Casal d'Urgell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióCasal d'Urgell
Urgell.png
Dades
Tipus dinastia, casa noble i família
Història
Creació 992
Fundador Ermengol I d'Urgell
Dissolució 1231
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en que es nombrat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.[1]

La dinastia del Casal d'Urgell té origen en el Casal de Barcelona essent-ne una branca menor que aviat esdevindrà un casal de ple dret, ja que es guanyarà la reputació.[1]

La casa comtal del Casal d'Urgell fou la segona dinastia més important del Principat de Catalunya (i fins i tot de la Corona d'Aragó) després del Casal de Barcelona, que ocupava posicions reials. També fou la més rica de la Corona catalanoaragonesa, ara sí, per davant del Casal de Barcelona i per tant davant el rei. Alguns dels seus comtes foren més rics que el rei degut a les conquestes continues als musulmans i els botins conseqüents.[1]

Territori original del comtat d'Urgell (Segle IX) a l'inici del mandat d'Ermengol I d'Urgell

Historia[modifica]

Territori l'any 1131 durant el mandat d'Ermengol Vi d'Urgell que es mantindrà fins Aurembiaix

Sunifred II d'Urgell va morir el 948 sense descendència; aleshores, deixà el comtat al seu nebot Borrell II, comte de Barcelona, Girona i Osona. Ara bé, en el seu testament, Borrell II, mort el 992 va dividir l'herència entre els seus dos fills: Barcelona, Girona i Osona foren per a Ramon Borrell (992-1017), mentre que Urgell fou per a Ermengol I (992-1010) i aquest títol se separà de la línia principal del Casal de Barcelona. Amb Ermengol I, s'originà la primera dinastia d'Urgell, que regí el comtat des de finals del segle X fins a principis del segle XIII. Originalment, el comtat d'Urgell corresponia, més o menys, amb l'actual comarca de l'Alt Urgell. Ara bé, a partir del segle XI, arran del declivi del poder d'al-Àndalus motivat per la disgregació del califat de Còrdova en regnes de taifes, començà l'expansió territorial del comtat d'Urgell per terres fins aleshores dominades pels àrabs: poc després de l'any 1000, fou conquerida la regió de Ponts, la vall d'Artesa de Segreva ser annexionada durant els anys 1024-1026, igual com també van ser-ho les valls de Meià (1018-1020), Àger (1034-1048), de Santa Linya (1036), Cubells i Camarasa (1050), Guissona (1020-1024) i Agramunt (1070). La conquesta de la serra d'Almenara (1078) permeté incorporar al comtat els actuals Urgell Mitjà i Baix Urgell fins a Barbens i Linyola. El 1105, fou conquerida Balaguer, que acabaria esdevenint la capital del comtat. El 1130 van ser conquerits els castells de Castelló de Farfanya i Algerri. El 1149 el comte va participar en la conquesta de Lleida junt amb el comte de Barcelona i els comtes d'Urgell tindran la ciutat en feu fins al 1231 en què Aurembiaix hi va renunciar a favor de Barcelona.

És de destacar també que el 1096 Guillem, fill d'Ermengol IV, va heretar de la seva mare Adelaida el comtat de Forcalquier.[1]

Antecedents, Casa de Barcelona[modifica]

Origen del Casal d'Urgell, Ermengol I d'Urgell[modifica]

En el següent arbre veiem els avantpassats d'Ermengol I d'Urgell. Veiem que el Casal d'Urgell té origen en el Casal de Barcelona i es fundat a partir de Borrell I de Barcelona que, al tenir diversos fills, reparteix possessions.

Comtes del Casal d'Urgell[modifica]

Article principal: Llista de comtes d'Urgell
Nom Període Relació Mort i Sepultura Nota Escut del Casal d'Urgell
Ermengol I 992-1011 Fill de l'anterior Morí en l'expedició bèlica contra Còrdova, el fet que va morir tan lluny fa difícil localitzar la seva sepultura Al seu testament diu que fou traslladat a la seva església, potser referint-se a l'Església de la Seu o potser a Ripoll Escut escacat dels comtes d'Urgell
Ermengol II 1011-1038/39 Fill de l'anterior Segurament fou enterrat a Jerusalem, però

no hi ha constància de la seva sepultura

S'aventura en un pelegrinatge a Jerusalem on troba la mort l'any 1039 amb 29 anys
Ermengol III 1038/39-1066 Fill de l'anterior Potser a Ripoll (panteó dels comtes de Barcelona, lligam amb els Urgell) o potser Àger a la galilea de Sant Pere. No se'n té rastre del seu sepulcre Fou un gran aliat del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I. Va morir amb 38 anys en el setge de la ciutat musulmana de Barbastre fent costat a Sanç I d'Aragó i Pamplona, rei d'Aragó Urgell.png
Ermengol IV 1066-1092 Fill de l'anterior Potser al castell de Gerb o al monestir de Ripoll no se'n té rastre Fou el conqueridor de la vall del Segre i la Noguera Pallaresa amb l'ajut del rei d'Aragó
Ermengol V 1092-1102 Fill de l'anterior El seu cos fou traslladat a Santa Maria de Solsona Durant el seu govern s'incien les relacions amb Castella. Va morir en un lloc indeterminat del Regne de Lleó fent costat al rei Alfons VI
Ermengol VI 1102-1154 Fill de l'anterior Pel seu testament de 1143 volia ser enterrat a Santa Maria de Solsona. Tanmateix va morir en les seves campanyes militars castellanes i fou sebollit al monestir de Valbuena (Palència) Prengué Balaguer (1105) i comptà amb l'ajut del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III. Col·laborà en la fallida presa de Mallorca.
Ermengol VII 1154-1184 Fill de l'anterior Enterrat a Bellpuig de les Avellanes, traslladat el 1906 al museu The Cloisters de Nova York
Ermengol VIII 1184-1209 Fill de l'anterior Segurament fou enterrat al Monestir de Poblet, que havia afavorit amb nombroses deixes Inverteix molts diners en el Monestir de Poblet on van ser enterrats molts comtes. Aquest emplaçament es va convertir en un petit panteó dels comtes d'Urgell
Elvira de Subirats 1209-1220 Comtessa regent d'Urgell Fou enterrada al claustre de Sant Esteve de Poblet. On hi ha una làpida amb el seu nom Degut a la mort del comte Ermengol VIII d'Urgell i la minoria d'edat d'Aurembiaix d'Urgell fou regent
Aurembiaix 1209-1231 Filla de l'anterior Fou enterrada a Sant Hilari Pacta amb Jaume I que el faria hereu del comtat, però finalment testa en favor del seu marit de Pere de Portugal.
Pere I 1231 Marit de l'anterior Morí a les Illes Balears El dia de la mort d'Aurembiaix bescanvia amb Jaume I el comtat per la senyoria de Mallorca.
Jaume I el

Conqueridor

1231-1236 Amistançat d'Aurembiaix De 1835 fins a 1952 el seu sepulcre va estar a la Catedral de Tarragona. Enterrat al Monestir de Poblet Originàriament a Santa Maria de Poblet però fou profanat

Al morir sense descendents, Jaume I reconegué la possessió del comtat d'Urgell a Ponç IV de Cabrera. Un segle més tard, Ermengol X d'Urgell nomenà hereva universal la seva neboda Teresa d'Entença, casada amb l'infant Alfons el Benigne, fill de Jaume II el Just. Posteriorment, el primogènit, Jaume, renuncià a la Corona, els drets de la qual passaren al seu germà Alfons el Benigne, esdevingut rei a la mort del seu pare Jaume II (1327). El rei Alfons el Benigne (1327 - 1336) separà el comtat d'Urgell de l'herència del seu primogènit, l'infant Pere el Cerimoniós i el concedí al seu fill segon Jaume I d'Urgell.

Altres línies del Casal d'Urgell[modifica]

Quan els diversos comtes mencionats anteriorment tenien més d'un fill (és a dir, el que no heretava el comtat), aquest també era de la dinastia d'Urgell. En foren alguns rellevants:

Dinastia d'Urgell al comtat de Forcalquier[modifica]

La dinastia d'Urgell a Forcalquier, anomenada així perquè correspon als comtes de Forcalquier, fou una branca de la dinastia d'Urgell, iniciada per Ermengol IV d'Urgell amb el seu matrimoni amb al comtessa de Forcalquier, Adelaida de Forcalquier.

El primer comte d'Urgell de la branca del comtat de Forcalquier fou el fill d'Ermengol IV d'Urgell i Adelaida de Forcalquier:

Aquesta branca finalitza quan Guillem IV té una filla que, al casar-se amb Renyer de Sabran i tenir fills, hereten la dinastia del pare.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]