Wazon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wazon
Liège, Palais Provincial05, statues des évêques Francon, Rathère et Wazon.JPG
Wazo, a la dreta, estàtua del segle XIX al palau de la diputació provincial
Naixement 980 (?)
Lieja (?)
Mort 8 de juliol del 1048
Lieja
Sepultura Catedral de Sant Lambert
Altres noms Waso, Wazzo, Watzo, Watho, Gazo o Guazo
Religió Catolicisme
Títol Príncep-bisbe de Principat de Lieja
Bisbe de Lieja
1042 – 1048

Wazon (altres ortografies Waso, Wazzo, Watzo, Watho, Gazo o Guazo) (980 (?) - 1048) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1042 fins a la seva mort el 8 de juliol de 1048.[1]

Provindria d'una família modesta de clergues: son germà Emmelin era prebost a la col·legiata de Sant Vaast d'Arràs, dos altres germans eren ardiaques a Lieja i Florennes. Que hauria anat a l'escola abacial de Lobbes, és un error sovint repetit.[2] Va estudiar junts amb Olbert de Gembloux, futur abat de l'Abadia de Sant Jaume. Probablement des del 1017 va esdevenir mestrescola a l'escola capitulària de la Catedral de Sant Lambert al temps de Notger, l'inici d'una carrera eclesiàstica llarga: degà (1013), canonge (1015/1016) sota el regne de Balderic II, degà (1017), prebost i ardiaca (1033) i príncep-bisbe el 1042.[3]

Després d'un conflicte amb el prebost de Sant Lambert, va retirar-se a l'abadia de Stavelot el 1029 (o 1030). Poc després, Conrad II va nomenar-lo capellà de la cort a la qual va estar-se uns nou mesos abans de tornar a Lieja. Malgrat la resistència inicial de l'emperador Enric III, va ser entronitzat com príncep-bisbe el 1042 a Colònia.

Durant el seu regne va organitzar eficientment l'assistència a la població durant la fam de 1043. Va continuar les iniciatives de Notger (930-1008) per a desenvolupar la qualitat de les escoles.[4] El 1046 va vèncer els francesos que van assajar d'annexionar Aquisgrà. Després de la seva victòria militar contra Teodoric d'Holanda, Enric III li atorgarà un estipendi.

Políticament, va lluitar per a restringir el poder de l'emperador en afers eclesiàstics com la investidura de bisbes i del papa, el poder dels quals considerava que venia directament del Déus catòlic. La seva influència va ser important i era molt pròxim dels papes. Lleó IX va apreciar-lo expressis verbis, Esteve IX era canonge a Lieja sota el regne de Wazon, i Gregori VII va estudiar a Colònia, una ciutat que tenia molts lligams amb Lieja a aquesta època. En una carta al bisbe Roger II de Châlons va desestimar l'ús de la violència en la lluita contra el maniqueisme, considerat com a una heretgia.

Van sebollir-lo a la catedral de Sant Lambert de Lieja, l'epitafi de la tomba, avui desapareguda, hauria sigut: «Ante ruet mundus quam surgat Wazon secundus» (Llatí per a «El món perirà més aviat que sorgirà un segon Wazon»).

Vegeu també: Bisbat de Lieja

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Wesseling, Klaus-Gunther. «Wazo». A: Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon. vol. 13 (en alemany). Herzberg: Bautz, 1998, p. columnes 394–398.. ISBN 3-88309-072-7. 
  2. Kupper, Jean-Louix. Liège et l'église impériale, XIe-XIIe siècles. vol. 228 de Bibliothèque de la Faculté de philosophie et lettres de l'Université de Liège (en francès). Liège: Druot, 1981, p. 130-134. ISBN 9782251662282. 
  3. Muller, Pieter Lodewijk. «Wazo, Bischof von Lüttich». A: Allgemeine Deutsche Biographie. vol. 41 (en alemany). Leipzig: Duncker & Humblot, 1896, p. 277–279. 
  4. «Liège, fontaine de sapience». Encyclopédie Moderne [París], vol. 19, 1850. «Ce fut surtout sous l’épiscopat de Vazon (1042-1048 ) que les écoles jetèrent un grand éclat.»


Precedit per:
Nitard de Lieja
Príncep-bisbe del Principat de Lieja
10421048
Succeït per:
Teoduí de Baviera