Torre Viader
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Manuel Joaquim Raspall i Mayol | |||
| Construcció | Inici del segle xx | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Noucentisme Manuel Joaquim Raspall | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cardedeu (Vallès Oriental) | |||
| Localització | C. Teresa Oller, 10-14 - pl. Marc Viader. | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 28623 | |||
Torre Viader és una casa senyorial noucentista, obra de Manuel Joaquim Raspall entre 1917 i 1922. És una obra del municipi de Cardedeu (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d'interès local.
Història[modifica]
La Torre Viader era abans la Casa Anglada, una de les cases que sobresurten al plànol de 1777 juntament amb la Torre Lledó i la mansió dels Bell-lloch. S'engloba dins de la xarxa de reformes i noves construccions al nucli antic que d'ençà finals de segle passat i principis d'aquest conformà una nova fisonomia del cetren històric així com el desenvolupament de noves vies urbanes. Les reformes al nucli antic foren moltes, la creació de la Plaça Sant Joan, l'obertura del carrer Sant Antoni, el carrer Ferran, etc.[1]
Es tracta d'un encàrrec de l'industrial lleter cardedeuenc, Marc Viader Bas (1879-1954), propietari de la Granja Viader a Cardedeu, també obra de Raspall. Viader, descendent d'una nissaga local i pare de Joan Viader Roger, inventor del Cacaolat, havia fet fortuna a partir del procés d'industrialització de la granja i la distribució directa dels productes a Barcelona a través d'una xarxa pròpia de granges-botiga.
En un moment en què l'estiueig al Vallès s'estenia com a pràctica entre les classes benestants de Barcelona amb la construcció de cases senyorials a llocs com Cardedeu, la Garriga o l'Ametlla del Vallès, alguns terratinents o industrials locals aprofiten per seguir la moda i manifestar el seu poder econòmic emulant als visitants. Si els estiuejants aprofitaren l'arribada del tren al Vallès com a mitjà de transport, en Marc Viader va tenir un dels primers automòbils de Cardedeu.[2]
Edifici[modifica]
Edifici d'habitatge, resultat d'una reforma de tres edificis existents. Està compost de planta baixa i dos pisos. Tipologia típica en el centre històric doncs crea un pati a la façana limitat per edificacions. Es troba una gran barreja d'elements i formes. Les façanes estan esgrafiades. El conjunt de l'edifici, façanes i adaptació de l'interior correspon al tercer període estilístic de Raspall, en una línia acadèmica i potser amb un gust més afrancesat, d'un academicisme menys fèrtil que en altres obres seves.[1]
L'obra de Raspall va ser una reforma i unió en un sol edifici de tres cases entre mitgeres del segle xviii. L'edifici resultant, junt amb un edifici addicional de servei, té façana als carrers Teresa Oller, Diagonal Fivaller i la plaça Marc Viader, on té la seva entrada principal travessant el jardí. En la seva part més alta té planta i dos pisos i, per la part interior, junt al jardí, hi ha una torre d'aigües, clàssica a l'arquitectura raspalliana, que puja encara un pis més.
L'edifici és d'unes dimensions importants i ressalta visualment pels seus esgrafiats grocs d'estil noucentista. Destaquen els arrambadors ceràmics sobre el sòcol, les jardineres ceràmiques de les finestres i la barana balustrada de les terrasses. A les finestres trobem vitralls encara modernistes. A la banda del carrer Teresa Oller hi ha un pati preexistent amb una tanca de forja noucentista recolzada en un sòcol de pedra. També en aquesta façana hi ha un escut amb el text "Casa Viader –1922", data d'acabament de la reforma.
A la banda de migdia trobem la façana principal en una plaça amb el nom de l'industrial. Destaca la tanca per l'accés de vehicles amb un treball de forja amb un disseny amb sabor modernista, però de construcció clarament noucentista a on el coup de fouet ha estat substituït per la voluta. A sobre de la porta d'entrada figura l'any d'inici de les obres, 1917, en contrast amb el d'acabament que apareix a la façana nord.
Entre la tanca principal i l'edifici, hi ha el jardí, peça fonamental a l'estiueig de principis del segle xx. Originalment, estava guarnit amb magnòlies, canyes de bambú i cactus que alternaven amb una gran quantitat de lliris, roses i flors de diverses classes. Al fons, per delimitar-ho de l'edifici, hi havia una balustrada com la de les terrasses, si bé actualment està en molt mal estat. El jardí modernista no té gespa ni vegetació que requereixi molta aigua, sinó pedra petita de riu i arbrat que omplís d'ombra i frescor l'ambient.
Galeria d'imatges[modifica]
-
Esgrafiat, ceràmica, forja i vitralls, signes identificatius de Raspall
-
Fanal exterior de forja
-
Façana
-
Façana principal amb la tanca d'accés de forja
-
Vitrall modernista
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre Viader |
- ↑ 1,0 1,1 «Torre Viader». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 setembre 2015].
- ↑ Estius a Cardedeu: el Modernisme d'estiueg al Vallès Oriental. Carme Clusellas. Museu de Cradedeu. 2003