Manuel Ballarín i Lancuentra

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Manuel Ballarín)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaManuel Ballarín i Lancuentra
Biografia
Naixement 1863
Mort 23 setembre 1915 (51/52 anys)
Activitat
Moviment Modernisme català
Modifica les dades a Wikidata

Manuel Ballarín i Lancuentra (Aragó,[1] 1863 - Biescas (Osca), 23 de setembre de 1915)[2] va ser un artista forjador modernista i autor de les grans obres dels arquitectes de més prestigi a l'època.

V misteri de Dolor a Montserrat. Escultura de Llimona i reixa artística de Ballarín

L'any 1885 va crear taller propi de foneria i forja artística conegut com a Casa Ballarín.[3] Estava situat al carrer Peu de la Creu de Barcelona i era el més important que existia a la ciutat a finals del segle XIX i principis del XX, amb més de 20 operaris,[4] entre els que es comptaven Francesc Pujols, embotidor; Josep Guardiola, forjador; Andreu Carbonell, ajustador i,[5] de forma circumstancial, un jove Joaquim Folch i Torres que el 1903, amb disset anys, va fer de dibuixant a Casa Ballarín per ajudar la família després de la mort del seu pare.[6]

Va participar en l'Exposició Nacional d'Indústries Artístiques celebrada el desembre de 1892 al Palau de Belles Arts de Barcelona, inaugurat el 1888,[7] on presentava una taula de centre i un parell de treballs de reixes decoratives que varen tenir una acollida molt favorable.[8]

El 1898 va començar a fabricar caixes de cabals i bàscules, una de les quals es conserva al museu d'Història de la Medicina a Barcelona.[4] Des del 1900, comença a incorporar la producció mecanitzada de peces seriades presentades en un catàleg que es podien combinar entre elles de diferents formes per tal d'aconseguir peces d'aparença única i artesanal a preus competitius. Ballarín va ser sens dubte el millor exemple de modernització del sector de la forja de l'època.[1]

Va ser l'autor de la forja artística de les principals obres de l'arquitecte Puig i Cadafalch, qui va arribar a ser soci del seu taller el 1898,[1] i què li va fer el 1907 una casa al carrer Perill de Barcelona,[9] prop del seu taller al carrer de Còrsega entre els carreres de Venus i Perill.[10] Les obres de Puig en què va col·laborar són:

Amb el seu cunyat, l'arquitecte municipal de Barcelona Pere Falqués, va col·laborar en la factura dels famosos fanals-banc del Passeig de Gràcia.[4][19] Falqués era molt afeccionat a fer servir el ferro a les seves obres fins al punt que va ser acusat d'abusar per tal d'afavorir el negoci del seu familiar, Ballarin. En realitat, el ferro era en aquell moment considerat un signe de modernitat molt potenciat per Domènech i Montaner des de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, i la forja catalana comptava amb fama internacional.[20]

Són obra seva també les reixes del Palau de Justícia de Barcelona obra d'Enric Sagnier i un seguit d'innumerables obres més per tota la ciutat.

Treballs de Manuel Ballarin
Reixes a la Casa Martí
Casa Martí i la tanca del passatge  
Panteó Costa-Macià
Panteó Costa-Macià (Lloret de Mar)  
Fanals de forja al passeig de Gràcia
Fanals de forja al passeig de Gràcia  
Balcons de la casa Amatller
Casa de les Punxes
Detall d'una balconada de forja
Hotel Petit Palace Boqueria  
Porta de forja del Palau del Baró de Quadras
Reixes de les finestres de la casa Pere Company

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Amenós, 2011, p. 4.
  2. «Esquela». La Veu de Catalunya, 17-10-1915, p.3 [Consulta: 24 desembre 2012].
  3. Així consta a las revistes que el Gremi de Serrallers i Ferrers de Barcelona editava en aquesta època
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Amenós, 2002, p. 103.
  5. «Ballarín i Lancuentra, Manel». Ruta Europea del Modernisme. Arxiu d'autors. Ajuntament de Barcelona, 2009. [Consulta: 24 desembre 2012].
  6. Jardí, 1995, p. 25.
  7. Montmany, Antònia; Coso, Teresa; Fontbona, Francesc. Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, 2002. ISBN 978-84-7283-661-7 [Consulta: 24 desembre 2012]. , pàg. 59
  8. Exposición Nacional de Industrias Artísticas.La Vanguardia, 16 de desembre de 1892 (en castellà), pàg. 1
  9. 9,0 9,1 Puig i Cadafalch, 2003, p. 94.
  10. Vidal i Jansà, 1991, p. 46.
  11. «Puig i Cadafalch. Biografia i obres». foroxerbar.com.
  12. Vallejo; Escamilla, 2007, p. 79.
  13. Permanyer, Lluís. Notícia restauració.La Vanguardia, 25 de novembre de 2010 (en castellà), pàg. 5 del suplement "Vivir"
  14. Montañes, José Angel «De palacio familiar a centro social» (en castellà). El País, 24-10-2012 [Consulta: 24 desembre 2012].
  15. Alcolea i Blanch, 2006, p. 80.
  16. Taulé Estruch, 2005, p. 42.
  17. «La casa de les Punxes». Pobles de Catalunya. Guia del patrimoni històric i artístic dels municipis catalans.
  18. Bassegoda i Nonell, Joan. Un edifici noucentista recuperado para la Barcelona olímpica.La Vanguardia, 26 d'abril de 1987 (en castellà), pàg. 94
  19. «La casa de les Punxes». modernistespuntcom.blogspot.com.es.
  20. Permanyer, Lluís. Lenta restauración de las farolas de Falqués.La Vanguardia, 27 d'abril de 1987 (en castellà), pàg. 94

Bibliografia[modifica]