Lontzen

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLontzen
Bandera de Lontzen Escut de Lontzen
Lontzen (Herbesthal) - Gemeindehaus.jpg
Casa de la vila

Localització

50° 41′ 00″ N, 6° 00′ 00″ E / 50.683333333333°N,6°E / 50.683333333333; 6
Estat Bèlgica
Regió Valònia
Província Província de Lieja
Arrondissement Arrondissement of Verviers
Municipis 6
Població
Total 5422 hab. (2010)
• Densitat 188,72 hab/km²
Gentilici n/d
Llengua alemany
Geografia
Superfície 28,73 km²
Altitud n/d ...màx.:n/d ...mín.:n/d
Limita amb
Organització i govern
17 regidors
• Bourgmestre Alfred Lecerf
Indicatius
Codi postal 4710 Lontzen
4711 Walhorn
Prefix telefònic 087
Altres dades

Web Lontzen
Modifica dades a Wikidata
Panorama del poble

Lontzen és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica. Al març de 2010 tenia 5422 habitants,[1] una augmentació de 222 habitants des de 2008.

Història[modifica | modifica el codi]

La casa del poble

Les primeres traces (ceràmica) d'ocupació humana daten de l'època cèltica. El primer esment escrit data del 21 d'abril de 1076 quan l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic va donar els feus de Lontzen, Walhorn i Mesch (prop de Montzen) a la col·legiata de la Mare de Déus (Marienstift) d'Aquisgrà. Al 1328 va esdevenir una parròquia independent.

Els cinc jutjats de Limburg

Fins a la fi de l'antic règim l'antic municipi de Walhorn era administrativament més important, com que era la seu d'un dels cinc jutjats del ducat de Limburg, del qual Lontzen depenia.

Després del Congrés de Viena al 1815, Lontzen passà sota domini prussià. Després del tractat de Versalles (1919) va escaure a Bèlgica. Al 1940, l'Alemanya Hitleriana va tornar a annexar el municipi. Al 1945 el municipi tornarà a ser belga. Al 1 de gener de 1977 va fusionar amb Walhorn i Herbesthal. L'ajuntament va instal·lar-se a la casa de la vila de l'antic municipi d'Herbesthal.

Llengua[modifica | modifica el codi]

A l'origen, la llengua del poble era el ripuàric. Després de l'annexió a Prússia, l'administració imperial va imposar l'alemany de força. A l'inici del període belga, l'estat belga va provar de afrancesar-lo per la força. Després de la creació de les fronteres lingüístiques a Bèlgica al 1962, la llengua oficial del municipi va esdevenir l'alemany, amb facilitats per a la gent de parla francesa. Gairebé un quart de la població són de nacionalitat alemanya que van emigrar, atrets per als preus de l'immobiliari més baixos. Això va contribuir a la marginalització del ripuàric.

Economia[modifica | modifica el codi]

La indústria major és l'agricultura i una mica d'agroturisme. A Walhorn es troba la fàbrica de llet cooperativa d'Eupen. Herbesthal, que era una estació de frontera molt important, va perdre el seu paper econòmic quan la frontera va desplaçar-se i que les activitats ferroviàries van concentrar-se a Welkenraedt.

Nuclis[modifica | modifica el codi]

Punts d'interès turístic[modifica | modifica el codi]

  • Lontzen
    • Església d'Hubert (Arquitecte: Joseph Moretti (1726-1793))
    • Castell de Lontzen[2]
    • Capella de Santa Ana
  • Astenet
  • Walhorn
    • Església de Sant Esteve

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lontzen Modifica l'enllaç a Wikidata
Bandera de la Província de Lieja Província de Lieja Bandera de la Província de Lieja

Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt

Vegeu també: BèlgicaValòniaMunicipis