Tombes de la dinastia Ming

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaTombes de la dinastia Ming
Tumbas ming1.JPG
Tipus Tomba
Part de Imperial Tombs of the Ming and Qing Dynasties Tradueix
Ubicació
EstatRepública Popular de la Xina
CiutatPequín
DistricteChangping District Tradueix
 40° 15′ 12″ N, 116° 13′ 03″ E / 40.253333333333°N,116.2175°E / 40.253333333333; 116.2175
Format per
Dades i xifres
Superfície 823 ha (8,23 km2)
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data 2003
Lloc històric i cultural de la República Popular Xinesa
Data 4 març 1961
Història
Codi de catàleg first list of major cultural sites protected at national level Tradueix: 178.
Modifica les dades a Wikidata

Les Tombes Ming estan situades a uns 50 quilòmetres de Pequín, a la República Popular de la Xina. En elles estan enterrats tretze emperadors de la dinastia Ming així com 23 emperadrius, cortesans i concubines de la cort.[1]

Patrimoni de la Humanitat[modifica]

Es tracta en realitat d'una necròpoli que ocupa una extensió de més de 40 km². El conjunt està situat en una vall, al sud de la muntanya Tianshou. Les tombes es van construir entre els anys 1409 i 1609. Al juliol de 2000 van ser declarades com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, havent-hi ampliacions de l'àrea protegida en els anys 2003 i 2004. Amb una zona de protecció de 338'34 ha i una zona de respecte de 2.365'04 ha.

Aquest lloc s'ha ampliat amb l'addició de tres tombes de la dinastia Qing a les sepultures dels Ming, ja inscrites a la Llista del Patrimoni Mundial els anys 2000 i 2003. Les tres tombes imperials de Yongling, Fuling i Zhaoling, ubicades a la província de Liaoning, van ser construïdes al segle XVII per albergar les despulles mortals dels membres fundadors de la dinastia Qing i els seus avantpassats. La seva construcció es va regir pels preceptes de la geomància tradicional xinesa i la teoria del disseny dels espais vitals (fengshui). Estan magníficament ornades amb estàtues de pedra, baixos relleus i ceràmiques amb motius de dracs, que il·lustren l'auge de l'arquitectura funerària en l'època dels Qing. En les tres tombes, que formen veritables complexos arquitectònics amb les seves múltiples construccions, es barregen els elements tradicionals de les anteriors dinasties regnants a la Xina amb les noves aportacions de la civilització manxú.[2]

Descripció[modifica]

Durant el període de la dinastia Ming existia la creença que, una vegada morta, una persona seguia tenint les mateixes necessitats que quan estava viva. Per això les tombes estan construïdes com si es tractés de palaus, seguint les regles de construcció marcades pel Fengshui. En les tombes s'han trobat més de 3.000 objectes diversos, molts d'ells d'ús quotidià com vestits de seda o adorns fabricats en or, plata o jade.

Encara que cada emperador dissenyava el seu propi mausoleu, totes les tombes tenen unes característiques estructurals comunes. Consten de tres parts diferents: la primera comprèn els edificis destinats a realitzar els sacrificis; després la torre de les esteles funeràries; finalment el sepulcre, realitzat sota terra i que quedava segellat després del funeral.

D'entre els tretze mausoleus sobresurt el de l'emperador Zhu Yijun. Va ser la primera que es va desenterrar l'any 1957. No va ser saquejada pels lladres, així que en el seu interior es van trobar nombrosos objectes. La tomba està composta per quatre construccions d'entre les quals destaca el Sepulcre Subterrani, una construcció que ocupa 1.195 m2 i que, al seu torn, està format per cinc palaus construïts en pedra. La construcció està a 27 metres sota el nivell del sòl.

La major tomba de tot el conjunt funerari pertany a l'emperador Yongle. En ella, a més de l'emperador, està enterrada l'emperadriu Ren Xiaoxi. A uns dos quilòmetres d'aquesta tomba es troben les sepultures de 16 de les seves concubines que van ser triades per acompanyar a l'emperador en el seu últim viatge.

L'entrada a les tombes es realitza a través del camí sagrat, un passeig de 6,4 km envoltat de 12 escultures realitzades en marbre al Segle XVI. Aquestes estàtues representen a la guàrdia d'honor de l'emperador. D'aquí s'accedeix a l'Avinguda dels Animals en la qual es poden observar figures d'animals, reals o fantàstics, realitzades també en marbre.

A l'inici del camí es pot observar una estela de 9 metres d'altura de l'emperador Hongxi. Als peus de l deixant es troba la figura d'una tortuga, símbol de la longevitat. El camí finalitza a la Porta del Drac i el Fènix, realitzada en marbre blanc i amb una sèrie de baixos relleus a la seva base.

Pintura panoràmica pintada durant el regnat de l'emperador Xuande (1425-1435 dC), mostra l'emperador viatjant a cavall amb una gran escorta a través del camp de la Ciutat Imperial de Beijing cap a les Tombes Ming.

Llista de les tombes imperials[modifica]

Les tombes imperials estan en ordre cronològic:

  1. Chang Ling ((xinès), 1424), tomba de l'emperador Yongle
  2. Xian Ling ((xinès),1425), tomba de l'emperador Hongxi
  3. Jing Ling ((xinès), 1435), tomba de l'emperador Xuande
  4. Yu Ling ((xinès), 1449), tomba de l'emperador Yingzong
  5. Mao Ling ((xinès), 1487), tomba de l'emperador Chenghua
  6. Tai Ling ((xinès), 1505), tomba de l'emperador Hongzhi
  7. Kang Ling ((xinès), 1521), tomba de l'Emperador Zhengde
  8. Yong Ling ((xinès), 1566), tomba de l'Emperador Jiajing
  9. Zhao Ling ((xinès), 1572), tomba de l'emperador Longqing
  10. Qing Ling ((xinès), 1620), tomba de l'emperador Taichang
  11. Dingling ((xinès), 1620), tomba de l'emperador Wanli
  12. De Ling ((xinès), 1627), tomba de l'emperador Tianqi
  13. Si Ling ((xinès), 1644), tomba de l'Emperador Chongzhen

El emperadors Ming no enterrats en una de les tretze tombes són: l'emperador d'Hongwu, Zhu Biao, Jianwen, Jingtai i Zhu Youyuan.

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Eric N. Danielson, "[1]". CHINA HERITAGE QUARTERLY, No. 16, December 2008.
  2. Informació a la pàgina de la UNESCO

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tombes de la dinastia Ming Modifica l'enllaç a Wikidata