Vés al contingut

1048

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre1048
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1048 (mxlviii)
Islàmic439 440
Xinès3744 3745
Hebreu4808 4809
Calendaris hindús1103 1104 (Vikram Samvat)
970 971 (Shaka Samvat)
4149 4150 (Kali Yuga)
Persa426 427
Armeni497
Rúnic1298
Ab urbe condita1801
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
1010 1020 1030 - 1040 - 1050 1060 1070
Anys
1045 1046 1047 - 1048 - 1049 1050 1051
Sant Isarn de Sant Víctor, abat de Sant Víctor de Marsella, mor el 24 de setembre de 1048
Damas II és papa de Roma només durant 23 dies entre el 17 de juliol i el 9 d'agost, quan mor. Fou entronitzat per l'emperador Enric III sense haver estat votat, ja que el tron estàva vacant.

L'any 1048 és un any de traspàs que comença en divendres. És el novè any de la dècada del 1040 i el quaranta-vuitè any del segle xi i del primer mil·lenni.

Simó de Crépy neix l'any 1048

Durant l'any 1048 es funda la ciutat d'Oslo i el papa Damas II comença el seu pontificat. També neixen Rodrigo Díaz de Vivar, l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, l'escriptor pera Omar Jayyam i l'emperador Song Shenzong. I traspassen el papa Damas II, i l'astrònom, físic i pensador uzbeq Al-Biruni.[1]

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1048 són Enric III, el papa Damas II; Zoè Porfirogènita, emperadriu de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Harald III de Noruega, Andreu I d'Hongria, Casimir I de Polònia, Stjepan I de Croàcia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí; Abu Mansur Fulad Sutun, el rei dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Països Catalans i Occitània

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Estats Pontificis - Papat de Roma

[modifica]

Anglaterra

[modifica]

Imperi Romà d'Orient

[modifica]
  • 18 de setembre, Pasinler, Imperi Romà d'Orient: Batalla de Càpetron, que forma part de les guerres romano-seljúcides i georgiano-seljúcides que s'acaba amb una victòria seljúcida. Un exèrcit combinat de romans i georgians comandats pels generals romans d'Orient Aaroni i Catacaló Cecaumen i el duc georgià Liparit IV de Kldekari s'enfronten als invasors turcs seljúcides liderats per Ibrahim Inal, germanastre del sultà Toghril Beg I a Càpetron, a prop de l'actual ciutat de Pasinler. Els romans d'Orient derroten els flanc de les tropes turques però la part central de les tropes seljúcides capturen el duc Liparit, pel que poden expoliar el territori romà d'Orient i obtenir captius, inclòs el duc.[13]
  • El samurai japonès al servei dels regents Fujiwara Minamoto Yorinobu mor l'1 d'abril de 1048
    Hivern: l'emperador Constantí IX Monòmac envia una ambaixada amb regals als seljúcides per alliberar Liparit IV. El sultà Toghil Beg l'allibera amb la condició de que els romans d'Orient no tornin a atacar més els seljúcides.[13]
  • Desembre: els petxenegs emigren massivament i travessen el Danubi. Després de ser derrotats per les tropes dels temes d'Occident, s'enrolen a l'exèrcit romà d'Orient per lluitar contra els turcs, però a l'any 1049 es revolten. L'emperador romà d'Orient, incapaç d'eliminar-los, els permet que s'assentin al seu territori.[14]

Àfrica

[modifica]

Àsia

[modifica]
  • Xina: la riba del riu Groc pateix unes greus inundacions i el riu canvia el seu curs fins a l'any 1194. Aquestes inundacions van cauar més d'un milió de morts[18] i és considerada la desgràcia més important de la dinastia Song i que va començar a causar el seu declivi.[19]
    • En el mes de gener hi ha una rebel·lió liderada per Wang Ze. La prefectura de Bei s'independitza durant 65 dies abans que l'exèrcit imperial els derrotin i matin al líder.[20]

Naixements

[modifica]

Països Catalans i Occitània

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àsia

[modifica]

Necrològiques

[modifica]

Països Catalans i Occitània

[modifica]

Europa

[modifica]

Àsia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «El mundo en el año 1048 d. C.» (en castellà). [Consulta: 17 gener 2026].
  2. de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
  3. «SAVOY». Arxivat de l'original el 2025-11-05. [Consulta: 17 gener 2026].
  4. Brucker, Pierre Paul. L'Alsace et l'Église au temps du pape saint Léon IX (Bruno d'Egisheim) 1002-1054 (en francès). F.-X. Le Roux, 1889, p. 27.
  5. Poull, Georges. La Maison ducale de Lorraine devenue la Maison impériale et royale d'Autriche, de Hongrie et de Bohême (en francès). Presses universitaires de Nancy, 1991, p. 23. ISBN 978-2-86480-517-5.
  6. Encyclopédie des gens du monde: répertoire universel des sciences, des lettres et des arts; avec des notices sur les principales familles historiques et sur les personnages célèbres, morts et vivants (en francès). Librairie de Treuttel et Würtz, 1842, p. 718.
  7. «Oslo, Norway: All You Must Know Before You Go (2026) - Tripadvisor» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2026-01-04. [Consulta: 17 gener 2026].
  8. Muralt, Eduard von. Essai de chronographie byzantine pour servir à l'examen des annales du Bas-Empire et particulièrement des chronographes slavons de 395 à 1057 (en francès), 1855, p. 634.
  9. 1 2 «1911 Encyclopædia Britannica/Damasus - Wikisource, the free online library» (en anglès). [Consulta: 17 gener 2026].
  10. «Lleó IX | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 gener 2026].
  11. 1 2 Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96-97. ISBN 978-84-297-5668-5.
  12. 1 2 Palmer, Alan; Palmer, Veronica. The chronology of British history. Londres: Century, 1992, p. 50-51. ISBN 978-0-7126-2173-1.
  13. 1 2 Beihammer, Alexander Daniel. Byzantium and the Emergence of Muslim-Turkish Anatolia, Ca. 1040-1130 (en anglès). Taylor & Francis, 2017-02-17, p. 77-79. ISBN 978-1-351-98386-0.
  14. Bréhier, Louis; Dagron, Gilbert; Bréhier, Louis. Vie et mort de Byzance. Éd. de février 1992. Paris: Michel, 1992. ISBN 978-2-226-05719-8.
  15. Deschamps, Hubert. L'Afrique noire précoloniale (en francès). Presses universitaires de France, 1976.
  16. Daftary, Farhad. The Isma'ilis: Their History and Doctrines (en anglès). Cambridge University Press, 1992-04-24, p. 211. ISBN 978-0-521-42974-0.
  17. Galiffe, Jean-Barthélémy-Gaïfre. La chaîne symbolique: origine, développement et tendances de l'idée maçonnique (en francès). Impr. E. Carey, 1852, p. 124.
  18. Elvin, Mark; Liu, Tsʻui-jung. Sediments of time: environment and society in Chinese history. Cambridge: Cambridge university press, 1998. ISBN 978-0-521-56381-9.
  19. «Why did yellow river flood so frequently? - Aboutriver.com» (en anglès americà), 28-03-2023. [Consulta: 17 gener 2026].
  20. 1 2 «宋史/卷292 - 維基文庫,自由的圖書館» (en xinès tradicional). [Consulta: 18 gener 2026].
  21. A new history of Ireland. 9: A companion to Irish history: P. 2, Maps, genealogies, lists. 1. publ. in paperb. Oxford: Oxford Univ. Press, 2011, p. 128. ISBN 978-0-19-959306-4.
  22. «Pietro di moriana-savoia - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 18 gener 2026].
  23. Bautz, Friedrich Wilhelm; Bautz, Traugott. Biographisch-bibliographisches Kirchenlexikon. Herzberg: T. Bautz, 1995, p. 390-391. ISBN 978-3-88309-062-7.
  24. «Omar Khayyam | Persian poet and astronomer» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2020].
  25. «Shenzong | Chinese ruler, reformer, patron | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-10-07.
  26. W. Ivanov, A Biography of Shaykh Ahmad-i Djam, JRAS, 1917
  27. James J.Y. Liu, Richard John Lynn Language-Paradox-Poetics: A Chinese Perspective 1400859689 - 2014 p.70
  28. Miller, Matthew Thomas «The Qalandar King: Early Development of the Qalandariyyāt and Saljuq Conceptions of Kingship in Amir Moʿezzi's Panegyric for Sharafshāh Jaʿfari» (en anglès). Iranian Studies, 55, 2, 4-2022, pàg. 521–549. DOI: 10.1017/irn.2021.8. ISSN: 0021-0862.
  29. «Plans es églises». [Consulta: 18 gener 2026].
  30. A. R. Lewis, The Development of Southern French and Catalan Society, 718–1050 (Austin: University of Texas Press, 1965), 304-305.
  31. «Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera». [Consulta: 18 gener 2026].
  32. «cantic». [Consulta: 18 gener 2026].
  33. «cantic». [Consulta: 18 gener 2026].
  34. «Olbert de Gembloux» (en francès). Bibliographie National de Belgique. [Consulta: 18 gener 2026].
  35. «Catholic Encyclopedia (1913)/Pope Damasus II - Wikisource, the free online library» (en anglès). [Consulta: 18 gener 2026].
  36. «Helgaud | Monasticism, Cluny, Biographer | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-06-13.
  37. «genealogie-mittelalter.de». [Consulta: 18 gener 2026].
  38. «Annals of the Four Masters». [Consulta: 18 gener 2026].
  39. «Histoire de Semur-en-Brionnais». [Consulta: 18 gener 2026].
  40. Dédéyan, Gérard. Histoire du peuple arménien. Nouvelle éd.. Toulouse: Privat, 2007, p. 271. ISBN 978-2-7089-6874-5.
  41. «Catholic Encyclopedia (1913)/Pope Gregory VI - Wikisource, the free online library» (en anglès). [Consulta: 18 gener 2026].
  42. «Alsace» (en angles). MedLands genealogy. [Consulta: 18 gener 2026].
  43. «DRENGOT, Rainulfo, detto Trincanotte - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 18 gener 2026].
  44. Les évêques normands du XIe siècle: colloque de Cerisy-la-Salle, 30 septembre-3 octobre 1993: actes. Caen, France: Presses universitaires de Caen, 1995, p. 19-35. ISBN 978-2-84133-021-8.
  45. Bagge, Sverre. Kings, politics, and the right order of the world in German historiography c. 950-1150. Leiden ; Boston: Brill, 2002, p. 204-215. ISBN 978-90-04-12468-4.
  46. MUSSET (L.), « Les fiefs de deux familles vicomtales au XIe siècle : les Goz et les Montgommery », Revue Historique de droit français et étranger, tome XLVIII, 1970, pàgs. 342-343.
  47. «china10K.com». Arxivat de l'original el 2004-12-17. [Consulta: 18 gener 2026].
  48. Sansom, George Bailey. A history of Japan. 1: To 1334. Stanford, Calif: Stanford Univ. Press, 1986, p. 247-248. ISBN 978-0-8047-0523-3.
  49. «BUYIDS» (en anglès americà). [Consulta: 18 gener 2026].
  50. Fusek, Lois. Three Sui Quash the Demons' Revolt: A Comic Novel Attributed to Luo Guanzhong. Honolulu: University of Hawaii Press, 2014. ISBN 978-0-8248-3406-7.
  51. Twitchett, Denis Crispin; Smith, Paul Jakov. The Cambridge history of China. New York (N.-Y.): Cambridge university press, 2009, p. 282. ISBN 978-0-521-81248-1.
  52. «al-Bīrūnī | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 gener 2026].