Comandament a distància

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Comandament de televisió

El comandament a distància és un aparell electrònic que transmet ordres als electrodomèstics o altres aparells electrònics a través d'infraroigs o tecnologies semblants (bluetooth).

Va ser inventat per Robert Adler,[1] i el primer sense fil per a la televisió fou inventat per Eugene Polley.[2]


Una de les primeres aplicacions de comandament a distància en la llar fou el de la televisió, la seva implantació ha sigut tal que s'ha convertit en quasi una necessitat. Posteriorment, anà apareixent en altres electrodomèstics: cadenes de música, aire condicionat o reproductors de DVDs. En els seus orígens els comandaments a distància estaven dissenyats per a ser utilitzats amb un sol aparell. Amb la seva proliferació, i l'estandardització del format d'ones infraroges utilitzades (IrDA), van sortir al mercat comandaments a distància programables o genèrics que es poden adaptar a molts aparells, així com aplicacions per a ordinador de butxaca per permeten moltes més funcions.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El comandament a distància». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, novembre 2012, p.20. ISSN: 1695-2014.
  2. «IEEE Masaru Ibuka Consumer Electronics Award» (en anglès). Institute of Electrical and Electronics Engineers. [Consulta: 22/5/2012].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comandament a distància Modifica l'enllaç a Wikidata