Teatre Balear
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Teatre  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Palma (Mallorca) | |||
| ||||
El Teatre Balear va ser un teatre situat a l'actual plaça de Rosselló de Palma. Va ser construït entre maig de 1908 i novembre de 1909 a partir d'un disseny d'Antoni Vaquer i una façana de marcat estil modernista obra de Manuel Joaquim Raspall i Mayol.
La construcció s'assentava sobre un solar de 1.164 m propietat de la família Zanoguera i comptava amb un cos central amb una sala ovalada amb capacitat per a uns 4.000 espectadors. Tenia una il·luminació mixta de gas i electricitat i comptava amb un escenari de 5 m d'amplada per 10 m de fons.
Es va inaugurar el 4 de desembre de 1909 amb la sarsuela Los hombres alegres de Paso i Abati, amb música de Vicent Lleó, representada per la companyia de Miquel Miró. De les múltiples companyies que hi varen representar al Balear, destaquen Enric Casals i Marta Cazorla que, a partir de 1912, varen representar Lo ferrer de tall de Frederic Soler, Terra baixa d'Àngel Guimerà, Viatge de boda i Gent d'ara d'Eduard Coca, o La bona gent de Santiago Rusiñol. El setembre de 1912 també hi va actuar Raquel Meller. Però no només va fer teatre clàssic, sinó que va accedir a un públic popular amb cinema, varietats i circ, amb unes campanyes de Nadal que s'institucionalitzen a partir de 1915.
El 1918 el teatre passa a mans de l'empresari Josep Tous Ferrer i s'incrementen les projeccions cinematogràfiques, i el 1922 s'hi fan reformes per facilitar la transició de circ a cinema. Aquell any hi varen actuar els Germans Andreu, amb Charlie Rivel com a líder del grup.
Després de la guerra civil espanyola hi sovintejen les actuacions humorístiques, amb les figures de moda d'aquell període: Zori, Santos i Codeso el 1957; Mary Santpere el 1960; Rafael Farina el 1965; Juanita Reina el 1966. Hi sovintejaven també les varietats, amb les companyies i vedettes de moda: Luis Cuenca i Tania Doris, Lina Morgan, Sara Montiel, Juanito Navarro, Toni Leblanc o Andrés Pajares.
L'any 1968, coincidint amb la urbanització de la plaça de davant, l'edifici va patir fortes modificacions i va perdre la façana modernista. A finals de la dècada del 1980 va ser reconvertit en una sala de bingo i prèviament ja s'havia dedicat la sala al cinema (1980). Actualment està en procés de ser reconvertit en casino, que serà el segon de Palma.[1] En novembre de 2016 un jutge va avalar el precintament de les obres d'aquest Casino Teatre Balear, dictat per l'Ajuntament de Palma.[2] Segons l'ajuntament, el Casino no podia de cap manera aconseguir la llicència d'activitat.[3]
Bibliografia[modifica]
- Mas i Vives, Joan. Abadia de Montserrat. Diccionari del teatre a les Illes Balears, Volum 1, 2003. ISBN 8484154777., pàg. 72.
Referències[modifica]
- ↑ Payeras, Miquel «Hotel Palma Cafè». El Temps, núm. 1539, 10-12-2013, pàgs. 44-45.
- ↑ «El jutge avala el precintament de les obres del Casino Teatre Balear». Ara Balears, 22-11-2016.
- ↑ Perelló, Jaume «Cop letal de Cort al Casino Teatro Balear». Ara Balears, 31-01-2014.