Emperador Zhengde

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEmperador Zhengde
明武宗.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom de temple武宗 Modifica el valor a Wikidata
Nom pòstum承天達道英肅睿哲昭德顯功弘文思孝毅皇帝 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 octubre 1491 Modifica el valor a Wikidata
Pequín (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 1521 Modifica el valor a Wikidata (29 anys)
Pequín (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentImperial Tombs of the Ming and Qing Dynasties (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Emperador de la Xina
Emperador
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGovernant Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMing Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEmpress Xiaojingyi (en) Tradueix
Wang fei(ming wu zong fei) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesHongzhi Modifica el valor a WikidataEmpress Xiaochengjing (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansZhu Houwei (en) Tradueix i Princess Taikang (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Zhengde (xinès: 正德 ) (1491-1521) va ser l'onzè emperador de la Dinastia Ming a la Xina. Va ocupar el tro des de 1505 a 1521. El seu regnat s'ha definit com una època de caos i d'un comportament insòlit.[1]

Biografia[modifica]

Zhu Houzhao (xinès:  朱厚照) va néixer a Pequín el 26 d’octubre de 1491, fill gran de l’emperador Hongzhi. Escollí el nom de Zhengde per al seu regnat, i com a nom pòstum o de temple el de  Wuzong (武宗).[2][3]

Va ser un estudiant brillant,[2] educat en principis confucians, però també va ser un gran seguidor del budisme, motiu que el va fer construir molts temples arreu del país.[3]

Amb només 14 anys es va casar i va adoptar més de 100 fills als que va atorgar títols i propietats.[3]

Va morir el 19 d’abril de 1521 i està enterrat a la tomba Kangling amb la emperadriu Xia (morta el 1535).[4]

Estil de vida i de govern[modifica]

Molts ministres col·laboradors del seu pare, l’emperador Hongzhi, tenien l’expectativa que Zhu Houzhao seria un emperador benevolent, respectuós i brillant com el seu pare però no es van acomplir aquestes previsions.[2]

Des dels primers anys l'emperador es va negar a dedicar-se a l'art de governar. En el seu lloc, es delectava en viatjar d'incògnit per tot el país i passar el seu temps en aprendre idiomes exòtics. Va arribar a dominar el tibetà, mongol, i juchen, i va lliurar títols en aquests idiomes. Centenars de funcionaris que van criticar el seu comportament excèntric van ser torturats, assassinats, o degradats.[5] Les seves accions es consideraven imprudents, estúpides o sense sentit, i en molts casos demostrava una clara manca de responsabilitat.

La seva vida personal era poc honorable, amb freqüents visites a prostíbuls i fins i tot va crear palaus denominats com “Pao Fang 豹房”, fora de la Ciutat Prohibida amb animals exòtics com tigres i lleopards i també dones per la seva diversió.

Molt sovint sortia a viure a fora de la Ciutat Prohibida o feia viatges de plaer i un cop tornava a palau no volia rebre els seus ministres i tractar els temes del govern.[2] Organitzava la “cacera” de noies joves pels carrers de Pequín i feia desfilades de prostitutes en el seu palau.[4]

El poder dels eunucs: Liu Jin[modifica]

Va delegar el poder a funcionaris eunucs i a consellers militars.[4] Especialment va depositar la confiança en un grup de vuit eunucs, els “Vuit tigres - ba hu 八虎"-, on el més importants era  Liu Jin, amb molt poder i control sobre tots els assumptes polítics[3] que va materialitzar a partir de 1506 amb la destitució de molts funcionaris no eunucs.[1]

Van augmentar les diferències entre el nord (governs dominats pels eunucs) i el sud sense representació en els orgues de poder. La corrupció va créixer, els impostos van arrasar a la població[5] i les rebel·lions van ser freqüents.[5]

L’emperador el 1510 va ordenar l’execució de Liu Jin, enriquit amb joies, plata i or.[5]

Les rebel·lions dels prínceps[modifica]

A finals del seu mandat va haver de lluitar contra els problemes interns de la casa imperial dels Zhou, especialment les rebel·lions dels prínceps Anhua (1510) i Ning 1519).[1]

La relació amb els portuguesos[modifica]

Els primers contactes directes importants d'europeus amb la Xina es va produir durant el regnat de Zhengde, especialment amb els portuguesos que ja tenien la capital del "Estado da India" a Goa.[1] Les relacions amb els portuguesos van passar per una primera etapa conflictiva a partir de la invasió el 1511 de Malaca per part dels portuguesos, port que els xinesos utilitzaven pel seu comerç i que de fet el Sultanat de Malaca era tractat pels xinesos com un Estat tributari dels Ming.

L'any 1517, va arribar a la Xina la primera ambaixada portuguesa oficial. Les autoritats locals xineses la miraven amb un recel considerable; però tot i així , es van establir el primers contactes i l'any 1520 l'ambaixada va ser enviada dins a Pequín.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Duteil, Jean-Pierre. La Dynasty des Ming (en francès). París: Ellipses, 2016. ISBN 97823450-011991. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Zhengde Emperor of Ming Dynasty» (en anglès), 30-05-2012. [Consulta: febrer 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 theobald, Ulrich. «Persons in Chinese History. Ming Wuzong» (en anglès), 17-01-2014. [Consulta: febrer 2012].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Zhu Houzhao - the Zhengde Emperor» (en anglès). [Consulta: febrer 2017].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Zhengde. Emperor of Ming Dynasty» (en anglès), 04-07-2008. [Consulta: febrer 2017].
  6. Folch, Dolors «The european discovery of China» (en anglès). FutureLearn. Universitat Pompeu Fabra, 2017, pàg. març 2017.