Campionat d'Europa de bàsquet femení sub-18

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat d'Europa de bàsquet femení sub-18
Tipuscampionat europeu Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIBA Europa Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants16 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1965 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webu18women.fibaeurope.com… Modifica el valor a Wikidata

El Campionat d'Europa de bàsquet femení sub-18 (oficialment en anglès, FIBA U18 Women's European Championship) és una competició europea de bàsquet femení. De caràcter anual, es fundà el 1965 i es disputà de forma biennal fins al 2004. És organitzada per FIBA Europa. Hi participen les jugadores de bàsquet amb una edat igual o inferior als divuit anys. El campionat s'organitza en dues divisions (A i B). A la Divisió A competeixen setze seleccions agrupades en quatre grups. Disputen una primera fase en format de lligueta que determina el creuament de vuitens de final. La segona fase es disputa en format d'eliminació directa amb vuitens, quarts, semifinal i final. El guanyador és declarat campió d'Europa sub-18. Les tres seleccions pitjors classificades (14è, 15è i 16è) descendeixen a la Divisió B, mentre que els tres primers classificats d'aquesta ascendeixen a la Divisió A.[cal citació]

Historial[modifica]

En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga
Nota. Classificació històrica de la Divisió A

Edició Any Final Medalla de bronze Seu refs.
Campió Res. Subcampió 3r lloc Res. 4t lloc
I 1965
Unió Soviètica
lligueta
Iugoslàvia

Txecoslovàquia
lligueta
Polònia
Kyustendil, Lom, Botevgrad, Sofia
II 1967
Unió Soviètica
lligueta
Txecoslovàquia

Iugoslàvia
lligueta
Bulgària
Nuoro, Sassari,Cagliari
III 1969
Unió Soviètica
lligueta
Bulgària

Iugoslàvia
lligueta
Polònia
Köln, Lünen, Essen, Hohenlimburg, Hagen
IV 1971
Unió Soviètica
76–52
Txecoslovàquia

Bulgària
62–52
Itàlia
Bačka Topola, Subotica
V 1973
Unió Soviètica
68–47
Iugoslàvia

Itàlia
50–48
Bulgària
San Remo, Loano
VI 1975
Txecoslovàquia
53–48
Polònia

Unió Soviètica
80–57
Bulgària
Vigo
VII 1977
Unió Soviètica
96–53
Polònia

Txecoslovàquia
61–50
Iugoslàvia
Haskovo, Dimitrovgrad
VIII 1979
Unió Soviètica
lligueta
Hongria

Txecoslovàquia
lligueta
Iugoslàvia
Capo d'Orlando, P. Armerina, Catania, Palermo, Messina
IX 1981
Unió Soviètica
74–61
França

Bulgària
90–59
Hongria
Eger, Kecskemét
X 1983
Txecoslovàquia
90–80
Unió Soviètica

Itàlia
66–46
Iugoslàvia
Pescara, Vasto)
XI 1984
Iugoslàvia
67–61
Unió Soviètica

Txecoslovàquia
68–61
Espanya
Toledo
XII 1986
Unió Soviètica
71–70
Iugoslàvia

Itàlia
62–56
Polònia
Perugia, Gualdo Tadino
XIII 1988
Unió Soviètica
73–56
Txecoslovàquia

Iugoslàvia
82–58
Bulgària
Veliko Tarnovo
XIV 1990
Unió Soviètica
79–76
Espanya

Romania
67–65
Txecoslovàquia
Alcalá de Henares [1]
XV 1992
Comunitat d'Estats Independents
86–60
Bulgària

Polònia
67–62
França
Kalamata, Tripoli, Patras
XVI 1994
Itàlia
74–68
Espanya

Hongria
63–56
Rússia
Veliko Tarnovo [1]
XVII 1996
Rússia
69–59
Eslovàquia

República Txeca
66–50
Espanya
Žilina [1]
XVIII 1998
Espanya
78–52
Eslovàquia

Rússia
79–72
República Txeca
Eskişehir, Kütahya, Bursa [1]
XIX 2000
Rússia
64–51
República Txeca

Polònia
75–44
Lituània
Cetniewo
XX 2002
Rússia
60–56
França

República Txeca
83–56
Eslovàquia
Škofja Loka
XXI 2004
Rússia
77–59
Espanya

Hongria
73–63
Sèrbia i Montenegro
Bratislava [1]
XXII 2005
Sèrbia i Montenegro
66–52
Espanya

França
77–66
República Txeca
Budapest [1]
XXIII 2006
Espanya
78–74
Sèrbia

Suècia
62–57
República Txeca
Tenerife [1]
XXIV 2007
Sèrbia
72–48
Espanya

Rússia
71–65
Polònia
Novi Sad [1]
XXV 2008
Lituània
63–57
Rússia

República Txeca
70–61
França
Nitra
XXVI 2009
Espanya
64–54
França

Suècia
67–54
República Txeca
Södertälje [1]
XXVII 2010
Itàlia
66–61
Espanya

França
63–44
Eslovènia
Poprad [1]
XXVIII 2011
Bèlgica
77–49
França

Espanya
85–69
Suècia
Oradea [1]
XXIX 2012
França
65–61
Rússia

Sèrbia
59–46
Països Baixos
Bucarest
XXX 2013
Espanya
60–46
França

Sèrbia
57–56
Països Baixos
Vukovar, Vinkovci [1]
XXXI 2014
Rússia
57–53
França

Espanya
74–69
Sèrbia
Matosinhos [1]
XXXII 2015
Espanya
76–60
França

Rússia
71–52
Itàlia
Celje [1][2]
XXXIII 2016
França
74–44
Espanya

Rússia
65–58
Letònia
Sopron [1]
XXXIV 2017
Bèlgica
55–53
Sèrbia

França
55–48
República Txeca
Sopron
XXXV 2018
Alemanya
67–54
Espanya

Hongria
58–56
Letònia
Udine [1]
XXXVI 2019
Itàlia
70–62
Hongria

França
77–45
Rússia
Sarajevo
N/A 2020 Edició cancel·lada per la pandèmia de COVID-19 a Grècia Heraklion
N/A 2021 Edició cancel·lada per la pandèmia de COVID-19 a Europa. Es disputà en el seu lloc la 2021 FIBA U18 Women's European Challengers Heraklion [3]
XXXVII 2022
Lituània
78–75
Espanya

França
75–46
Alemanya
Heraklion [1]
XXXVIII 2023
Eslovènia
63–61
França

Espanya
80–52
Sèrbia
Konya [1]
XXXIX 2024 Matosinhos

Medaller[modifica]

Unió Soviètica = Seleccions desaparegudes
Dades actualitzades el gener 2024

# Selecció nacional Or Argent Bronze Total
1 Unió Soviètica 11 2 1 14
2 Espanya 5 9 3 17
3 Rússia 5 2 4 11
4 Itàlia 3 0 3 6
5 França 2 8 5 15
6 Txecoslovàquia 2 3 4 9
7 Bèlgica 2 0 0 2
Lituània 2 0 2 2
9 Iugoslàvia 1 3 3 7
10 Sèrbia 1 1 2 4
11 Sèrbia i Montenegro 1 1 0 2
12 Comunitat d'Estats Independents 1 0 0 1
Alemanya 1 0 0 1
Eslovènia 1 0 0 1
15 Hongria 0 2 3 5
16 Bulgària 0 2 2 4
Polònia 0 2 2 4
18 Eslovàquia 0 2 0 2
19 República Txeca 0 1 3 4
20 Suècia 0 0 2 2
21 Romania 0 0 1 1

Estadístiques[modifica]

PPP = Punts per partit
RBP = Rebots per partit
APP = Assistències per partit

Any MVP Màxima anotadora Rebots Assistències refs.
Nom Nom PPP Nom RBP Nom APP
2000 Milena Tomova 17,1 Dane Cinite 10,8 Isabelle Comteße 4,2
2002 Iouliti Lymoura 18,8 Sandra Pirsic 11,0 Iva Brkic 3,5
2004 Olexandra Gorbunova Oleksandra Radulovic 21,4 Sandrine Gruda 13,4 Sylvie Gruszczynski 5,9 [4]
2005 Sandrine Gruda 20,6 Luca Ivankovic 12,9 Emanuela Salopek 4,8
2006 Sonja Petrovic Bahar Caglar 17,6 Gintare Petronyte 12,4 Dora Szondy 4,0 [5]
2009 Cleopatra Forsman-Goga Olga Maznichenko 21,9 Olesia Malashenko 13,8 Alina Iagupova 3,8 [6]
2010 Nika Baric Alina Iagupova 32,6 Özge Kavurmacioglu 11,3 Nika Baric 5,9
2011 Emma Meesseman Emma Meesseman 16,9 Emma Meesseman 10,3 Aleksandra Stanacev 4,1 [7]
2012 Olivia Époupa Paulina Hersler 20,9 Eva Lisec 12,4 Olivia Époupa 4,6
2013 Leticia Romero Anna Stamolamprou 17,9 Eva Lisec 11,3 Sanja Mandic 4,6
2014 Daria Kolosovskaia Angela Salvadores 17,2 Tatiana Sema 11,3 Kseniia Levchenko 5,6 [8]
2015 Angela Salvadores Ivana Dojkic 20,0 Raisa Musina 12,7 Carolina Bernardeco 5,1 [9]
2016 Alexia Chartereau Raisa Musina 18,0 Raisa Musina 15,5 Reka Lekik 5,6 [10]
2017 Klara Lundquist Klara Lundquist 23,1 Billie Massey 13,0 Aleksandra Stanacev 6,0 [11]
2018 Nyara Sabally Barbara Angyal 14,1 Laura Meldere 12,4 Nika Muhl 5,7 [12]
2019 Ilaria Panzera Dragana Zubac 18,3 Simona Visockaitė 11,7 Nika Muhl 6,6 [13]
2022 Juste Jocyte Juste Jocyte 19,1 Frieda Buhner 11,1 Tamar Singer 9,0 [14]
2023 Ajsa Sivka Elina Aarnisalo 23,0 Annika Soltau 11,8 Lea Bartelme 7,0 [15]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 «La selección Sub 18 femenina conquista la medalla de bronce en el Europeo» (en castellà). Mundo Deportivo, 09-07-2023. [Consulta: 29 gener 2024].
  2. «España se proclama campeona de Europa sub-18 tras derrotar a Francia» (en castellà). RTVE, 09-08-2015. [Consulta: 30 gener 2024].
  3. «FIBA Europe Board approves alternative format for Youth Competitions, new dates for Small Countries Championships» (en anglès). FIBA Europe, 11-05-2021. [Consulta: 27 gener 2024].
  4. Ingram, Jon. «Gorbunova leads All Star Five» (en anglès). FIBA Europa, 18-07-2004. [Consulta: 12 febrer 2024].
  5. «MVP award bittersweet for Petrovic» (en anglès). FIBA Europa, 30-07-2006. [Consulta: 30 gener 2024].
  6. «Local hero Cleo Forsman-Goga gets MVP-Award» (en anglès). FIBA Europa, 12-07-2009. [Consulta: 30 gener 2024].
  7. «Meesseman leads all tournament team» (en anglès). FIBA Europa, 14-08-2011. [Consulta: 30 gener 2024].
  8. «Kolosvskaia heads All-tournament team» (en anglès). FIBA Europa, 30-01-2024. [Consulta: 30 gener 2024].
  9. «MVP Salvadores inspires Spain to gold». FIBA Europa, 10-08-2015. [Consulta: 30 gener 2024].
  10. «MVP Chartereau headlines All-Star Five» (en anglès). FIBA Europa, 31-07-2016. [Consulta: 12 febrer 2024].
  11. «Billie Massey crowned MVP after leading Belgium to championship glory» (en anglès). FIBA Europa, 14-08-2017. [Consulta: 12 febrer 2024].
  12. «All-Star Five light it up at #FIBAU18Europe in Udine» (en anglès). FIBA Europa, 12-08-2018. [Consulta: 12 febrer 2024].
  13. «Panzera headlines All-Star Five with MVP honors in Sarajevo». FIBA Europa, 14-07-2019. [Consulta: 30 gener 2024].
  14. «Jocyte crowned MVP to lead All-Star Five in Heraklion». FIBA Europa, 14-08-2022. [Consulta: 30 gener 2024].
  15. «Slovenia star Sivka claims MVP award in Konya». FIBA Europa, 09-07-2023. [Consulta: 30 gener 2024].