Wang Ping (directora de cinema)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 setembre 1916  Nanquín (RP Xina) |
| Mort | 28 desembre 1990 (74 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, directora de cinema |
 | |
Wang Ping (xinès tradicional: 王蓱, xinès simplificat: 王萍, pinyin: Wáng Píng; Nanjing, 1916 - 1990) fou una directora de cinema xinesa. Considerada com la primera directora de la República Popular de la Xina i una exponent del realisme socialista dels anys 50 i 60.
Biografia[modifica]
Wang Ping, de nom real Wang Guangzhen, va néixer el 2 de setembre de 1916 a Nanjing, província de Jiangsu (Xina). Es va graduar a l'Escola Normal de Nanjing,[1] on va conèixer diverses figures destacades de l'escena teatral i artística, com el futur director Shui Hua (水 华). El 1934, al final dels estudis, va treballar de mestra.[2] Va començar a actuar al teatre amb el nom artístic Wang Ping.
El 1934 a la Xina es va posar en marxa el "Moviment per la nova vida" impulsat pel Guomindang de Chiang Kai-sek i la seva esposa Soong Mei-ling.[3] Els principis d'aquest moviment van fer que el 1935 Wang Ping fos acomiadada de l'escola per interpretar el paper de "Nora Helmer" en l'obra "Casa de nines" d'Ibsen i la prohibició de tornar a un lloc docent en qualsevol escola de la ciutat.
Carrera d'actriu[modifica]
Després va ser contractada com a actriu per la productora 西北 影业 公司 (Northwest Film Company). La primera pel·lícula que va protagonitzar va ser 无限 生涯, amb un guió del dramaturg d’esquerres Song Zhide (宋 之 的) amb qui posteriorment es va casar.
L'esclat de la Segona Guerra sinojaponesa, la va motivar a participar en l'activisme d'esquerres. Va recórrer el país actuant en obres d'índole política que donaven suport a la resistència xinesa abans d'establir-se a Xangai després que la guerra acabés en 1945. El feminisme liberal d'esquerra va esdevenir una gran influència per Wang i va ser una gran partidària de la revolució comunista. Va treballar estretament amb el Partit abans de la revolució i després de l'establiment de la República Popular de la Xina.[4]
Després de la guerra va trobar treball com a actriu de repartiment en Kunlun Film Company, una companyia amb seu a Xangai que va produir importants pel·lícules d'esquerres a finals de la dècada de 1940. Durant aquest període Wang participaria a The Spring River Flows East (一 江 春水 向東流) de Zheng Junli i Cai Chuseng i Eight Thousand Li of Cloud and Moon (八千 里 路 雲 和 月) de Shi Dongshan,[5] considerades com unes de les pel·lícules més influents de cinema xinès. El 1948 participaria en The Lights of Ten Thousand Homes (萬家燈火) i Spring Light that Can not be Shut Out (关不住 的 春光), mentre que a l'any següent ho faria en Three Women (麗人 行), un dels treballs més representatius del seu director, Chen Liting.
Carrera com directora[modifica]
El seu suport i treball per a la causa comunista va fer que el 1950 entrés a treballar a el Departament de Cinema de l'Ministeri de Cultura xinès, i poc després fitxaria pel August First Film Studio, que la va nomenar directora de cinema -i de què arribaria a ser vice -presidenta.[6]
La majoria de les seves pel·lícules, són obres per la proclamació del règim, d’alguns dels seus èxits o de certs episodis revolucionaris, d’acord amb les directrius i orientacions ideològiques del moment, com la majoria de les obres produïdes per August Films.
El 1956, va dirigir la seva primera pel·lícula 冲破 黎明前 的 黑暗 (Breaking the Darkness Before Dawn) però va ser la segona del 1957, 柳 堡 的 故事 (The Story of Liubao Village) que va ser el seu primer èxit.[2] [7]El 1966, va dirigir "Youth is Like Fire". El 1976 va codirigir "Long March Suit" amb Huang Baoshan. El 1968 va exercir com a ajudant de direcció de la pel·lícula d'arts marcials "The Laughing Man". El 1978, va dirigir el drama 我们 是 八路军 (We are the Eighth Route Army). El 1985 va dirigir la pel·lícula 中国 革命 之 歌 (The Song of the Chinese Revolution), dedicada al 35è aniversari de la fundació de la República Popular de la Xina, i que va guanyar el Premi Especial dels 6è Premis Gall Daurat (Jingji Jiang) a la pel·lícula xinesa.[1]
El 76è Festival Internacional de Cinema de Canes de 2023 va programar dos films de Wang: « Youth / Spring » (青春) en la secció de competició i « Man in Black » (黑衣人) en la secció especial.[8]
Filmografia[modifica]
Com actriu[modifica]
| Any | Títol en anglès | Títol xinès | Paper |
| 1947 | The Spring River Flows East | 一 江 春水 向 東流 | |
| 1947 | Eight Thousand Li of Cloud and Moon | 八千 里 路 雲 和 月 | Veïna de Jiangxi |
| 1948 | Myriad of Lights | 萬家燈火 | Senyora Chen |
| 1948 | Caged Spring | 关不住 的 春光 | Senyoreta Li |
| 1949 | Women Side by Side | 麗人 行 |
Com directora[modifica]
| Any | Títol anglès | Títol xinès |
| 1953 | Héchuān jìngōng | 河川 进攻 |
| 1953 | Qí jiànhuá sùchéng shìzì fǎ | 祁建华 速成 识字 法 |
| 1956 | Darkness before Dawn | 冲破 黎明前 的 黑暗 |
| 1957 | The Story of Liubao Village | 柳 堡 的 故事 |
| 1958 | Eternal Wave | 永不 消逝 的 电波 |
| 1960 | Měng lóng shā | 勐 胧 纱 |
| 1962 | Locust Tree Village | 槐树 庄 |
| 1964 | Sentinels under the Neon Lights | 霓虹灯 下 的 哨兵 |
| 1965 | The East is Red (L'Orient és roig (pel·lícula) | 東方 紅 |
| 1966 | Youth Red as Fire | 青春 红 似火 |
| 1974 | Sparking Red Star | 闪闪 的 红星 |
| 1976 | Long March Suit | 长征 组 歌 —— 红军 不怕 远征难 |
| 1978 | We are the Eighth Route Army | 我们 是 八路军 |
| 1985 | The Song of the Chinese Revolution | 中国 革命 之 歌 |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «王苹（中国内地女导演）_百度百科». [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «chinesemovies.com.fr». [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ Paulès, Xavier. La République de Chine : 1912-1949, 2019. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ Endrino, Jorge. «Wang Ping» (en castellà), 08-02-2019. [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edició: febrer 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ «百度百科——全球领先的中文百科全书». [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ Yaping, Ding. General history of Chinese film. 2: 1949-1976. London New York: Routledge, Taylor & Francis Group, 2022. ISBN 978-1-032-06956-2.
- ↑ «chinesemovies.com.fr». [Consulta: 22 febrer 2024].