Dinastia Jin (265-420)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
晉朝
Dinastia Jin

Imperi

BanderadeCaoWei.png
Estendard de Wu Oriental.png
265 – 420 Bandera
Bandera
Ubicació de Jin
Capital Luoyang(265311)
Chang'an(312316)
Jiankang(317420)
Idioma oficial Xinès
Religió Budisme, daoisme, confucianisme, religió xinesa folklòrica
Forma de govern Monarquia
 • Reunificació de la Xina sota el govern de Jin 280 de {{{any_esdeveniment1}}}
 • Jin s'evacua a la regió sud del riu Huai, comença Jin Oriental 317 de {{{any_esdeveniment2}}}
 • Abdicació a Liu Song 420
Població
 • 290 est. 22,620,000 
Moneda Moneda xinesa, Efectiu
Història de la Xina
Història de la Xina
ANTIGA
3 Augustos i 5 Emperadors
Dinastia Xia 2100–1600 aC
Dinastia Shang 1600–1046 aC
Dinastia Zhou 1045–256 aC
 Zhou Occidental
 Zhou Oriental
   Primaveres i Tardors
   Regnes Combatents
IMPERIAL
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC
Dinastia Han 206 aEC–220 EC
  Han Occidental
  Dinastia Xin
  Han Oriental
Tres Regnes 220–280
  Wei, Shu i Wu
Dinastia Jin 265–420
  Jin Occidental 16 Regnes
304–439
  Jin Oriental
D. Meridionals i Septentrionals
420–589
Dinastia Sui 581–618
Dinastia Tang 618–907
  ( Segon Zhou 690–705 )
5 Dinasties &
10 Regnes

907–960
Dinastia Liao
907–1125
Dinastia Song
960–1279
  Song del Nord Xia Occ.
  Song del Sud Jin
Dinastia Yuan 1271–1368
Dinastia Ming 1368–1644
Dinastia Qing 1644–1911
MODERNA
República de la Xina 1912–1949
República Popular
de la Xina

Des del 1949
República de
la Xina
(Taiwan)
Des del 1945

La Dinastia Jìn (xinès simplificat: 晋朝; xinès tradicional: 晉朝; pinyin: Jìn Cháo; Wade-Giles: Chin⁴-ch'ao²; Mandarí: tɕîn tʂʰɑ̌ʊ̯), va ser una dinastia de la història xinesa, que va existir entre els anys 265 i 420 EC. N'hi ha dues divisions principals en la història de la dinastia, la primera sent la Jin Occidental (x: 西晉, 265–316) i la segona Jin Oriental (x: 東晉 317–420). Jin Occidental va ser fundada per Sima Yan, amb la seva capital a Luoyang, mentre que Jin Oriental va ser iniciada per Sima Rui, amb la seva capital a Jiankang. Els dos períodes són també coneguts com a Liang Jin (x: 两晋 lit., dos Jin) i Sima Jin pels estudiosos, per distingir aquesta dinastia d'altres dinasties que utilitzen el mateix caràcter xinès, tal com la Dinastia Jin Tardana (x: 后晋).

Set Savis de l'Arbreda de Bambú, una pintura d'una tomba de la Dinastia Jin Oriental a Nanjing, ara localitzada en el Museu Provincial de Shaanxi.

Fundació[modifica | modifica el codi]

El clan Sima va ser inicialment un clan subordinat de la dinastia Wei, però la influència i el poder del clan va créixer enormement després de l'incident a les tombes Gaoping del 249. En 265, Sima Yan va forçar a l'emperador Cao Huan de Wei a abdicar el tron en favor seu, acabant amb la dinastia Wei i començant la de Jin (com Emperador Wu). Ell va anomenar la seva dinastia en referència a l'estat de Jin del període de Primaveres i Tardors que una vegada va governar en el comtat Wen a Henei (en l'actualitat Comtat Wen (Henan)) on estava la residència del clan Sima. En el 280, els Jin va conquerir Wu Oriental i van unificar la Xina, però els conflictes interns, la corrupció, i l'agitació política ràpidament van debilitar la dinastia, i la unificació va durar només deu anys. Després de l'arribada del segon emperador de Jin, l'emperador Hui, diversos prínceps imperials van tractar de fer-se amb el poder en la devastadora Guerra dels Vuit Prínceps. Va seguir l'aixec Wu Hu, durant el qual un gran nombre de refugiats que van fugir cap al sud, mentre que el nord va ser ocupat per diverses tribus nòmades. Açò va marcar el final de la dinastia Jin Occidental en el 316, quan la cort Jin fou evacuada a la regió al sud del riu Huai, i el començament de la dinastia Jin Oriental i el període dels Setze Regnes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Jin (265-420)