Emperador Longqing

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEmperador Longqing
明穆宗.jpg
Nom pòstum 契天隆道淵懿寬仁顯文光武純德弘孝莊皇帝
Biografia
Naixement 4 març 1537
Pequín
Mort 5 juliol 1572 (35 anys)
Pequín
Lloc d'enterrament Zhaoling Mausoleum (Ming dynasty) Tradueix
  Emperador de la Xina 


  Emperador 

Activitat
Ocupació Governant
Família
Família Dinastia ming
Cònjuge Q8254686 Tradueix
Empress Dowager Xiaoding Tradueix
Empress Xiaoan Tradueix
Fills Emperador Wanli
Zhu Yiyi Tradueix
Zhu Yiling Tradueix
Princess Penglai Tradueix
Q11094647 Tradueix
Princess Shouyang Tradueix
Princess Yongning Tradueix
Princess Rui'an Tradueix
Princess Taihe Tradueix
Q11117345 Tradueix
Q11065028 Tradueix
Pares Emperador JiajingEmpress Xiaoke Tradueix
Germans Princess Chang'an Tradueix, Princess Sirou Tradueix, Q11094586 Tradueix, Princess Guishan Tradueix, Princess Ning'an Tradueix, Q11094833 Tradueix, Q11094834 Tradueix, Q11094832 Tradueix, Q11094835 Tradueix, Prince Qihuai Tradueix, Zhu Zaikui Tradueix i Prince Junsi Tradueix
Modifica les dades a Wikidata


Longqing (xinès: 隆慶) va ser el dotzè emperador de la Dinastia Ming (1368-1644) a la Xina. Va regnar només durant 5 anys i mig. Malgrat que va heretar del seu pare un país immers en el caos i la corrupció, els seus primers anys de regnat van ser un període de prosperitat i estabilitat.[1]

Biografia[modifica]

Zhu Zaihou (xinès: 朱 載 垕) va néixer el 4 de març de 1537 a Pequín, va regnar amb el nom de Longqing, que significa "Gran Celebració", i com a nom pòstum o de temple Muzong. A causa de que no era el fill gran de l'emperador Jiajing, i perquè la seva mare no estava entre les consorts favorites, Zhu Zaihou va créixer amb poc o gairebé cap contacte amb el seu pare. Molt jove va abandonar el Palau Imperial i va viure sol a una residència, com a Princep de Yu, allunyat de la realitat dfe la Ciutat Prohibida.[2]

Després de l'època caòtica del seu pare,Longqing va iniciar un procés de reformes amb la recuperació dels funcionaris amb talent que el seu pare havia eliminat, com el cas de Hai Rui,[3] i la supressió dels corruptes, especialment els sacerdots taoistes,[4] malgrat que en els darrers anys del mandat van tornar a ocupar llocs de rellevància.[3] D'altra banda, Longqing reinicia el comerç amb altres imperis a Europa, Àfrica i altres parts d'Àsia. Va reforçar la seguretat territorial, que va incloure la fortificació dels ports marítims Zhejiang i Fujian per dissuadir els pirates, una molèstia constant durant el regnat del Jiajing. També va rebutjar l'exèrcit mongol d'Altan Khan, que havia penetrat la Gran Muralla i que va arribar fins a Pequín.[2]

Va morir el 5 de juliol de 1572,[1] després d'una fase on va deixar en mans dels funcionaris eunucs els ressorts del poder.[3]

Va ser enterrat a la tomba Zhaoling amb el nom honorífic de Xiaozhuang i Muzong com a nom de temple.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Longqing Emperor» (en anglès), 03-06-2012. [Consulta: juny 2017].
  2. 2,0 2,1 «Timeline of the Ming and Qing Palace Events. Longqing Reign» (en anglès). [Consulta: juny 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 Duteil, Jean-Pierre. La Dynastie des Ming (en francès). París: Ellipses, 2016, p. 186. ISBN 97823450-011991. 
  4. «Gallery of historical Characters. Ming Dynasty emperors who lived in the Forbiden City.» (en anglès). [Consulta: juny 2017].
  5. Theobald, Ulrich. «chinaknowledge.de Persons in Chinese History. Ming Muzong» (en anglès), 07-05-2011. [Consulta: juny 2017].