Eupen

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaEupen
Bandera d'Eupen Escut d'Eupen
Eupen008.jpg

Localització
Eupen Liège Belgium Map.png
50° 38′ 00″ N, 6° 02′ 00″ E / 50.633333333333°N,6.0333333333333°E / 50.633333333333; 6.0333333333333
EstatBèlgica
RegióValònia
Provínciaprovíncia de Lieja
ArrondissementArrondissement of Verviers Tradueix
Capital de

Capital Eupen Tradueix
Població
Total 19.063 (2014)
• Densitat 183,76 hab/km²
Idioma oficial alemany
Geografia
Superfície 103,74 km²
Banyat per Vesdre
Altitud 260 m
Limíta amb
Organització política
Escons
PSC
PFF
Ecolo
PDB
Vivant
SP
independents
25
10
5
3
3
2
1
1
• Bourgmestre Elmar Keutgen (PSC)
Identificador descriptiu
Codi postal 4700 i 4701
Zona horària UTC+01:00
Prefix telefònic 087
Altre

Lloc web www.eupen.be
Modifica dades a Wikidata

Eupen és una ciutat belga de 18.040 habitants en la Província de Lieja, situada al marge del riu Weser a 12 km de la frontera amb Alemanya. És la capital de la Comunitat Germanòfona de Bèlgica i la seu del parlament i de l'administració van establir-s'hi.

Història[modifica]

Imatge d'un carrer d'Eupen amb l'església de Sant Nicolau de fons

La ciutat pertanyia primer del ducat de Limburg i des de 1288 fins a l'ocupació francesa al ducat de Brabant, una de les Disset Províncies. Després de la desfeta napoleònica a Waterloo, el territori va escaure a l'imperi prussià fins al 1920, quan el Tractat de Versalles va atorgar els cantons Eupen, Malmedy i Sankt-Vith a Bèlgica. Després d'un breu període d'annexió a l'Alemanya hitleriana durant la Segona Guerra Mundial, va tornar definitivament a Bèlgica.

Del 1920 al 1940, el govern centralista belga va provar una política d'assimilació lingüística i de francesització que no va reeixir gaire. Després de la segona guerra mundial, a poc a poc les regions de parla alemanya van aconseguir drets i una representació política amb un parlament i tres ministres propis. El 1963, el caràcter lingüístic d'Eupen va ser reconegut definitivament, quan es va fixar la frontera lingüística belga. Des de la reforma de l'estat de 1970, els municipis de parla alemanya van obtenir una primera autonomia (per a la història de la comunitat, vegeu l'article sobre la Comunitat Germanòfona de Bèlgica). Al tenir institucions parlamentàries completes, pot ser considerada com la minoria lingüística més protegida del món, ja que la gent de parla alemanya forma menys d'un per cent de la població total del regne de Bèlgica. El 90% de la població és de parla alemanya i només el 10% de parla francesa, tot i que la majoria dels habitants són bilingües.

Seu del govern de la comunitat germanòfona
L'església de Sant Nicolau d'Eupen

Enllaços externs[modifica]

Bandera de la Província de Lieja Província de Lieja Bandera de la Província de Lieja

Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt

Vegeu també: BèlgicaValòniaMunicipis