Vés al contingut

Lontzen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaLontzen
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 41′ N, 6° 00′ E / 50.68°N,6°E / 50.68; 6
EstatBèlgica

RegióValònia

Provínciaprovíncia de Lieja

Districtedistricte de Verviers Modifica el valor a Wikidata
CapitalLontzen Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població5.695 (2018) Modifica el valor a Wikidata (198,22 hab./km²)
Idioma oficialalemany (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície28,73 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Mayor of Lontzen (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataPatrick Thevissen (en) Tradueix (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal4710 i 4711 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic087 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblontzen.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Gemeinde-Lontzen-Commune-100070305375319 Modifica el valor a Wikidata


Panorama del poble

Lontzen és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica. El març de 2010 tenia 5422 habitants,[1] una augmentació de 222 habitants des de 2008.

Història[modifica]

La casa del poble

Les primeres traces (ceràmica) d'ocupació humana daten de l'època cèltica. El primer esment escrit data del 21 d'abril de 1076 quan l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic va donar els feus de Lontzen, Walhorn i Mesch (prop de Montzen) a la col·legiata de la Mare de Déus (Marienstift) d'Aquisgrà. Al 1328 va esdevenir una parròquia independent.

Els cinc jutjats de Limburg

Fins a la fi de l'antic règim l'antic municipi de Walhorn era administrativament més important, com que era la seu d'un dels cinc jutjats del ducat de Limburg, del qual Lontzen depenia.

Després del Congrés de Viena al 1815, Lontzen passà sota domini prussià. Després del tractat de Versalles (1919) va escaure a Bèlgica. Al 1940, l'Alemanya Hitleriana va tornar a annexar el municipi. Al 1945 el municipi tornarà a ser belga. Al 1 de gener de 1977 va fusionar amb Walhorn i Herbesthal. L'ajuntament va instal·lar-se a la casa de la vila de l'antic municipi d'Herbesthal.

Llengua[modifica]

A l'origen, la llengua del poble era el ripuàric. Després de l'annexió a Prússia, l'administració imperial va imposar l'alemany de força. A l'inici del període belga, l'estat belga va provar de afrancesar-lo per la força. Després de la creació de les fronteres lingüístiques a Bèlgica al 1962, la llengua oficial del municipi va esdevenir l'alemany, amb facilitats per a la gent de parla francesa. Gairebé un quart de la població són de nacionalitat alemanya que van emigrar, atrets per als preus de l'immobiliari més baixos. Això va contribuir a la marginalització del ripuàric.

Economia[modifica]

La indústria major és l'agricultura i una mica d'agroturisme. A Walhorn es troba la fàbrica de llet cooperativa d'Eupen. Herbesthal, que era una estació de frontera molt important, va perdre el seu paper econòmic quan la frontera va desplaçar-se i que les activitats ferroviàries van concentrar-se a Welkenraedt.

Nuclis[modifica]

Punts d'interès turístic[modifica]

  • Lontzen
    • Església d'Hubert (Arquitecte: Joseph Moretti (1726-1793))
    • Castell de Lontzen[2]
    • Capella de Santa Ana
  • Astenet
  • Walhorn
    • Església de Sant Esteve

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lontzen
  1. «Registre de la població de Bèlgica». Arxivat de l'original el 2009-10-07. [Consulta: 23 juny 2010].
  2. Castell Lontzen