'any 1906 es va casar amb Esperança Linares qui moriria el 1914. Es tornà a casar el 13 de novembre de 1922 amb Susana Causadies. En cap dels dos matrimonis va tenir fills.[1]

Va caure malalt l'any 1934 i va morir a la casa de la Garriga el 15 de setembre de 1937 i va ser enterrat al cementiri de la Doma.[2]

Estudis[modifica | modifica el codi]

Després d'estudiar al parvulari, d'una certa renovació pedagògica, de madame Amèlia Sui, va anar al col·legi del Sr. Ignasi Ramon Miró, on destaca pel seu interès per l'escultura. Assistí a classes de dibuix i escultura amb Pelegrí Talarn, fill de l'escultor Domènec Talarn. Va acabar el batxillerat el 1891 amb catorze anys.[5]

Manuel Joaquim Raspall i Mayol va decidir estudiar arquitectura l'any 1887 a la festa de la col·locació de la primera pedra del monument a Colom, obra del seu cosí Gaietà Buïgas i Monravà, festa a la que assistiren l'alcalde Rius i Taulet i el bisbe de Barcelona Dr. Jaume Català i Albosa.[6]

Estudià arquitectura a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona entre el 1891 i 1904, on va ser deixeble d'alguns dels arquitectes de la primera generació modernista, com l'arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, Antoni Maria Gallissà i Josep Puig i Cadafalch. Entre els seus companys va coincidir amb Eduard Maria Balcells, Pere Domènech i Roura i Josep Goday. L'any 1899, participà en l'Exposició de Belles Arts de Barcelona amb unes aquarel·les.[1]

Va acabar els estudis d'arquitecte el 30 de juny de 1904.[7] A partir de 1906 va establir el seu despatx als baixos de la casa paterna -construïda pel seu cosí Gaietà Buïgas i Monravà-, si bé una part important de la seva activitat professional la va desenvolupar des de la Garriga on va viure llargues temporades.[1]

Activitats culturals i socials[modifica | modifica el codi]

A més de la feina d'arquitecte, Raspall alternava la vida i el treball a Barcelona amb les estades a la Garriga i les tertúlies al balneari Blancafort i a la Fonda Europa de Granollers, freqüentats per intel·lectuals i polítics, com Cambó, Rusiñol, Eugeni d'Ors o Josep Maria de Sagarra.

Va ser un dels promotors[8] de les festes modernistes del "Teatre de la Naturalesa" celebrades al bosc de can Terrers (la Garriga) entre 1910 i 1914, a les que assistiren milers de persones.

El 1928 confeccionà la primera catifa de flors per les festes de Corpus a la Garriga, davant de Can Raspall.[9]

Va col·laborar en entitats, associacions i actes culturals diversos. Va ser membre de la secció d'arts de l'Ateneu Barcelonès l'any 1914,[10] i membre de la junta de govern del Reial Cercle Artístic el 1928.[11]

El 1924 va ser promotor i copropietari del "Casino de la Garriga", ubicat en un edifici obra de Xavier Turull i Ventosa, del que l'any 1926 va formar part de la junta directiva. L'any 1932 va participar en el primer Congrés d'arquitectes de Llengua Catalana.

També escrivia a la premsa comarcal; entre l'11 de juliol de 1914 i 15 de desembre de 1917 va col·laborar al setmanari La Comarca de Granollers. El 6 de desembre de 1925 publicà a La Gralla de Granollers i el 1926 dibuixà la capçalera del Diari de Granollers, en el qual col·laborà fins al 10 de desembre de 1929.[1]

Paral·lelament, va assajar altres camps culturals com la pintura, on destaca una col·lecció de dibuixos de patis mallorquins exposada el 1914, i la literatura, escrivint i estrenant diverses obres de teatre, d'entre les quals ens han arribat Lo pessebre (1894) i el monòleg De 2 a 4 consulta (1897). Va escriure la lletra la sardana, "Els canonges de Granollers" musicada per Josep Maria Ruera i Pinart [12][13] i dedicada a elogiar unes pastes típiques de Granollers per a les que Raspall havia dissenyat el dibuix de l'embolcall.[5]

A les darreries de la seva vida, va començar a escriure les seves memòries, però no va poder acabar més que l'etapa d'infantesa.[1]

L'octubre de 2009, l'Ajuntament de la Garriga va iniciar el procés per a nomenar-lo "Persona Il·lustre de la Garriga".[9]

Activitat professional[modifica | modifica el codi]

Penjador i paraigüer. Casa Golferichs. Cardedeu

A diferència dels seus mestres Domènech i Puig, Raspall no va viatjar ni va estudiar el passat com a fórmula d'inspiració i desenvolupament professional. Va ser un personatge molt més centrat en un coneixement dels costums locals, orientat al camp i el contacte amb la natura que li proporcionaven les seves estades a Granollers i la Garriga.

El seu període de màxima activitat es produeix entre 1905 i 1911 quan, a més d'assumir les responsabilitats d'arquitecte municipal de diverses poblacions, ha d'atendre les demandes dels clients que volen instal·lar-se a les torres d'estiueig.[5]

La seva obra és extensa i abasta una àmplia diversitat d'edificacions: relacionades amb el món de l'espectacle (teatres i cinemes, plaça de toros, velòdrom), edificis públics (escoles, cementiri, ajuntament, esglésies), habitatges (torres senyorials, cases modestes, edificis plurifamiliars, hotel, asil), a més dels treballs de planejament urbanístic que va fer com a arquitecte municipal.[14]

Dissenyador[modifica | modifica el codi]

Butaca basculant de Can Viader

La seva faceta de dissenyador és la menys coneguda, però la seva aportació als acabats interiors arriba a ser integral en obres com l'Alqueria Cloelia, la Casa Barbey, la botiga Teixidor, Can Millet, la casa Bosch o la torre Viader.

Seleccionava o dissenyava els elements d'acabat: llars de foc, jardineres amb trencadís, làmpades o mobles. Alguns d'aquests dissenys res tenen a veure amb l'arquitectura i més aviat sembla que ho entenia com un complement a la seva polifacètica activitat com és el cas de la capçalera del Diari de Granollers, la butaca basculant de la torre Viader, el paraigüer de la casa Golferichs-Rovellats o la coberteria de la Fonda Europa feta amb motiu de la visita del rei Alfons XIII a Granollers.[15]

Per a la parròquia de San Cugat del Rec de Barcelona va dissenyar el 1914 la bandera de l'"apostolat de l'oració". Era una bandera centrada per un cor sagnant i una corona d'espines sobre una creu blava amb un arabesc vermell i daurat d'estil modernista. El 1923 també va dissenyar la bandera que utilitzava la "colla de Sant Medí" que ell mateix havia fundat.[5]

Urbanista[modifica | modifica el codi]

Just quan ell obtingué el títol d'arquitecte el 1905, es regulà l'obligatorietat que els municipis incorporessin en plantilla un arquitecte municipal. El mateix any, Raspall va ser nomenat arquitecte municipal de Cardedeu.

El 14 de gener de 1906 fou nomenat arquitecte de l'Ametlla del Vallès i l'1 d'agost del mateix any ho fou de la Garriga. El setembre de 1907 ho va ser de Granollers i l'any 1909 de Caldes de Montbui. Anys més tard, entre 1924 i 1931 també ho serà de Montmeló.

Des d'aquesta responsabilitat, a Raspall li va correspondre liderar el planejament urbanístic i la creació dels eixamples d'uns pobles que es transformaven d'una agricultura decadent de finals del segle XIX, cap a una lleugera industrialització i, especialment, una forta demanda del que, ara coneixem, com a sector serveis, potenciat per l'arribada del ferrocarril.

A la Garriga, basant-se en un pla urbanístic anterior, fa el seu desplegament entre la carretera i la via del ferrocarril amb l'eixample que envoltarà el passeig i on s'ubicaran les principals torres d'estiuig. Fa les urbanitzacions i alineacions corresponents, així com alguns dels edificis públics propis d'un poble en expansió, com els safareigs, les fonts o l'asil. El 1928, fa el traçat de la "carretera nova", és a dir de la circumval·lació que esquivaria el centre del poble i que coincideix amb el traçat actual. El 1924 Raspall va projectar el barri de Can Noguera ubicat a l'altra banda del riu que fins a aquell moment havia suposat una barrera natural. Desplega el clavegueram en bona part de la població durant els anys 1930a més de la millora de carrers amb l'empedrament amb llambordes.[16]

A l'Ametlla del Vallès va realitzar el planejament urbanístic impulsat per l'alcalde Bassa que va apostar per un poble modern que, fins a aquell moment, estava centrat en una activitat agrícola amb nuclis aïllats al voltant de les grans masies. El pla urbanístic de 1907, que va estar vigent fins a finals del segle XX, fixava una traça que es desenvolupava al voltant del nou passeig (peça clau en un poble d'estiueig) i que, junt amb el carrer principal (1904), enllaçava el barri de la sagrera, al voltant de l'església amb el del raval, al voltant de la carretera de Sant Feliu de Codines a la Garriga. Raspall va ser el millor aliat en la modernització de Bassa que va portar l'electricitat (1915) i el telèfon (1909), va construir un cafè-bar i una sala de teatre per fomentar les activitats col·lectives, així com la creació d'escoles públiques (1913), edificis tots ells construïts per Raspall.[17]

A Granollers desenvolupà l'eixample creixent cap al sud en paral·lel al riu Congost. Aquí les construccions que trobem són més senzilles, en tractar-se d'una ampliació per creixement urbà de classes modestes per a atendre la demanda de la transformació fabril de Granollers, a diferència del que va succeir a la Garriga o Cardedeu uns anys abans.

Arquitecte[modifica | modifica el codi]

La reforma integral de la casa de la seva mare va ser la seva primera obra, el 1903, abans i tot d'acabar la carrera. És la seva única obra neogòtica i manté semblances a "Els Quatre Gats" de Josep Puig i Cadafalch.

El fenomen social de l'estiueig que va caracteritzar el Vallès Oriental a principis del segle XX coincideix de ple amb l'activitat de Raspall, fet que orientarà una part de la seva obra a cases jardí per estiuejants –principalment de Barcelona- ubicades en aquesta comarca. Amb tot, la seva condició d'arquitecte municipal li va permetre construir obres civils com ara els safareigs municipals i la font a la Garriga o l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès. La forta activitat constructiva de les classes benestants que adopten el modernisme, també és seguida per clients locals de la Garriga i Cardedeu que construeixen mansions per ús personal o per ser llogades als nouvinguts. Amb tot, també trobem dins la seva obra habitatges més senzills, especialment a la darrera època, on la seva influència només s'aprecia als elements decoratius de la façana.

El seu interès pel teatre també va arribar a les seves construccions al ser un home preocupat pels aspectes culturals. A Barcelona va construir El Molino, el teatre Balear, el teatre Còmic, el Gran Via i l'España.

Raspall, enquadrat en la segona generació d'arquitectes modernistes, és un dels que més va treballar al llarg de quasi trenta anys de professió, amb més de 760 intervencions documentades.[3] Tot i que se'l coneix com un arquitecte modernista, el conjunt de la seva obra va evolucionar des de l'estètica modernista (1903-1914) a la noucentista (1914-1926) i, finalment la déco (a partir de 1926).

Trets característics del seu estil[modifica | modifica el codi]

Raspall incorpora en cada moment els elements més significatius dels estils arquitectònics contemporanis, i es caracteritza per la creació d'un llenguatge propi, en certa manera individualista.

Formes[modifica | modifica el codi]

Formes exteriors
Són constants en el seu estil l'ús de certes formes de la natura, medallons amb cintes, l'ornamentació de les llindes de finestres i portes. En els primers períodes les cintes i medallons segueixen un estil d'aproximació a les formes florals i perfils curvilinis. A mesura que avancem en el temps, les formes es tornen rectilínies i acabaran sent geomètriques.

Materials[modifica | modifica el codi]

Materials
El sòcol de pedra, que mantindrà en tots els períodes.

Pedra o esgrafiat a les façanes, normalment de forma molt discreta, donant un toc de personalitat als capcers o decorant alguna finestres.

En tots els períodes utilitza el totxo per fer llindes, arcades sovint decoratives, o per subratllar les formes amb una lleugera impostació i donar caràcter a portes i finestres. Són característiques la col·locació en forma d'escala invertida.

Ceràmica i mosaic[modifica | modifica el codi]

Ceràmica i mosaic
Utilitzà el trencadís i ceràmica per afegir color a les tanques exteriors, als ampits, bancs, xemeneies i columnes.

La ceràmica de dissenys florals, típica del modernisme, la fa servir pels arrambadors, als porxos i escales. El mosaic l'utilitzà en elements emblemàtics com ara els escuts de caire catalanista que els seus clients gustaven de lluir a façanes o llars de foc.

Col·laborà amb Raspall com a mosaïcista, en Lluís Brú i Salelles des de 1907 al Palau Nadal i en més de vint intervencions documentades, entre les quals una part dels treballs del Cementiri de Cardedeu, la botiga Teixidor a Barcelona i la Casa Barbey a la Garriga.

Vitralls[modifica | modifica el codi]

Vitrall
Els colors pastel són l'element principal en els vitralls que remeten a temes florals i vegetals. Varen ser un dels elements importants de la decoració raspalliana amb 37 obres documentades, si bé els dissenys més sofisticats són al període modernista i la seva presència minvà als posteriors.[18]

Forja[modifica | modifica el codi]

Forja en coup de fouet
Forja noucentista
Forja amb formes geomètriques
El ferro forjat sempre hi serà present, si bé evolucionant des de les formes més sofisticades del modernisme a la corba predominant a l'etapa noucentista i, finalment, utilitzant les formes geomètriques en el darrer període.

En els treballs de forja, destaca l'obra dels Canamassas de la Garriga, que varen treballar a l'Exposició Internacional de 1929 a Barcelona.

Període Modernista (1903-1914)[modifica | modifica el codi]

Villa Helius recull el mosaic, l'esgrafiat i la forja modernista utilitzat per Raspall

Incorpora les impostes de ceràmica amb doble filet, les llindes corbades, el trencadís, el mosaic i els esgrafiats. Un altre element característic d'aquesta etapa és l'ornamentació amb aplacats d'obra, representant cintes i florons.

La forja té un paper fonamental en baranes reixes i portalades amb la forma de coup de fouet, característica dels edificis modernistes.

Amb un modernisme sense estridències destaquen els capcers i les xemeneies com a peces més decorades. En els esgrafiats, habitualment sobris amb excepcions com la Casa Viader a Cardedeu, Raspall dona un paper important al color. Cada casa té una tonalitat específica. Aquest aspecte ressalta de forma singular a la mansana Raspall de la Garriga on trobem quatre de les millors obres cadascuna amb un color propi que, més enllà de l'esgrafiat, apareix a la ceràmica, les tanques del jardí i les finestres, imprimint una personalitat singular.

Quan no utilitza esgrafiats, opta per la pedra nua, amb semblança als murs de les masies de la zona. A l'Ametlla del Vallès trobem algunes de les obres més genuïnes d'aquest període (el cafè del Dr. Bassa, Cal Barber), sí bé les cases-jardí modernistes més espectaculars són les de la Garriga (mansana Raspall, cases de Joan Colom,..) i Cardedeu (Alqueria Cloelia, Casa Viader,..).

Destaquen també el disseny de les finestres pseudo-geminades unides per la part corba, trencant els cànons arquitectònics més bàsics.

Període Noucentista (1914-1926)[modifica | modifica el codi]

El noucentisme apareix com a reacció al modernisme, i cerca la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat.

En l'obra de Raspall, la influència d'aquest moviment es manifesta en la simplificació de les façanes, fent-les més planes, reforçant, en alguns casos, els acabats esgrafiats. També simplifica la forja cap a formes més curvilínies, però sense sofisticacions. Apareixen algunes finestres de mansarda com a la casa Sebastià Costa de Granollers o elements decoratius neogòtics com a la casa Bossy també a Granollers.[19]

Els vitralls adopten una estructura de fusta en lloc d'emplomat amb dissenys de cistells de flors i elements vegetals. Manté el sòcol de pedra i les impostes en maó en per emmarcar finestres i portes.

D'aquest període destaca el cementiri de Cardedeu, fet en granit, l'asil "La Caritat" de la Garriga, la granja i la torre Viader de Cardedeu, i el teatre el Molino de Barcelona.

Període Déco(1926-1933)[modifica | modifica el codi]

La majoria de les obres d'aquest període les trobem a Cardedeu i Granollers i es tracta de cases senzilles entre mitgeres, habitualment de planta baixa. Bàsicament ubicades als eixamples d'aquestes viles, moltes han desaparegut en els darrers anys del segle XX, període de gran transformació, sovint poc controlada.

A la senzillesa de les edificacions, s'afegeix la simplicitat de l'estil. Les façanes són arrebossades amb dibuixos geomètrics i reixes de formes lineals. De les cases no desaparegudes d'aquest període destaquen la casa Morgades, Agustí i Miró, totes de Cardedeu, i les cases Mònic de Granollers.[20]

Obra[modifica | modifica el codi]

L'Ametlla del Vallès[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1904 Cal Barber Pg. Torregasa 5
41° 40′ 15.64″ N, 2° 15′ 40.34″ E / 41.6710111,2.2612056 (Cal Barber)
Construïda per Jaume Alerm i Monrós per instal·lar una barberia. Destaca un ampli finestral amb vitralls modernistes amb el nom del negoci, "Cal Barber" i una barana de ferro en coup de fouet.[21] Ben conservat Cal Barber
1905 Reformes a Can Bachs Pça. Vella 1
41° 40′ 24.20″ N, 2° 15′ 33.34″ E / 41.6733889,2.2592611 (Can Bachs)
Masia del segle XVI, on Raspall va fer una torre i un terrat amb barana de totxo. Eugeni Xammar, que era contrari a l'estil de Raspall, l'acusa a les seves memòries d'haver "destrossat" les finestres del primer pis, punt aquest no confirmat.[22] Regular Can Bachs
1906 El cafè del Dr. Bassa Pg. Torregasa 25
41° 40′ 12.43″ N, 2° 15′ 42.64″ E / 41.6701194,2.2618444 (Cafè Dr. Bassa)
L'alcalde, Dr. Sebastià Bassa i Barbany, va cedir uns terrenys per construir un cafè-bar, que continua en actiu, i una sala de teatre annexa.[17] Aquesta segona ha estat molt reformada. Ben conservat Cafè del Dr. Bassa
1907 Can Moncau Pça. Església
41° 40′ 24.71″ N, 2° 15′ 33.71″ E / 41.6735306,2.2593639 (Can Moncau)
El 1907, Joan Millet i Pagès va encarregar a l'arquitecte Raspall la reforma de la Casa Moncau, retirant la façana en xamfrà, per accedir millor amb automòbil a la seva finca de Can Millet.[21] La casa va allotjar el forn del poble fins que en Ramon Moncau (1910-2003) el traslladà el 1930 a la seva actual ubicació. Ben restaurada Can Moncau
1908 Can Millet o Can Xammar de Dalt Ctra. de Puiggraciós
41° 40′ 28.23″ N, 2° 15′ 31.12″ E / 41.6745083,2.2586444 (Can Millet)
Masia originaria del segle XIV-XVII. Adquirida al 1906 per Joan Millet i Pages (germà del director de l'Orfeó Català, Lluís Millet i pare de Fèlix Millet i Maristany, primer president d'Òmnium Cultural), el 1908 va encarregar a Raspall una remodelació integral d'acord a l'estil de l'època. Ben conservada Can Xammar de Dalt
1910 Escoles i Ajuntament Pça Ajuntament
41° 40′ 10.25″ N, 2° 15′ 41.24″ E / 41.6695139,2.2614556 (Aj. l'Ametlla del Vallès)
Les obres varen acabar el 1913. Impulsat per la política urbanística del Dr. Bassa, les obres varen ser finançades per Sebastià Torres i Planas, propietari de Can Camp i un dels "quatre presidents".[17] Actualment, les oficines municipals ocupen totes les instal·lacions. Ben conservat Escoles i Ajuntament
1910 Casa Ignasi Solà C/Pompeu Fabra 2
41° 40′ 10.04″ N, 2° 15′ 43.12″ E / 41.6694556,2.2619778 (Casa Ignasi Solà)
Edifici de tendència noucentista amb sencilles decoracions de cintes a la façana. El mur de la tanca del jardí realitza unes ondulacions clarament modernistes i que recorden la barana de l'escalinata de l'església de Sant Genís que faria un any més tard.[23] Regular Casa Ignasi Solà
1911-1912 Escalinata d'accés a Sant Genís de l'Ametlla Pça. Església
41° 40′ 25.52″ N, 2° 15′ 34.61″ E / 41.6737556,2.2596139 (Sant Genís de l'Ametlla)
El trasllat del cementiri de la porta de l'església a l'actual cementiri municipal (construït per Sebastià Bassa el 1902) va permetre la reforma feta per Raspall.[21] Alterada al 1939 Sant Genís de l'Ametlla
1932 Font pública C/Pompeu Fabra
41° 40′ 10.06″ N, 2° 15′ 43.76″ E / 41.6694611,2.2621556 (Casa Ignasi Solà)
Destaca el seu disseny modernista tot i la data de construcció. A diferència de les altres fonts que va fer a la Garriga o Granollers, aquesta no conté ceràmica ni trencadís. Està ubicada davant de la casa d'Ignasi Solà i les seves formes corbes recorden les de la tanca d'aquesta casa.[23] Regular Font pública a l'Ametlla

Barcelona[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1903 Reforma farmàcia Pedrell Sant Pere més Baix, 52
41° 23′ 16.02″ N, 2° 10′ 40.98″ E / 41.3877833,2.1780500 (Farmàcia Pedrell)
Incorporació d'aparadors amb vitralls modernistes. La farmàcia data de 1565 i es va requerir una "modernització" per ubicar i preservar els bots originals de la farmàcia.[24] Ben conservada Farmàcia Pedrell
1904 Residencial La Salle C/ Joan de la Salle, 18-40
41° 24′ 28.29″ N, 2° 07′ 49.76″ E / 41.4078583,2.1304889 (Residencial La Salle)
Conegut també com "Casa Sofia Cuadros de Fournier", per la propietària que la va encarregar. És un edifici modernista actualment dedicat a residència per religiosos, de planta baixa i dues plantes, coronat per una coberta a dues aigües interrompuda per una torre-mirador que apareix en una de les façanes laterals. Motius ornamentals a les façanes, els encerclats de les obertures, els esgrafiats de coronament de l'edifici i els elements de forja del mirador.[25] ben conservat Residencial La Salle
1904 Casa Carme Golferichs Losada Riera de Sant Miquel, 26 Es tracta d'una reforma interior d'un habitatge prexistent per la germana de Macari Golferichs, propietari de la Casa Golferichs.[26] Desapareguda
1904 Casa Emilia Bonifàs Psg. Bonanova Apareix a la llista d'obres privades de l'antic municipi de Sarrià fetes entre 1845 i 1922.[27] Il·localitzada
1905 Casa habitatges Magí Llobet Sala C/ Tapioles, 49 - 51
41° 22′ 21.05″ N, 2° 07′ 49.76″ E / 41.3725139,2.1304889 (Tapioles, 49)
Dos edificis bessons de cinc plantes en el qual va col·laborar Josep M. Jujol. Amb força decoració, en els quals Raspall assaja solucions que després aplicaria en alguns dels teatres que s'han perdut, com són la barreja de materials en façana, cornises de ceràmica, o les solucions dels balcons que recorden les llotges de teatre. Destaca la pedra de la planta baixa amb uns emmarcats d'art nouveau amb tocs vegetals i el singular coronament de l'edifici, on es barregen ceràmica, maó vist, esgrafiat i elements metàl·lics, amb un desenvolupament estètic de clara influència sezession. Als medallons del coronament figuren les dates d'acabament:1906 i 1907.[28] Correcte Casa Magí Llobet Sala
1905 Taller per Pere Soler C/ Piquer, 35
41° 22′ 23.56″ N, 2° 10′ 08.89″ E / 41.3732111,2.1691361 (Piquer, 35)
La planta baixa d'aquest edifici totalment reformat, manté la construcció original de pedra amb finestres rematades en maó, amb un disseny de tres buits i llinda curvilínia que més tard farà servir a l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.[23] Correcte Taller per Pere Soler
1905 Teatre Còmic Av. Paral·lel, des del C/ Cabanyes a Tapioles Fet on havia hagut un magatzem de Guillem Juncà, també construït per Raspall. Es va inaugurar el 21 de juny de 1905, va ser ampliat el 1915 i, després d'un procés de degradació per manca de manteniment, va tancar el 17 de maig de 1962. Tenia una capacitat de 600 places i comptava amb un café i una albereda per a realitzar espectacles a l'aire lliure[29] Desaparegut Teatre Còmic
1906-1908 Reformes a Vil·la Helius C/Panamà 13
41° 23′ 43.27″ N, 2° 06′ 27.67″ E / 41.3953528,2.1076861 (Vil·la Helius)
Construcció original de 1866 d'Antoni Rovira i Trias. Encàrrec posterior de Francisco Granés a Raspall, és un edifici aïllat de tres plantes amb coberta a dues aigües, amb una de quadrada adossada a un dels laterals, també amb coberta a dues vessants. Els paraments són estucats amb esgrafiats al voltant de les obertures i sota els ràfecs.

Restaurada fa poc temps, encara conserva la distribució dels espais interiors i alguns dels elements modernistes, com ara la xemeneia de la planta baixa o la reixa de la porta d'accés pel carrer Panamà.[30]

Ben restaurat Reformes a Vil·la Helius
1907 Nau Industrial de Manuel Larratea Catalan C/ Pujades, 97
41° 23′ 52.94″ N, 2° 11′ 44.39″ E / 41.3980389,2.1956639 (Pujades, 97)
Petita nau industrial modernista amb materials i elements usats per Raspall a la zona del Vallès: pedra carejada, maó vist, estucat planxat i elements ceràmics i de ferro forjat combinats entre si.

Les dues finestres a banda i banda de la porta, tenen interessants reixes de ferro forjat. Es tracta d'una obra menor però molt representativa de l'activitat del barri a començaments del segle XX.[31]

Regular Nau Industrial de Manuel Larratea Catalan
1907 Reforma Casa d'habitatges Rosa Espluga Rda. Sant Antoni 22
41° 22′ 47.09″ N, 2° 09′ 48.39″ E / 41.3797472,2.1634417 (Rda. Sant Antoni 22)
Destaca la tribuna del principal amb vitralls i una forja singular.[23] Regular Reforma Casa d'habitatges Rosa Espluga
1908 Pilar Cabot C/ Laforja 53 Ampliació de dues plantes en un edifici preexistent.[23] ?
1908 Teatre del Triomf [23] C/ Rec Comtal, 20 Desaparegut Teatre del Triomf [23]
1908 Reforma del Palau Nadal (abans Palau Mornau) C/Ample, 35
41° 22′ 50.48″ N, 2° 10′ 48.24″ E / 41.3806889,2.1800667 (Palau Nadal)
Palau del segle XIV que pertanyé als Santcliment i als Mornau fins al segle XX quan l'adquireix Joan Nadal de Vilardaga, germà de l'alcalde de Barcelona Josep Maria de Nadal i Vilardaga, i n'encarrega una reforma, de la que destaquen els treballs de forja i els vitralls, especialment els de la galeria del primer pis. A l'interior, destaquen els treballs dels sostres, la magnífica xemeneia del saló i el pati interior, cobert per una claraboia emplomada.[32] Restaurat el 2008 Reforma del Palau Nadal (abans Palau Mornau)
1909 Teatro Gran Via Gran via Corts Catalanes - Roger de Llúria Raspall fa una reforma i ampliació per encàrrec d'Andreu Mestres. A la seva ubicació, el 1918 es va construir l'hotel Ritz.[23] Desaparegut Teatro Gran Via
1909 Casa d'habitatges Josep Filella C/Balmes 149
41° 23′ 39.12″ N, 2° 09′ 21.24″ E / 41.3942000,2.1559000 (Balmes 149)
La més gran de les cases d'habitatges que continuen en peu. Originàriament, tenia tribunes a les cantonades.[23] Regular Casa d'habitatges Josep Filella
1909 Velòdrom Parque de los Sports (construcció efímera) C/Muntaner - Casanovas - París - Londres En un solar on havia tingut el seu camp el Futbol Club Barcelona entre 1905 i 1909,[33] Raspall construí, per encàrrec d'uns belgues, un velòdrom en fusta a Barcelona. Es va inaugurar el 28 de març de 1909[34] i va durar escassament dos anys. Estava ubicat al carrer Muntaner a prop d'on, més tard es va construir el bar Velòdrom, fet per Manuel Pastor Boné, un gran aficionat al ciclisme qui pot ser es va inspirar en aquesta instal·lació per anomenar el bar, tot i que ja feia anys que no existia.[35] Desaparegut Velòdrom Parque de los Sports (construcció efímera)
1911 Botiga "Casa Teixidor" Rda. de Sant Pere 16
41° 23′ 18.42″ N, 2° 10′ 18.76″ E / 41.3884500,2.1718778 (Casa Teixidor)
El comerç estava dedicat a papereria i material per belles arts i havia estat fundat al carrer Regomir el 1847 per Josep Teixidor i Busquets. Els seus successors decidiren traslladar-lo i encarreguen a Raspall la seva decoració en la que col·laborà Lluís Brú en els mosaics i els germans Boixeras en els vitralls de tons ocres i blaus.[36] Va existir fins l'any 1995. Actualment és una òptica que ha respectat prou be la decoració original, si bé va canviar el mobiliari modernista.[37] Ben conservada Botiga "Casa Teixidor"
1911 Magatzems Germans Buxeres [23] C/Comerç 32 Desapareguts
1912 Edifici d'habitatges Josep Filella C/Mallorca 315 Edifici en un sobri i elegant estil noucentista.[23] Correcte Edifici d'habitatges Josep Filella
1913 Casa Clara Lluch C/Elisi, 20 Reforma i ampliació de 3 plantes Correcte Casa Clara Lluch
1913 El Molino C/ Vilà-Vilà 99
41° 22′ 28.3″ N, 2° 10′ 02.11″ E / 41.374528,2.1672528 (El Molino)
El teatro de varietats va començar la seva activitat el 1899 en un barracó de fusta fins que el 1910 es va encarregar a Raspall un edifici estable. La decoració interior, avui perduda, constituïa una mena de "bombonera modernista", en paraules de Lluís Permanyer, mentre que la façana ja era d'una sobrietat noucentista.[38] Les aspes del molí, a imitació del Moulin Rouge parisenc són dels anys 30.[39] Remodelat El Molino
1913 Edifici d'habitatges Francesc Puig Carbó Pl. Santa Madrona, 2 Edifici d'habitatges plurifamiliar de cinc plantes que es desenvolupa formalment i compositiva sota esquemes noucentistes, amb solucions decoratives del darrer modernisme amb formes de clares arrels sezessionistes, com ara els coronaments dels pilars de càrrega o les llindes de totes les obertures.[40] Correcte Edifici d'habitatges Francesc Puig Carbó
1913 Edifici d'habitatges Antoni Eduard Atges. Al núm. 88 hi havia una altra casa feta pel mateix promotor, avui desapareguda. Mallorca 90 Al núm. 88 hi havia una altre casa feta per al mateix promotor, avui desapareguda.[26] Correcte Edifici d'habitatges Antoni Eduard Atges. Al núm. 88 hi havia una altre casa feta per al mateix promotor, avui desapareguda.
1914 Ampliació edifici d'habitatges Josep Faura Roca Pl. Santa Madrona, 1 Edifici original de planta i pis que Raspall amplià en tres plantes i reformà la façana. Es va desenvolupar sota esquemes noucentistes encara amb solucions ornamentals del darrer modernisme. Les dues primeres plantes tenen les llindes decorades. Les façanes estan tractades amb estuc que imita carreus.[41] Regular Ampliació edifici d'habitatges Josep Faura Roca
1914 Edifici d'habitatges Josep Filella Girona 129 Transició al noucentisme mantenint detalls modernistes en la part superior de l'edifici.[23] Regular Edifici d'habitatges Josep Filella
1914 Reforma de la façana per Miquel Fusté [23] Ptge. Mercader, 8 Regular Reforma de la façana per Miquel Fusté [23]
1914 Teatro España Gran Via-Paral·lel Va ser un encàrrec de Josep Garcia. La foto és de 1915-1920.[23] Desaparegut Teatro España
1914 Casa d'habitatges per Dolors Pujol C/ Torrent de l'Olla, 188 Sense documentació. Correcte Casa d'habitatges per Dolors Pujol
1914 la Monumental Gran via de les Corts Catalanes i Marina Aleshores anomenada "el Sport", ja que es volia fer servir per a altres espectacles esportius. L'obra encarregada a Raspall el 1913 per Josep González, Rafael Alba i Luis del Castillo, tenia una façana d'estil noucentista i va ser inaugurada el 14 d'abril de 1914. Només va durar uns mesos en aquest estat, ja que a finals de 1914 es decideix una apliació de 12.000 a 20.000 places,[42] encarregant el projecte a Ignasi Mas i Morell i Domènec Sugrañes, que varen afegir una corona exterior d'estil arabitzant acabada el 1916, què és la façana que actualment veiem i que compta amb mosaics i trencadís de Maragliano.[43] Ben conservada la Monumental

la Monumental
1917 Cine Monumental C/ Sant Pau 89-91 Encarregat per Josep Fàbregas Moragas.[23] Desaparegut Cine Monumental
1917 Teatre Principal (Gràcia) C/ Sant Domènec, 7 Originari de 1841, es va incendiar el 1870 i el 23 d'agost de 1908. La tercera construcció va ser obra de Raspall. Va funcionar com a teatre on també es feien reunions i mitings fins la guerra. Posteriorment es va reconvertir en cinema i el 1966 va tancar definitivament. Ara hi ha un parking. Desaparegut el 1966[44]
1917 Casa Pere Serra C/ Casamitjana (actualment Gral. Vives) Apareix a la llista d'obres privades de l'antic municipi de Sarrià fetes entre 1845 i 1922.[27] Il·localitzada
1919 Casa Jordi Pascual del Rio C/ Anglí 58 Apareix a la llista d'obres privades de l'antic municipi de Sarrià fetes entre 1845 i 1922.[27] Correcte Casa Jordi Pascual del Rio
1919 Cine Ideal C/Doctor Trueta 196-198
C/Taulat 51-53
Conjunt de dues naus industrials en planta baixa obra de Josep Pujol i Brull que Raspall va adaptar per tal d'encabir el Cinema Ideal.[23] Resten a la façana dos capitells i un relleu a sobre d'una de les portes amb el símbol de Mercuri i una serp, possiblement relacionats amb l'activitat productiva original.[45] Regular. Actualment l'ocupen els Estudis Ideal. Cine Ideal
1920 Antiga seu de l'Aliança del Poble Nou Rbla. Poble Nou i Doctor Trueta L'antiga seu de l'Aliança del Poble Nou va estar ubicada en un magatzem d'Ignasi Sala Massaguer transformada per Raspall.[23] Desapareguda
1921 Edifici habitatges per Francesc Chico [46] Bailen 145 Correcte Edifici habitatges per Francesc Chico [46]
1921 Casa Ramon Dachs [46] C/Raset Desapareguda Casa Ramon Dachs [46]
1922 Fàbrica Manuel Colom, "Forn de Sant Jaume" Placeta Sant Miquel
41° 23′ 53.12″ N, 2° 9′ 22.69″ E / 41.3980889,2.1563028 (IES Vila de Gràcia)
Arquitectura emmarcada dins el període noucentista. El caràcter industrial es fa evident en la mida i els grans i nombrosos finestrals d'aquest edifici de quatre plantes (amb una remunta força correcta). Entre els elements ornamentals, trobem els grans medallons de la part alta i a la porta central dels baixos –ara convertida en finestra– amb garlandes envoltant un medalló amb una imatge en relleu de Sant Jaume Matamoros, el nom del qual figura a l'edifici.[47] Reconvertit en l'IES Vila de Gràcia (1992) Fàbrica Manuel Colom, "Forn de Sant Jaume"

Fàbrica Manuel Colom, "Forn de Sant Jaume"
1924 Casa Isidre Castellà i Elvira Nogué Av. Meridiana 103 i C/Corunya (anteriorment carrer Catalunya) Edifici de marcat estil noucentista de cinc plantes amb façana als dos carrers.[46] Correcta Casa Isidre Castellà i Elvira Nogué
1926 Edifici habitatges per Eleuteri Chico [46] C/ Provença 424 Correcte Edifici habitatges per Eleuteri Chico [46]
1927 Magatzem per Josep Bayer [46] C/Almogavars 18-20 i Nàpols 35-39 Desaparegut
1933 Casa José Obiol i Angela Antonino [48] C/Hedilla, 39 Desapareguda
1933 Edifici habitatges per Josep Bossy [46] Gran Via-Rocafort Desaparegut

Caldes de Montbui[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1910 Casa Massana Psg. del Remei Obra atribuïda a Raspall, és un conjunt de dues cases de planta baixa amb una important obra de forja. També es coneix com a "Casa Josep Samsó".[46] Regular Casa Massana
1922 Reforma de la Font del Lleó Pça.Font del Lleó Originària de 1581, amb la reforma Raspall li incorporà el monument amb el lleó, obra d'Eusebi Arnau.[49] Correcte Reforma de la Font del Lleó
1922 Quiosc Pça.de l'Àngel Ha estat molt modificat, especialment les finestres.[46] Correcte Quiosc
1932 Casa i botiga de Francisco Martí [50] C/Granollers, 8 Desapareguda
1933 Casa Josep Masclaus [51] C/Francesc Layret Desapareguda
1933 Casa Gabriel Banús [52] C/Estació Desapareguda
1933 Casa Salvador Miró i Badia [53] C/Estació Desapareguda
1933 Casa Josefa Poch i Cusell [54] C/Aribau Desapareguda

Canovelles[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1933 Casa Josep Poch i Noguer [55] Crta. Belulla-Coll de la Manya Il·localitzada

Capellades[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1927 Panteó Antonio Miquel y Costa Cementiri Capellades Panteó d'Antonio Miquel y Costas (1845-1927), marquès de la Pobla de Claramunt[56] i fabricant de paper de Capellades, fundador de l'empresa que duu el seu nom.

Està signada per l'arquitecte.

Correcte Panteó d'Antonio Miquel y Costas

Cardedeu[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1904 Casa Mercè Espinach "Alqueria Cloelia" Gran via de Tomàs Balbey 40 Una de les primeres i més destacades obres modernistes de Raspall. El nom de Cloelia -nom d'una mítica heroïna romana- és adoptat per la propietària al produir-se el descobriment de l'asteroide 661 Cloelia en 1908, és a dir, posterior a la seva construcció. Ben conservada, tot i que va perdre part de la finca per ser urbanitzada. Alqueria Cloelia
1906 Reforma la casa d'Alfred Santamaria Av. Rei en Jaume, 31 Molt modificada posteriorment. Correcte Reforma la casa d'Alfred Santamaria
1907 Casa d'Esteve Agustí Ctra. de Barcelona, 108 Desapareguda
1908 Casa Carme Golferichs Losada Vda. de Masó C/Hospital, 26 Raspall ja havia fet un edifici a Barcelona per Carme Golferichs en 1904. Té un destacat conjunt de vidrieres amb vitralls emplomats de dibuixos plenament modernistes, així com les reixes i baranes del balcó. Va ser reformada, també per Raspall, al 1917.[57] Ben conservada Casa Carme Golferichs Losada Vda. de Masó
1908 Casa Clavell Bot Pça. Església 9 Casa reformada per encàrrec d'Antoni Clavell i Bot. Destaquen el coronament superior amb les finestres amb vitralls del primer pis i la barana del terrat.[57] Ben conservada Casa Clavell Bot
1908 Ca l'Arquer Plaça Major, 1 Casa per Francesca Arquer. La datació que apareix a la façana (1926) correspon a una intervenció posterior. Les finestres de la planta baixa (avui convertides en porta d'un establiment comercial) tenen la forma semi-circular característica de Raspall.[57] Ben conservada Ca l'Arquer
1908 Casa Francesc Granés C/Sant Miquel, 7 Casa en planta que dóna a dos carrers. Porta d'accés i façana posterior modificada. Regular Casa Francesc Granés
1909-1912 Salvador Clavell
"Cal Peó"
C/Montseny 5 i 7 Casa i magatzem de gra i farines de Salvador Clavell El magatzem ha sofert alguna modificació per adaptar-lo a altres usos.[57] Salvador Clavell "Cal Peó"
1909 Casa Joan Bartrés Av. Rei en Jaume Sense documentació  ?
1910 Masia Joan Niella - Can Cuiàs Crta. Cànoves, Km. 1,7 Es troba a tocar de la masia de Can Cuiàs i va ser encarregada per l'indià Joan Niella.[57] Ben conservada. Masia Joan Niella - Can Cuiàs
1910 Casa Joan Alsina Av. Rei en Jaume, 18 Habitatge atribuït a Raspall. correcte Casa Joan Alsina
1910 Can Serra Gran via Tomàs Balvey, 24 Regular Can Serra
1910 Casa Josep Ruaix Gran via Tomàs Balvey, 26 Regular Can Serra
1911 Casa de Francesc Rosas Pau Gesa n° 45 Sense documentació. En molt mal estat Casa de Francesc Rosas
1913 Casa Josep Torruella Av. Rei en Jaume, 3 Desapareguda en 2007
1914 Casa Joan Bartrés Gran via Tomas Balvey Sense documentació  ?
1915 Casa Joan Balvey Crta.Cànoves, 9 Una de les primeres cases de l'eixample dissenyat per Raspall. En molt mal estat Casa Joan Balvey
1915 Cases Josep Torruella Av. Rei en Jaume, 5 i 7 Desapareguda en 2007
1915 Cases Josep Torruella  ?? sense documentació  ?
1915 Cases Josep Viñals Av. Rei en Jaume, 9 i 11 Cases molt senzilles i que han patit forces modificacions Regular Cases Josep Viñals
1916 Cases Josep Pericas i Rosselló Av. Rei en Jaume, 217 Cases de vilatans d'estil senzill i amb mostres modernistes als esgrafiats de la façana.[57] Regular Cases Josep Pericas i Rosselló
1916 Cases Magí Torruella Av. Rei en Jaume, 185-187 Una de les dues cases ha estat ampliada en un pis. L'atre ha sofert una intervenció a la planta baixa per instal·lar-hi un local comercial. Els trets decoratius de la faça el conserven ambdues. Regular Cases Magí Torruella
1917-1922 Torre Marc Viader i Bas C/ Teresa Oller 10-14 Construïda a partir de 3 cases del segle XVIII per Marc Viader, propietari de la Granja Viader. La façana principal dóna a la pça. Viader, si bé al 1922 és produí una reforma a la façana del carrer Teresa Oller, on Raspall creà uns esgrafiats i uns arrambadors de ceràmica que donessin continuïtat al conjunt. Ben conservada Torre Marc Viader i Bas
1917 Font pública C/Angel Guimerà Sense documentació  ?
1917 Casa Josep Viñals Psg. Pau Gesa, 55 Atribuïda a Raspall, es tracta d'una casa senzilla de vilatans Regular Casa Josep Viñals
1918 Cementiri Pg. Del Cementiri L'obra de Raspall es concreta en la tanca, porta i la distribució, destacant el grup de panteons que es troba just a l'entrar al recinte, entre ells el de la família Viader amb escultures d'Enric Clarasó i Daudí.[58] Correcte Cementiri
1920 Casa Josep Bas Crta. Cànoves, 72 Habitatge noucentista de dues plantes amb un acroteri curvilíni. Destaquen les ceràmiques impostades a les dues façanes. Ben restaurada Casa Josep Bas
1920 Ca l'Espargueró Crta. Cànoves, 80 Casa noucentista de planta baixa i de constitució molt senzilla. Regular Ca l'Espargueró
1920 Casa Joaquim Ricós Crta. Cànoves, 32 Casa noucentista amb façanes a dos carrers de dues plantes i golfes. Els llindes de les finestres del primer pis presenten un acabat en una mena de trencadís de granit. Les baranes dels balcons han estat modificades. Correcte Casa Joaquim Ricós
1920 Casa Joan Felip C/Dr. Reig, 19 Atribuïda a Raspall. Es tracta d'un habitatge aïllat de planta i golfes amb mansardes als quatre vents. Correcte Casa Joan Felip
1923 Casa Ricós Crta. Cànoves, 82 Casa encàrrec d'Amadeu (o Ramon) Ricós i Roig com a residència d'estiueig. Destaca el jardí amb una construcció aïllada per garatge en el mateix estil i la tanca del carrer (1924) amb uns treballs de forja destacables a la tanca i porta que varen ser afegides en 1924.[57] Ben conservada Casa Ricós
1923 Casa Pere Maurí Crta. Cànoves, 68-70 Habitatge molt senzill de planta baixa. Té un garatge adossat, probablement, amb posterioritat. Destaquen el capcir de la casa (amb data) i del garatge fet amb totxo i detalls ceràmics. Molt degradat Casa Pere Maurí
1923 Casa Tomàs Elies i Aimerich Crta. Cànoves, 83 Casa senzilla de planta baixa. Ha tingut modificacions com es pot deduir de les finestres aparegudes a la façana lateral. Regular Casa Tomàs Elies i Aimerich
1924 Casa Joan Lorenzo C/Sant Josep Oriol, 25 Casa senzilla de planta baixa amb pati-jardí. Correcte Casa Joan Lorenzo
1925 La granja Viader [59] Riera de Vallfornés s/n Marc Viader, empresari lleter de Cardedeu amb comerç a Barcelona, i pare de Joan Viader, inventor del Cacaolat, encarregà a Raspall la construcció d'una granja moderna i modèlica. Del conjunt d'edificis que la formen, el més destacat és el dedicat a l'habitatge privat. Molt degradada La granja Viader [60]
1926 Casa Clementina Artigas Pça. Sant Joan - C/ de Baix 9 Casa entremitgeres a la zona central de la població Regular Casa Clementina Artigas
1927 Casa Ramon Llivina Av. Rei en Jaume, 233 regular Casa Ramon Llivina
1927 Casa Pere Forns C/ Dr. Reig, 40 Va sofrir canvis en una restauració de 1943. Regular Casa Pere Forns
1927 Casa Eugeni Casanovas C/ Lluís Llibre 35 Habitatge de planta i un pis arrebossat i sense impostes, llevat d'unes mènsules sota el balcó. Destacable al forja noucentista. Correcte Casa Eugeni Casanovas
1928 Casa Alfred Riollo C/ Sant Josep Oriol 22 La construcció final difereix lleugerament amb el projecte Correcte Casa Alfred Riollo
1930 Cases Joan Codina Terrades Av. Rei en Jaume, 78-80 Cases signades pels arquitectes Eduard Balcells i Raspall. L'obra va tenir algunes modificacions per adaptar-la a la urbanització de la carretera de Dosrius (amb qui fa cantonada) que no va estar acabada fins al 1935. Regular Cases Joan Codina Terrades
1930 Casa Morgades C/ Dr. Klein 9 Casa d'estil noucentista on sembla que havia viscut el Dr. Klein que dóna nom al carrer.[20] Ben conservada Casa Morgades
1930 Casa Rafaela Herrera Suarez Av. Rei en Jaume 76 Casa de traços senzills i d'orientació déco. Modificada amb poca cura.[20] regular Casa Rafaela Herrera Suarez
1931 Casa Albert Bonamusa C/ Eduard Corbella 2 Casa en planta amb façana a dos carrers regular Casa Albert Bonamusa
1930 Cafe del Centre Psg. Pau Gesa 20 Reconvertit en habitatge unifamiliar regular Cafe del Centre
1930 Els Pinetons Parc dels Pinetons Parc inserit dins del projecte d'eixample urbanístic de Cardedeu. Concebut per gaudir d'un espai de bosc dins la zona urbana. La seva font de granit, coronada per un fanal de formes geomètriques també va ser dissenyada pel mateix arquitecte.[57] Ben conservat
1930 Tanca de la casa Lluís Llibre i Blanch Pça. Església 6-8 D'estil afrancesat. Va desaparèixer amb l'ampliació de la plaça.[5] Desapareguda
1932 Casa Borràs Crta. Cànovas, 22 Va ser encarregada per Amadeu Borràs i Font, anys després d'instal·lar la seva fàbrica de punt a Cardedeu. Casa d'estil noucentista amb façanes de pedra de color rosat i amb un sòcol coronat per una cornisa sinuosa. De la coberta de l'edifici en sobresurt una torre central de planta poligonal.[57] Ben conservada Casa Borràs
1932 Casa Miró  ?? Sense documentació  ?
1932 Casa Joan Carbonell Saboya Av. Àngel Guimerà 40-42 Casa en pedra, similar a algunes del primer període, però amb finestres, llindes i forja noucentista.[20] Correcte Casa Joan Carbonell Saboya
1932 Torre Adolf Agustí Av. Àngel Guimerà 225 Casa aïllada d'estil molt sobri amb un capcer curvilini que ha estat decorat en tons blaus.[20] Correcte Torre Adolf Agustí
1933 Teatre Esbarjo C/ Lluís Llibre, s/n "Patronat catòlic", d'estil déco, va ser construït a iniciativa de la parròquia i amb la col·laboració popular. Va servir durant molt de temps com a cinema infantil i teatre, vinculat sobretot al moviment fejocista.[20] Correcte Teatre Esbarjo
1933 Casa Adolf Agustí Av. Àngel Guimerà 228 Habitatge unifamiliar aïllat de dues plantes sense cap element destacable que identifiqui l'estil Raspall.[20] Correcte Casa Adolf Agustí
1933 Casa Adolf Agustí Av. Àngel Guimerà 232 Habitatge unifamiliar aïllat de planta baixa, amb un capcer i llindes amb dibuixos déco.[20] Correcte Casa Adolf Agustí
1933 Manuel Vallès Av. Àngel Guimerà 226 Habitatge unifamiliar aïllat de planta i pis Correcte Manuel Vallès
1933 Francesc Cruells Pericàs Av. Àngel Guimerà 28 Dues cases entremigeres de planta baixa i molt senzilles. Una d'elles ha estat modificada. Degradat Casa Morgades
1933 Casa Juan Casadevall C/bisbe Dr. Reig i C/ Cervantes La casa va ser totalment transformada als anys 60-70. De l'original, només es conserven els pilars d'accés al jardí amb un escut del propietari. Desapareguda Casa Juan Casadevall
1933 Casa Rosa i Assumpció Miró Puigvert Crta. Dosrius 14 Casa d'estil noucentista [20] Regular Casa Rosa i Assumpció Miró Puigvert

Centelles[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1907 Casa Salvador Ripoll Amb línies modernistes senzilles destaquen els vitralls de les finestres de la planta baixa i els capcers que no estan ubicats a la façana, sinó als laterals.[18] Correcte Casa Salvador Ripoll
1914 Casa Josep Oller Passeig Edifici original del segle XVII reformat entre 1914 i 1917 per Raspall i conegut actualment com "can Gaudi". Destaca l'obra de forma per la seva originalitat.[18] Regular Casa Josep Oller
1922 Bancs i fanals del passeig Passeig Raspall urbanitzà la zona del passeig i crea uns bancs amb fanal de forja incorporat. Fets en granit, material que treballava en aquella època, com també destaca en el cementiri de Cardedeu. Ben conservats Bancs i fanals del passeig
1922 Tanca del jardí de la finca Pratmarsó Passeig Quan Raspall urbanitzà la zona del passeig, fa al mateix temps la tanca del jardí de la finca de Pau Pratmarsó que delimita el passeig i el separa de la riera que hi ha dins l'esmentada finca. Ben conservats Tanca del jardí de la finca Pratmarsó

el Figaró[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1908 Reforma de Can Gallart C/ Jacint Verdaguer 77 Coneguda popularment com "l'Ave Maria" pel medalló amb aquesta inscripció que hi ha a la façana sud de la torre. És una torre-jardi reformada per Raspall amb una esvelta torre i amb ceràmica blanca i blava.[18] Està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[61] Regular. S'ha subdividit en diversos habitatges. Reforma de Can Gallart
1910 Ajuntament d'el Figaró Crta. de Ribes 42-44 Ubicat a les antigues escoles. La seva construcció remarcà el caràcter de la -en aquell moment- nova carretera de Ribes, en substitució del carrer Major. Ben restaurat Ajuntament d'el Figaró
1910 Casa Espelta [5] C/ Mossen Cinto Verdaguer Correcte
1911 Can Xicola [5] Pça Major, 1 Correcte
1915 Vil·la Rosita i Vil·la Pepita C/ Font d'en Llanes 1-3 Són dues cases bessones amb accés independent. Destaquen especialment els esgrafiats de la façana principal (amb el nom de la casa) i els de la zona d'accés a l'habitatge en conjunt amb un porxo. Vil·la Rosita ha sofert la instal·lació d'una inadequada terrassa a l'alçada del primer pis.[18] Ben conservades. Vil·la Rosita i Vil·la Pepita

Vil·la Rosita i Vil·la Pepita
1915 Torre Filella C/ Font d'en Llanes Propietat d'en Josep Filella, promotor que encarregà tres edificis d'habitatges a Raspall en Barcelona. Destaca l'esgrafiat amb el nom a la part superior. Ha sofert modificacions.[5] Regular. Torre Filella
1921 Hotel Congost Crta. de Ribes, 29 Antic hotel que Amadeo Pantaleoni encarregà a Raspall, avui dedicat a llar d'avis. Ha sofert moltes i profundes modificacions. Resta part de l'estructura (torre i cossos principals) i algunes finestres secundàries. Les façanes principals així com l'accés i les cobertes han estat molt modificades.[20] Regular. Hotel Congost

les Franqueses del Vallès[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1908 Reformes en Can Rovira de Villar Llerona Ampliació, per un dels extrems, d'una masia tradicional, eliminant una terrasa preexistent. Desaparegut Can Rovira de Villar
1931-1934 Escola de Llerona Pla de Llerona Actualment és la seu del Consell del Poble de Llerona Ben restaurada Escola de Llerona
1931-1934 Escola de Marata Crta. de Marata Correcta Escola de Marata

la Garriga[modifica | modifica el codi]

Les mansanes Raspall[modifica | modifica el codi]

L'arquitecte Lluís Cuspinera, va establir el concepte mansana Raspall[62] com aquella en la qual la totalitat dels edificis es construïren segons el projecte de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall.

A la Garriga, durant els anys 1906-1914, es varen crear sis mansanes Raspall. Ordenades per data d'edificació, podem veure al plànol adjunt la seva ubicació. Actualment, només dues (la 2 i la 4) respecten aquesta definició. La resta han sofert requalificacions parcials amb incorporació de noves construccions o han estat modificades.

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1903 Can Raspall C/ Banys 40 Reforma de la casa materna, "Can Mayol de la plaça" Correcte. En procés de restauració Can Raspall
1903 Josepa Vila Fauria "Can Vila" C/ Banys 78 Obra amb un estil clarament noucentista tot i ser de les seves primeres obres. Conserva uns magnífics vitralls Correcte. Josepa Vila Fauria "Can Vila"
1904 Casa Joan Colom i Capdevila [63] Passeig 39 Regular Casa Joan Colom i Capdevila [63]
1904 Panteó de la família Esturgó Cementiri de la Doma Única obra funerària de Raspall a la Garriga.[63] Regular Panteó de la família Esturgó
1904 Casa Sr.Marià Breton [64] Pça. Oliveres 7 Desapareguda
1904 Cases Maria Bové i Solé C/Calabria, 134 i C/ Bertí Grup de cinc cases iguals, primera mostra d'una construcció "en sèrie" de Raspall. Quatre han desaparegut; la restant està correcta.[64] Cases Maria Bové i Solé
1905 Casa Joan Colom i Capdevila Passeig 38 Conegut com el conjunt "Can Durall". La casa del jardiner ha estat habilitada com a habitatge actual. regular Casa Joan Colom i Capdevila
1905 Portalada Cementiri de la Doma Raspall construeix una sòbria portalada amb un arc carpanell de totxo suportat per dos pilars de carreus rematats per un capitell amb una creu.[64] Correcte Portalada Cementiri de la Doma
1905 Casa Marià Breton C/Samalús 19 Edifici de planta, pis i golfes amb una galeria sobre l'entrada. Va ser enderrocada en 1930.[64] Desapareguda
1905 Casa Lluís Ambròs C/Banys 104 Es tracta de la reforma d'una casa preexistent Ben conservat Casa Lluís Ambròs
1905 Casa Dr. Gonçal Planas Rda. Carril 24 Raspall va reformar una casa de 1898 amb una façana modernista esgrafiada amb un rètol amb a llegenda "Consultorio Clínico". A la dècada dels 60 va tornar a ser reformada i ampliada perdent tots els el·lements modernistes.[64] Desapareguda
1905 Casa Lluís Pou i Costa C/Banys 41 Edifici entremigeres amb habitatge i botiga. Regular Casa Lluís Pou i Costa
1905 Casa Sebastià Bosch i Sala C/Ramon Pascual 48 Ha sofert modificacions, reconstruint-se totalment al 1989, perquè estava en molt mal estat.[63] Correcte Casa Sebastià Bosch i Sala
1905 Casa Josep Solé i Borrell, "el café" Plaça de l'Església, 4 Coneguda com "el Café del Centro", era d'estil modernista amb els elements del primer període de Raspall: façana d'estuc a tres colors, medallons amb cintes al coronament, forja a la barana del balcó.[64] Va ser enderrocada en 1976 després d'una forta oposició de l'arquitecte Lluís Cuspinera en uns moments de poca sensibilitat municipal pel patrimoni.[65] Desapareguda Casa Josep Solé i Borrell, "el café"
1906 Casa Aureli Diéguez i Mas, "Torre Sant Josep" C/Llerona-Ctra. l'Ametlla, 11 Forma la primera mansana Raspall. Reformada als anys 40, es va modificar l'escala d'accés i les baranes, i va desaparèixer el plafó ceràmic de "sant Josep". La finca, què ocupà tota una illa de cases, es va parcel·lar l'any 1982, perdent la seva identitat.[63] Correcte Casa Aureli Diéguez i Mas, "Torre Sant Josep"
1906 Casa Ramon Pujol Valls C/ Banys, 39 i C/ Figueral Desapareguda
1907 Casa Llorenç Passeig, 11 És una de les dues cases de la segona mansana Raspall. L'any 1910 es va construir un edifici de porteria. En unes reformes interiors als anys 50, es retiren els vitralls emplomats. Feta totalment en pedra sense arrebossar i detalls de trencadís en balcons, finestres i en un magnífic capcer.[63] Correcte Casa Llorenç
1908 Casa Esteve Roqué "Villa Cristina" Passeig, 19 El resultat final difereix força del projecte aprovat.[63] Deteriorada Casa Esteve Roqué "Villa Cristina"
1908 Casa Fèlix Fages i Vila Passeig, 9 És una de les dues cases de la segona mansana Raspall. Va ser encarregada per Fèlix Fages, diputat provincial i membre de la Lliga Regionalista. Als anys 30 s'afegí, en un extrem de la finca, un cobert en diferent estil que esdevindria un habitatge. Als anys 60 es transformà per convertir-se en dos habitatges.[63] Correcte Casa Fèlix Fages i Vila
1908 Casa Carolina Fort, vda. de Cristòfol Passeig 83 Casa senzilla de planta baixa i golfes, va sofrir una reforma integral als anys 60 i va perdre la seva identitat.[64] Desapareguda
1908 Villa Dolores C/ Sancho Marraco, 33 Dues cases adossades probablement fetes per ser llogades a estiuejants.[63] Restaurades en 2002 Villa Dolores
1908 Taller per Josep Reig C/ Sant Francesc 107 Correcte Taller per Josep Reig
1909 Tanca Casa Antonio Prats Ferrer C/Banys 48 Raspall fa una tanca per al terreny. Posteriorment, Emili Sala Martin construeix l'actual casa mantenint la tanca integrada dins la façana principal.[64] Correcte Tanca Casa Antonio Prats Ferrer
1909 Casa Joaquim Fonollosa C/Sant Francesc 102-104 Totalment rehabilitades respectant la façana original, si be s'han perdut alguns dels esgrafiats inicials. Correcte. Casa Joaquim Fonollosa
1909 Casa Antonio Prats C/Sant Francesc 115 Sense documentació. Regular Casa Antonio Prats
1909 Casa Pere Serra Pons C/ Ametlla 18-20 Molt transformada ?.
1909 (aprx) Casa Narcisa Freixas C/Narcisa Freixas 4-5 Ubicada al final del Passeig al costat d'on estava el bosc de Can Terrers, escenari de les festes modernistes de 1910-1914. Va ser feta per encàrrec de Narcisa Freixas i Cruells qui animà la vida intel·lectual local Degradada Casa Narcisa Freixas
1910 Hospital-Asil "La Caritat" C/Llerona-la Doma D'estil modernista, va ser ampliat al 1913 pel propi Raspall, si bé amb un estil més auster d'influència noucentista Ben conservat. Als anys 80 va tenir una reforma i ampliació com a centre de salut, amb prou respecte.[64] Hospital-Asil "La Caritat"
1910 Casa Dolors Vilar i Torra C/Samalús 21 Casa entremigeres amb jardí. Destacable els esgrafiats de la façana i la forja de la tanca del jardí. Correcte Casa Dolors Vilar i Torra
1910 Casa Jaume Gotanegra C/Vinyals 35 Desapareguda
1910 Casa Paulí Puig i Gol Passeig 93 Ben restaurada Casa Paulí Puig i Gol
1910 Casa Valentí Pons "Villa Maria" [63] C/Font del Nen, 1 Restaurada recentment Casa Valentí Pons "Villa Maria" [63]
1910 Casa Pere Serra i Pons C/Guinardó, 4 i C/ Rosselló Formà part de la tercera mansana Raspall. Als anys 1940 va perdre la tanca amb la portalada d'accés, una de les més treballades de Raspall, el jardí i la casa de la porteria.[64] Restaurada recentment Casa Pere Serra i Pons
1910 Casa Esteve Font i Germà [63] C/ Sancho Marraco, 25 Correcte Casa Esteve Font i Germà [63]
1910 Torre Iris Passeig, 1 Una de les seves obres més elegants, on l'estuc de la façana, el "trencadís" i la ceràmica decorativa contribueixen al to harmònic d'aquest conjunt afrancesat. Ubicada a la quarta mansana Raspall.[63] Regular Torre Iris
1910 Casa Juli Barbey Poinsard C/Figueral L'obra més important de Raspall per la seva qualitat arquitectònica i per l'embelliment de tots els elements. Ubicada a la quarta mansana Raspall.[63] Correcta Casa Juli Barbey Poinsard
1910 Casa Cecilia Reig i Argelagós, "La Bombonera" Passeig, 3 Ubicada a la quarta mansana Raspall, és la més petita de les 4 cases. Destaquen els vitralls de la galeria posterior. El propi Raspall la va ampliar aixecant el primer pis i la torre el 1912.[64] Ben restaurada Casa Cecilia Reig i Argelagós, "La Bombonera"
1910 Font Pública Can Santadigna C/Calabria Recull molts dels el·lements propis del modernisme raspallià.[64] Restaurada en 2001 Font Pública Can Santadigna
1910 Jardins "El Pedró" Av. de Catalunya De la finca original només resta la tanca exterior (atribuïda a Josep Sala i Martin) i unes escales amb jardineres fetes en pedra amb trencadís atribuïdes a Joaquim Raspall.[64] Desapareguts. L'estat de les restes esmentades és correcte. Jardins "El Pedró"
1910 Casa Isidre Riera Passeig Sense documentació ?
1910 Casa Adrià Ventura C/Figueral Sense documentació Desapareguda
1910 Casa Josep Suñol Rda. Carril Reforma de l'interior. La casa és de Emili Sala i Cortés Correcte
1910 Casa Sebastià Viñas Psg. Til·lers, 21 Sense documentació Correcte Casa Sebastià Viñas
1911 Casa Esteban Pericas C/Samalús, 10 Sembla totalment reformada als anys 40-60 Regular Casa Esteban Pericas
1911 Cases Valentí Dameson Martí C/Banys 136-142 Conjunt de quatre cases similars que han estat força modificades. La del número 138 és la que millor respecta l'original. Regular Cases Valentí Dameson Martí
1911 Casa Antonio Viñolas Tey C/Vinyals 33 Sense documentació ?
1911 Casa Pere Pujol Crusats C/Vinyals 37 i C/ Sancho Marraco Sense documentació Desapareguda
1911 Casa Vicente Pareras C/Vinyals 25 Sense documentació ?
1912 Casa Francesc Blancafort i Puig Plaça de l'Església, 5 Es tracta d'una reforma en què Raspall afegí pis i golfes i reformà la façana.[63] Modificada Casa Francesc Blancafort i Puig
1912 Casa Antoni Barraquer Roviralta Passeig, 7 Ubicada a la segona mansana Raspall.[63] Ben conservada Casa Antoni Barraquer Roviralta
1912 Botiga de Can Reig C/Banys 44 Botiga de ferreteria i materials amb esgrafiats indicant l'activitat comercial i ceràmica ocre i groga a la planta baixa.[63] Regular Botiga de Can Reig
1912 Fàbrica "Victoria" més coneguda com "La Solfa" C/Caselles i Manuel Raspall La primera fàbrica de rotlles de pianola d'Espanya encarregada per Joan Baptista Blancafort. El seu fill, el músic Manuel Blancafort i de Rosselló, va desenvolupar la seva afició musical treballant a aquesta fàbrica. L'obra industrial més important de Raspall amb dues naus unides per un cos central, va ser destruïda per un incendi el 1965.[64] Desapareguda Fàbrica "Victoria" més coneguda com "La Solfa"
1912 Casa Sebastià Bosch i Sala Passeig 97 Sintetitza els trets típics de l'estil modernista de Raspall: vitralls, trencadís en els ampits i balcons, forja, esgrafiat amb cintes. Al patí hi ha una font de trencadís com la que havia fet a l'Alqueria Cloelia. La data de la façana (1916) és la d'acabament.[63] Ben conservada Casa Sebastià Bosch i Sala
1912 Casa Joan Calls i Antonell Pça. Oliveres, 5 Es tracta d'una reforma d'un habitatge preexistent.[63] Ben restaurada Casa Joan Calls i Antonell
1912 Casa Dolors Vilar i Talí Pça. Oliveres, 6 Regular Casa Dolors Vilar i Talí
1913 Casa Cecília Reig i Argelagós [63] C/Cardedeu, 11 Correcte Casa Cecília Reig i Argelagós [63]
1913 Tanca de la casa Ramona Sallent C/Figueral Probablement aquesta intervenció coincideix amb la construcció de la casa original de la que no es te documentació. Una reforma posterior (1924) és la que deixà la fesomia que coneixem.[20] Ben restaurada Tanca de la casa Ramona Sallent
1913 Cases Josep Corrons C/Calabria, 13 Dues cases noucentistes entremitgeres de dues plantes amb una galeria tancada amb vitralls i uns balcons amb forja acabada en coup de fouet. Quan varen ser enderrocades el 1987, es varen aprofitar les reixes de la planta baixa per a ubicar-les a una casa del psg. dels Til·lers n.13.[64] Desapareguda Cases Josep Corrons
1913 Casa Joaquim Fonollosa Ctra. l'Ametlla 10 Correcte Casa Joaquim Fonollosa
1913 Casa Galvany C/Vinyals 3-5 Sense documentació Transformada
1913 Casa Tomás Espinasa C/ la Doma 13 Sense documentació ?
1914 Casa Valentí Damesón Maurí Pça.Església, 9 Modificada al 1973 unificant les dues finestres del primer pis en una única, així com la fesomia de la planta baixa.[64] Correcte Casa Valentí Damesón Maurí
1914 Casa Manel Maresma "Villa Concha" Torrent de la Sínia 38 Habitatge modernista del qual destacava la ceràmica i trencadís obra de Lluís Brú.[64] Desapareguda en 1994
1915 Casa Antoni Serra C/ Vinyals 33 Sense documentació Desapareguda Casa Antoni Serra
1915 Casa Pere Vilaró Gispert C/ Doma i Llerona Desapareguda Casa Pere Vilaró Gispert
1915 Casa Joan Martí i Viñolas C/Doma 9 i Sant Francesc 36 Regular Casa Joan Martí i Viñolas
1915 Font Pública Passeig Passeig En 1992 va ser desplaçada uns metres del seu emplaçament original i restaurada Correcte Font Pública Passeig
1915 Casa Joaquim Fonollosa Ctra. l'Ametlla 12 Correcte Casa Joaquim Fonollosa
1916 Casa "La Caritat" o "Villa Blanca" Rda. Carril i C/ Ametlla Única obra de la sisena mansana Raspall. Va ser construïda per obtenir fons per fer l'ampliació de l'asil de la Caritat. El templet d'estil neoclàssic que hi ha a l'altra extrem del jardí és obra d'Eusebi Bona (1917). La casa va ser reformada al 1941 desapareixent-li la mansarda. Als anys 60, es va parcel·lar la finca, si be manté una part significativa del jardí.[64] Degradada Casa "La Caritat" o "Villa Blanca"
1916 Casa Lluís Ambrós i Martí C/ Banys 47 És una reforma d'una casa de 1902. Balcó amb formes i materials únics en Raspall.[63] Regular. Casa Lluís Ambrós i Martí
1916 Casa Jaume Serra i Dachs C/ Sant Ramon, 8 Actualment en desús, es troba tapiada.[63] Regular. Casa Jaume Serra i Dachs
1918 Casa Jaume Aspa C/Figueral, 1 Desapareguda Casa Jaume Aspa
1919 Cases de Salvador Grau Madriguera Passeig 101-103 Conjunt de dues cases iguals, en una d'elles es va afegir una planta, desfigurant el conjunt original.[64] Correcte Cases de Salvador Grau Madriguera
1919 Casa Miquel Garriga Oliveras C/Llerona 28-30 Sense documentació desapareguda Casa Miquel Garriga Oliveras
1919 Casa Dolors Vilar i Talí C/Calabria, 16 Sense documentació Desapareguda Casa Dolors Vilar i Talí
1920 Casa Jaume Galvany Corominas C/Doma, 11 Sense documentació Transformada Casa Jaume Galvany Corominas
1920 Casa Mercè Mayol C/Banys 38 Construcció adossada a Can Raspall, segueix el seu mateix estil i actualment tenen el seu interior unificat. Va ser construïda per encàrrec de la seva germana.[63] Ben restaurada Casa Mercè Mayol
1920 Casa Ramon Reig Argelagós C/Banys 46 Vivenda situada al costat de la lampisteria del propietari que Raspall construí en 1912. Regular Casa Ramon Reig Argelagós
1920 Casa Joan Baptista Blancafort C/Banys 55 - Blancafort,1 Sense documentació Correcte Casa Joan Baptista Blancafort
1921 Casa Vicente Ramos Marsa C/Rosselló Sense documentació Desapareguda Casa Vicente Ramos Marsa
1922 Casa Pere Sellarés i Roca C/Sant Ramon, 5 Habitatge de dues plantes amb un porxo a l'entrada, a l'estil de la casa Sallent, el qual va ser modificat el 1977 i va perdre els originals arcs i columnes de totxo amb capitells lobulats.[63] Correcte Casa Pere Sellarés i Roca
1923 Reforma casa Ramona Sallent i Freixa, vídua de Roselló C/Banys 34 Probablement construïda el 1913.[63] Ben restaurada Reforma casa Ramona Sallent i Freixa, vídua de Roselló
1924 Casa Esteve Mallol C/Llerona 5 De clar estil noucentista, destaquen els seus vitralls i l'estructura en forma de "L".[63] Correcte Casa Esteve Mallol
1924 Casa Lluïsa València d'Uriach C/ Ametlla 17 Molt bé Casa Lluïsa València d'Uriach
1924 Casa Felip Solà [5] C/ Calabria, 24 Desapareguda Casa Felip Solà [5]
1924 Casa Antònia Martinez "Villa Sofia" C/Ramon Pascual 26 Habitatge de planta baixa amb tres cossos. Al 1992 es va aixecar una planta sobre el cos central mirant de respectar la volumetria i la decoració de la façana.[64] Correcte Casa Antònia Martinez "Villa Sofia"
1924 Casa Dolors Vilar i Talí Psg. dels Til·lers 13 L'habitatge fet per Raspall (foto superior) va desaparèixer en 1987 i al seu lloc es va construir un nou edifici amb un pis més que va reaprofitar la forja de la casa Corrons (1913) per al balcó i la tanca del jardí (foto inferior).[64] Desapareguda Casa Dolors Vilar i Talí

Casa actual amb la forja original
1924 Magatzem Joan Ausió Noguera [5] C/Llerona, 99 Desaparegut Magatzem Joan Ausió Noguera [5]
1924 Casa Antoni Faura [5] C/Vinyals, 14 Transformada
1924 Casa Miquel Mas i Costa Crta. Vic Modernista amb un treballat capcer a joc amb les llindes de portes i finestres. Actualment fa les funcions de porteria de la fàbrica SATI.[5] Ben conservada Casa Miquel Mas i Costa
1925 Casa Andrés Morell C/Sant Francesc Sense documentació Reformada Casa Andrés Morell
1925 Casa Lluís Codina i Codina C/Ramon Pareras Sense documentació Desapareguda Casa Lluís Codina i Codina
1925 Taller Joaquim Ciurans Prat Crta. Ribas-Barcelona Sense documentació Desaparegut Taller Joaquim Ciurans Prat
1925 Casa Pere Clapés Abanco Crta. Ribes-Barcelona Sense documentació Desaparegut Casa Pere Clapés Abanco
1925 Casa Miquel Garriga Oliveras C/ Figueral Sense documentació Desapareguda Casa Andrés Morell
1925 Casa José Jonch Ramon  ? Sense documentació Desapareguda Casa José Jonch Ramon
1926 Casa Jaume Guardis C/Centre 21 Habitatge unifamiliar i comerç construït substituint un edifici d'estil medieval com altres que hi trobem al mateix carrer.[20] Ben conservat Casa Jaume Guardis
1926 Casa Josep Vallicrosa i Costa C/Ramon Pareras Sense documentació Desapareguda
1926 Casa Valentín Fontseré i Angela Gesa C/ Consell Sense documentació Desapareguda
1927 Casa Pilar Cabré, vda. de Galofré [63] C/ Figueral 30 i Banys 36 Regular Casa Pilar Cabré, vda. de Galofré [63]
1927 Casa Martín Llimargas Muntal C/ Llerona Sense documentació Desapareguda
1927 Casa Pablo Puig Pujadas C/ Ramon Pareras Sense documentació Desapareguda
1927 Casa Eduard Dalmau C/ Ramon Pareras Sense documentació ?
1928 Casa Solà i Borrell C/ Rocabuquera Sense documentació Desapareguda
1928 Casa Jaume Canal i Serra C/ Rocabuquera Sense documentació Desapareguda
1928 Casa Salvador Oliveras C/Narcís Cortinas Sense documentació Desapareguda
1929 Casa Felipe Peycasat C/ Ramon Pareras Sense documentació Desapareguda
1929 Casa Antonio Abanco C/ Ramon Pareras Sense documentació ?
1929 Casa Emilio Balleras C/ Ramon Pareras Sense documentació ?
1929 Casa Luís Olivé i Jo C/ Riera Congost Sense documentació Desapareguda
1929 Casa Conrad Queralto i Nou Prop de Ctra. Barcelona-Ribes Sense documentació Desapareguda
1930 Casa Josep Borrell i Marmiña C/ de Fray Benet Sense documentació Desapareguda
1930 Casa Àngela Soldevila C/ Banys 116 Sense documentació Desapareguda
1930 Casa Salvador Alabau i Bote C/ Banys Sense documentació Desapareguda
1930 Casa Joan Hernándes Pça. Oliveras Reformada Correcte Casa Joan Hernándes
1931 Casa Albert Compte i Camp C/Banys 49 Obra atribuïda. En tot cas, en 1955 rep una transformació que anul·la qualsevol signe de l'original. Correcta Casa Albert Compte i Camp
1931 Casa Miquel Garriga C/ Llerona Sense documentació ?
1931 Casa Miquel Viñas Ferrer Ctra. Nova 121 i C/ Miquel Porter Sense documentació Correcte Casa Sebastià Viñas
1931 Safareigs públics Crta. Nova De l'època déco estan fets exclusivament en maó. Quan van perdre la seva funció varen entrar en un procés de degradació.[20] El 2011 varen ser reformats i dedicats a una oficina d'informació Molt bo Safareigs públics
1932 Casa Antoni Tàpias C/ Sant Ramon, 1 i 3 Són dues cases contigües del mateix any i és el darrer treball de Raspall a la Garriga. La del num. 1 ha estat totalment transformada. El num. 3 manté l'estil, clarament posterior a la resta d'obres de la Garriga. Es troben a faltar les reixes déco de la planta baixa que figuren al projecte.[20] Regular Casa Antoni Tàpias
1932 Casa Josep Mª Riera i Ros Crta. Sant Llorenç-Llinars Sense documentació ?
1932 Casa José Torras Furriol C/ Calabria, 37 Planta baixa transformada Correcte Casa José Torras Furriol
1933 Casa Francesc Castellsagué i Pujol C/ Ramon Pareras Sense documentació Desapareguda
1933 Casa Jaume Aspa C/ Figueral, 3 Desapareguda
1933 Casa Prudenci Serrat i Angles C/ Calabria 125 Sense documentació Desapareguda
1933 Casa Sebastián Casalí i Coma C/ Torrent de Queralt Sense documentació Desapareguda
1934 Casa Rosa Corcellas C/Llerona i Doma Casa de planta i pis amb façana a dos carrers. D'estil clarament noucentista. Correcte Casa Rosa Corcellas

Granollers[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1904 Casa Clapés Plaça de la Porxada 14 Únic edifici plenament modernista de Raspall a Granollers, conté tots els elements d'aquesta decoració: frontó, ceràmica, forja en coup de fouet i esgrafiats en tons pastís. Destaca la signatura de Raspall a la porta que només trobem en aquesta casa, si bé a la casa Marimon hi ha una còpia extreta d'aquesta en data recent.[57] Ben restaurat Casa Clapés
1906 Casa Josep Vergés Feu [66] C/ Miquel Ricomà 148 Desapareguda
1908 Casa Pibernat C/ Sans 28 Projecte signat per Eduard Balcells.[66] Desapareguda
1908 Casa Antònia Bosch Vda. d'Uyà C/ Sant Roc 10 Projecte inicial d'Eduard Balcells.[66] Desapareguda
1910 Casa Manuel Viñas "Can Puntes" C/ Antoni Espí i Grau 2 Projecte d'Eduard Balcells, reformat per Raspall. Són destacables les reixes de les finestres de la planta baixa.[57] Regular Casa Manuel Viñas "Can Puntes"
1911 Casa Antoni Lloret C/ Corró 7 Projecte inicial d'Eduard Balcells.[66] Desapareguda
1913 Casa Concustell C/ Travesseres Projecte inicial d'Eduard Balcells.[66] Desapareguda
1913 Casa Adela Roca Vda. de Furnó "Can Jonch" C/ del Rec 19 Projecte inicial d'Eduard Balcells. Seu del Centre de Cultura per la Pau, inaugurat el 24 de maig de 2008, just una setmana abans del 70è aniversari del bombardeig de Granollers.[66] Ben restaurat Casa Adela Roca Vda. de Furnó "Can Jonch"
1914 Cinema Mundial [5] Plaça de la Corona Desaparegut
1916 Font pública C/ Miquel Ricomà - C/ Llorer Obra atribuïda. La seva construcció apareix als acords del ple de l'ajuntament del 24 d'agost de 1916. Correcte Font pública
1917 Casa Recolons [66] C/ Anselm Clavé 19 Desapareguda Casa Recolons [66]
1919 Casa Castellsagué C/ Prim 37 Es tracta d'una reforma.[66] Desapareguda
1920 Casa Josep Riera [66] Plaça de les Olles - Plaça dels Cabrits Correcte
1920 (aprox) Casa C/ Corró 32 Obra atribuïda Correcte Casa
1922 Casa Josep Estapé Crta. Barcelona a Ribas Sense documentació Desapareguda Casa Josep Estapé
1922 Casa Joan Listuella Figueras Ctra. Masnou a Granollers Sense documentació Desapareguda Casa Joan Listuella Figueras
1923 Cases de Jaume Corbera "Can Mònic" Avda. Primer Marqués de les Franqueses 123-145 Conjunt de 12 cases unifamiliars uniformes gairebé sense ornamentació. Varen ser construïdes per obtenir fons per l'hospital-asil de Granollers.[57] Correcte. Una d'elles ha sofert una modificació per instal·lar-hi un local comercial. Cases de Jaume Corbera "Can Mònic"
1924 (maig) Casa Antoni Lleonart  ?, prop C/ Molí Sense documentació Desapareguda Casa Antoni Lleonart
1924 (desembre) Casa Antoni Lleonart C/ Murillo - C/ Sant Josep de Calassanç Sense documentació Desapareguda Casa Antoni Lleonart
1924 Casa Antoni Ventura C/ Congost Sense documentació Desapareguda Casa Antoni Ventura
1924 Casa Francesc Marimon C/ Barcelona 15 El porxo de l'entrada és similar al de la casa Sallent de la Garriga, també de 1924. Destaca la signatura de Raspall a la porta, còpia de la que hi ha a la Casa Clapés.[66] Regular Casa Francesc Marimon
1924 Casa Francesc Marsans Ctra. Barcelona a Ribas Sense documentació Desapareguda Casa Francesc Marsans
1924 Casa Josep Grau i Trull C/ Barcelona (continuació) Sense documentació Desapareguda Casa Josep Grau i Trull
1924 Casa Joan Palaus Sirvent C/ Palaudàries Sense documentació Desapareguda Casa Joan Palaus Sirvent
1924 Casa Mamerto Castellà Ctra. Barcelona a Ribas Sense documentació Desapareguda Casa Mamerto Castellà
1924 Casa Pere Rosell Vila  ?, prop C/ Molí Sense documentació Desapareguda Casa Pere Rosell Vila
1924 Casa Teresa Paré C/ Anselm Clavé - Plaça Perpinyà Sense documentació Desapareguda
1925 Casa Bossy C/ Santa Esperança 6 Proposta molt evolucionada feta en pedra vermella d'el Figaró amb carreus rectes i un cistells representats a la forja de la barana del balcó.[5] Ben conservada Casa Bossy
1925 Casa Antònia Olivé Rius C/ Barcelona prop C/ Indústria Sense documentació Desapareguda Casa Antònia Olivé Rius
1925 Casa Isabel García C/ Indústria Sense documentació Desapareguda Casa Isabel García
1925 Casa i garatge Josep Pont C/ Muntanya Sense documentació Desapareguda Casa i garatge Josep Pont
1925 Casa Joan Riera prop C/ Molí Sense documentació Desapareguda Casa Joan Riera
1925 Casa Josep Ripoll Vila Ctra. Masnou a Granollers Sense documentació Desapareguda Casa Josep Ripoll Vila
1925 Casa Joaquín Sanchiz C/ Santa Elisabet 2 Sense documentació Desapareguda
1925 Casa Manuel Loren París C/ Molí Sense documentació Desapareguda
1925 Casa Miquel Mayans C/ Miquel Ricomà Sense documentació Desapareguda
1925 Casa Manuel Vicente C/ Molí Sense documentació Desapareguda
1925 (aprox) Casa C/ Joan Prim 98 Obra atribuïda Desapareguda Casa
1926 Reforma de l'antic hospital de Granollers per passar a ser la biblioteca Francesc Tarafa C/ Corró 47 Edifici gòtic construït per Bertran de Seva al segle XIV-XV, que prestà serveis com a centre sanitari fins 1844. S'encarregà de convertir-lo en biblioteca, decorant l'interior amb motius vegetals i vitralls modernistes. A la façana principal es reutilitzaren dues finestres gòtiques i s'obrí una rosassa. Alfons XIII l'inaugurà el 21 d'octubre de 1926.[57] Correcte Reforma de l'antic hospital de Granollers per passar a ser la biblioteca Francesc Tarafa
1927 Casa Sebastià Costa C/ Santa Anna 13 Edifici entre mitgeres d'origen medieval reformat per Raspall. Destaca les teules de ceràmica del pis superior amb finestres lleugerament mansardades.[57] Correcte Casa Sebastià Costa
1928 Casa Sebastià Costa "Can Biel" C/ Santa Anna 6 Edifici amb l'estil de la darrera època. Consta de dos cossos: un fet en pedra que conté l'escala i el cos principal fet en totxo amb un gran finestral en arc al primer pis.[57] Correcte Casa Sebastià Costa "Can Biel"
1929 Casa Pere Gendra [66] C/ Alfons IV 72 Correcte Casa Pere Gendra [66]
1929 Urbanització de la plaça de la Corona Plaça de la Corona Les reformes que coincidien amb una nova visita reial a Granollers, contenia un monument als soldats morts a la guerra d'Àfrica.[66] El monument, avui ha desaparegut.
1929 Casa Enric Deu Umbert [66] Avda. Francesc Macià 90-92 - C/ Mallorca 2 Correcta Casa Enric Deu Umbert [66]
1931 Casa Josep Sola Segalés C/ Indústria - C/ Sant Josep de Calassanç Sense documentació Desapareguda
1932 Casa Pau Ciurans Avda. Francesc Macià Sense documentació ?
1933 Casa Eduard Corbera Avda. Prat de la Riba Sense documentació ?
1933 Casa Pau Riera Monells C/ Princesa 8 Casa senzilla amb canvis respecte al projecte Regular Casa Pau Riera Monells
1933 Casa Joan Listuella C/ Sant Jaume prop C/ Isabel de Villena Sense documentació ?
1933 Casa Alfredo Baró C/ Sant Jaume Sense documentació ?
1933 Casa Joan Martí Rabassa C/ Sant Jaume prop C/ Isabel de Villena Sense documentació Desapareguda
1933 Casa Josep Solé C/ Sant Jaume Sense documentació Desapareguda
1933 Casa Josefa Casals Avda. Santiago Rusiñol Sense documentació ?
1933 Casa Pere Ribalta Paral·lela a Avda. Santiago Rusiñol Sense documentació ?
1933 Casa Fèlix Polls Albertí Avda. Santiago Rusiñol 110 Sense documentació ?
1933 Casa Eusebi Turró Constans C/ Indústria Sense documentació Desapareguda
1933 Casa Pedro Barbany Sempera C/ Indústria 35 Sense documentació Desapareguda
1933 Casa Francisco Cruixent Ctra. Caldes 88 Sense documentació ?
1933 Casa Rosa Ballús Massó Ctra. Caldes a Sant Celoni Sense documentació ?
1933 Casa Julià Ridameya Llobet Crta. Caldes, Km.13,950 Sense documentació ?
1933 Casa Francisco Masat C/ Menéndez Pelayo Sense documentació Desapareguda
1933 Casa Josep Pont C/ Torreta Sense documentació Desapareguda
1933 Casa Wenceslao Virgili Barri de Palou Sense documentació ?
1933 Casa i magatzem per Joan Serra i Dalmau Avda. Prat de la Riba Sense documentació ?
1933 Reformes casa Manuel Carrió i Cuscuela C/ Menéndez Pelayo Sense documentació Desapareguda
1933 Reformes casa Magdalena Bufí C/ Sant Roc 25 - Plaça Maluquer i Salvador 26 Sense documentació ?
1933 Casa Joan Jofra C/ Álvarez de Castro - C/ Sant Josep de Calassanç Sense documentació Regular Casa Joan Jofra
1933 Casa Josep Pagès C/ Álvarez de Castro - C/ Sant Josep de Calassanç Sense documentació Desapareguda?
1933 Casa Jaume Montañà C/ Isabel de Villena - C/ Sant Jaume Sense documentació Desapareguda

l'Hospitalet de Llobregat[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1911 Can Buxeres Crta. Esplugues
41° 21′ 53.17″ N, 2° 05′ 48.12″ E / 41.3647694,2.0967000 (Can Buxeres)
Raspall va fer les naus industrials del carrer Comerç de Barcelona per als propietaris d'aquesta finca. Va dissenyar els jardins, un templet de mosaic i la portalada de forja de la casa principal de Can Buxeres. Algunes fonts atribueixen erròniament a Raspall la reforma del palauet neoclàssic del segle XVIII, però varen ser dues intervencions diferents.[67][68] Correcte Can Buxeres

Can Buxeres

Ocata (El Masnou)[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1933 Casa Ramon Balcells C/ Sant Agustí. Actualment, C/Puerto Rico, 9-11
41° 28′ 53.17″ N, 2° 19′ 39.62″ E / 41.4814361,2.3276722 (Casa Ramon Balcells)
Es tratava de dues cases amb dos habitatges cadascuna a la planta baixa i primer pis. Els habitatges de les plantes baixes han estat convertits en comerços.[68] Regular Casa Ramon Balcells

Palma[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1909 Teatre Balear[69] Plaça Comtat de Rossello, 4 Inaugurat el 4 de desembre de 1909. Tenia capacitat per a 4.000 persones i combinava cinema i varietats. Era una obra d'Antoni Vaquer en la que Raspall va ser l'autor de la façana d'un marcat estil modernista. El 1918 va ser adquirit per l'empresari Josep Tous Ferrer. A començament dels anys 1980 va ser transformat i convertit en un bingo.[70] Totalment transformat Teatre Balear

La Roca del Vallès[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1920 Reforma del Castell de Vilalba Camí del Castell de Vilalba
41° 37′ 50.74″ N, 2° 20′ 57.4″ E / 41.6307611,2.349278 (Castell de Vilalba)
Reformes al pis principal per encàrrec de Francesc Rivière.[68] Actualment és la seu d'un club de golf. Castell de Vilalba

Samalús[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1919 Escoles de Samalús ctra. BP-5107, Km. 37
41° 41′ 20.76″ N, 2° 19′ 18.85″ E / 41.6891000,2.3219028 (Escoles Samalús)
És una construcció de planta rectangular, d'un sol pis i amb la coberta a quatre vessants. A la façana principal s'observen obertures de diferents mides i al seu damunt un fals arc, en relleu.

Una franja horitzontal de ceràmica envolta tot el perímetre de l'edifici i la mateixa ceràmica és troba en els ampits de les finestres. Va ser una donació de Javier Flaquer Juvany, un diputat benestant que tenia una hisenda a Samalús.[71]

Molt bé Escoles de Samalús

Sant Antoni de Vilamajor[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1910 Casa per al seu cosí Miret [68] C/França, 22
41° 40′ 18.7″ N, 2° 24′ 04.22″ E / 41.671861,2.4011722 (Casa per a Miret)
Una obra extremadament preocupada pel disseny de la façana. Una planta i un programa simètrics es resolen a l'exterior amb una valent i arbitraria reiteració de l'asimetria. A la planta baixa de piedra, un gran arc asimètric carregat a l'esquerra amb un àmpit de ceràmica blava i al pis la barana del balcó amb forja en coup de fouet rematada per caps de drac.[5] Regular Casa per al seu cosí Miret

Tarragona[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1912 Teatre Coliseu Mundial [72] C/Adrià, 26 Era un local amb capacitat per 1.400 espectadors d'estil modernista amb certes similituds al teatre Balear. El 4 de maig de 1927 va patir un incendi[73] que, en ser el seu interior de fusta, el va cremar totalment. Destruït el 1927 Teatre Coliseu Mundial

Terrassa[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1921 Casa Celedonio Badia Tort Ctra. de Martorell, 54 - Galileu, 2 Habitatge plurifamiliar, entre mitgeres, que ocupa una parcel·la triangular situada a la cantonada del carrer de Galileu i la carretera de Martorell. Consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat. Les façanes, unides per un parament arrodonit, mostren una composició simètrica, amb obertures allindades que formen balconades cantoneres en el primer i segon pis, i profusió d'elements ornamentals (motllures, cornises, balustrades, pilastres adossades, etc.). La part posterior de l'edifici és molt estreta i presenta terrasses amb barana de balustres al primer i segon pis.

Edifici catalogat amb codi IPA-28136.[74]

Correcte Casa Celedonio Badia Tort

Vic[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1921 Casa Serratosa
(o de Carme Collell)[75]
C/Torras i Bages, 6 La casa és d'un estil modernista tardà, amb ús del ferro forjat, formes arrodonides als balcons i finestrals i l'ús de diversos materials (com fusta, ferro, ceràmica, vitralls de colors...) com elements més destacables.

Després d'haver estat construïda com a casa particular d'una família, l'any 1981 va ser comprada per l'Ajuntament de Vic. Actualment és la seu de l'Escola de Música i del Conservatori de Vic.[76]

Correcte

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Cuspinera. Raspall, arq.municipal, pàg.6-8
  2. 2,0 2,1 La Vanguardia 17-09-1937 Esquela de Raspall
  3. 3,0 3,1 Cuspinera. M.J.Raspall, arq., pàg.21
  4. Cuspinera. Raspall, arq.municipal, pàg.16
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 Bohigas....
  6. RACO, Article d'Oriol Bohigas
  7. Títol universitari amb data 5 de gener de 1905.
  8. La Vanguardia 09-07-1914. Comitè organitzador del Teatre de la Naturalesa.
  9. 9,0 9,1 El Punt. 29-10-2009
  10. La Vanguardia 01-06-1914. Notícia nomenaments a l'Ateneu.
  11. La Vanguardia 26-02-1928. Notícia del nomenament de la junta.
  12. Joana Crespí. Biblioteca de Catalunya. Catàleg del fons musical Josep M. Ruera, 1993. ISBN 9788478451173. , pàg. 63
  13. Web dedicada al músic J.M. Ruera
  14. Cuspinera. Raspall, arq.municipal, pàg.17
  15. Cuspinera, Estius Cardedeu
  16. Garcia. Raspall, Arq. municipal...
  17. 17,0 17,1 17,2 Biografia de Sebastià Bassa
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 Cuspinera. Raspall, arq.municipal, pàg.11-12
  19. Buxadera, Imma. «El Modernisme al Vallès». Lauro, Nº 4, 1992.
  20. 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 20,11 20,12 20,13 Cuspinera. Raspall, arq.municipal, pàg.13-14
  21. 21,0 21,1 21,2 Consorci de Turisme del Vallès Oriental, L'Ametlla del Vallès. Modernisme d'estiueig al Vallès Oriental, 2006 [Consulta: 30 desembre 2009].
  22. Xammar. Memories
  23. 23,00 23,01 23,02 23,03 23,04 23,05 23,06 23,07 23,08 23,09 23,10 23,11 23,12 23,13 23,14 23,15 23,16 23,17 Cuspinera. M.J.Raspall, arq., pàg.74
  24. La Vanguardia 21-02-1903. Notícia de la reforma de la farmàcia Pedrell
  25. Residencial La Salle. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  26. 26,0 26,1 Arxiu Municipal administratiu de l'Ajuntament de Barcelona.
  27. 27,0 27,1 27,2 Llista d'obres privades de Sarrià. Arxiu municipal de Sarrià-Sant Gervasi.
  28. Cases Heras i Llobet. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  29. La Vanguardia, 01-02-1998. Article de Lluís Permanyer
  30. Vil·la Helius. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  31. Nau C/ Pujades. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  32. Palau Nadal. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  33. La Vanguardia 11-02-199. Artícle de Lluís Permanyer sobre la història dels camps del FCB
  34. La Vanguardia 28-03-1909. Notícia inauguració Parque de los Sports
  35. Història del bar Velódromo
  36. Botiga Teixidor. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  37. La Vanguardia 10-10-1995. Notícia de la remodelació
  38. La Vanguardia 31-03-2007, artícle de Lluís Permanyer.
  39. El Molino. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  40. Casa Puig Carbó. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  41. Casa J.Faura. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  42. La Vanguardia 02-10-1999 Article de Lluís Permanyer
  43. La Monumental. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  44. La Vanguardia 7-4-66. Nota del tancament del teatre Principal de Gràcia
  45. Cine Ideal. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  46. 46,00 46,01 46,02 46,03 46,04 46,05 46,06 46,07 46,08 46,09 46,10 Cuspinera. M.J.Raspall, arq., pàg.75
  47. Forn de Sant Jaume. Fitxe de Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  48. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Arxiu històric.
  49. La Vanguardia 10-04-1928 Notícia de la inauguració de la Font del Lleó
  50. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Arxiu històric.
  51. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Arxiu històric.
  52. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Arxiu històric.
  53. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Arxiu històric.
  54. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Arxiu històric.
  55. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Arxiu històric.
  56. La Vanguardia, 15-12-1925, pag 24, Apartat: Mas firmas del rey
  57. 57,00 57,01 57,02 57,03 57,04 57,05 57,06 57,07 57,08 57,09 57,10 57,11 57,12 57,13 57,14 El Modernisme d'estiueig al Vallès Oriental. Diputació de Barcelona
  58. Cuspinera i Font, Lluís. «Cementiri Municipal de la Cardedeu». Lauro, Nº 12, 1996.
  59. Web família Viader
  60. http://www.jviader.com/viader/historia/v55.html Web família Viader
  61. «Can Gallart». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 setembre 2013].
  62. Ildefons Cerdà justifica etimològicament la paraula "mansana" a la seva "Teoria General de la Urbanización", pàg.528-530. Madrid, 1867, com "l'espai de sol urbà dins la trama viaria, delimitat per tres o més vials, amb edificacions al seu interior". A la revista Cuadernos d'Arquitectura, num. 107 de març de 1975 es reivindicà la normalització de la paraula. Actualment, encara no és una paraula recollida al diccionari català, si bé s'utilitza alternativament a "illa de cases".
  63. 63,00 63,01 63,02 63,03 63,04 63,05 63,06 63,07 63,08 63,09 63,10 63,11 63,12 63,13 63,14 63,15 63,16 63,17 63,18 63,19 63,20 63,21 63,22 63,23 63,24 63,25 63,26 63,27 63,28 63,29 Cuspinera. Guia la Garriga...
  64. 64,00 64,01 64,02 64,03 64,04 64,05 64,06 64,07 64,08 64,09 64,10 64,11 64,12 64,13 64,14 64,15 64,16 64,17 64,18 64,19 64,20 Cuspinera, Història d'una destrucció..
  65. La Vanguardia 10-02-1976. Notícia de la destrucció del "Café del Centre".
  66. 66,00 66,01 66,02 66,03 66,04 66,05 66,06 66,07 66,08 66,09 66,10 66,11 66,12 66,13 66,14 66,15 M.J.Raspall, arq., pàg.78-79
  67. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Butlletí de l'Acadèmia, Vol.12, 1998.
  68. 68,0 68,1 68,2 68,3 M.J.Raspall, arq., pàg.79
  69. La Vanguardia 29-11-1909. Noticia inauguració Teatre Balear
  70. Mas i Vives, Joan. Abadia de Montserrat. Diccionari del teatre a les Illes Balears, Volum 1, 2003. ISBN 8484154777. , pàg.72
  71. Web Ajuntament Cànoves-Samalús
  72. Tot Tarragona
  73. ABC 5/5/1927, pàg.25. Notícia de l'incendi.
  74. Fitxa de la casa Celedonio Badia a GENCAT Patrimoni
  75. Fitxa a Patrimoni GENCAT
  76. Ajuntament de Vic. Fitxa "casa Serratosa"

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bohigas, Oriol. «Raspall, arquitecte» (en castellà). Cuadernos de Arquitectura, Nº 44, 1961.
  • Clusellas, Carme; Cuspinera i Font, Lluís. El modernisme d'estiueig al Vallès Oriental. Guia de l'exposició "Estius a Cardedeu". Diputació de Barcelona, 2001. 
  • Cuspinera i Font, Lluís; Muñiz, Pere; Garcia, Francesc. Manuel J. Raspall, arquitecte municipal de la Garriga. Ajuntament de la Garriga, 2006. 
  • Cuspinera i Font, Lluís. La Garriga, guia arquitectònica. Obra social "la Caixa", 1978. ISBN 84-500-2806-X. 
  • Cuspinera i Font, Lluís. «La Garriga i les mansanes Raspall». Lauro, Nº 10, 1995.
  • Cuspinera i Font, Lluís. M.J.Raspall, arquitecte. Fundació "la Caixa", 1997. ISBN 84-7664-563-5. 
  • Cuspinera i Font, Lluís. La Garriga, crònica d'una destrucció. Rourich, 2000. ISBN 84-7705-086-4. 
  • Lacuesta, Raquel; González Toran, Xavier; Casals, Lluís (fotografia). Diputació de Barcelona. Modernisme a l'entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge, 2006. ISBN 8498031583. 
  • Raspall, M.J. Quadern de dibuix personal de Joaquim Raspall. 1892-1896. Facsímil de l'original. Ajuntament de la Garriga. 
  • Xammar, Eugeni. Seixanta anys d'anar pel món, 1989. ISBN 84-7306-054-7. 
  • Inventari del patrimoni arquitectònic de Cardedeu. Museu de Cardedeu
  • Inventari del patrimoni arquitectònic de la Garriga. Ajt. de la Garriga.

Agraïments[modifica | modifica el codi]

  • A l'arquitecte Lluís Cuspinera i Font, estudiós, biògraf i autor de llibres i exposicions sobre Joaquim Raspall, per permetre accedir i compartir el seu arxiu personal sobre l'arquitecte.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Joaquim Raspall i Mayol