Casal de Vilalba

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Casal de Vilalba
Laroca-castellvilalba-6962-01.jpg
Dades
Tipus edifici i monument
Característiques
Estil arquitectònic Historicisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental
Municipila Roca del Vallès
Localització Ctra. BV-5105 a Cardedeu, km 4,5. La Roca del Vallès (Vallès Oriental)
41° 37′ 51″ N, 2° 20′ 58″ E / 41.630708°N,2.349447°E / 41.630708; 2.349447Coord.: 41° 37′ 51″ N, 2° 20′ 58″ E / 41.630708°N,2.349447°E / 41.630708; 2.349447
BCIN
Identificador BCIN: 1378-MH
BIC: RI-51-0005618
IPAC: 1550
Modifica les dades a Wikidata

Casal de Vilalba és una casa del municipi de la Roca del Vallès declarada bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica]

Gran casal, aixecat a mitjan segle XIX, sobre vestigis romànics i gòtics.[1]

Té una planta complexa amb diferents cossos annexes. A les galeries nord i est hi ha una galeria d'arcades. Davant de la façana nord hi ha un pati tancat per un porxo amb arcs de mig punt que consta de planta baixa, teulada plana i balustrada a la part superior. Aquest porxo enllaça amb la porta d'entrada, aquesta continua per la façana est fins a crear un gran pati enfront de la façana de migdia. A la façana, restaurada en el 1951, s'hi conserva una llinda original amb l'anagrama de Crist.[1]

Queden restes de l'antiga torre amb espitlleres, dins de la casa, amb l'antiga porta de ferro i fusta d'accés a l'antic castell. També a l'interior de la casa es conserva un espai amb lluerna zenital, de quatre pisos, cupulat i amb arcs ogivals.[1]

A l'interior hi ha una capella d'una nau, coberta amb volta de canó, amb dos arcs torals, absis carrat i altar de fusta policromada.[1]

La casa està envoltada de boscs, prats i jardins. A finals del segle XX han fet un golf en els terrenys adjacents.[1]

Història[modifica]

La Vileta anomenada Vilalba es cita per primer cop en 932 quan Teodoric, bisbe de Barcelona consagra i dota l'església de Sant Genís amb aquest bé. Del 996 data l'escriptura de Ramon Borrell, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El mateix el 1013 i altres documents del 1471, 1713,...[1]

Després fou del monestir de Montserrat però amb la desamortització de 1836, ho adquirí per subhasta Marià Borrell i de Miralpeix, que transformà l'antic edifici en el casal actual. En 1920 ho comprà Francisco Riviere per regalar-ho a la seva dona, Antònia Manent, en les seves noces de plata.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casal de Vilalba Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Casal de Vilalba». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 agost 2014].