Casa Martí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Casa Martí
Puig.i.Cadafalch.Casa.Martí.4Gats.Barcelona.JPG
Dades bàsiques
Tipus edifici
Forma part de Llista d'edificis modernistes de Barcelona
Arquitecte Josep Puig i Cadafalch
Construït S. XIX Final
Característiques
Estil Modernisme
Ubicació
Catalunya
C. de Montsió, 3 bis. Barcelona 41° 23′ 08″ N, 2° 10′ 24″ E / 41.385639°N,2.173472°E / 41.385639; 2.173472
Casa Martí situat respecte Barcelona
Bé cultural d'interès nacional
Declaració 9 gener 1976
Identificador BCIN: 55-MH
BIC: RI-51-0004198
IPAC: 59
Modifica dades a Wikidata

La Casa Martí és un edifici modernista construït per Josep Puig i Cadafalch el 1896 per encàrrec de la família política d'en Francesc Vilumara, industrial tèxtil. Està situat al carrer Montsió, 3 de Barcelona. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.

A la planta baixa hi ha la taverna d'Els Quatre Gats, que va ser un dels epicentres artístics i culturals de la Barcelona entre 1897 i 1903. Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Pablo Picasso són alguns dels il·lustres personatges que van menjar i beure en aquest peculiar cenacle inaugurat el 1897. La decoració interior va ser finançada per Ramon Casas, qui va pagar les aranyes de llums circulars i el mobiliari medieval dissenyat per Puig i Cadafalch. Un altre dels seus "regals" va ser la pintura en què dos homes, l'amo de la cerveseria Pere Romeu i ell mateix, apareixen pedalejant un tàndem; el que hi ha a l'establiment és una còpia, ja que l'original és al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Descripció[modifica | modifica el codi]

La casa Martí és un edifici de planta baixa, dos pisos i golfes, acabat amb ràfecs i merlets, on s'alterna l'ús de la pedra (limitat al sòcol de les dues façanes, a l'angle que les uneix, a l'emmarcament de finestres i balcons i a l'accés principal) i el del maó vist (superfície dels murs, inclosos els arcs de descàrrega, i els merlets).[1]

Tret de l'entrada principal -amb llinda profusament esculpida-, a la planta baixa hi ha un seguit de sis obertures (dues al carrer de Montsió i quatre al passatge del Patriarca) idèntiques, d'arc ogival, de maó molt simple. Un estret fris de dents de serra separa aquest nivell del primer i segon pis, on alternen finestres i balcons amb arcs de tancament conopial de caràcter divers. A la façana del carrer del Patriarca destaca una tribuna sobre tres grans mènsules, marcadament flamígera, amb tres pinacles, coronada per una mena de piràmide de ceràmica vidriada. A l'angle que formen les dues façanes, a tocar de l'esmentada tribuna, hi ha una imatge de Sant Josep, de la qual només resta la peanya, amb un relleu que representa sant Jordi i el drac i la data en què fou acabada la casa. A les golfes s'obren sengles galeries d'arcs seguits de mig punt.[1]

Les baranes dels balcons i altres detalls de forja són una mostra de la revitalització dels oficis artístics a l'època del modernisme. Forma part del projecte la reixa de ferro forjat.[1] L'exterior també llueix escultures d'Eusebi Arnau, ferros forjats de Manuel Ballarín i, en el pedestal de la cantonada, l'estàtua Sant Josep de Llimona. La que hi ha actualment és una reproducció de l'original, que va ser destrossada durant la guerra civil i recuperada per l'Ajuntament l'any 2000. Malauradament, l'edifici no es conserva íntegrament. La llinda original de la porta, obra de Puig i Cadafalch, va desaparèixer en una de les reformes que el local ha patit al llarg de la seva més que centenària vida.

Història[modifica | modifica el codi]

La casa Martí és una de les primeres obres de Puig i Cadafalch. Puig pertangué a la primera generació d'arquitectes modernistes, convençuts de l'amplitud social i política que tenia la recerca d'un estil nou, que ell va elaborar prenent per base l'art tradicional, però amb materials nous i resolent les necessitats del dia amb un nou esperit racional.[1] La influència que Puig i Cadafalch rebé d'Àustria i Alemanya es reflecteix clarament en les connotacions germànico-flamígeres del seu neogoticisme particular, ple de detalls decoratius modernistes.[1]

Des de 1897 i fins al 1903, en què fou clausurat, la planta baixa de l'edifici estatjà "Els Quatre Gats", cerveseria i cabaret, promogut per Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo i regit per Pere Romeu. Aglutinà els artistes i els intel·lectuals més destacats del modernisme. S'hi feren representacions de titelles, ombres xineses, vetllades musicals i sobretot exposicions d'art: Picasso hi presentà la seva pintura per primer cop. Posteriorment, i fins al 1936, fou la seu del Cercle Artístic de Sant Lluc.[2][1]

El local que ocupa ara la planta baixa ha adoptat novament el nom dels Quatre Gats.[1]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Casa Martí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 desembre 2015].
  2. Seus del Cercle Artístic de Sant Lluc

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Martí Modifica l'enllaç a Wikidata