Sant Isarn de Sant Víctor, abat de Sant Víctor de Marsella, mor el 24 de setembre de 1048Damas II és papa de Roma només durant 23 dies entre el 17 de juliol i el 9 d'agost, quan mor. Fou entronitzat per l'emperador Enric III sense haver estat votat, ja que el tron estàva vacant.
Durant l'any 1048 es funda la ciutat d'Oslo i el papa Damas II comença el seu pontificat. També neixen Rodrigo Díaz de Vivar, l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, l'escriptor pera Omar Jayyam i l'emperador Song Shenzong. I traspassen el papa Damas II, i l'astrònom, físic i pensador uzbeq Al-Biruni.[1]
17 de juliol: comença el pontificat del Papa Damas II, però aquest mor 23 dies després de la seva elecció.[9] Després de la seva mort el tron papal queda vacant fins el 12 de febrer de 1049, quan Lleó IX serà elegit el nou papa.[10]
Hivern: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic dona suport al seu cosí, Bruno de Toul, perquè sigui el nou papa després del traspàs de Damas II: el febrer del 1049 començarà el pontificat de Lleó IX que sobresurt per les reformes que farà a l'església com la condemna de la simonia i de la intervenció dels reis i nobles laics en la designació de càrrecs eclesiàstics després de la Lluita de les Investidures.[11]
El samurai japonès al servei dels regents Fujiwara Minamoto Yorinobu mor l'1 d'abril de 1048Hivern: l'emperador Constantí IX Monòmac envia una ambaixada amb regals als seljúcides per alliberar Liparit IV. El sultà Toghil Beg l'allibera amb la condició de que els romans d'Orient no tornin a atacar més els seljúcides.[13]
Desembre: els petxenegs emigren massivament i travessen el Danubi. Després de ser derrotats per les tropes dels temes d'Occident, s'enrolen a l'exèrcit romà d'Orient per lluitar contra els turcs, però a l'any 1049 es revolten. L'emperador romà d'Orient, incapaç d'eliminar-los, els permet que s'assentin al seu territori.[14]
Riu Senegal: el morabitAbd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí crea una ràbita (monestir) a petició del cap dels guezules (tribu amazic) en una illa del riu Senegal i expansiona l'islam. Aquest és l'origen dels almoràvits. En poc teps, molts amazics s'hi afegeixen. Quan Yassin al-Ghazuli es veu fort, proclama la Gihad i aplega per la seva causa tots els sanhadja. Els almoràvits amenacen el Regne de Ghana perquè tallen la ruta comercial transahariana. També amenacen el Magrib que és devastat i debilitat per una invasió dels Banu Hilal des de l'est i per disputes religioses i guerres de successió.[15]
Xina: la riba del riu Groc pateix unes greus inundacions i el riu canvia el seu curs fins a l'any 1194. Aquestes inundacions van cauar més d'un milió de morts[18] i és considerada la desgràcia més important de la dinastia Song i que va començar a causar el seu declivi.[19]
En el mes de gener hi ha una rebel·lió liderada per Wang Ze. La prefectura de Bei s'independitza durant 65 dies abans que l'exèrcit imperial els derrotin i matin al líder.[20]
Sant Simó de Vexin (m. 1080), noble, religiós, monjo benedictí que fou canonitzat sant per l'església catòlica. Fou comte d'Amiens, de Vexin, de Valois i de Montdidier i es va enfrontar contra el rei Felip I de França. Quan agafà els hàbits construeix un priorat benedictí i media en un conflicte entre l'abadia de Cluny i Felip I.[23]
19 de gener - Imperi Tangut: Jingzong, primer emperador de la dinastia mongol Tangut. Durant el seu regnat va fer diversos atacs militars contra l'Imperi xinès Song, de qui consegueix, l'any 1044, que es declarin súbdits seus i li paguin un tribut anual. Jingzong mor assassinat pel seu fill degut a les ferides que li havia provocat quan li havia tallat el nas.[47]
Xina de l'Imperi Song: Ma Sui, militar de la dinastia Song que va intentar matar amb les seves mans nues al líder rebel Wang Ze i que fou desmembrat per aquest. L'emperador Renzong el va reconèixer. També ha estat protagonista d'una novel·la sobre aquesta revolta.[50]
12Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96-97. ISBN 978-84-297-5668-5.
12Palmer, Alan;Palmer, Veronica. The chronology of British history. Londres:Century,1992,p.50-51. ISBN 978-0-7126-2173-1.
↑Elvin, Mark;Liu, Tsʻui-jung. Sediments of time: environment and society in Chinese history. Cambridge:Cambridge university press,1998. ISBN 978-0-521-56381-9.
↑A new history of Ireland. 9: A companion to Irish history: P. 2, Maps, genealogies, lists. 1. publ. in paperb. Oxford:Oxford Univ. Press,2011,p.128. ISBN 978-0-19-959306-4.
↑Les évêques normands du XIe siècle: colloque de Cerisy-la-Salle, 30 septembre-3 octobre 1993: actes. Caen, France:Presses universitaires de Caen,1995,p.19-35. ISBN 978-2-84133-021-8.
↑Bagge, Sverre. Kings, politics, and the right order of the world in German historiography c. 950-1150. Leiden; Boston:Brill,2002,p.204-215. ISBN 978-90-04-12468-4.
↑MUSSET (L.), «Les fiefs de deux familles vicomtales au XIe siècle: les Goz et les Montgommery», Revue Historique de droit français et étranger, tome XLVIII, 1970, pàgs. 342-343.
↑Fusek, Lois. Three Sui Quash the Demons' Revolt: A Comic Novel Attributed to Luo Guanzhong. Honolulu:University of Hawaii Press,2014. ISBN 978-0-8248-3406-7.
↑Twitchett, Denis Crispin;Smith, Paul Jakov. The Cambridge history of China. New York (N.-Y.):Cambridge university press,2009,p.282. ISBN 978-0-521-81248-1.
