Héron

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaHéron
Bandera de Héron
Héron JPG02.jpg
Casa de la vila, escola i jutjat de pau (1866)

Localització

50° 33′ 00″ N, 5° 05′ 00″ E / 50.55°N,5.0833333333333°E / 50.55; 5.0833333333333
Estat Bèlgica
Regió Valònia
Província Província de Lieja
Municipis 4
Població
Total 4766 hab. (2009)
• Densitat 124,37 hab/km²
Gentilici n/d
Llengua Francès
Geografia
Superfície 38,32 km²
Altitud n/d ...màx.:n/d ...mín.:n/d
Limita amb Burdinne
Organització i govern
15 regidors
• Bourgmestre Eric Hautphenne
Indicatius
Codi postal 4217 Héron
4217 Lavoir
4217 Waret-l'Évêque
4218 Couthuin
Prefix telefònic 085
Altres dades

Web Héron
Modifica dades a Wikidata

Héron és un municipi belga de la província de Lieja, a l'antic comtat d'Haspengouw. L'1 de setembre de 2009 tenia 4766 habitants.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

L'1 de setembre de 1830, només unes setmanes abans de la revolució belga, Guillem I dels Països Baixos va atorgar a John Cockerill una concessió d'unes 450 hectàrees de mines de fer, situades al territori dels municipis de Couhtuin, Lavoir i Huccorgne, el que va ser l'inici d'un breu període d'industrialització. Aquestes explotacions, esdevingudes poc rendibles, faç a les importacions de millor preu, van aturar-se després de la segona guerra mundial. Al nucli de Roua també es van explotar uns jaciments de plom, però com que eren d'un accés molt difícil per a la infiltració d'aigua la mina va haver de tancar-se el 1875.

El municipi actual va crear-se a l'1 de gener de 1977 després de la fusió de Héron, Couthuin, Lavoir i Waret l'Évêque.

Economia[modifica | modifica el codi]

Utilització del sòl al 2005:
78% conreu i pastures
9% bosc
12% construccions i carreteres
1% diversos

Tret d'un interludi industrial molt curt al segle XIX, la major activitat econòmica sempre va ser l'agricultura i uns indústries derivades: molí de farines biològiques, fabricació d'aliments per a bestiam,. Des de la fi del segle passat, es va començar la viticultura al Fond du Ry.

Nuclis i llocs dits[modifica | modifica el codi]

Héron[modifica | modifica el codi]

    • Boingt

Couthuin[modifica | modifica el codi]

    • Marsinne
    • Roua

Lavoir[modifica | modifica el codi]

Waret L'Évêque[modifica | modifica el codi]

Monuments i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Marti d'Héron
  • L'edifici de 1866 de l'arquitecte Jean-Lambert Blandot que va aposentar l'administració municipal, l'escola i el jutjat de pau d'Héron
  • La capella de Lavoir, al cim d'un turó, probablement al lloc d'una fortalesa medieval.
  • La Ferme du Château (masia del castell), una masia quadrilàter típica d'Haspengouw. A l'edat mitjana era la seu d'un jutjat feudal.
  • Tres masies dels (segles XVI i XVII), unes de les més velles d'Haspengouw al nucli de Marsinne, un antic al·leu de la col·legiata de la Mare de Déu de Huy.
  • El pou i l'església de Sant Hubert de Waret l'Évêque.
Bandera de la Província de Lieja Província de Lieja Bandera de la Província de Lieja

Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt

Vegeu també: BèlgicaValòniaMunicipis