Juanito Navarro

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJuanito Navarro
Biografia
Naixement Juan Navarro Rubinos
8 de juliol de 1924
Madrid (Espanya)
Mort 10 de gener de 2011(2011-01-10) (als 86 anys)
Madrid (Espanya)
Causa de mort Infart miocardíac
Nacionalitat Espanya Espanya
Activitat
Ocupació Actor

IMDB: nm0622931
Modifica les dades a Wikidata

Juan Navarro Rubinos popularment conegut com a Juanito Navarro (Madrid, 8 de juliol de 1924 - Madrid, 10 de gener de 2011) va ser un actor espanyol.

Biografia[modifica]

Va seguir estudis d'enginyeria aeronàutica. Començà a actuar l'any[1945, en teatre el primer que va fer és la sarsuela còmico-musical La blanca doble de Jacinto Guerrero. A principi de la dècada de 1950 treballà en la companyia de revistes del Teatro La Latina, amb espectacles com El Trust tris tras amb Luis Cuenca, Antonio Garisa i Raquel Daina. Des de 1952 entra a la companyia de revistes del Maestro Cabrera. Interpretant obres còmiques i musicals com Pan, amor y...postre (1955)[1] amb la vedette Carmen Jareño, Lo tomas o ...lo dejas (1957) junt la vedette Amparo de Lerma.

El 1958 decideix formar la seva pròpia Compañía de Comedias on té èxits com ¡Clavijo buscame un hijo![2] de Francisco G. Loygorri, La mujer compuesta de Luis Tejedor y Alfayete, El orgullo de Albacete,[3] de Pierre Veber i ¡Orozco que te conozco! de Francisco G. Loygorri, que havia estrenat Paco Martínez Soria. L'any 1960 passa a la compnyia de revistes Ramón Clemente y Muñoz Román que el 1959 fan l'antologia delsmestres Francisco Alonso i Jacinto Guerrero titulada Un matraco en Nueva York. En aquest espectacle actua per primera vegada Lina Morgan, al Teatro Alcázar (1958). Juanito estrena aquesta revista per tota Espanya i Lina Morgan la reposa amb Antonio Casal i Addy Ventura a Madrid.

En 1960-1961 Juanito Navarro bat rècord de permanència i taquilla a Madrid, Teatro Alcázar des de 10 d'abril fins a 20 de setembre de 1960. Estrena junt amb lavedette Addy Ventura: Doña Mariquita de mi corazón, de José Muñoz Román, ¡Ya tengo papá y mamá! de Loigorri y Fernández Rica, La heroína de Alpedrete de Daniel Españay López Monis, Un hombre tranquilo d'Adrián Ortega, Don Manuel y la extraña reliquia de José de Juanes, Las novias de Juan García d'Aizpuru y Tejedor, Doña Inés del alma mía de José Muñoz Román. La darrera que fa el Maestro Cabrera va ser ¡Ellas, ellos…y el taxista! de Arena y Valls.

De Tony Leblanc a Colsada[modifica]

El 1962 el popular Tony Leblanc decideix formar la seva companyia de revista i contracta a Manolito Díaz, Antonio Casal i Juanito Navarro o la vedette Addy Ventura. Estrenen al teatre Calderón de Madrid la revista ¡Todos contra Todos! de Tony Leblanc i García Bernalt.[4]

A la temporada següent, Tony Leblanc, que abandonà la companyia per problemes de salut, els escriu ¡Todos con Ella! però sense gaire èxit. Gràcies a Matías Colsada, que ja regentava els teatres La Latina i Monumental de Madrid i el teatre Apolo de Barcelona, es fa amb l'exclusiva de la companyia.

Des del 24 d'abril de 1964, data d'estrena de Ay que ladronas d'Allén, García y Giménez, i que havia estat estrenada el desembre de 1963 en el teatre Apolo de Barcelona per Alady, Queta Claver, Carmen de Lirio, Dorita Imperio i Lilián de Celis.

El 24 de novembre de 1964 Colsada presenta a la companyia amb l'estrena d'El barbero de Melilla de Camilo Murillo y Laurentis, amb les vedettes Finita Rufette i Lina Morgan. La companyia es dissol l'abril de 1965, des d'aquest mateix any Colsada estrena en La Latina Las fascinadoras amb Addy Ventura i Juanito Navarro de primer actor i director. Al mateix temps aquesta mateixa revista s'estrenava al teatre Apolo de Barcelona per Lina Morgan, Alady, Jaqueline Arnaud i Ángela i Adrián Ortega.

Juanito Navarro va treballar 9 temporades amb Lina Morgan.

Des de 1972 Colsada estrena a La Latina espectacles on Juanito Navarro està acompanyat de vedettes – que substituïen Lina Morgan –com Vicky Lussón, Rafaela Aparicio, Ingrid Garbo o Paloma Hurtado i Eugenia Roca. Presenta nobres com Nena no me des tormento amb Paloma Hurtado (Teatre Apolo 1972), Tú Novia es mi mujer (Teatro La Latina 1973), Llevamé a París (Teatro La Latina 1973-74) i La chica del Barrio amb Viky Lusson.

Des de 1975 a 1978 dedica aquests anys a les sales de festa junt a Eugenia Roca.

Des de 1978 forma la seva gran Compañía de Revistas al Teatro Calderón de Madrid, amb èxits com ¡Una vez al año no hace daño! de Juanito Navarro i Algueró (1978-1979) amb el descobriment de la vedette Bibi Andersen i amb el còmic Simón Cabido.

Des d'aquest moment Simón Cabido i Navarro es fan populars gràcies a les històries de Doña Cocleta i Don Ciruelo en els programes de televisió 300 Millones i 625 líneas Estrenen ¡Esta Noche Contigo! (1980-81) i La chispa de la vida (1981-83).

El 1983 es forma un tàndem amb el popular Antonio Ozores i recorren Espanya amb Reír más es imposible. i la seva col·laboració també amb Ozores al programa de televisió Un, dos, tres... responda otra vez i torna amb Simón Cabido per estrenar ¡Entre risas anda el juego! revista musical que a Tele 5 imiten en el programa: Entre platos anda el juego junt a Rafaela Aparicio.[5]

La temporada 1994-95 s'acomiada del gènere de la revista amb ¡Hola Tania! ¿Te han pinchado el teléfono? a l'empresa Colsada i junto la vedette Tania Doris. Passa al gènere de la Sarsuela amb La corte de Faraón (1996), El asombro de Damasco (1998) i ¡Viva Madrid! (1999). La temporada 2000-2001 estrena al Teatro Príncipe-Gran Vía de Madrid la comèdia de Juan José Alonso Millán La novia del príncipe, al costat de Mary Paz Pondal.

Filmografia[modifica]

El 1968 va treballar com a actor secundari a la pel·lícula

  • Relaciones casi públicas
  • Las Leandras (1969)
  • El taxi de los conflictos (1969)
  • Una chica casi decente (1971)
  • En un mundo nuevo (1971)
  • Me has hecho perder el juicio (1973)
  • Celos, amor y mercado común (1973)
  • Cuando el cuerno suena (1974)
  • Strip-tease a la inglesa (1975)
  • Esclava te doy (1975)
  • Canciones de nuestra vida (1975)
  • Mauricio, mon amour (1976)
  • A la legión le gustan las mujeres (1976)
  • La coquito (1977)
  • La mujer es un buen negocio (1977)
  • Estimado Sr. Juez (1977)
  • La masajista profesional (1980)

Als primers anys de la dècada de 1980 començà atreballar amb el director y guionista Mariano Ozores, amb el qual va arribar a rodar fins a 7 títols cada any, i va actuar junt Antonio Ozores, Fernando Esteso i Andrés Pajares en films com:

Era l'època del destape i actuaven Fedra Lorente, Adriana Vega, Jenny Llada, etc.

Les seves darreres col·labboracions en el cinema van ser Torrente 2: Misión en Marbella (2001)[6] i Torrente 4: Lethal Crisis (Crisis letal) (2010).

La seva darrera col·laboració va ser a Nos Veremos en el Infierno Agosto 2010 de manos del Director de cine Martín Garrido Barón. estrnada el 2013.

Treballs en la televisió[modifica]

Sèries[modifica]

Programes[modifica]

Real Madrid[modifica]

Aquest actor optà a la presidència del club de fútbol Real Madrid el 1985 i el 1988, però va perdre davant Ramón Mendoza.[7]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]