Geomància

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Detall d'un instrument geomàntic. Antic Egipte o Siria. 1241-1242 d. C. Muhammad ibn Khutlukh al Mawsuli. Museu britànic
Figures geomètriques utilitzades en la geomància

La geomància és un antic art d’endevinar mitjançant figures fetes a terra,[1] a la sorra, al pergamí o al paper, contant punts a l'atzar que serviran de clau per crear determinades taules.[2]

Sembla que una de les primeres alusions a la geomància es troba en un fragment grec d'una Chronografia de G. Syncellus, descoberta en temps relativament moderns a Egipte, un fragment possiblement traduït del hebreu o del arameu, procedent de l'era precristiana, que conté alguns troços d'un anomenat Llibre d'Enoch. Segons l'historiador de la pseudociència Thorndike, aquest llibre es va difondre profusament pel Pròxim Orient fins al segle IV després de Crist, qual la seva influpència començà a decaure i no tornà aadquirir-la fins al segle XII.[2]

Referències[modifica]

  1. «Geomància». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 juny 2019].
  2. 2,0 2,1 Cardoner, A. «La geomancia y el antiguo arte de curar». Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, Tomo 15, Núm. 3, 1959, pàg. 313-326 [Consulta: 3 juny 2019].

Bibliografia[modifica]

  • Treviño, Ana Cecilia. Arte de leer la tierra: Géomancia. México, D.F.: Editorial Posada, 1974.