Lluís Permanyer i Lladós

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Lluís Permanyer)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís Permanyer i Lladós
Biografia
Naixement1939 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista i escriptor Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lluís Permanyer i Lladós (Barcelona, 1939) és un periodista i assagista català.

Biografia[modifica]

Lluís Permanyer, nascut a Barcelona el 1939, és fill de Lluís Permanyer Grifol i Maria Lladós Martí. Es va llicenciar en Dret, però s'ha dedicat des de molt jove al periodisme: va col·laborar a la revista Destino, on va donar a conèixer el Qüestionari Proust[1] i, des de 1966, escriu habitualment a La Vanguardia. Home reconegut per la professió, ha guanyat els premis Luca de Tena (1969) i Ciutat de Barcelona de periodisme (1987).

Atret per la seva ciutat natal i bon coneixedor de la seva història, n'ha esdevingut cronista, tot i que va rebutjar el nomenament oficial per aquest càrrec honorífic,[2] i ha escrit diversos llibres sobre aquest tema.[3]

És patró de la Fundació Joan Brossa per expressa designació del poeta.

Obra[modifica]

  • Sagarra vist pels seus íntims (en català), 1982.  Hi evoca la vida i l'obra de Josep Maria de Sagarra, a qui va conèixer i a qui admira.
  • Miró, noranta anys (en català), 1984. 
  • Tàpies i la nova cultura (en català), 1986. 
  • Clavé escultor (en català), 1989. 
  • Barcelona, un museo de esculturas al aire libre (en castellà), 1991. 
  • No la saps aquesta? (en català), 1996.  Premi Pere Quart d'humor i sàtira. Hi recull anècdotes de figures barcelonines importants.
  • Brossa per Brossa. Records (en català), 1999.  Resultat d'una llarga entrevista amb el poeta, esdevé de fet les seves pseudomemòries.
  • Amor a l'ombra de pedra blava (en català), 2000. 
  • L'Eixample. 150 anys d'història (en català). Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona, 2008. 
  • L'esplendor de la Barcelona burgesa (en català). Angle Editorial, 2008. 
  • Barcelona 1900. Postals de Hauser y Menet 1894-1905. El Papiol, Efadós i Ajuntament de Barcelona, 2014. [4]
  • Vida privada de la Barcelona burguesa (en català). Angle Editorial, 2015 (2011 en castellá). 
  • Barcelona Nocturna. (en català). Efadós, 2016. 

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «El meu avi. Joan Miró. Entrevistats». El meu avi. TV3. [Consulta: 8 octubre 2011].
  2. ↑ Martínez Pauné, Meritxell; Colomé, Sílvia «Una década sin cronista oficial de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 02-07-2016.
  3. ↑ «Lluís Permanyer i Lladós». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  4. ↑ Aisa, Ferran «Imatges inèdites de Barcelona». Cultura (El Punt Avui), 27-03-2015, p. 18.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_Permanyer_i_Lladós&oldid=25394930»