Stavelot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaStavelot
Bandera de Stavelot Escut de Stavelot
Stavelot JPG02.jpg

Localització
Stavelot Liège Belgium Map.png
 50° 23′ 41″ N, 5° 55′ 47″ E / 50.3947°N,5.9297°E / 50.3947; 5.9297
EstatBèlgica
RegióValònia
Provínciaprovíncia de Lieja
ArrondissementArrondissement of Verviers Tradueix

Capital Stavelot Tradueix
Població
Total 7.145 (2018)
• Densitat 83,99 hab/km²
Geografia
Superfície 85,07 km²
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 4970
Prefix telefònic 080
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Stavelot (en való Ståvleu,[1] en alemany Stablo) és una ciutat belga de la província de Lieja, situada a l'aiguabarreig de l'Amblève amb l'Eau Rouge. Té uns 6.600 habitants.[2]

Història[modifica]

Vegeu també Principat de Stavelot-Malmedy

Museu del circuit Spa-Francorchamps a les caves de l'antiga abadia

La ciutat va créixer a l'entorn de l'abadia, que el monjo Remacle va fundar vers 648, a demanda del rei Sigebert III d'Austràsia i del seu majordom de palau Grimoald. Aviat, l'abat va ser consagrat bisbe, cosa que li va donar una autonomia quasi total del bisbe de Maastricht i més tard de Lieja. Fins al 1794, Stavelot va ser la capital del Principat de Stavelot-Malmedy dins del Sacre Imperi romanogermànic. L'abat de la doble abadia n'era el príncep amb les mateixes prerrogatives que un príncep bisbe.

Rue Neuve (carrer Nou)

La ciutat fou annexada per França l'any 1795. El 1815, després del tractat de París, el rei de Prússia Guillem III i Guillem I dels Països Baixos van compartir el territori del principat, i l'Eau Rouge entre Stavelot i la seva ciutat bessona Malmedy va esdevenir frontera d'estat. La ciutat ja havia perdut el seu paper polític després de l'annexió a França. De capital va esdevenir una ciutat perifèrica i a poc a poc va declinar. La Revolució industrial del segle XIX va passar-hi gairebé desapercebuda perquè els estats neerlandès i belga van preferir no invertir massa en la industrialització prop de fronteres força mòbils. Des de 1830 va esdevenir belga.

Durant la Batalla de les Ardenes, va haver-hi combats violents. La Primera divisió SS Panzer, conduïda pel coronel Joachim Peiper, va matar 130 civils a Stavelot i a la rodalia entre el 18 i el 20 de desembre de 1944. Al contrari de Malmedy, que va ser totalment destruïda, els edificis històrics de la ciutat no van sofrir. Tot i això, el 29 de juny de 1998, un camió carregat de pintures i de toluè va perdre el control en baixar cap a la ciutat: dues persones van morir i vint cases històriques van quedar destruïdes de resultes de l'explosió i l'incendi que hi va seguir.

Llocs d'interès[modifica]

Orgue Korfmacher a l'església parroquial

Turisme i cultura[modifica]

  • El Laetare, un carnaval al diumenge de Quaresma amb els «Blancs-Moussis», una paròdia dels monjos de l'abadia.
  • El festival de música.[3]
  • Turisme rural i passejades a les valls de l'Amblève i de l'Eau Rouge.

Nuclis[modifica]

Fills predilectes de Stavelot[modifica]

Monument a Jacques de Dixmude

Referències[modifica]

  1. Jean Haust, Dictionnaire liégeois, Liège, Editorial H. Vaillant-Carmanne, 1933, pàgina 614
  2. Statbel, web de les estadístiques del Servei federal d'economia de Bèlgica
  3. Festival musical de Stavelot

Enllaços externs[modifica]

Bandera de la Província de Lieja Província de Lieja Bandera de la Província de Lieja

Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt

Vegeu també: BèlgicaValòniaMunicipis