The Cloisters

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
The Cloisters
The Cloisters Hudson River crop.jpg
Dades bàsiques
Tipus museu d'art
Començament 10 maig 1938
Inauguració 10 maig 1938
Ubicació
Estat Estats Units d'Amèrica
Estat federat Nova York
Metròpoli Nova York
Borough Manhattan

40° 51′ 53″ N, 73° 55′ 55″ O / 40.86484°N,73.931905°O / 40.86484; -73.931905
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
The Cloisters (Nova York)

The Cloisters (en català, Els claustres) o The Met Cloisters, és un museu dels EUA, situat al nord del borough de Manhattan, barri de Washington Heights, dins del Fort Tyron Park. a Nova York. És una secció del Metropolitan Museum of Art. Rep aquesta denominació perquè va ser concebut i construït per a presentar la reconstrucció de parts d'uns cinc claustres medievals europeus, procedents de Catalunya, Occitània i França, tots ells adquirits i traslladats pedra a pedra fins als Estats Units. És defineix com un museu dedicat a l'art, l'arquitectura i la jardineria medievals. A més dels claustres, formen part de les seves col·leccions altres edificis medievals i algunes obres mestres de l'art medieval europeu entre les quals les peces d'origen català hi tenen una presència molt destacada.

Presentació[modifica | modifica el codi]

El museu es troba a la vora del riu Hudson, a l'extrem septentrional de Manhattan, dins del Fort Tryon Park. Va ser inaugurat l'any 1938 en uns terrenys donats per John D. Rockefeller Jr. L'arquitecte que va projectar el conjunt va ser Charles Collens, autor d'altres obres de caràcter neomedievalitzant com la Riverside Church.

La base de seves col·leccions va ser reunida pel col·leccionista i escultor George Grey Barnard, i va ser incorporada al Metropolitan Museum el 1925 gràcies, també, al mecenatge de John D. Rockefeller Jr. Des del 1926 aquest nucli originari ja era exposat provisionalment sota la denominació de "The Cloisters".[1]

El conjunt, dominat per una torre que imita els campanars romànics d'estil llombard, respon a una museografia que combina les recreacions historicistes amb el pintoresquisme de les vistes sobre l'entorn.

Els claustres[modifica | modifica el codi]

Claustre de Sant Miquel de Cuixà, The Cloisters, Nova York

Els claustres i altres elements arquitectònics foren portats pedra per pedra d'Europa, principalment entre el 1934 i 1939. Aquests claustres són:

Presenta bonics capitells del segle XII que provenen de l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, al peu del Canigó, al Pirineu (municipi de Codalet, al Conflent). També inclou la font del claustre i alguns elements escultòrics de la tribuna. El jardí està compost d'espècies vegetals medievals i modernes.

Claustre de Sant Guilhèm dau Desèrt, The Cloisters, Nova York

Està compost per diversos elements de la fi del segle XII que provenen de l'abadia benedictina de Sant Guilhem del Desert, a l'Erau. Hi ha capitells amb ornamentació vegetal i d'altres de figurats. A les galeries del claustre reconstruït s'hi poden admirar diverses escultures dels segles XII i XIII que vénen de França i d'Itàlia.

Aquesta reconstitució de part del monestir cistercenc de l'Alta Garona (edifici original localitzat al sud de Propiari entre Sent Martòri i Sent Gaudenç, i prop de Seps) inclou altres elements de la fi del segle XIII i del segle XIV. El jardí del claustre exposa 250 espècies de plantes conreades a l'edat mitjana.

Es tracta d'un claustre del segle XV constituït d'elements provinents del convent carmelita de Tria de Baïsa als Alts Pirineus (al districte de Tarbes, a la Gascunya).

El 1922, les arcades gòtiques del segle XIII provinents de Froville (al departament de Meurthe i Mosel·la, a la Lorena) van ser comprades pel museu per muntar-les a tall d'exemple d'un estil gòtic trilobulat molt depurat.

Altres elements arquitectònics[modifica | modifica el codi]

Reconstrucció de la capella de Fuentidueña, incloent les pintures murals romàniques de Santa Maria de Cap d'Aran

A més dels claustres esmentats, el conjunt arquitectònic de The Cloisters també incorpora les reconstruccions de l'absis de l'església de San Martín de Fuentidueña (Província de Segòvia, Castella i Lleó), de la sala capitular de Notre Dame de Pontaut (segle XII), la capella de Notre Dame du Bourg, de Langon (amb addició de la portada de Moutiers-Saint-Jean) i la recreació d'una capella gòtica.

Peces destacades[modifica | modifica el codi]

Llibre d'hores de Joana d'Evreux
Sepulcres dels Comtes d'Urgell, procedents de Bellpuig de les Avellanes

Entre les obres mestres de pintura, escultura i arts decoratives exposades a The Cloisters sobresurten fragments de les pintures murals romàniques de San Pedro de Arlanza i de San Baudelio de Berlanga, una marededéu romànica procedent de la Borgonya, el relleus d'alabastre del retaule de la capella del palau arquebisbal de Saragosa (1456-58, obra de Francí Gomar en la que apareix l'escut de l'arquebisbe Dalmau de Mur), sengles escultures de Tilman Riemenschneider, el Tríptic de Mérode, de Robert Campin, o el preciós llibre d'hores de Joana d'Evreux, obra de Jean Pucelle, una de les creacions majors (malgrat el seu reduït format) de la miniatura gòtica, com també ho és el llibre de les Belles Hores del Duc de Berry, il·lustrat pels germans de Limburg i també pertanyent a The Cloisters. Sense oblidar els nombrosos vitralls, el riquíssim conjunt d'objectes preciosos reunit al tresor o la sèrie de tapissos que representen la caça de l'unicorn.

A part dels elements del claustre i de la tribuna de Cuixà, el visitant pot trobar-hi diversos testimonis de l'art medieval català, tals comː

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]