Ginestarre

Ginestarre
	Vista del poble de Ginestarre des d'Esterri de Cardós
Localització
	42° 35′ 49″ N, 1° 15′ 46″ E / 42.596819°N,1.262905°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Esterri de Cardós
Població humana
Població	7 (2023)
Geografia
Altitud	1.364,4 m
Codi INE	25087000400
Codi IDESCAT	2508700004300

Ginestarre és un poble del terme municipal d'Esterri de Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà.

Està situat en un coster, a 1364,4 metres d'altitud la part central, enlairat a la dreta del Torrent d'Esterri, a l'esquerra del Barranc de la Font de Batlle, a la part baixa del Solà de Ginestarre.

Entre la quinzena de cases que formen el poble, hi destaca l'església romànica de Santa Maria. D'aquest temple es conserven les pintures murals romàniques de l'absis al Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona), les quals recentment hi han estat reproduïdes.

Etimologia

Segons Joan Coromines,^[1] Ginestarre és un topònim d'origen romànic transformat per influència basca. Es tracta de Ginestar, derivat del mot comú català ginesta. Ara bé, el veïnatge amb altres topònims acabats en -arre, -erri, -orre, etcètera, ha fet que passés de Ginestar a Ginestarre.

Geografia

El poble de Ginestarre

Situat en un lloc costerut, hi ha uns 25 metres de diferència d'altitud entre les cases més baixes i les més altes del poble. És al final de la carretera veïnal que hi mena, a la part occidental del poble hi ha un ample aparcament per tal d'evitar d'entrar en vehicle dins del nucli urbà. Està format bàsicament per tres carrers que conflueixen en el centre, on forma una mica de plaça. L'església de Santa Maria és a la part més baixa, a l'extrem sud-oest.

Les cases del poble^[2]

Casa Anelló
Casa Bringuer
Casa Canal
Casa Cardaire

Casa Gomà
Casa Llobet
Casa Macià

Casa Martret
Casa Matieu
Casa Netó

Casa Poblador
Casa Poblador de Bringuer
Casa Pubillet

Casa Ravot
La Rectoria
Casa Sabater

Història

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Ginestarre declara 3 focs laics,^[3] uns 40 habitants.

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...^[4] a Ginestarre. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada sobre un turó dominat per altes muntanyes, combatut principalment pels vents del nord. El clima hi és fred, propens a pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 8 cases i l'església de l'Assumpció de la Mare de Déu, servida per un rector de provisió del bisbe o del rei, segons el mes de l'any en què es produeixi la vacant. Hi ha diverses fonts de bona qualitat, però amb l'aigua molt forta. El territori és fluix, pedregós i muntanyós, de qualitat inferior, i al voltant hi ha tot de muntanyes despoblades d'arbres. S'hi produïa blat, ordi, sègol, patates i fenc. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment vacum. Hi havia caça de llebres i perdius. La indústria era l'agricultura i la recria de bestiar. Comptava amb 9 veïns (caps de casa) i 52 ànimes (habitants).

Referències

↑ Coromines 1995.
↑ Montaña 2004.
↑ Joan Bringuer, Joan Algarts i Joan Matièn. Iglésias 1981, p. 77.
↑ Madoz 1845.

Bibliografia

Coromines, Joan. «Ginestarre». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. III. Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-902-0.
Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Esterri de Cardós». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ginestarre

Ginestarre en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya

[1] Coromines 1995.

[2] Montaña 2004.

[3] Joan Bringuer, Joan Algarts i Joan Matièn. Iglésias 1981, p. 77.

[4] Madoz 1845.

[1]

[2]

[3]

[4]