Nanquín

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Nanjing)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaNanquín
南京
Bandera de Nanquín
Nanjing montage.png
Gratacels a Nanquín

Localització
ChinaJiangsuNanjing.png
32° 03′ 00″ N, 118° 46′ 00″ E / 32.05°N,118.76666666667°E / 32.05; 118.76666666667
Estat República Popular de la Xina
Província Jiangsu
És capital de República de la Xina, Dinastia Ming, Jiangsu, Govern Nacionalista de Nanjing, Southern Tang, Wu Oriental, Eastern Jin dynasty, Dinastia Liu Song, Qi del Sud, Liang dynasty, Chen dynasty, Taiping Heavenly Kingdom, Wu, Southern Song Dynasty, República de la Xina, Southern Ming Dynasty, Dinastia Ming, Wu Oriental, Liang dynasty, Southern Tang i Q9573865
Conté
Població
Total 8.187.800 (2013)
• Densitat 1.243,97 hab/km²
Geografia
Superfície 6.582 km²
Altitud 18 m
Limita amb
Història
Fundació 495 aC
Organització i govern
• Alcalde Miao Ruilin
Indicatius
Codi postal 210000–213000
Fus horari UTC+08:00
Prefix telefònic 025
Altres dades
Agermanament

Web Ciutat de Nanquín
Modifica dades a Wikidata

Nanquín[1] és la capital de la província de Jiangsu a la República Popular de la Xina. Està situada a la vora dreta del Iang-Tsé, és la segona ciutat més gran de la regió després de Xangai, situada més a l'est. És un important nus ferroviari i un port actiu. Hi ha refineria de petroli, indústries tèxtils, químiques, de fertilitzants, de tractors, de plàstics i alimentàries. Posseeix un important observatori astronòmic.

La ciutat és una de les viles més antigues de la Xina del Sud. Segons la llegenda, va ser fundada l'any 495 aC per un dels reis de l'estat Wu, Fu Chai, que li va donar el nom de Yecheng. Conquerida pel país de Yue el 473 aC, va rebre el nom de Yuecheng. El 333 aC, va ser el país de Chu qui va ocupar la ciutat fent fora als de Yue i donant el nom de Giuling Yi a la ciutat.

Nanquín va esdevenir capital en 229, quan Sun Quan del regne de Wu va desplaçar sa capital cap a Jianye, com a extensió de Jinling Yi en 211, durant el període dels Tres Regnes. Després de la invasió dels Cing Wu, els nobles i els rics de la dinastia Jin (265-420) es van fugir a l'altra banda del Yangzi Jiang i establiren la seva capital a Nanquín, anomenada llavors Jiankang. Nanquín va ser llavors la capital de la Xina del Sud durant el període de divisió Nord-Sud, fins que la dinastia dels Sui va tornar a reunificar la Xina i destruint tota la ciutat.

Mausoleu de Sun Yat-sen

La ciutat fou reconstruïda durant la dinastia Tang, i va tornar a ser capital durant el regnat episòdic del regne dels Tang del Sud (937975). La indústria de Jiankang es va anar desenvolupant per arribar a la seva plenitud sota la dinastia Song, bé que va estar amenaçada constantment pels invasors estrangers.

Es convertí en ciutat imperial sota la dinastia Ming. El 1368 el primer emperador de la dinastia Ming, Txu Yiian-Chang, li donà el nom de Yingtien i la féu la seva capital, però fou coneguda popularment com a Nanquín (capital del sud).

El 1403 Yongle, el tercer emperador de la dinastia Ming traslladà la capitalitat a Pequín (capital del nord),[2] procés que finalitza en 1421,[3] i Nanquín adoptà la denominació de Kiangsing, que mantingué durant el període de la dinastia Ching.

Ocupada pels britànics en 1842, el 1858 fou declarada port franc, que no fou efectiu fins al 1894. Durant la Rebel·lió Taiping, la ciutat fou ocupada pels rebels, que la convertiren en la seva capital des del 1853 fins que se n'ensenyoriren els britànics el 1864.

Durant la Revolució Republicana Xinesa fou capturada per les forces de Sun Yat-sen el 1912 i la ciutat serví com a capital provisional. El 1927 caigué en mans de les forces nacionalistes i substituí (1928) Pequín com a capital nacional. Ocupada pels japonesos a finals de 1937, durant la Segona Guerra Sinojaponesa, van massacrar els defensors[4] després de la seva victòria contra els xinesos, i hi instal·laren la capital del govern de Wang Tsing-wei (19381945). Ocupada pels comunistes el 1949, és des d'aleshores capital provincial.

Nanquín en la cultura catalana[modifica]

El color d'alanquins, és un 'groc clar que tira a terra groga'. El mot alanquins és una corrupció de Nanquín, nom de la ciutat xinesa, perquè diu que hi havia un teixit semblant als alanquins procedent d'aquella població (DCVB).

Persones il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nanquín Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Milers de xinesos commemoren el 70è aniversari de la matança de Nanquín». 324.cat, 13-12-2007. [Consulta: 14 setembre 2012].
  2. Tsai, Shih-shan Henry. Perpetual happiness: the Ming emperor Yongle (en anglès). University of Washington Press, 2002, p. 118. ISBN 0295800224. 
  3. Chase, Kenneth Warren. Firearms: A Global History to 1700 (en anglès). Cambridge University Press, 2003, p. 43. ISBN 0521822742. 
  4. (anglès) Hua-ling Hu, American Goddess at the Rape of Nanking: The Courage of Minnie Vautrin, 2000,