Electrodomèstic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Etiqueta europea d'energia consumida (versió 2011)

Un electrodomèstic és una màquina o aparell que permet realitzar i agilitzar algunes tasques domèstiques en la rutina diària. A més d'aquells que preparen els nostres aliments, també es consideren com electrodomèstics els televisors, mòbils i equips de so, però aquests pertanyen a una altra línia. Els electrodomèstics que, segons la normativa de la Unió Europea, han de portar obligatòriament etiqueta energètica són els següents: frigorífics, congeladors i aparells combinats, rentadores, assecadores i renta-assecadores, rentavaixella, fonts de llum, aparells d'aire condicionat, forns elèctrics, escalfadors d'aigua i altres aparells que emmagatzemin aigua calenta.[1]

Segons la directiva 92/75/CEE del Consell de data 22 de setembre de 1992, la major part dels electrodomèstics i làmpades elèctriques han de dur una etiqueta energètica,[2] una eina informativa que indica la quantitat d'energia que consumeix un electrodomèstic i l'eficiència amb què utilitza aquesta energia, a més d'altres dades complementàries de l'aparell. Existeixen set classes d'etiquetes energètiques que es tipifiquen, en funció dels consums elèctrics, en diferents colors i amb lletres de l'abecedari de la A (més eficient) fins a la G (menys eficient). D'aquesta manera, els usuaris poden valorar i comparar al mateix moment de la compra el rendiment energètic dels diferents models d'un mateix tipus d'electrodomèstic. Les comparacions únicament es poden fer entre electrodomèstics del mateix tipus. Per exemple, no és comparable el consum elèctric d'una rentadora de classe A amb el d'un rentavaixella de la mateixa classe, però sí amb el d'una altra rentadora de classe C. L'etiqueta ha d'estar sempre visible en l'aparell exposat. En els casos de vendes per catàleg, per Internet o per qualsevol altre mitjans.

Història[modifica]

Rentadora elèctrica Miele de 1923

Els electrodomèstics van aparèixer a principis del segle XX als Estats Units. En un segle d'evolució, la cuina s'ha convertit en l'habitació de la casa on les innovacions han estat les més importants, revolucionant les arts domèstiques. Amb l'estesa de l'electricitat a les llars en la dècada de 1920 ja es disposava de planxes, rentadores i aspiradores, i van aparèixer les primeres versions de neveres però eren massa cars per tenir una gran distribució.[3] En les dècades de 1960 i 1970 les cuines estan cada cop més organitzades i observem l'aparició dels primers taulells individuals on s'hi encasten els primers electrodomèstics com la rentadora. Les dècades de 1980 i 1990 van estar marcades pel progrés tècnic dels electrodomèstics, en particular pel control de les olors i la boira. També es caracteritzen per la personalització dels dispositius i en particular pels seus colors i formes. La dècada de 2010 marquen l'aparició dels electrodomèstics en l'àmbit dels objectes connectats

Tipus[modifica]

Segons la funció, els electrodomèstics es divideixen en tres línies:[4]

Segons la mida els classifiquem com:

Referències[modifica]

  1. WWF. «Etiquetat energètic d'electrodomèstics».
  2. «Ecoconsells. FITXA Núm. 8 – MAIG 2004 CONEIXES L'ETIQUETA D'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA?». Universitat de Barcelona, maig 2004. [Consulta: 17 juny 2020].
  3. Kyvig, David E. Daily Life in the United States, 1920-1939: Decades of Promise and Pain (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2002, p. 52. ISBN 0313295557. 
  4. Tabuyo Pizarro, Marisol. UF2239 - Diagnosis de averías en electrodomésticos de gama blanca (en castellà). Editorial Elearning, 2015, p. 13. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Electrodomèstic