Jiajing
 |
No s'ha de confondre amb emperador Jiaqing. |
| ||
| Nom de temple | 世宗  | |
|---|---|---|
| Nom pòstum | 欽天履道英毅聖神宣文廣武洪仁大孝肅皇帝 | |
| Biografia | ||
| Naixement | 16 setembre 1507 Zhongxiang City (Xina) (en)  | |
| Mort | 23 gener 1567 (59 anys) Pequín (Xina) | |
| Causa de mort | homicidi, intoxicació per elixir alquímic xinès | |
| Sepultura | Tombes de la dinastia Ming Yongling Mausoleum (Ming dynasty) (en) | |
| 12è Emperador de la Xina | ||
| 20 abril 1521 – 23 gener 1567 (mort en el càrrec) ← Emperador Zhengde – Emperador Longqing → | ||
| Activitat | ||
| Ocupació | governant | |
| Família | ||
| Família | Dinastia Ming | |
| Cònjuge | Empress Xiaojiesu (1522–1528), mort del cònjuge Consort Duan Wang Ningpin Empress Xiaolie Empress Zhang Empress Xiaoke Empress Wang Shi | |
| Fills | Zhu Suzhen (  ) Zhu Zaiji ( ) Princess Chang'an ( ) Consort DuanZhu Zaihe ( ) Prince Qihuai ( ) Prince Shang of Ying ( ) Zhu Zaizhen ( ) Emperador Longqing ( ) Empress XiaokePrincess Sirou ( ) Zhu Zaikui ( ) Prince Junsi ( ) Princess Ning'an ( ) Consort DuanPrincess Guishan ( ) | |
| Pares | Zhu Youyuan i Empress Cixiaoxian | |
| Germans | Zhu Houxi Princess Yongchun Princess Yongfu Princess Shanhua Princess Changning | |
Zhu Houzong - 朱厚熜 en xinès - (Pequín, 16 de setembre de 1507 - 23 de gener de 1567[1]) prengué el nom de Jiajing (嘉靖 en xinès) en esdevenir l'onzè emperador de la Dinastia Ming (1368-1644) a la Xina. Va regnar durant 45 anys i va ser el segon regnat més llarg en la història de la dinastia (1521-1567).[2]
Zhu Houzong (朱厚熜) va néixer a Pequín el 16 de setembre de 1507.[1] Era el quart fill de Zhu Youhang i cosí de l'emperador Zhengde que va morir sense deixar descendència, i sobre la base de les maniobres de l'emperadriu vídua i del conseller Yang Tinghe, Zhu va ser nomenat successor i va regnar amb el nom Jiajing, que significa "Pau Excel·lent".[3]
Durant la seva primera etapa de regnat va actuar contra la burocràcia de l'administració imperial i els funcionaris que no acceptaven les reformes. Nomenà ministres eficients i malgrat les seves actuacions de caràcter cruel[1] amb centenars de funcionaris degradats, torturats o morts,[4] el país va assolir una gran estabilitat, però en els darrers vint anys va abandonar els seus deures oficials[4] i el govern va caure en mans de funcionaris corruptes, que conjuntament amb les agressions militars dels mongols i l'acció dels pirates japonesos va iniciar un procés de decadència de l'Imperi.[2]
Va tenir vuit fills i cinc filles.
Va ser un fidel seguidor del taoisme i contrari al budisme.[1]
Va morir el 23 de gener de 1567[1] i està enterrat amb les emperadrius Chen, Feng i Du a la part oriental del cementiri Ming de Shisanling, amb el nom pòstum de Shizong.[2] El va succeir el seu fill Zhu Zaihou amb el nom d'emperador Longqing.[3]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 «Gallery of Historical Characters. Ming Dinasty emperors wo liwed in the Forbiden City» (en anglès). [Consulta: abril 2017].
- 1 2 3 «Jiajing Emperor of Ming» (en anglès). Monarchus The Monarch Encyclopedia, 12-01-2011. [Consulta: abril 2017].
- 1 2 Theobald, Ulrich. «Persons in Chinese History. Ming Shizong» (en anglès), 17-01-2014. [Consulta: abril 2017].
- 1 2 «Jiajing» (en anglès), 04-07-2008. Arxivat de l'original el 2021-01-15. [Consulta: abril 2017].