Vés al contingut

Eupen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaEupen
Bandera
Bandera
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 38′ N, 6° 02′ E / 50.63°N,6.03°E / 50.63; 6.03
EstatBèlgica
RegióValònia
Provínciaprovíncia de Lieja
Districtedistricte de Verviers Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalEupen Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població19.526 (2018) Modifica el valor a Wikidata (188,22 hab./km²)
Idioma oficialalemany Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície103,74 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perVesdre Modifica el valor a Wikidata
Altitud260 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Mayor of Eupen (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataClaudia Niessen (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal4700 i 4701 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic087 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webeupen.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: stadt.eupen LinkedIn: stadteupen Youtube: UCu9YwiAGWoF9JAsAgN1NBTg Modifica el valor a Wikidata

Eupen és una ciutat belga en la Província de Lieja, situada al marge del riu Weser a 12 km de la frontera amb Alemanya. L'1 de gener del 2024 tenia 20.092 habitants.[1] És la capital de la Comunitat Germanòfona de Bèlgica i la seu del parlament i de l'administració van establir-s'hi.

Història

[modifica]
Imatge d'un carrer d'Eupen amb l'església de Sant Nicolau de fons

La ciutat pertanyia primer del ducat de Limburg i des de 1288 fins a l'ocupació francesa al ducat de Brabant, una de les Disset Províncies. Després de la desfeta napoleònica a Waterloo, el territori va escaure a l'imperi prussià fins al 1920, quan el Tractat de Versalles va atorgar els cantons Eupen, Malmedy i Sankt-Vith a Bèlgica. Després d'un breu període d'annexió a l'Alemanya hitleriana durant la Segona Guerra Mundial, va tornar definitivament a Bèlgica.[2]

Del 1920 al 1940, el govern centralista belga va provar una política d'assimilació lingüística i de francesització que no va reeixir gaire. Després de la segona guerra mundial, a poc a poc les regions de parla alemanya van aconseguir drets i una representació política amb un parlament i tres ministres propis. El 1963, el caràcter lingüístic d'Eupen va ser reconegut definitivament, quan es va fixar la frontera lingüística belga. Des de la reforma de l'estat de 1970, els municipis de parla alemanya van obtenir una primera autonomia (per a la història de la comunitat, vegeu l'article sobre la Comunitat Germanòfona de Bèlgica).[3] Al tenir institucions parlamentàries completes, pot ser considerada com la minoria lingüística més protegida del món, ja que la gent de parla alemanya forma menys d'un per cent de la població total del regne de Bèlgica. El 90% de la població és de parla alemanya i només el 10% de parla francesa, tot i que la majoria dels habitants són bilingües.

Seu del govern de la comunitat germanòfona
L'església de Sant Nicolau d'Eupen

.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «BEVOLKINGSCIJFERS PER PROVINCIE EN PER GEMEENTE OP 1 JANUARI 2024 / CHIFFRES DE LA POPULATION PAR PROVINCE ET PAR COMMUNE, A LA DATE DU 1er JANVIER 2024» (en francès i neerlandès). Ministeri d'Interior de Bèlgica, 27-01-2024. [Consulta: 21 setembre 2024].
  2. ↑ «Stadtgeschichte» (en alemany). Ajuntament d'Eupen. [Consulta: 21 setembre 2024].
  3. ↑ «100 jaar Oostkantons» (en neerlandès). Wablieft, 06-04-2020. [Consulta: 21 setembre 2024].

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eupen&oldid=33979762»