Campionat d'Europa de bàsquet femení

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article és sobre la competició femenina. Per a la competició masculina, vegeu Campionat d'Europa de bàsquet masculí
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat d'Europa de bàsquet femení
Tipuscampionat europeu Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIBA Europa Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants16 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1938 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciabiennal Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocBèlgica (1r)
(2023)
Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Més títolsUnió Soviètica (21) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webfiba.basketball… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: OfficialEurobasket Twitter (X): eurobasketnews Modifica el valor a Wikidata

El Campionat d'Europa de bàsquet femení o Eurobasket femení és una competició que enfronta les millors seleccions estatals de bàsquet d'Europa en categoria femenina. Està organitzada per la Federació Europea de Bàsquet (FIBA Europa).

La primera edició es realitzà l'any 1938 a Itàlia, tres anys després que el Campionat d'Europa de bàsquet masculí. Fins a l'any 1980 es realitzà tots els anys parells, i a partir d'aquell moment els anys imparells.

La segona edició se celebrà el 1950, proclamant-se campiona d'Europa la selecció soviètica. Durant les següents quatre dècades, la URSS dominà dominà la competició guanyant vint-i-un títols, disset de forma consecutiva entre 1960 i 1991. La selecció búlgara fou l'única selecció que trenca aquest domini, proclamant-se campiona d'Europa el 1958. Per altra banda, destaquen les quinze medalles aconseguides (set d'argent i vuit de bronze) per la selecció txecoslovaca entre 1950 i 1989. Després de la dissolució de la Unió Soviètica el desembre de 1991, la selecció espanyola guanyà el seu primer campionat el 1993[1] i ha repetit títol el 2013, 2017 i 2019. Altres seleccions que han guanyat la competició són Rússia (2003. 2007. 2011). França (2001, 2009) i Sèrbia (2015, 2021), entre d'altres.

La jugadora més llorejada del torneig és Uliana Semiónova amb deu medalles d'or entre 1968 i 1985, seguida d'Olga Sukharnova amb nou, també d'or. Laia Palau, amb vuit medalles (tres d'or, una d'argent i quatre de bronce), és la tercera jugadora amb més medalles al Campionat d'Europa i la més llorejada del bàsquet espanyol.[2] Per altra banda, Amaya Valdemoro (2007), Sancho Lyttle (2013), Alba Torrens (2017) i Astou Ndour (2019) són les jugadores del combinat estatal que han rebut el premi MVP i han format part del quintet ideal del Campionat d'Europa.

Historial[modifica]

En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga

Edició Any Final Medalla de bronze Seu refs.
Campió Res. Subcampió 3r lloc Res. 4t lloc
I 1938
Itàlia
lligueta
Lituània

Polònia
lligueta
França
Itàlia
II 1950
Unió Soviètica
lligueta
Hongria

Txecoslovàquia
lligueta
França
Hongria
III 1952
Unió Soviètica
lligueta
Txecoslovàquia

Hongria
lligueta
Bulgària
URSS
IV 1954
Unió Soviètica
lligueta
Txecoslovàquia

Bulgària
lligueta
Hongria
Iugoslàvia
V 1956
Unió Soviètica
49–41
Hongria

Txecoslovàquia
91–60
Bulgària
Txecoslovàquia
VI 1958
Bulgària
lligueta
Unió Soviètica

Txecoslovàquia
lligueta
Iugoslàvia
Polònia
VII 1960
Unió Soviètica
lligueta
Bulgària

Txecoslovàquia
lligueta
Polònia
Bulgària
VIII 1962
Unió Soviètica
63–36
Txecoslovàquia

Bulgària
48–36
Romania
França
IX 1964
Unió Soviètica
55–53
Bulgària

Txecoslovàquia
68–47
Romania
Hongria
X 1966
Unió Soviètica
74–66
Txecoslovàquia

Alemanya Oriental
65–60
Romania
Romania
XI 1968
Unió Soviètica
lligueta
Iugoslàvia

Polònia
lligueta
Alemanya Oriental
Itàlia
XII 1970
Unió Soviètica
94–33
França

Ìugoslàvia
77–66
Bulgària
Països Baixos
XIII 1972
Unió Soviètica
lligueta
Bulgària

Txecoslovàquia
lligueta
França
Bulgària
XIV 1974
Unió Soviètica
lligueta
Txecoslovàquia

Itàlia
lligueta
Hongria
Itàlia
XV 1976
Unió Soviètica
lligueta
Txecoslovàquia

Bulgària
lligueta
França
França
XVI 1978
Unió Soviètica
lligueta
Iugoslàvia

Txecoslovàquia
lligueta
França
Polònia
XVII 1980
Unió Soviètica
95–49
Polònia

Iugoslàvia
61–57
Txecoslovàquia
Iugoslàvia
XVIII 1981
Unió Soviètica
85–42
Polònia

Txecoslovàquia
76–74
Iugoslàvia
Itàlia
XIX 1983
Unió Soviètica
91–70
Bulgària

Hongria
82–79
Iugoslàvia
Hongria
XX 1985
Unió Soviètica
103–69
Bulgària

Hongria
103–76
Txecoslovàquia
Itàlia
XXI 1987
Unió Soviètica
83–73
Iugoslàvia

Hongria
75–67
Txecoslovàquia
Espanya [3]
XXII 1989
Unió Soviètica
64–61
Txecoslovàquia

Bulgària
79–69
Iugoslàvia
Bulgària
XXIII 1991
Unió Soviètica
97–84
Iugoslàvia

Hongria
65–61
Bulgària
Israel
XXIV 1993
Espanya
63–53
França

Eslovàquia
68–67
Itàlia
Itàlia [1]
XXV 1995
Ucraïna
77–66
Itàlia

Rússia
69–50
Eslovàquia
República txeca
XXVI 1997
Lituània
72–62
Eslovàquia

Alemanya
86–61
Hongria
Hongria
XXVII 1999
Polònia
59–56
França

Rússia
78–49
Eslovàquia
Polònia
XXVIII 2001
França
73–68
Rússia

Espanya
89–74
Lituània
França [4]
XXIX 2003
Rússia
59–56
República Txeca

Espanya
87–81
Polònia
Grècia [5]
XXX 2005
República Txeca
72–70
Rússia

Espanya
83–65
Lituània
Turquia [6]
XXXI 2007
Rússia
74–68
Espanya

Belarús
72–63
Letònia
Itàlia [7]
XXXII 2009
França
57–53
Rússia

Espanya
63–56
Belarús
Letònia [8]
XXXIII 2011
Rússia
59–42
Turquia

França
63–56
República Txeca
Polònia
XXXIV 2013
Espanya
70–69
França

Turquia
92–71
Sèrbia
França [9]
XXXV 2015
Sèrbia
76–68
França

Espanya
74–58
Belarús
Hongria, Romania [10]
XXXVI 2017
Espanya
71–55
França

Bèlgica
78–45
Grècia
República txeca [11]
XXXVII 2019
Espanya
86–66
França

Sèrbia
81–55
Regne Unit
Lituània, Sèrbia [12]
XXXVIII 2021
Sèrbia
63–54
França

Bèlgica
77–69
Belarús
França, Espanya
XXXIX 2023
Bèlgica
64–58
Espanya

França
82–68
Hongria
Eslovènia, Israel [13]

Medaller[modifica]

Per selecció nacional[modifica]

En cursiva = Selecció desapareguda
Dades actualitzades el febrer de 2024

EuroBasket 1938 Women game between Lithuania and Italy.
Partit entre la selecció lituana i italiana al Campionat d'Europa de 1938. Itàlia seria la primera campiona de la competició
# Selecció nacional Or Argent Bronze Total
1 Unió Soviètica 21 1 0 22
2 Espanya 4 2 5 11
3 Rússia 3 0 2 5
4 França 2 8 2 12
5 Sèrbia 2 0 1 3
6 Bulgària 1 3 4 8
7 Polònia 1 2 2 5
8 Itàlia 1 1 1 3
9 Lituània 1 1 0 2
Txèquia 1 1 0 2
11 Bèlgica 1 0 2 3
12 Ucraïna 1 0 0 1
13 Txecoslovàquia 0 7 8 15
14 Iugoslàvia 0 4 2 6
15 Hongria 0 2 5 7
16 Eslovàquia 0 1 1 2
Turquia 0 1 1 2
18 Alemanya Oriental 0 0 1 1
Alemanya 0 0 1 1
Belarús 0 0 1 1

Per jugadora[modifica]

Stefania Passaro taglia fuori Uljana Semjonova
La jugadora soviètica Uliana Semiónova, defensada per la jugadora italiana Stefania Passaro (núm. 15), aconseguí deu medalles d'or al Campionat d'Europa entre 1968 i 1985

Nota. S'inclouen les jugadores amb set o més medalles
Dades actualitzades el febrer de 2024

# Selecció nacional Or Argent Bronze Total
1 Uliana Semiónova 10 0 0 10
2 Olga Sukharnova 9 0 0 9
3 Laia Palau 3 1 4 8
4 Maria Stepanova 3 3 1 7
5 Endéné Miyem 1 5 1 7
6 Sandrine Gruda 1 4 2 7
7 Milena Vecková 0 3 4 7

Premis individuals[modifica]

Premi MVP del Campionat[modifica]

Des de la 28a edició, s'atorga el premi MVP del Campionat a la jugadora més destacada de la competició. Quatre jugadores de l'Estat espanyol han guanyat aquest premi: Amaya Valdemoro (2007), Sancho Lyttle (2013), Alba Torrens (2017) i Astou Ndour (2019).

Amaya Valdemoro, Sancho Lyttle i Ana Dabović, MVP de l'Eurobasket de 2007, 2013 i 2015 respectivament.
Alba Torrens, Astou Ndour i Emma Meesseman, MVP de l'Eurobasket de 2017, 2019 i 2023 respectivament.
Edició Any Jugadora Posició refs.
XXVIII 2001 Catherine Melain Base
XXIX 2003 Lucie Blahůšková Pivot
XXX 2005 Maria Stepanova Pivot
XXXI 2007 Amaya Valdemoro Aler [7]
XXXII 2009 Evanthia Maltsi Base [8]
XXXIII 2011 Elena Danilochkina Base [14]
XXXIV 2013 Sancho Lyttle Aler [15]
XXXV 2015 Ana Dabović Base [10]
XXXVI 2017 Alba Torrens Base [11]
XXXVII 2019 Astou Ndour Pivot [12]
XXXVIII 2021 Sonja Vasić Aler
XXXIX 2023 Emma Meesseman Aler [13]

Quintet ideal[modifica]

En negreta = MVP del Campionat
Dades actualitzades el febrer de 2024


Edició Any Equip ideal refs.
XXX 2005 Hana Machová Eva Vítečková Amaya Valdemoro Tatiana Shchegoleva Maria Stepanova
XXXI 2007 Natallia Marchanka Anete Jēkabsone-Žogota Amaya Valdemoro Olga Arteshina Maria Stepanova
XXXII 2009 Evanthia Maltsi Anete Jēkabsone-Žogota Céline Dumerc Svetlana Abrosimova Sandrine Gruda
XXXIII 2011 Elena Danilochkina Sandra Mandir Eva Viteckova Maria Stepanova Nevriye Yılmaz [14]
XXXIV 2013 Frida Eldebrink Céline Dumerc Alba Torrens Isabelle Yacoubou Sancho Lyttle [15]
XXXV 2015 Ana Dabović Céline Dumerc Alba Torrens Sonja Petrović Sandrine Gruda
XXXVI 2017 Evanthia Maltsi Cecilia Zandalasini Alba Torrens Endéné Miyem Emma Meesseman [16]
XXXVII 2019 Marta Xargay Temi Fagbenle Sonja Petrović Astou Ndour Sandrine Gruda [17]
XXXVIII 2021 Julie Allemand Endéné Miyem Sonja Vasić Emma Meesseman Jonquel Jones [18]
XXXIX 2023 Julie Allemand Julie Vanloo Alba Torrens Emma Meesseman Sandrine Gruda [19]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Martínez, Carlos. «Las chicas ganan el primer oro» (en castellà). Mundo Deportivo p. 49, 14-06-1993. [Consulta: 18 gener 2024].
  2. Martínez, José Luis. «Laia Palau, la baloncestista más laureada de España y la tercera en Europeos» (en castellà). Marca, 07-07-2019. [Consulta: 19 gener 2024].
  3. «URSS, 83 - Yugoslavia, 73» (en castellà). Mundo Deportivo p. 31, 12-09-1987. [Consulta: 18 gener 2024].
  4. «Chicas de bronce». Mundo Deportivo p. 59, 24-09-2001. [Consulta: 18 gener 2024].
  5. Huguet, José Ignacio. «Del suelo al cielo» (en castellà). Mundo Deportivo p. 58-59, 29-09-2003. [Consulta: 18 gener 2024].
  6. Hughet, José Ignacio. «Chicas de bronce» (en castellà). Mundo Deportivo p. 59, 12-09-2005. [Consulta: 18 gener 2024].
  7. 7,0 7,1 Huguet, José Ignacio. «Otra plata» (en castellà). Mundo Deportivo p. 58, 08-10-2007. [Consulta: 19 gener 2024].
  8. 8,0 8,1 Gallego, Rafa. «La década mágica acaba en bronce» (en castellà). Mundo Deportivo p. 44, 21-06-2009. [Consulta: 19 gener 2024].
  9. «España se proclama campeona de Europa tras vencer a Francia» (en castellà). Eurosport, 30-06-2013. [Consulta: 19 gener 2024].
  10. 10,0 10,1 Caleya, M. J. «España arrolla a Bielorrusia y se lleva un merecido bronce» (en castellà). RTVE, 28-06-2015. [Consulta: 19 gener 2024].
  11. 11,0 11,1 Monje, Gustavo. «¡España, campeona del Eurobasket Femenino 2017!» (en castellà). Mundo Deportivo, 25-06-2017. [Consulta: 19 gener 2024].
  12. 12,0 12,1 López Canencia, Óscar. «España se proclama campeona de Europa tras reafirmar su autoridad sobre Francia» (en castellà). RTVE, 07-07-2019. [Consulta: 19 gener 2024].
  13. 13,0 13,1 Sánchez, Borja. «Amb un pam de nas». L'Esportiu, 28-06-2023. [Consulta: 19 gener 2024].
  14. 14,0 14,1 «Danilochkina heads All-Tournament Team» (en anglès). FIBA Europa, 03-07-2011. [Consulta: 13 febrer 2024].
  15. 15,0 15,1 «Lyttle takes MVP crown to go with the gold» (en anglès). FIBA Europa, 30-06-2013. [Consulta: 13 febrer 2024].
  16. «MVP Torrens leads All-Star Five» (en anglès). FIBA Europa, 25-06-2017. [Consulta: 12 febrer 2024].
  17. «Ndour named TISSOT MVP, headlines All-Star Five lineup in Belgrade» (en anglès). FIBA Europa, 07-07-2019. [Consulta: 12 febrer 2024].
  18. «Sonja Vasic crowned TISSOT MVP, headlines All-Star Five in Valencia» (en anglès). FIBA Europa, 27-06-2021. [Consulta: 12 febrer 2024].
  19. «Meesseman takes TISSOT MVP award to lead TISSOT All-Star Five in Ljubljana» (en anglès). FIBA Europa, 25-06-2023. [Consulta: 12 febrer 2024].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat d'Europa de bàsquet femení