Manel Estiarte i Duocastella

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManel Estiarte i Duocastella
Manel Estiarte (Diada de Sant Jordi 2009).jpg
Biografia
Naixement 26 octubre 1961 (58 anys)
Manresa (Bages)
Alçada 1,78 m
Pes 62 kg
Activitat
Ocupació Waterpolista
Activitat 1975 –  2000
Esport waterpolo
Participà en
2000Jocs Olímpics d'estiu de 2000
1996Jocs Olímpics d'estiu de 1996
1992Jocs Olímpics d'estiu de 1992
1988Jocs Olímpics d'estiu de 1988
1984Jocs Olímpics d'estiu de 1984
1980Jocs Olímpics d'estiu de 1980
Família
Germans Rosa Estiarte

IMDB: nm2637309
Modifica les dades a Wikidata
Medaller
Waterpolo
Competint per Espanya Espanya
Jocs Olímpics
Plata Barcelona 1992 waterpolo
Or Atlanta 1996 waterpolo
Campionat del Món de Natació
Plata Perth 1991 waterpolo
Plata Roma 1994 waterpolo
Or Perth 1998 waterpolo
Campionat d'Europa de Natació
Plata Atenes 1991 waterpolo
Bronze Shefield 1993 waterpolo

Manel Estiarte i Duocastella (Manresa, 26 d'octubre de 1961) és un jugador retirat de waterpolo català. És el waterpolista més universal i és considerat com un dels millors de tots els temps. Des de 2016 forma part del cos tècnic de Josep Guardiola al Manchester City.

Biografia[modifica]

Nascut a Manresa (el Bages) el 26 d'octubre de 1961. Va començar la seva trajectòria esportiva l'any 1975 al Club Natació Manresa. L'any 1977, amb 15 anys, fou el màxim golejador del Campionat d'Espanya Infantil, i fou convocat per la selecció espanyola absoluta. Amb la selecció estatal espanyola ha disputat un total de 578 partits, marcant 1551 gols i essent màxim golejador en 13 campionats (tres en Jocs Olímpics). Amb només 19 anys va debutar a uns Jocs Olímpics a Moscou 1980 on fou màxim golejador. En total ha participat en sis Jocs: 1980, 1984, 1988, 1992, 1996 i 2000, una xifra difícil d'igualar, on ha aconseguit un total de 127 gols, aconseguint la medalla d'or als Jocs Olímpics de 1996 i al Campionat de Món de 1998.

Manel Estiarte i Pep Guardiola celebren la victòria sobre el Manchester United a la final de la Champions el maig de 2009 a Roma

L'any 1979 fitxà pel millor club estatal del moment, el Club Natació Barcelona. L'any 1985 marxa al waterpolo italià, el més competitiu i millor pagat del món. A Itàlia aconseguí un palmarès impressionant (una Copa d'Europa, dues Recopes, una LEN, dues Supercopes, quatre Lligues i cinc Copes). L'any anterior als Jocs de Barcelona 1992 fitxa pel Club Natació Catalunya amb intenció de preparar millor els Jocs de casa seva. Amb el CN Catalunya guanya la Supercopa d'Europa, la Recopa d'Europa, la Copa i la Lliga. El 1998 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[1] L'any següent torna a Itàlia on romandrà fins al 1999 fitxant pel Club Natació Atlètic Barceloneta.

L'any 2000, després dels Jocs Olímpics, es retirà i passà a ser membre del Comitè Internacional Olímpic a la Comissió d'Esportistes Actius. L'any 2001 obtingué el Premi Príncep d'Astúries dels Esports. A la temporada 2001-2002 és elegit president del club Pescara (on s'havia casat amb la filla de l'antic president). Cal esmentar que ha estat escollit millor jugador del món de l'any de waterpolo set cops (1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1992).

L'any 2009 va publicar Todos mis hermanos, una autobiografia.

Trajectòria esportiva[modifica]

  • CN Manresa (1975 – 1979)
  • CN Barcelona (1979 – 1985)
  • Pallanuoto Pescara (1985 – 1989)
  • Rari Nantes Savona (1989 – 1991)
  • CN Catalunya (1991 – 1992)
  • Pallanuoto Pescara (1992 - 1994)
  • Volturno SC de Caserta (1994 - 1995)
  • Pallanuoto Pescara (1995 - 1999)
  • CN Atlètic-Barceloneta (1999 – 2000)

Palmarès[modifica]

Clubs[modifica]

Selecció[modifica]

  • Medalla d'or als Jocs Olímpics d'Atlanta 1996
  • Medalla d'argent als Jocs Olímpics de Barcelona 1992
  • Medalla d'or al Campionat del Món de Perth 1998
  • Medalla d'argent al Campionat del Món de Perth 1991
  • Medalla d'argent al Campionat del Món de Roma 1994
  • Medalla d'argent al Campionat d'Europa d'Atenes 1991
  • Medalla de bronze al Campionat d'Europa de Shefield 1993
  • Medalla de bronze a la Copa del Món FINA 1985
  • Medalla de bronze a la Copa del Món FINA 1991
  • Medalla de bronze a la Copa del Món FINA 1999

Referències[modifica]

  1. Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Manel Estiarte i Duocastella