Casa de les Punxes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa de les Punxes
Puig.i.Cadafalch.Casa.de.les.Punxes.1.Barcelona.JPG
Façana de la Casa de les Punxes
Dades bàsiques
Tipus edifici
Forma part de Llista d'edificis modernistes de Barcelona
Arquitecte Josep Puig i Cadafalch
Construït 1905
Reformat 2016
Característiques
Estil Modernista neogòtic
Ubicació
Catalunya
carrers de Rosselló, Bruc i l'avinguda Diagonal de Barcelona 41° 23′ 53″ N, 2° 09′ 50″ E / 41.39798°N,2.163783°E / 41.39798; 2.163783Coord.: 41° 23′ 53″ N, 2° 09′ 50″ E / 41.39798°N,2.163783°E / 41.39798; 2.163783
Bé cultural d'interès nacional
Declaració 1975
Identificador IPAC: 46
Intervencions
1980  Restaurat
Activitat
Lloc web www.casadelespunxes.com/
Modifica dades a Wikidata

La casa de les Punxes o casa Terradas és un edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Es troba entre els carrers de Rosselló, Bruc i l'avinguda Diagonal a l'Eixample de Barcelona. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener del 1976.

Introducció[modifica | modifica el codi]

El 1905 Bartomeu Terradas Brutau va encarregar a Josep Puig i Cadafalch el disseny d’una casa per a cada una de les seves germanes, l’Àngela, la Josefa i la Rosa. El resultat va ser un edifici que recordava els antics castells medievals, amb elements de diferents corrents arquitectònics, com l'arquitectura gòtica, i diverses innovacions tècniques. Les seves sis torres punxegudes (coronades amb agulles de forma cònica) són el tret distintiu de la casa i el que li dóna el nom popular de Casa de les Punxes.

Aquest espectacular edifici és un dels més emblemàtics de Barcelona, alhora que és clau per entendre el moviment del modernisme català. L’any 1975 va ser declarat monument històric nacional. Actualment és de propietat privada, ocupada per diferents oficines.

Des d'agost del 2016, la Casa Terradas es pot visitar. La seva apertura ha sigut possible un cop acabades les obres de rehabilitació a l’interior d’un dels edificis. La reforma actual l’ha fet l’arquitecte Jaume Falguera.

Està ubicada dins del "Quadrat d'or", molt a prop d'altres focus turístics de la ciutat, com la Casa Milà-La Pedrera o la Sagrada Família.

Història[modifica | modifica el codi]

La família Terradas Brutau[modifica | modifica el codi]

A finales de 1903, la casa se diseñó sobre plano, situándose entre las calles de Rosselló, Avenida Diagonal y Bruc. Se trataba de un solar atípico, de forma irregular, fruto de la reciente urbanización de l'Eixample de Barcelona.

Bartomeu Terradas i Mont (Figueres 1846- Barcelona 1901) va ser un reconegut industrial textil casat amb la saballenca Àngela Brutau, filla de Bonaventura Brutau Estop, un dels primers empresaris textils catalans, amb qui va tenir quatre fills: Rosa, Bartomeu, Josefa i Ángela.

Casa de les Punxes abans

Bartomeu Terradas i Mont, tot i deixar al fill en herència, no oblidà el benestar de les seves filles i els va deixar una petita fortuna que va significar una bona part del finançament per a la construcció del palauet de Les Punxes. En mans de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, amic de la família, va néixer la Casa Terradas, d'inspiració centreeuropea.

A finals de 1903, la casa es dissenya sobre pla, en un solar atípic, de forma irregular, fruit de la recent urbanització de l'Eixample de Barcelona.Puig i Cadafalch dissenya un gran edifici inspirat en el castell de Neuschwanstein, a Baviera (Alemanya), amb sis cantonades, que coincideixen amb les interseccions dels tres carrers.

Casa de les Punxes actual

L'edifici[modifica | modifica el codi]

Potser el més destacat d'aquest edifici siguin les seves sis torres coronades per agulles de forma cònica, el que li dóna el nom popular de la Casa de les Punxes.

Per a la construcció de la façana es va utilitzar el maó i altres elements decoratius propis de l'època del Modernisme català. A la façana es poden veure alguns plafons decoratius. En un d'ells hi apareix Sant Jodri, amb la insignia "Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat". I és que la presència de Sant Jordi a la Casa Terradas és gairebé protagonista, per això s'explica la seva llegenda en el primer pis del museu, l'únic de la ciutat que dedica un espai al patró de Catalunya.

La voluntat de l'arquitecte va ser fer un únic conjunt arquitectònic encara que es tractava de tres cases. Va incloure a la façana trets distintius de cadascuna de les propietàries d'aquestes tres cases, de les tres germanes Bartomeu. Així, trobem un plafó amb un ángel i un altre amb roses, fent referència a Ángels i a Rosa, respectivament. També hi ha anagramas amb les inicials de les germanes al voltant de les corones de les torres i de les columnes.

Ornamentació floral pedra
Mural de Sant Jordi

Destaca la decoració floral com a element recorrent, en concordància amb l'estil modernista i la seva obsessió per representar la naturalesa.

Una curiositat bonica a la façana es troba just en el marc del panell de Sant Jordi: el rostre esculpit d'algú molt familiar. La figura masculina, amb ulleres rodones, importants entrades al front i de llavis carnosos, representa al gran autor del projecte, l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

Altres figures cèlebres es poden observar a la façana. Algunes són figures humanes, d'altres, fantàstiques i mitològiques.

Ornamentació floral ferro

Utilització innovadora de les estructures de ferro[modifica | modifica el codi]

Puig i Cadafalch decidió romper con la tradición arquitectónica que dominaba hasta ese momento. Optó por eliminar los muros de carga y los sustituyó por pilares de fundición y jácenas metálicas, lo que permitió dotar de sensación diáfana al espacio de la planta baja y la posibilidad de distribución libre.

Puig i Cadafalch va decidir trencar amb la tradició arquitectònica que dominava fins el moment. Va optar per eliminar els murs de càrrega i els va substituir per pilars de fundició i vigues mestres metàl·liques,

La Casa Terradas després dels Terradas Brutau[modifica | modifica el codi]

Les tres propietàries de la casa Terradas van morir sense deixar descendència, i l’edifici va passar a mans del seu germà i únic hereu, Bartomeu Terradas Brutau.

L’any 1975 l’edifici és declarat monument històric nacional, i l’any 1976, bé cultural d’interès nacional.

Quan l’any 1991 La Caixa entra com a accionista de Colonial, l’edifici passa a formar part de la cartera de la immobiliària. Aquesta va entrar amb un projecte de restauració integral, interior i exterior de l’edifici. Amb els anys van seguir aquests treballs, fins a una restauració integral a càrrec dels arquitectes Francesc Xavier Asarta i Albert Pla, obres que es van allargar fins a l’any 2003. Les obres que s’hi van realitzar van ser reconegudes durant l’any 2004 per l’Urban Land Institute Europe Excellence Award com una de les cinc millors intervencions en patrimoni europeu.

Actualment la casa és de propietat privada, i a partir del 2016 es podrà visitar.

Espai interior

Els artesans de la Casa Terradas[modifica | modifica el codi]

Enric Monserdà (1850-1926)[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la intervenció d’Enric Monserdà a la Casa Terradas de Barcelona, va ser molt important. Podem dir que, juntament amb Puig i Cadafalch, Monserdà va ser el gran ideòleg de la casa. Just acabada la construcció de la primera de les tres cases, la de la cantonada de l’avinguda Diagonal amb Rosselló, Monserdà va instal·lar el seu estudi-taller en una de les punxes rodones de la Casa Terradas.

Així, doncs, són dissenys seus els elements decoratius de pedra artificial que omplen la façana, els panells ceràmics de sant Jordi, de l’àngel i de les roses, i el disseny de les vidrieres i dels elements de ferro artificial. També va ser Monserdà el dissenyador de gran part del mobiliari per als pisos de la família Terradas, així com de l’oratori neogòtic de la casa, amb el seu bonic retaule.

Ornamentació pedre

Alfons Juyol i Bach (Barcelona 1860-1917)[modifica | modifica el codi]

Vidriera

Alfons Juyol i Bach (Barcelona 1860-1917) va ser un escultor català especialista en la decoració d’elements arquitectònics. Va estudiar a Llotja, on va ser distingit amb un premi de dibuix. Acabada la formació, i juntament amb el seu germà Josep, a final de l’abril de l’any 1900 va obrir un taller de tallar pedra i escultura al carrer de Muntaner, 31, de Barcelona, anomenat Germans Juyol. En poc temps aquest obrador va adquirir un merescut prestigi. Va ser un artista versàtil que va col·laborar amb arquitectes, escultors, fonedors, forjadors i ebenistes. Era un perfeccionista, i això feia que repassés els models de cera abans d’enviar-los a la fosa, així com realitzava maquetes de les decoracions de les façanes dels edificis que li encarregaven.

Taller Amigó[modifica | modifica el codi]

El taller de vidrieres més important de Barcelona era el d’Amigó i Cia, situat al carrer de la Tapineria de Barcelona. Eudald Ramon Amigó i Dou (Barcelona 1818-1885), pintor de vidre, va ser un gran artista vidrier i va realitzar treballs importantíssims. Va col·laborar amb l’arquitecte Joan Martorell en la restauració dels vitralls gòtics de l’església de Santa Maria del Mar i la Universitat de Barcelona, entre molts altres treballs.

A la Casa Terradas hi ha diversos exemples de treballs de vidre. En destaquen les vidrieres emplomades de les portes d’entrada de cada un dels tres edificis de pisos, amb el motiu vegetal de fulles i flors, executades amb vidre texturat i en diverses tonalitats cromàtiques. A la funció de filtrar la llum, s’hi afegeix la intenció d’establir una línia de continuïtat amb el medi natural exterior.

Manuel Ballarín i Lancuentra (Aragó, 1863 – Biescas, Osca, 1915)[modifica | modifica el codi]

Manuel Ballarín i Lancuentra va ser un dels principals artistes forjadors que van treballar durant l’època modernista. Va col·laborar amb els arquitectes catalans principals del moment.

L’any 1900 Casa Ballarín va modernitzar i popularitzar el sector de la forja, i va incorporar la producció mecanitzada de peces seriades, que es presentaven en un catàleg, i que van reduir molt el preu de venda.

Rehabilitació del 2016 [cal citació][modifica | modifica el codi]

L’arquitecte Jaume Falguera s’encarrega d’aquesta tasca, que busca realçar l’obra de Josep Puig i Cadafalch. L’objectiu d’aquest procés de rehabilitació és recuperar l’essència de l’edifici modernista i la figura de Puig i Cadafalch. A la planta baixa, després d'eliminar parets mitgeres i sostres falsos, l'espai diàfan resultant revalora les columnes originals que l'arquitecte va introduir en substitució de les parets de càrrega com una de les aportacions més destacades de l’època.

Tres plantes[modifica | modifica el codi]

Les obres de rehabilitació s’estan realitzant a l’edifici que ocupa el número 420, situat a la cantonada entre l’avinguda Diagonal i el carrer de Rosselló. S’estan duent a terme a la planta baixa, el principal i el terrat. Un dels canvis principals serà un ascensor que comunicarà aquests tres pisos.

A la planta baixa es faran unes obres de neteja, per recuperar l’essència i les característiques principals de l’edifici original que va projectar Puig i Cadafalch. D’aquesta manera, eliminant el sostre fals i les diferents parets que s’hi havien afegit en les darreres reformes, es vol recuperar l’espai com a zona diàfana. Així, tornaran a guanyar protagonisme les diverses columnes que hi va situar l’arquitecte original, que van ser una de les innovacions més importants de l’època.

En aquell moment, tota l’estructura de base la suportaven els tradicionals murs de càrrega, i Puig i Cadafalch els va substituir per diferents columnes. Amb aquestes obres de rehabilitació, Falguera deixarà un laberint de columnes en una planta baixa que s’obrirà a la plaça que té davant. Alhora, en treure el sostre fals, es podran tornar a veure els diferents detalls i ornaments que Puig i Cadafalch va situar en els diferents arcs que formaven el sostre, que ara quedaven amagats. I és que aquesta és la planta baixa de la façana principal de la Casa de les Punxes, ja que Puig i Cadafalch la va concebre així perquè és on acaben les dues façanes més llargues de l’edifici. A la vegada és on hi ha la perspectiva més bona, des de la intersecció del passeig de Gràcia amb la Diagonal. Des d’aquesta planta baixa, es construiran unes escales (al costat del nou ascensor) que portaran directament a la planta principal, que també s’està rehabilitant. En aquest pis també s’està recuperant l’espai tal com l’havia concebut Puig i Cadafalch, i s’estan fent ressaltar els balcons triangulars i les diferents estances. Les plantes principals dels tres edificis estaven pensades perquè hi visquessin cadascuna de les propietàries. Una de les novetats que hi està implantant Falguera és la comunicació entre les diferents habitacions, de manera que es creï un circuit.

El terrat[modifica | modifica el codi]

L’edifici es troba coronat pel terrat de la casa, on es troben les sis torres que li donen el nom popular de Casa de les Punxes.

El terrat és un espai diàfan amb una superfície de més de 600 m2, on als laterals hi ha les torres, ja esmentades, i les antigues carboneres. Cal destacar-ne la torre més gran, situada a la cantonada de l’avinguda Diagonal amb el carrer de Rosselló, la qual conté tres nivells i ofereix una vista privilegiada de la ciutat.

És en aquesta torre, també, on queda plasmat un dels grans avenços tecnològics en el món de l’arquitectura, una revolució constructiva, en què l’arquitecte porta a un extrem els avenços estructurals: els forjats ja no recolzen damunt d’elements de suport verticals, sinó que pengen mitjançant tirants metàl·lics que treballen a tracció i que transmeten les càrregues de tot el pes a les parets ceràmiques circulars perimetrals, fent-les treballar a compressió. Aquesta estructura, tot i trobar-se en un espai limitat, és accessible, un fet important que poder entendre la seva complexitat constructiva.

Referències bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

  • García Espuche, Albert, El quadrat d'or, centre de la Barcelona modernista, Fundació Caixa de Catalunya, 1990, ISBN 84-404-6934-9
  • Alcolea Gil, Santiago. Catalunya-Europa. L’art català dins Europa. Barcelona: editorial Pòrtic, 2003.
  • Artigas Coll, Isabel. El Modernisme. Modernismo en Barcelona. Ed. Frechmann Kolón GMBH, 2011
  • Bassegoda, Joan; Pladevall, Antoni; Puyol, Carme. L’arquitecte Puig i Cadafalch a Osona: el Casal de Sobrevia, 100 anys. Tarragona: Ll.T.S., 2001
  • Elias, Feliu. Enric Monserdà. La seva vida i la seva obra. Barcelona: Imp. Tallers Gràfics de la Casa Provincial de la Caritat, 1927.
  • Jardí, Enric. Puig i Cadafalch. Arquitecte, polític i historiador de l’art. Barcelona: Editorial Ariel, 1975.
  • Mackay, David. L’arquitectura moderna a Barcelona (1854-1939). Barcelona: Edicions

62, 1989.

  • Puig i Cadafalch, Josep. Memòries. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.
  • Roher, Judith; Solà-Morales, Ignasi de (coords.): J. Puig i Cadafalch: l’arquitectura entre la casa i la ciutat. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions i Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1989.

Ponències[modifica | modifica el codi]

  • Cañellas, Silvia; Gil, Núria. «El taller Amigó: de la tradició al progrés. El

camí cap al vitrall modernista». A: Congrés Internacional de Modernisme. Barcelona, juny del 2013.

Publicacions periòdiques[modifica | modifica el codi]

  • Amenós, Lluïsa. «Les arts del ferro al servei de l’arquitectura modernista», dins Butlletí XXV. Barcelona 2011. Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi, 2011.
  • Artigas Coll, Isabel, «La Casa Terradas, la Casa de les Punxes». octubre del 2014.
  • Panyella, Joan. «Arquitectes, artistes dibuixants de ferros. Don Josep Puig i Cadafalch». De l’art de la forja, novembre de 1918, núm 6, p.81-83.
  • Permanyer, Lluís; «Alfons Juyol. Creador de una estirpe». La Vanguardia, 15 de febrer del 1998.
  • Ràfols, J.F. «Puig i Cadafalch». Quaderns d’arquitectura i urbanisme, maig del 1981.
  • Romaní, Daniel. «Rellotges a la vista». Barcelona, metròpolis mediterrània, tardor del 2055, núm. 66, p. 86-92.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de les Punxes Modifica l'enllaç a Wikidata