Santa Maria de Ginestarre
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | En bon estat | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 1.354 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Esterri de Cardós (Pallars Sobirà) | |||
| Localització | Ginestarre | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 5 desembre 2002 | |||
| Id. IPAC | 25261 | |||
| Activitat | ||||
| Categoria | Església sufragània de Sant Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós | |||
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Sobirà | |||
Santa Maria de Ginestarre és l'església romànica del poble de Ginestarre, en el terme municipal d'Esterri de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà.
Té la categoria de sufragània de Sant Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós. Es troba a l'extrem meridional del poble, en el seu punt més baix.
La població de Ginestarre apareix documentada per primer cop el 1069, en una donació que també esmenta la seva església de Santa Maria, i és present en nombrosos documents dels segles posteriors. Inicialment fou sufragània de Sant Julià d'Arròs, més tard passà a dependre de la parroquial d'Esterri de Cardós, més tard passà a ser administrada des de Llavorsí, i des dels darrers anys del segle XX ho és des de la parròquia de Rialb.
És un temple d'una sola nau, amb l'habitual absis semicircular a llevant. En èpoques posteriors al romànic hi foren afegides dues capelles a banda i banda de la part de capçalera de la nau, formant un petit creuer, i una sagristia al costat meridional de l'absis. L'absis presenta una cobertura amb una volta de quart d'esfera, i la nau, amb coberta de fusta. La porta s'obre a migdia, actualment sota un porxo més modern que la part principal de l'església. A l'angle nord-oest, a més, hi ha un petit campanar de torre. A l'interior, a l'extrem oposat al presbiteri hi ha un cor de fusta.
Després de l'arrencada de les pintures murals romàniques, l'església fou arrebossada de color blanc; en l'actualitat la humitat ha malmès notablement aquest arrebossat. El temple posseïa unes notables pintures murals, actualment conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya, un frontal d'altar, actualment al Metropolitan Museum of Art, de Nova York, dues piques de pedra romàniques (una de beneitera i una altra de baptismal) i una imatge de la Mare de Déu, que es troba en el Museu Diocesà d'Urgell.
Les pintures murals de Santa Maria de Ginestarre[modifica]
Arrencades en dues fases, el 1918 i el 1964, el conjunt de pintures murals de Ginestarre és força notable. Fa 3,63 x 2,97 x 1,73, i presenta una iconografia força usual en les esglésies romàniques decorades amb pintures murals. Al centre, el Crist en majestat envoltat del tetramorf, amb un registre dessota on es poden veure la Mare de Déu i set dels dotze apòstols, alguns d'ells amb inscripcions que permeten identificar-los: Felip, Joan, Pere, Pau, Bartomeu, Andreu i, potser, Jaume. Cortinatges pintats completen aquesta decoració mural.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Ginestarre |
- Conjunt de l'absis de Ginestarre, a la Col·lecció Online del MNAC
- Una altra perspectiva del mateix absis.
El frontal d'altar[modifica]
Conservat al Metropolitan Museum of Art de Nova York, és un frontal d'altar molt similar al de Sant Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós. Bastant perjudicat pel pas del temps, és un frontal d'altar romànic tardà, de ben entrat el segle xiii. Presenta la Mare de Déu amb l'Infant en majestat, dins d'una màndorla subjectada per quatre àngels, presenta quatre grups de dues figures cadascun, dos a cada banda de la màndorla. Aquestes figures, no prou ben identificades, algunes d'elles, són imatges de sants o apòstols.
Té unes dimensions de 106 x 146 cm., i és de fusta decorada amb estuc.
Vegeu el frontal d'altar de Ginestarre dipositat al MMOA de Nova York.
La Mare de Déu[modifica]
La Mare de Déu de Ginestarre és una talla romànica de fusta policromada conservada en el Museu Diocesà d'Urgell, a la Seu d'Urgell. Es troba en molt bon estat. La seva mida és d'1,07 metres d'alçada, cosa que fa que sigui de les marededéus més grosses que existeixen. La imatge de la Mare de Déu és coronada i coberta, cap, espatlles i part del braç dret, per un vel blau enribetat per un galó d'or. Sosté en la mà dreta, palmell amunt i puntes del dit també enlaire, una petita bola del món. El Nen és assegut a la falda de la Mare, damunt del genoll esquerre. És en actitud de beneir amb la dreta, i va vestit amb una túnica verdosa, damunt de la qual duu un mantell vermell.
- Pàgina web del Museu Diocesà d'Urgell, on es pot trobar la Mare de Déu de Ginestarre Arxivat 2008-05-11 a Wayback Machine.
Bibliografia[modifica]
- Adell i Gisbert, Joan-Albert [et al.]. «Santa Maria de Ginestarre». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.
- Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Estaon». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Enllaços externs[modifica]
|
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Ginestarre |