Mohammad Reza Pahlavi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Pahlavi (desambiguació)».
Infotaula de personaXa modifica
Mohammad Reza Pahlavi
Mohammad Reza Pahlavi 2.jpg
Retrat oficial del xa
Nom original(fa) محمد رضا پهلوی‎ modifica
Biografia
Naixement26 d'octubre de 1919
Teheran, Pèrsia
Mort27 de juliol de 1980(1980-07-27) (als 60 anys)
El Caire, Egipte
Causa de mortCauses naturals modifica (Limfoma modifica)
Lloc d'enterramentMesquita Al-Rifa'i, El Caire, Egipte 
  Xa de l'Iran
26 de setembre de 1941 – 11 de febrer de 1979
Reza I
Abolit
Dades personals
ReligióXiïsme modifica
FormacióInstitut Le Rosey modifica
Activitat
OcupacióPolític modifica
Família
DinastiaPahlevi modifica
CònjugeFawzia Fuad d'Egipte
Soraya Esfandiary-Bakhtiari (en) Tradueix
Farah Pahlaví modifica
FillsShahnaz Pahlavi (en) Tradueix
Reza Pahlavi
Farahnaz Pahlavi (en) Tradueix
Ali-Reza Pahlavi (en) Tradueix
Leila Pahlavi (en) Tradueix modifica
ParesReza I de l'Iran modificaTadj ol-Molouk of Iran (en) Tradueix modifica
GermansShams Pahlavi (en) Tradueix, Fatimeh Pahlavi (en) Tradueix, Ashraf Pahlaví, Hamdamsaltaneh Pahlavi (en) Tradueix, Ali Reza Pahlavi I (en) Tradueix, Ahmad Reza Pahlavi (en) Tradueix i Abdul Reza Pahlavi (en) Tradueix modifica
Signatura
Mohammadreza pahlavi signature.svg

Standard of the Shahanshah of Iran.svg modifica

IMDB: nm0656624 Find a Grave: 20223 Modifica els identificadors a Wikidata
Emperadriu Farah -Mohammad Reza Pahlavi

Mohammad Reza Pahlavi —en persa محمدرضا پهلوی— (Teheran, 26 d'octubre de 1919 - el Caire, 27 de juliol de 1980) fou Xa de l'Iran. Ostentava el tractament de Sa Majestat Imperial, i portava els títols tradicionals perses de xahanxa («rei de reis») i aryamehr («llum dels aris»), monarca de l'Iran, succeint al seu pare Reza I de l'Iran, des del 16 de setembre de 1941, fins a la Revolució islàmica de l'11 de febrer de 1979. Va ser el segon monarca de la dinastia Pahlavi i l'últim Xa o emperador de l'Iran.

Mohammed Reza havia apostat per un estat occidentalitzat i laic, que tenia com a model la veïna Turquia de Kemal Atatürk. En el cas iranià, aquesta línia política venia afavorida pels contactes cada vegada més estrets amb els països occidentals, als quals l'Iran venia quantitats creixents de petroli. D'altra banda, això feia que el país acabés caient en un estat de dependència semicolonial.

El 1951, el règim va intentar reaccionar i va nacionalitzar l'Anglo-Iranian Oil Company, la qual cosa va costar la vida al primer ministre, oposat a la mesura, que va ser assassinat per un fanàtic religiós. El nou primer ministre, Mohammed Mossadeq, líder nacionalista i carismàtic, va portar les mesures nacionalitzadores encara més lluny. Aquestes mesures tan dràstiques van fer que el petroli iranià es quedés sense clients occidentals, i l'empobriment accelerat va portar el desordre polític. El 1953, els serveis secrets britànics i nord-americans van organitzar una operació clandestina, que va portar a un cop d'estat i al final del doctor Mossadeq com a primer ministre.

Després de la desaparició de Mossadeq i l'arraconament del nacionalisme iranià, el Xa va assumir el control del país, i es va acabar transformant en un monarca dictador de vida sumptuosa, sostingut per una de les policies polítiques més poderoses del món.

Contribuïa al seu poder la posició geoestratègica de l'Iran, que va portar els estatunidencs a convertir el país en un ferm aliat i en la primera línia de defensa davant la possibilitat d'un atac soviètic cap a l'Índic.

A conseqüència d'això, durant els anys seixanta, l'Iran va rebre el material més modern en quantitats massives. La crisi petroliera del 1973, quan el preu de venda del barril de cru va pujar espectacularment, va provocar un enorme flux de dòlars cap als països productors, entre ells l'Iran, que era el segon productor del món, després de l'Àrabia Saudita.

En aquest context, es va produir a l'Iran el 1979 la revolució islàmica, tot i ser un país que ni tan sols era àrab i on la variant musulmana predominant tampoc era sunnita, com en la majoria dels països musulmans, sinó xiïta. L'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini (آیت‌الله روح‌الله خمینی en persa), clergue xiïta iranià, fou el dirigent espiritual de la revolució que enderrocà la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer Xa de l'Iran.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mohammad Reza Pahlavi