Dinastia Jin (265-420)

晉朝
**Dinastia Jin**
Informació
Capital	Luoyang(265–311) ; Chang'an(312–316) ; Jiankang(317–420)
Idioma oficial	Xinès
Religió	Budisme, daoisme, confucianisme, religió xinesa folklòrica
Moneda	Moneda xinesa, Efectiu
Geografia
Població	290 (est.): 22,620,000
Període històric
Establiment	265
Reunificació de la Xina sota el govern de Jin	280 de {{{any_esdeveniment1}}}
Jin s'evacua a la regió sud del riu Huai, comença Jin Oriental	317 de {{{any_esdeveniment2}}}
Abdicació a Liu Song	420
Política
Forma de govern	Monarquia

Per a altres significats, vegeu «Dinastia Jin».

Història de la Xina
ANTIGA
3 Augustos i 5 Emperadors
Dinastia Xia 2100–1600 aC
Dinastia Shang 1600–1046 aC
Dinastia Zhou 1045–256 aC
Zhou Occidental
Zhou Oriental
Primaveres i Tardors
Regnes Combatents
IMPERIAL
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC
Dinastia Han 206 aEC–220 EC
Han Occidental
Dinastia Xin
Han Oriental
Tres Regnes 220–280
Wei, Shu i Wu
Dinastia Jin 265–420
Jin Occidental	16 Regnes 304–439
Jin Oriental	16 Regnes 304–439
D. Meridionals i Septentrionals 420–589
Dinastia Sui 581–618
Dinastia Tang 618–907
( Segon Zhou 690–705 )
5 Dinasties & 10 Regnes 907–960	Dinastia Liao 907–1125
Dinastia Song 960–1279
Song del Nord		Xia Occ.
Song del Sud	Jin
Dinastia Yuan 1271–1368
Dinastia Ming 1368–1644
Dinastia Qing 1644–1911
MODERNA
República de la Xina 1912–1949
República Popular de la Xina Des del 1949	República de la Xina (Taiwan) Des del 1945

Aquesta caixa:

La Dinastia Jìn (xinès tradicional: 晉朝, xinès simplificat: 晋朝, pinyin: Jìn Cháo; Wade-Giles: Chin⁴-ch'ao²; Mandarí: tɕîn tʂʰɑ̌ʊ̯), va ser una dinastia de la història xinesa, que va existir entre els anys 265 i 420 EC. N'hi ha dues divisions principals en la història de la dinastia, la primera sent la Jin Occidental (x: 西晉, 265–316) i la segona Jin Oriental (x: 東晉 317–420). Jin Occidental va ser fundada per Sima Yan, amb la seva capital a Luoyang, mentre que Jin Oriental va ser iniciada per Sima Rui, amb la seva capital a Jiankang. Els dos períodes són també coneguts com a Liang Jin (x: 两晋 lit., dos Jin) i Sima Jin pels estudiosos, per distingir aquesta dinastia d'altres dinasties que utilitzen el mateix caràcter xinès, tal com la Dinastia Jin Tardana (x: 后晋).

Set Savis de l'Arbreda de Bambú, una pintura d'una tomba de la Dinastia Jin Oriental a Nanjing, ara localitzada en el Museu Provincial de Shaanxi.

Fundació[modifica]

El clan Sima va ser inicialment un clan subordinat de la dinastia Wei, però la influència i el poder del clan va créixer enormement després de l'incident a les tombes Gaoping del 249. En 265, Sima Yan va forçar a l'emperador Cao Huan de Wei a abdicar el tron en favor seu, acabant amb la dinastia Wei i començant la de Jin (com Emperador Wu). Ell va anomenar la seva dinastia en referència a l'estat de Jin del període de Primaveres i Tardors que una vegada va governar en el comtat Wen a Henei (en l'actualitat Comtat Wen (Henan)) on hi havia la residència del clan Sima. En el 280, els Jin va conquerir Wu Oriental i van unificar la Xina, però els conflictes interns, la corrupció, i l'agitació política ràpidament van debilitar la dinastia, i la unificació va durar només deu anys. Després de l'arribada del segon emperador de Jin, l'emperador Hui, diversos prínceps imperials van tractar de prendre el poder en la devastadora Guerra dels Vuit Prínceps. Va seguir l'aixecament Wu Hu, durant el qual un gran nombre de refugiats que van fugir cap al sud, mentre que el nord va ser ocupat per diverses tribus nòmades. Açò va marcar el final de la dinastia Jin Occidental en el 316, quan la cort Jin fou evacuada a la regió al sud del riu Huai, i el començament de la dinastia Jin Oriental i el període dels Setze Regnes.^[1]

Referències[modifica]

↑ Schirokauer, Conrad; Brown, Miranda. Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Bellaterra, 2006, p. 121. ISBN 978-84-7290-555-9.

Vegeu també[modifica]

Batalla del Riu Fei

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Jin

[1] Schirokauer, Conrad; Brown, Miranda. Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Bellaterra, 2006, p. 121. ISBN 978-84-7290-555-9.

[1]