Jocs Olímpics d'Estiu de 1988

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jocs Olímpics d'estiu de 1988)
Infotaula Jocs OlímpicsJocs Olímpics de Seül de 1988
Cerimònia d'obertura17 de setembre de 1988
Inaugurats perRoh Tae-Woo
Cerimònia de clausura2 d'octubre de 1988
Comitès participants159
Atletes participants8.465
Homes6.279
Dones2.186
Esdeveniments237 de 29 esports
Jurament Olímpic dels atletesHur Jae i Son Mi-Na
Jurament Olímpic dels jutgesLee Hak-Rae
Flama OlímpicaChung Sunman, Kim Wontak
i Sohn Mi-Chung
MascotaHodori
Estadi OlímpicEstadi Jamsil de Seül

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988, oficialment anomenats Jocs de la XXIV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Seül (Corea del Sud) entre el 17 de setembre i el 2 d'octubre de 1988. Hi participaren 8.465 atletes (6.279 homes i 2.186 dones) de 159 comitès nacionals, que competiren en 29 esports i 237 especialitats.

Aquests foren els segons Jocs Olímpics d'Estiu realitzats al continent asiàtic després dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1964 celebrats a Tòquio (Japó).

Per a la realització dels Jocs el Comitè Organitzador comptà amb l'ajuda de 27.221 voluntaris. Així mateix 11.331 periodistes cubriren la informació esportiva dels Jocs, dels quals 4.978 foren de premsa escrita i 6.353 de radiodifusió.

Antecedents[modifica]

En la 84a Sessió Plenària del Comitè Olímpic Internacional (COI), realitzada el 30 de setembre de 1981 a Baden-Baden (República Federal d'Alemanya), s'escollí com a seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1988 a la ciutat de Seül per davant de:[1]

Resultats de les votacions
Ciutat
Comitè Olímpic
Ronda 1
Seül Corea del Sud Corea del Sud
52
Nagoya Japó Japó
27

Comitès participants[modifica]

En aquests Jocs participaren un total de 159 comitès nacionals diferents, el nombre més elevat fins al moment. En aquesta Jocs participaren per primera vegada els comitès d'Aruba, Guam, Iemen del Sud, illes Cook, Maldives, Saint Vincent i les Grenadines, Samoa Americana i Vanuatu.

Retornaren a la competició Afganistan, Angola, Bulgària, Burkina Faso (antigament Alt Volta), Hongria, Iran, Laos, Líbia, Mongòlia, Polònia, RDA, Txecoslovàquia, Unió Soviètica i el Vietnam, països que l'any 1984 havien participat en el boicot polític organitzat per la Unió Soviètica.

Països participants. Les nacions sombrejades de color blau participaren per primera vegada en aquests jocs.

Boicot polític[modifica]

Quan el 1981 es va decidir donar a Seül l'organització dels jocs, Corea del Sud era un país amb un règim dictatorial, però la pressió local i internacional aconseguiren que es convoquessin eleccions. Si bé hi varen haver intents per compartir l'organització amb Corea del Nord, al final aquest país va decidir no participar-hi. Amb ells s'hi afegiren Albània, Cuba, Etiòpia, illes Seychelles, Madagascar i Nicaragua. Així i tot, la participació en nombre de països va superar la suma de països participants en les dues cites olímpiques anteriors i els habitants de Corea del Sud varen poder donar a conèixer el seu país i la seva hospitalitat.

Esports disputats[modifica]

En aquests Jocs Olímpics es diputaren 237 proves de 29 esports diferents:

Anells Olímpics 'Esports als Jocs Olímpics de Seül'

Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Handbol | Hoquei sobre herba | Judo | Lluita | Natació | Natació sincronitzada | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tennis | Tennis taula | Tir | Tir amb arc | Vela | Voleibol | Waterpolo
demostració: Bàdminton | Beisbol | Bitlles | Taekwondo

Seus[modifica]

Exterior de la Piscina Jamsil
Competició de bàsquet
Prova de rem
  • Seus del Parc d'Esports de Seül
    • Estadi Jamsil – cerimònies d'obertura/clausura, atletisme, futbol (final) i hípica (salts individuals)
    • Piscina Jamsil - natació, natació sincronitzada, pentatló modern (natació), salts i waterpolo
    • Gimnàs Jamsil - bàsquet i voleibol (final)
    • Gimn's estudiantil Jamsil - boxa
    • Estadi de beisbol Jamsil - beisbol (demostració)
  • Seus del Parc Olímpic
    • Velòdrom olímpic – ciclisme (pista)
    • Gimnàs olímpic d'halterofília - halterofília
    • Gimnàs olímpic d'esgrima - esgrima i pentatló modern (esgrima)
    • Arena olímpica - gimnàstica
    • Centre olímpic de tennis - tennis
    • Mongchon Tosong – pentatló modern (cross)
  • Altres seus a Seül
    • Parc eqüestre de Seül - hípica (excepte salts individuals) i pentatló modern (hípica)
    • Riu Han - piragüisme i rem
    • Saemaul Sports Hall – voleibol (preliminars)
    • Universitat de Hanyang - voleibol (preliminars)
    • Gimnàs Jangchung - taekwondo (demostració) i judo
    • Gimnàs Changchung – judo i taekwondo (demostració)
    • Universitat Nacional de Sül – bàdminton (demostració) i tennis de taula
    • Centre de bitlles - bitlles (demostració)
    • Estadi Dongdaemun – futbol (preliminars)
    • Camp de tir amb arc Hwarang - tir amb arc
    • Centre Internacional de tir – pentatló modern (tir) i tir olímpic
    • Carrers de Seül - atletisme (20/50 km marxa i marató)
  • Seus fora de Seül
    • Gimnàs Sangmu (Seongnam) – lluita
    • Estadi Daejeon (Daejeon) – futbol (preliminars)
    • Estadi Daegu (Daegu) – futbol (preliminars)
    • Estadi Buson (Busan) – futbol (preliminars)
    • Estadi Gwangju (Gwangju) – futbol (preliminars)
    • Gimnàs Suwon (Suwon) – handbol
    • Estadi Seongnam (Seongnam) – hoquei sobre herba
    • Centre de regates Busan (Busan) – vela
    • Centre de curses Tongillo - ciclisme (ruta individual i contrarellotge)

Aspectes destacats[modifica]

Instant de la Cerimònia d'Obertura dels Jocs.
  • Durant la cerimònia d'inauguració es presentaren grups de ballarines de tots els països on varen ocórrer els Jocs Olímpics. Durant la cerimònia de clausura, dones coreanes entregaren espelmes a les dones espanyoles per simbolitzar el canvi de seu de l'Olimpíada. La cançó oficial dels Jocs fou "Hand in hand" del grup Koreana.
  • La mascota Hodori representava un llegendari tigre de les tradicions coreanes.
  • El tennis retornà a la competició olímpica dins del programa oficial dels jocs després de la seva absència des de l'any 1924 (en les edicions de 1968 i 1984 fou considerat esport de demostració). S'introduí el tennis taula a la competició oficial per primera vegada, i el bàdminton, beisbol i taekwondo es convertiren en esports de demostració. Així mateix es realitzà una prova de demostració de judo en categoria femenina i una competició de bitlles.
  • La gimnàstica femenina va viure el duel entre la soviètica Ielena Xuixunova i la romanesa Daniela Silivas, aconseguint cada una d'elles set notes amb una puntuació de 10. La soviètica va aconseguir guanyar la final individual mentre que Silivas aconseguí tres ors en les finals per aparells. Entre les dues obtindrien 10 medalles. En categoria masculina el domini fou per Vladimir Artemov, que aconseguí quatre medalles d'or.
  • En natació el nord-americà Matt Biondi fou el gran vencedor, adjudicant-se set medalles: cinc d'or, una de plata i una altra de bronze. Per la seva banda l'alemanya oriental Kristin Otto aconseguí sis medalles d'or, sent la primera nedadora a aconseguir aquest rècord.
  • En futbol la Unió Soviètica donà la sorpresa al vèncer a la final al Brasil. En voleibol femení la Unió Soviètica donà la sorpresa en vèncer a la final al Perú, després que l'equip peruà guanyava 2-0 i 12 a 6 en el tercer set. Així mateix destacà l'eliminació de la selecció nord-americana de bàsquet a semifinals a mans de la Unió Soviètica.
  • L'esgrimista sueca Kerstin Palm es convertí en la primera dona en participà en set Jocs consecutius, i per primera vegada a la història en hípica totes les proves foren guanyades per dones.

Medaller[modifica]

Segell commemoratiu soviètic dels Jocs Olímpics d'estiu de 1988.
Pos. Comitè Olímpic Or Plata Bronze Total
1 Unió Soviètica Unió Soviètica 55 31 46 132
2 República Democràtica Alemanya RDA 37 35 30 102
3 Estats Units Estats Units 36 31 27 94
4 Corea del Sud Corea del Sud 12 10 11 33
5 RFA RFA 11 14 15 40
6 Hongria Hongria 11 6 6 23
7 Bulgaria (1971-1990) Bulgària 10 12 13 35
8 Romania (1965-1989) Romania 7 11 6 24
9 França França 6 4 6 16
10 Itàlia Itàlia 6 4 4 14

Medallistes més guardonats[modifica]

Categoria masculina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Matt Biondi Estats Units Estats Units Natació 5 1 1 7
Vladimir Artemov Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 4 1 0 5
Dmitri Bilozertxev Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 3 0 1 4
Valery Lyukin Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 2 2 0 4
Chris Jacobs Estats Units Estats Units Natació 2 1 0 3
Carl Lewis Estats Units Estats Units Atletisme 2 1 0 3
Categoria femenina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Kristin Otto República Democràtica Alemanya RDA Natació 6 0 0 6
Daniela Silivaş Romania (1965-1989) Romania Gimnàstica 3 2 1 6
Florence Griffith-Joyner Estats Units Estats Units Atletisme 3 1 0 4
Svetlana Boguínskaia Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 2 1 1 4
Ielena Xuixunova Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 2 1 1 4
Janet Evans Estats Units Estats Units Natació 3 0 0 3
Birgit Fischer República Democràtica Alemanya RDA Piragüisme 2 1 0 3

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]