Casa de les Punxes

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Casa de les Punxes
Casa de les Punxes actual.JPG
Dades bàsiques
Tipus edifici i monument
Forma part de Llista d'edificis modernistes de Barcelona
Arquitecte Josep Puig i Cadafalch
Documentat 1903
Començament 1905
Construït 1905
Inauguració 1905
Reformat 2016
Característiques
Estil Modernisme
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització carrers de Rosselló, Bruc i l'avinguda Diagonal de Barcelona

41° 23′ 53″ N, 2° 09′ 50″ E / 41.39798°N,2.163783°E / 41.39798; 2.163783
Bé cultural d'interès nacional
Tipus Monument històric
Data 1975
Identificador BCIN: 42-MH
BIC: RI-51-0004201
IPAC: 46
Intervencions
1980  Restaurat
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

La casa de les Punxes o casa Terradas és un edifici de Barcelona dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, gran coneixedor del gòtic europeu, tornà a usar el llenguatge medievalitzant, revisat amb motius populars, que fa que superi el caràcter purament historicista que altrament podria tenir l'edifici.[1] L'edifici es troba entre els carrers de Rosselló, Bruc i l'avinguda Diagonal a l'Eixample de Barcelona. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener del 1976.

Descripció[modifica]

Ornamentació floral pedra

La casa Terrades, anomenada popularment la casa de les "Punxes", per la seva estructura visible, forma una illa de cases irregular, entre l'avinguda de la Diagonal i els carrers del Rosselló, de Llúria i del Bruc.[1]

Es tracta de tres edificis que formen un volum unitari, amb celoberts trapezials, ordenadors de l'interior. Exteriorment, és format per sis façanes articulades als angles per sis torres cilíndriques acabades en cuculles, el més gran amb una llanterna.[1]

Tret de la planta baixa, on pràcticament s'usà només la pedra, la resta de l'edifici és de maó vist, amb detalls escultòrics de pedra -tribunes, emmarcaments de balcons, pinacles, sanefes decoratives-, cuculles de ceràmica vidriada i teulada de teula àrab. Hi destaquen també alguns treballs de forja i plafons de ceràmica de colors a la part superior d'alguns sectors de les façanes.[1]

Les obertures de la planta baixa, un seguit d'arcs de mig punt, formen una galeria seguida, interrumpuda en escasses ocasions per uns petits cossos -de maó vist-, sobre els quals sobresurten tres nivells superposats de tribunes.[1]

La importància de la planta noble es fa palesa especialment a la façana de la Diagonal, on apareixen balcons -amb barana i altres de forja-, les obertures de les quals reprodueixen models propis, no ja del gòtic sinó del renaixement. La resta d'obertures combinen la llinda, els arcs rebaixats i els arcs de mig punt. L'acabament de la torre principal és resolt amb barbacanes.[1]

El coronament de les façanes, amb les teulades a dues vessants, no es tradueix, però, a l'interior, cobert per un terrat pla. Les torres angulars amb sengles cuculles contribueixen a donar-li l'aspecte de castell nòrdic.[1]

A la casa Terrades, Puig i Cadafalch, gran coneixedor del gòtic europeu, torna a usar un llenguatge medievalitzant juntament amb motius populars que fan que superi el caràcter purament historicista que altrament podria tenir l'edifici.[1]

Història[modifica]

Mural de Sant Jordi
Casa de les Punxes abans

Bartomeu Terradas i Mont (Figueres 1846- Barcelona 1901) va ser un reconegut industrial textil casat amb la saballenca Àngela Brutau, filla de Bonaventura Brutau Estop, un dels primers empresaris textils catalans, amb qui va tenir quatre fills: Rosa, Bartomeu, Josefa i Ángela. Bartomeu Terradas i Mont, tot i deixar al fill en herència, no oblidà el benestar de les seves filles i els va deixar una petita fortuna que va significar una bona part del finançament per a la construcció del palauet de Les Punxes. En mans de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, amic de la família, va néixer la Casa Terradas, d'inspiració centreeuropea.

A finals de 1903, la casa es dissenya sobre pla, en un solar atípic, de forma irregular, fruit de la recent urbanització de l'Eixample de Barcelona.Puig i Cadafalch dissenya un gran edifici inspirat en el castell de Neuschwanstein, a Baviera (Alemanya), amb sis cantonades, que coincideixen amb les interseccions dels tres carrers. El 1905 Bartomeu Terradas Brutau va encarregar a Josep Puig i Cadafalch el disseny d’una casa per a cada una de les seves germanes, l’Àngela, la Josefa i la Rosa. El resultat va ser un edifici que recordava els antics castells medievals, amb elements de diferents corrents arquitectònics, com l'arquitectura gòtica, i diverses innovacions tècniques. Les seves sis torres punxegudes (coronades amb agulles de forma cònica) són el tret distintiu de la casa i el que li dóna el nom popular de Casa de les Punxes.

Les tres propietàries de la casa Terradas van morir sense deixar descendència, per això l’edifici va passar a mans del seu germà i únic hereu, Bartomeu Terradas Brutau. L’any 1975 l’edifici és declarat monument històric nacional, i l’any 1976, bé cultural d’interès nacional. Quan l’any 1991 Fundació La Caixa entra com a accionista de Colonial, l’edifici passa a formar part de la cartera de la immobiliària amb un projecte de restauració integral entre mans a càrrec dels arquitectes Francesc Xavier Asarta i Albert Pla. Les obres es van allargar fins a l’any 2003. Les obres que s’hi van realitzar van ser reconegudes durant l’any 2004 per l’Urban Land Institute Europe Excellence Award com una de les cinc millors intervencions en patrimoni europeu.

Des d'agost del 2016, la Casa Terradas es pot visitar. La seva apertura ha sigut possible un cop acabades les obres de rehabilitació a l’interior d’un dels edificis. La reforma actual l’ha fet l’arquitecte Jaume Falguera.

Artesans[modifica]

Enric Monserdà[modifica]

Ornamentació en pedra

La intervenció d’Enric Monserdà i Vidal a la Casa Terradas de Barcelona va ser molt important. Juntament amb Puig i Cadafalch, Monserdà va ser el gran ideòleg de la casa. De fet, Monserdà va instal·lar el seu estudi-taller en una de les punxes rodones de la Casa Terradas. Els elements decoratius de pedra artificial que omplen la façana són dissenys seus, també ho són els panells ceràmics de sant Jordi, de l’àngel i de les roses i el disseny de les vidrieres i dels elements de ferro artificial. També va ser Monserdà el dissenyador de gran part del mobiliari per als pisos de la família Terradas, així com de l’oratori neogòtic de la casa, amb el seu bonic retaule. Malauradament, ja no es conserva el mobiliari de la Casa Terradas.

Alfons Jujol i Bach[modifica]

Vidriera

Alfons Jujol i Bach (Barcelona 1860-1917) va ser un escultor català especialista en la decoració d’elements arquitectònics. Va estudiar a la Llotja, on va ser distingit amb un premi de dibuix. Acabada la formació, juntament amb el seu germà Josep, a finals de l’abril de l’any 1900, va obrir un taller de pedra i escultura al carrer de Muntaner número 31 de Barcelona, anomenat Germans Jujol. En poc temps aquest obrador va adquirir un merescut prestigi. Va ser un artista versàtil que va col·laborar amb arquitectes, escultors, fonedors, forjadors i ebenistes.

Taller Amigó[modifica]

El taller de vidrieres més important de Barcelona era el d’Amigó i Cia, situat al carrer de la Tapineria de Barcelona. Eudald Ramon Amigó i Dou (Barcelona 1818-1885), pintor de vidre, va ser un gran artista vidrier i va realitzar treballs importantíssims. Va col·laborar amb l’arquitecte Joan Martorell en la restauració dels vitralls gòtics de l’església de Santa Maria del Mar i la Universitat de Barcelona, entre molts altres treballs. A la Casa Terradas hi ha diversos exemples de treballs de vidre: destaquen les vidrieres emplomades de les portes d’entrada de cada un dels tres edificis de pisos, amb el motiu vegetal de fulles i flors, executades amb vidre texturat i en diverses tonalitats cromàtiques.

Manuel Ballarín i Lancuentra[modifica]

Manuel Ballarín i Lancuentra va ser un dels principals artistes forjadors que treballaren durant l’època modernista. Va col·laborar amb els arquitectes catalans principals del moment. L’any 1900 Casa Ballarín va modernitzar i popularitzar el sector de la forja i va incorporar la producció mecanitzada de peces seriades, que es presentaven en un catàleg, i que van reduir molt el preu de venda.

Jaume Falguera[modifica]

L’arquitecte Jaume Falguera s’encarregà d’aquesta tasca tot buscant realçar l’obra de Josep Puig i Cadafalch. L’objectiu d’aquest procés de rehabilitació ha sigut recuperar l’essència de l’edifici modernista i la figura de Puig i Cadafalch. A la planta baixa, després d'eliminar parets mitgeres i sostres falsos, s'han revalorat les columnes originals que l'arquitecte original va introduir en substitució de les parets de càrrega com una de les aportacions més destacades de l’època. Les obres de rehabilitació finalitzades poc abans de l'agost del 2016, s'han dut a terme a la planta baixa, el principal i el terrat. Un dels canvis principals és l'introducció d'un ascensor que comunicarà aquests tres pisos. A la planta baixa s'han fet obres de neteja, per recuperar l’essència i les característiques principals de l’edifici original que va projectar Puig i Cadafalch. D’aquesta manera, eliminant el sostre fals i les diferents parets que s’hi havien afegit en les darreres reformes, s'ha recuperat l’espai com a zona diàfana. Així, tornen a guanyar protagonisme les diverses columnes que hi va situar l’arquitecte original, que van ser una de les innovacions més importants de l’època.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Casa de les Punxes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
  2. «Jaume Falguera, arquitecte | Jaume Falguera, arquitecte» (en es-es). [Consulta: 29 març 2017].

Bibliografia[modifica]

  • García Espuche, Albert, El quadrat d'or, centre de la Barcelona modernista, Fundació Caixa de Catalunya, 1990, ISBN 84-404-6934-9
  • Alcolea Gil, Santiago. Catalunya-Europa. L’art català dins Europa. Barcelona: editorial Pòrtic, 2003.
  • Artigas Coll, Isabel. El Modernisme. Modernismo en Barcelona. Ed. Frechmann Kolón GMBH, 2011
  • Bassegoda, Joan; Pladevall, Antoni; Puyol, Carme. L’arquitecte Puig i Cadafalch a Osona: el Casal de Sobrevia, 100 anys. Tarragona: Ll.T.S., 2001
  • Elias, Feliu. Enric Monserdà. La seva vida i la seva obra. Barcelona: Imp. Tallers Gràfics de la Casa Provincial de la Caritat, 1927.
  • Jardí, Enric. Puig i Cadafalch. Arquitecte, polític i historiador de l’art. Barcelona: Editorial Ariel, 1975.
  • Mackay, David. L’arquitectura moderna a Barcelona (1854-1939). Barcelona: Edicions 62, 1989.
  • Puig i Cadafalch, Josep. Memòries. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.
  • Roher, Judith; Solà-Morales, Ignasi de (coords.): J. Puig i Cadafalch: l’arquitectura entre la casa i la ciutat. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions i Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1989.
  • Cañellas, Silvia; Gil, Núria. «El taller Amigó: de la tradició al progrés. El camí cap al vitrall modernista». A: Congrés Internacional de Modernisme. Barcelona, juny del 2013.
  • Amenós, Lluïsa. «Les arts del ferro al servei de l’arquitectura modernista», dins Butlletí XXV. Barcelona 2011. Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi, 2011.
  • Artigas Coll, Isabel, «La Casa Terradas, la Casa de les Punxes». octubre del 2014.
  • Panyella, Joan. «Arquitectes, artistes dibuixants de ferros. Don Josep Puig i Cadafalch». De l’art de la forja, novembre de 1918, núm 6, p.81-83.
  • Permanyer, Lluís; «Alfons Juyol. Creador de una estirpe». La Vanguardia, 15 de febrer del 1998.
  • Ràfols, J.F. «Puig i Cadafalch». Quaderns d’arquitectura i urbanisme, maig del 1981.
  • Romaní, Daniel. «Rellotges a la vista». Barcelona, metròpolis mediterrània, tardor del 2055, núm. 66, p. 86-92.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de les Punxes Modifica l'enllaç a Wikidata