Nanquín

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Nanjing)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaNanquín
南京 (zh) Modifica el valor a Wikidata
Nanjing View.png
Modifica el valor a Wikidata

Localització
ChinaJiangsuNanjing.png Modifica el valor a Wikidata
 32° 03′ 00″ N, 118° 46′ 00″ E / 32.05°N,118.7667°E / 32.05; 118.7667
EstatRepública Popular de la Xina
ProvínciaJiangsu Modifica el valor a Wikidata
Capital de
República de la Xina (1912–1912)
Ming (1368–1421)
Jiangsu (1953–)
Govern Nacionalista de Nanjing (1940–1945)
Tang del Sud (937–961)
dinastia Jin de l'Est (317–420)
Dinastia Liu Song (420–479)
Qi del Sud (479–502)
Dinastia Liang (502–552)
Dinastia Chen (557–589)
Regne Celestial Taiping (1853–1864)
Wu (936–936)
Dinastia Song del Sud (1129–1138)
República de la Xina (1927–1949)
dinastia Ming del Sud (1644–1645)
Ming (1425–1441)
Wu Oriental (229–280)
Dinastia Liang (555–557)
Tang del Sud (961–975)
Jiangsu (1912–1929) Modifica el valor a Wikidata
Població
Total6.320.000 (2016) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat960,19 hab/km²
Geografia
Superfície6.582 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perIang-Tsé Modifica el valor a Wikidata
Altitud15 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorNanking Modifica el valor a Wikidata
Creació495 aC
Organització política
• Cap de governLan Shaomin (en) Tradueix (19 gener 2018) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal210000–213000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic025 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webnanjing.gov.cn Modifica el valor a Wikidata

Nanquín o Nanjing (en xinès: 南京, pinyin: NánjīngWade-Giles: Nan-chingtranscripció antiga: Nanking)[1] és la capital de la província de Jiangsu a la República Popular de la Xina. Està situada a la vora dreta del Iang-Tsé, és la segona ciutat més gran de la regió després de Xangai, situada més a l'est. És un important nus ferroviari i un port actiu. Hi ha refineria de petroli, indústries tèxtils, químiques, de fertilitzants, de tractors, de plàstics i alimentàries. Posseeix un important observatori astronòmic.

La ciutat és una de les viles més antigues de la Xina del Sud. Segons la llegenda, va ser fundada l'any 495 aC per un dels reis de l'estat de Wu, Fu Chai, que li va donar el nom de Yecheng. Conquerida pel país de Yue el 473 aC, va rebre el nom de Yuecheng. El 333 aC, va ser l'estat de Chu qui va ocupar la ciutat fent fora als de Yue i donant el nom de Giuling Yi a la ciutat.

Nanquín va esdevenir capital en 229, quan Sun Quan del regne de Wu va desplaçar sa capital cap a Jianye, com a extensió de Jinling Yi en 211, durant el període dels Tres Regnes. Després de la invasió dels Cinc Ancians de Wu, els nobles i els rics de la dinastia Jin (265-420) es van fugir a l'altra banda del Iang-Tsé i establiren la seva capital a Nanquín, anomenada llavors Jiankang. Nanquín va ser llavors la capital de la Xina del Sud durant el període de divisió Nord-Sud, fins que la dinastia Sui va tornar a reunificar la Xina i destruint tota la ciutat.

Mausoleu de Sun Yat-sen

La ciutat fou reconstruïda durant la dinastia Tang, i va tornar a ser capital durant el regnat episòdic del regne dels Tang del Sud (937975). La indústria de Jiankang es va anar desenvolupant per arribar a la seva plenitud sota la dinastia Song, bé que va estar amenaçada constantment pels invasors estrangers.

Es convertí en ciutat imperial sota la dinastia Ming. El 1368 el primer emperador de la dinastia Ming, Zhu Yuanzhang, li donà el nom de Yingtien i la féu la seva capital, però fou coneguda popularment com a Nanjing (capital del sud).

El 1403, Yongle, el tercer emperador de la dinastia Ming traslladà la capitalitat a Pequín (capital del nord),[2] procés que finalitza en 1421,[3] i Nanjing adoptà la denominació de Kiangsing, que mantingué durant el període de la dinastia Ching.

Ocupada pels britànics el 1842, el 1858 fou declarada port franc, que no fou efectiu fins al 1894. Durant la Rebel·lió Taiping, la ciutat fou ocupada pels rebels, que la convertiren en la seva capital des del 1853 fins que se n'ensenyoriren els britànics el 1864.

Durant la Revolució Republicana Xinesa fou capturada per les forces de Sun Yat-sen el 1912 i la ciutat serví com a capital provisional. El 1927 caigué en mans de les forces nacionalistes i substituí (1928) Pequín com a capital nacional. Ocupada pels japonesos el desembre de 1937, durant la Segona Guerra Sinojaponesa, van massacrar els defensors[4] després de la seva victòria contra els xinesos, i hi instal·laren la capital del govern de Wang Tsing-wei (19381945). Ocupada pels comunistes el 1949, és des d'aleshores capital provincial.

Nanquín en la cultura catalana[modifica]

El color d'alanquins és un «groc clar que tira a terra groga». El mot alanquins és una corrupció de Nanquín, nom de la ciutat xinesa, perquè diu que hi havia un teixit semblant als alanquins procedent d'aquella població (DCVB).[5]

Persones il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nanquín
  1. «Milers de xinesos commemoren el 70è aniversari de la matança de Nanquín». 324.cat, 13-12-2007. [Consulta: 14 setembre 2012].
  2. Tsai, Shih-shan Henry. Perpetual happiness: the Ming emperor Yongle (en anglès). University of Washington Press, 2002, p. 118. ISBN 0295800224. 
  3. Chase, Kenneth Warren. Firearms: A Global History to 1700 (en anglès). Cambridge University Press, 2003, p. 43. ISBN 0521822742. 
  4. (anglès) Hua-ling Hu, American Goddess at the Rape of Nanking: The Courage of Minnie Vautrin, 2000,
  5. «Diccionari català-valencià-balear». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 7 febrer 2020].