Farah Pahlaví

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFarah Pahlaví
Empress Farah.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 14 d'octubre de 1938 (79 anys)
Nova York
Religió Xiïsme
Alma mater École Spéciale d'Architecture
Activitat professional
Ocupació Escriptora, traductora i arquitecta
Altres dades
Títol Shahbanu
Dinastia Pahlevi
Cònjuge Mohammad Reza Pahlavi
Fills
Premis i reconeixements
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0256652
Modifica dades a Wikidata

Farah Pahlaví, coneguda també pel seu nom de naixement, Farah Diba, (Teheran, 14 d'octubre de 1938), va ser l'última reina i única Shahbanou d'Iran. Farah va ser la tercera esposa de Mohammad Resa Pahleví, després de la princesa Fawzia d'Egipte i de la princesa Soraya.

Biografia[modifica]

Va néixer a Teheran com Farah Diba, filla única del Capità Sohrab Diba i la seva esposa, Farideh Ghotbi. El seu pare, que va morir durant la seva infància, era un important militar del règim imperial. Va realitzar els seus estudis a l'Escola francesa de Teheran i en la École Spéciale d'Architecture de París entre 1957 i 1959, on va ser alumna d'Albert Besson. Va ser presentada al shah pel llavors gendre d'aquest, Ardeshir Zahedí, i va contreure matrimoni el 21 de desembre de 1959.

El shah Mohamed Resa Pahlaví i Farah Diba van tenir els següents fills:

L'emperadriu va participar en assumptes culturals i de benestar social que al shah li interessaven, i va crear el seu propi cercle de mecenatge i influència. Va ser patrocinadora del festival internacional de Shiraz. Farah, en general, no es va veure involucrada en la corrupció i les accions repressives de la cort imperial, però la seva família tenia una àmplia representació en les institucions culturals, sent notori el cas del cosí de l'emperadriu, Resa Qotbi, que va ser nomenat director de la radio-televisió nacional iraniana.

Va recolzar decididament la política de modernització del shah, cridada "la revolució blanca": expropiació de latifundis, sufragi femení, occidentalització, etc. Encara que finalment aquestes reformes no van aconseguir més que a una petita part de la població, al mateix temps que la política econòmica lligada al petroli va afavorir el desmesurat enriquiment de la classe lligada al poder, i l'empobriment d'àmplies capes de la població.

Després de la revolució iraniana de 1979, l'emperadriu Farah va acompanyar al shah a l'exili al Marroc, Bahames, Mèxic, Estats Units, Equador, Panamà i Egipte, on van ser acollits pel president Anwar el-Sadat i on finalment va morir el shah, el 27 de juliol de 1980.

Actualment resideix a Connecticut (Estats Units) per estar més propera a les seves nétes, les princeses Noor, Iman i Farah, filles del seu primogènit. Ocasionalment resideix també a París. La seva filla menor, la princesa Leila, que sofria d'anorèxia i depressió, va ser trobada morta a la seva habitació d'un hotel de Londres en 2001.[3] El 4 de gener de 2011 també el seu tercer fill, Alí Resa, víctima igualment de freqüents depressions, va posar fi a la seva vida a Boston, Massachusetts.

Icona popular de la premsa del cor espanyola, on se la coneix pel seu nom de soltera, Farah Diba va ser també objecte de culte del pop art espanyol durant la moguda: Retrat de la parella imperial per Costus.

En 2003 l'editorial Martínez Roca va publicar les seves Memòries en castellà.

Farah Diba, va assegurar a una revista espanyola que "Jomeini va obrir les portes de l'infern", acompanyant aquesta afirmació amb la que l'auge de les xarxes socials, com Twitter i Facebook, ajudaria a accelerar una revolució pacífica i interna per enderrocar al règim vigent.[4]

Títols, tractaments i distincions honorífiques[5][modifica]

Moneda d'Or amb la imatge de Farah Pahlavi.

Títols i tractaments[modifica]

  • 14 d'octubre de 1938 – 21 de desembre de 1959: Senyoreta Farah Diba.
  • 21 de desembre de 1959 – 26 d'octubre de 1967: La seva Majestat la Reina (Malekeh) consort d'Iran.
  • 26 d'octubre de 1967 – 11 de febrer de 1979: La seva Majestat Imperial l'Emperadriu (Shahbanu) consort d'Iran.
  • 11 de febrer de 1979 – actualitat: La seva Majestat Imperial l'Emperadriu Farah Pahlaví d'Iran.

Distincions honorífiques[modifica]

Distincions honorífiques iranianes
  • Sobirana Gran maestre de l'Orde del Sol (Imperi d'Iran, 26/09/1967).BAR Order Aghdas – I st.gif
  • Sobirana Gran maestre de l'Orde de les Plèiades (Imperi d'Iran, 21/12/1959).Order of the Pleiades (Iran).gif
  • Medalla Commemorativa de la Coronació de Mohammad Rezā Shāh Pahlaví (Imperi d'Iran, 26/10/1967).Mohammad Reza Pahlavi Investiture Medal 1967.gif
  • Medalla Commemorativa del 2.500 Aniversari de l'Imperi d'Iran (Imperi d'Iran, 14/10/1971).25th Anniversary Medal 1971.gif[6]
  • Medalla Commemorativa de la Celebració del 2.500 Aniversari de l'Imperi d'Iran (Imperi d'Iran, 15/10/1971).2500th Anniversary of the Persian Empire Medal 1971.gif
Distincions honorífiques estrangeres
  • Dama de l'Orde dels Serafins (Regne de Suècia, 29/04/1960).Seraphimerorden ribbon.svg
  • Dama de l'Orde de l'Elefant (Regne de Dinamarca, 03/05/1963).Orderelefant ribbon.png[7]
  • Dama gran creu de l'Orde del Lleó Neerlandès (Regne dels Països Baixos, 26/09/1963).NLD Order of the Dutch Lion - Grand Cross BAR.png
  • Dama gran creu de l'Orde de la Legió d'Honor (República Francesa, 16/10/1963).Legion Honneur GC ribbon.svg
  • Dama gran cordó de l'Orde de la Reina de Saba (Imperi Etíop, 14/09/1964).Order of The Queen of Sheba (Ethiopia) ribbon.gif
  • Dama gran cordó de l'Orde de Leopold (Regne de Bèlgica, 17/11/1964).Grand Crest Ordre de Leopold.png
  • Dama gran creu de l'Orde de Sant Olaf (Regne de Noruega, 08/01/1965).Order Sint Olaf 1 kl.png
  • Dama gran creu de l'Orde de la Independència (República Tunecina, 15/03/1965).Order of Independence v. 1959 (Tunisia) - ribbon bar.gif
  • Dama gran creu de l'Orde de la Creu del Sud (República Federativa del Brasil, 03/05/1965).BRA Order of the Southern Cross - Grand Cross BAR.png
  • Dama gran creu de l'Orde del Libertador Sant Martín (República Argentina, 05/1965).ARG Order of the Liberator San Martin - Grand Cross BAR.png
  • Dama de gran estel de l'Orde de l'Estel Iugoslau (República Federativa Socialista de Iugoslàvia, 03/06/1966).Order of the Yugoslavian Great Star Rib.png
  • Dama gran creu classe especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya (República Federal d'Alemanya, 1967).GER Bundesverdienstkreuz 9 Sond des Grosskreuzes.svg
  • Dama de la Il·lustríssima Orde de la Casa Real de Chakri (Regne de Tailàndia, 22/01/1968).Order of the Royal House of Chakri (Thailand) ribbon.png
  • Dama gran creu de la Suprema Orde de la Corona Nacional (Regne de Malàisia, 02/1968).MY Darjah Utama Seri Mahkota Negara (Crown of the Realm) - DMN.svg
  • Dama gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (Regne d'Espanya, 08/10/1969).ESP Isabella Catholic Order GC.svg[8]
  • Dama gran cordó de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (República Italiana, 15/12/1974).Cordone di gran Croce di Gran Cordone OMRI BAR.svg[9]
  • Dama gran cordó de l'Orde de la Preciosa Corona (Imperi del Japó).JPN Hokan-sho 1Class BAR.svg
  • Dama gran estel de l'Orde al Mèrit de la República d'Àustria (República d'Àustria).AUT Honour for Services to the Republic of Austria - 1st Class BAR.png
  • Dama de l'Orde del Somriure (República de Polònia).POL Order Uśmiechu BAR.png[10]
  • Dama de primera classe de l'Orde del Lleó Blanc (Txecoslovàquia, 1977).CZE Rad Bileho Lva 3 tridy BAR.svg.[11]

Treballs publicats[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Royal Ark
  2. El País. «Muere el hijo menor del último sah de Irán», 04-01-2011. [Consulta: 6 gener 2011].
  3. Leila Pahlaví
  4. «El drama de Farah Diba, segunda parte». ABC, 8 enero 2011 [Consulta: 25 febrer 2012].
  5. Royal Ark
  6. Badraie
  7. Jørgen Pedersen: Riddere af Elefantordenen 1559–2009, Odense: Syddansk Universitetsforlag, 2009. ISBN 8776744345
  8. Boletín Oficial del Estado
  9. Sitio web del Quirinal
  10. Orden de la Sonrisa
  11. «Kolana Řádu Bílého lva aneb hlavy států v řetězech» (en checo), 25-06-2010. [Consulta: 30 setembre 2014].
  12. Casa del Libro