William Hogarth
 Autoretrat de William Hogarth, 1745 (1745)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 novembre 1697 Londres |
| Mort | 26 octubre 1764 (66 anys) Londres |
| Sepultura | Església Sant Nicolau, Chiswick |
| Pintor de cambra | |
| | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Anglesos |
| Religió | Deisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura, arts visuals i gràfics |
| Lloc de treball | Londres (1712–1764) París |
| Ocupació | pintor, exlibrista, gravador, dibuixant projectista, artista visual, gravador, il·lustrador, artista gràfic, caricaturista, corrector de textos |
| Gènere | Pintura d'història, retrat, caricatura i pintura de gènere |
| Moviment | Pintura del realisme |
| Professors | John Vanderbank |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Jane Hogarth (en)  |
| Pares | Richard Hogarth (en) i Anne Gibbons (en) |
   | |
William Hogarth (Londres, 10 de novembre de 1697 - Londres, 26 d'octubre de 1764) fou un artista britànic, il·lustrador i pintor satíric.[1] És considerat pioner de les historietes occidentals. La seva obra varia des de l'excel·lent retrat realista a una sèrie de pintures d'estil dels còmics anomenades «costums morals moderns». Molta de la seva obra, que arriba de vegades a ser despietada, es burla dels costums i la política contemporanis. És el gran mestre de la sàtira social i política, en contacte directe amb la literatura contemporània de Henry Fielding. És també considerat un dels pares de l'escola artística britànica, després de diversos segles de predomini d'artistes estrangers al país.[2]
Vida[modifica]
Fill d'un pobre mestre d'escola i autor de llibres de text, William Hogarth va néixer al barri de Londres de Bartholomew Close. Quan era jove, fou aprenent del gravador Ellis Gamble a Leicester Fields, on va aprendre a gravar. El jove Hogarth també s'interessà per la vida dels carrers i de les fires de la ciutat, i s'entretingué esbossant els personatges que hi veia. Per la mateixa època, el seu pare fou empresonat per deutes a la presó de Fleet durant cinc anys; Hogarth mai en parlà.
L'abril del 1720, Hogarth s'establí com a gravador independent, primer gravant escuts d'armes, factures de botigues i dissenyant làmines per a llibrers. El 1727, fou contractat per Joshua Morris, un entapissador, per a dissenyar una al·legoria de l'element Terra. Morris, en sentir que Hogarth era "un gravador, no un pintor", rebutjà l'obra quan estava acabada, i Hogarth el demandà davant del tribunal de Westminster on, el 28 de maig del 1728, el cas es decidí en favor de Hogarth.
El 23 de març del 1729, William Hogarth es casà amb Jane Thornhill, filla de l'artista sir James Thornhill.
Després d'uns primers anys com a gravador i dissenyador de segona categoria, Hogarth va decidir fer el salt a la categoria de pintor, però no li fou fàcil. En aquella època, els grans encàrrecs artístics de Londres estaven acaparats per artistes estrangers, dins d'un estil rococó i ampul·lós que Hogarth considerava artificial. Els reis i la noblesa anglesos subestimaven els artistes nacionals i preferien convocar els més cotitzats del continent, cosa que explica que, des del segle xvi, els artistes anglesos fossin eclipsats per autors estrangers com Hans Holbein el Jove, Rubens, Van Dyck, Sebastiano Ricci i Canaletto.
Hogarth criticava el gust anglès per la mitologia i els retrats pomposos, però la manca d'encàrrecs l'obligà a flaquejar en les seves conviccions. Abordà temes històrics de l'antiguitat, però no va atènyer resultats convincents.
El seu allunyament com a artista de renom es pot situar en la dècada del 1730, quan es bolcà en els seus temes satírics. Lector de Jonathan Swift, criticava la hipocresia de les classes altes. El seu viatge a París el 1744 li fa conèixer el rococó francès, que l'influeix en les seves conversation pieces i en el tractament dels vestits i les teles en els seus quadres.
Hogarth intentà explotar comercialment les seves millors creacions, repetint-les en gravat. Tanmateix, va atènyer tal èxit que fou víctima de la pirateria; els seus dissenys eren replicats de manera indiscriminada a Europa, i ell ni tan sols se'n lucrà.
El 1745, es representà juntament amb la seva gossa Trump en un famós autoretrat (Museu Tate Britain a Londres). Aquest quadre és un reflex de la seva personalitat: se suposa que el gos és símbol de perseverança, i Hogarth visteix robes modestes. Juntament amb la seva efígie, apareixen diversos dels seus llibres satírics preferits. Una paleta mostra la inscripció The line of Beauty ('L'anàlisi de la bellesa'), que al·ludeix a un tractat d'estètica que estava preparant. El publicà, acompanyat de gravats, el 1753. En aquest, hi defensava l'expressivitat del traç corb davant del sobri neoclassicisme.
Es troba enterrat al cementiri de Sant Nicolau, a Chiswick Mall, Chiswick, Londres. El seu amic, l'actor David Garrick, en va escriure l'epitafi.[3]
| « | (anglès)
|
(català)
|
» |
| — David Garrick , Epitafi de William Hogarth 1764[3]
| |||
Obres[modifica]
És cèlebre pels seus retrats, i especialment pels seus gravats, sobretot aquells que representen les sèries satíriques que prèviament havia elaborat com a quadres.
Representacions de la vida popular[modifica]
Hogarth comença pintant representacions realistes de la vida popular:
- Un carrer (1725, Upperville, Estats Units)
- El reconeixement de la paternitat (h. 1726, Dublín, N. G.)
- Els fidels adormits (1728, Minneapolis, I. A.)
Al final de la seva vida artística, recuperà aquests temes realistes de la vida contemporània popular:
- La venedora de minúcies (1740, National Gallery de Londres) és un esbós a l'oli inacabat que, tanmateix, pot considerar-se una obra mestra de la pintura anglesa.
- A casa del modista (1744, Londres, T. G.)
- La dansa (1745, Camberwell, South London A.G.)
Retrats[modifica]
Hogarth realitzà petits conversation pieces, és a dir, 'retrats de grup', a la fi de la dècada dels anys 1720, ridículs i sobergs en els seus fins vestits, mentre que els pobres es preocupen del menjar i el sexe.
- La boda de Stephen Beckingham i Mary Cox (h. 1729, Nova York, M. M.)
- La família Wollaston (1736, Leicester, A. G.)
- La família Fountaine
- Recepció a casa de sir Richard i lady Child (1730, Filadèlfia, M. A.)
- Nens jugant a fer teatre a casa de J. Conduitt (1731)...
Realitza diversos quadres dels actors principals de la popular The Beggar's Opera, de John Gay, 1728. Diversos són els retrats que fa d'artistes en la vida quotidiana, entre aquests:
- Sarah Malcolm a la presó (1733, Edimburg)
- El poeta en la misèria (1729-1736, Birmingham. M. A.)
- Retrat de l'actor David Garrick com a Ricard III (1746)
- L'actor Garrick i la seva dona (1757, Londres, castell de Windsor)
A la fi de la dècada dels anys 1730, rep nombrosos encàrrecs de retrats per part de la pròspera burgesia:
- George Arnold (h. 1738, Cambridge, F. M.)
- Capità Thomas Coram (1740, Londres), és un retrat sincer del seu amic, el filantrop Captain Coram (1740; primer en la Thomas Coram Foundation for Children, ara al Foundling Museum)
- Retrat dels nens Graham (1742, Londres)
- Mary Edwards (1742, Nova York, F. C.)
- Benjamin Hoadly, batlle de Winchester (1743, Londres, T. G.)
- Mrs. Elisabeth Salter (1744, Londres)
- El capità Graham a la seva cabina (1745?, Greenwich)
- Els criats del pintor (1750-1755?)
El 1745, Hogarth pintà un autoretrat amb el seu gos, que es troba actualment a la Tate Britain, en el qual es mostra com un artista instruït i recolza en llibres de William Shakespeare, John Milton i Jonathan Swift.
Referències[modifica]
- ↑ «William Hogarth». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.287. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1r desembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 «William Hogarth and his neighbours in a Chiswick churchyard» (en anglès), 15-06-2015. [Consulta: 17 febrer 2019].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Hogarth |