Florence Griffith-Joyner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFlorence Griffith-Joyner
Florence Griffith Joyner2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Florence Delorez Griffith Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 desembre 1959 Modifica el valor a Wikidata
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 setembre 1998 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Mission Viejo (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortEpilèpsia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Estatal de Califòrnia a Northridge
Universitat de Califòrnia a Los Angeles
Jordan High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,7 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócorredora de velocitat, atleta, esportista Modifica el valor a Wikidata
Activitat? – 1988 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivacursa de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1988Jocs Olímpics d'Estiu de 1988
1984Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAl Joyner Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webflorencegriffithjoyner.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0431647 World Athletics: 60674 Olympic.org: florence-griffith-joyner Find a Grave: 6706 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Atletisme
Jocs Olímpics
Plata Los Angeles 1984 200 m
Or Seül 1988 100 m
Or Seül 1988 200 m
Or Seül 1988 4x100 m
Plata Seül 1988 4x400 m
Campionat del Món d'Atletisme
Or Roma 1987 4x100 m
Plata Roma 1987 200 m

Florence Griffith-Joyner (nascuda com Florence Delorez Griffith a Los Angeles, Califòrnia, el 21 de desembre de 1959 i morta a Mission Viejo, Califòrnia, el 21 de setembre de 1998) va ser una atleta nord-americana especialista en proves de velocitat. Coneguda al món de l'esport com a Flo-Jo, guanyà tres medalles d'or i una de plata als Jocs Olímpics de Seül 1988 i va batre els rècords del món de 100 m i 200 m, que encara estan vigents. Va ser reconeguda el 1988 atleta femenina de l'any per la IAAF, la primera del palmarès.[1][2][3][4]

Biografia[modifica]

Inicis[modifica]

Procedent d'una família humil, començà de nena a destacar en carreres, en què guanyava als nois de la seva edat i fins i tot de més grans. Tot i les seves prometedores qualitats l'atletisme no oferia un futur que pogués resoldre les dificultats econòmiques de la família, per la qual cosa en acabar els estudis secundaris l'abandonà per anar a treballar.

Tot canvià quan va conèixer Bob Kersee, que seria el seu entrenador i que ràpidament veié el seu potencial com a velocista. Va aconseguir-li una beca per estudiar a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (UCLA), i començaren a treballar seriosament.

Ràpidament arribaren els resultats. Florence va guanyar diversos títols als Campionats Universitaris dels Estats Units (NCAA), i els seus temps en 100 i 200 metres llisos van millorar notòriament.[1][5]

Primers èxits[modifica]

El 1983 participà en la primera edició del Campionat del Món d'Atletisme celebrat a Hèlsinki, on va ser 4a als 200 m.

El 1984 aconseguí la medalla de plata als 200 m als Jocs Olímpics de Los Angeles, sent superada sols per la seva compatriota Valerie Brisco-Hooks.

Després dels Jocs, Griffith es casà amb l'atleta Al Joyner, campió olímpic de triple salt i germà de l'atleta Jackie Joyner-Kersee, i temporalment abandonà la pràctica de l'atletisme.

Amb tot, i amb la vista posada als Jocs Olímpics de 1988, Florence va reaparèixer als Mundials de Roma de 1987, on tornà a acabar segona als 200 m, aquest cop superada per l'alemanya Silke Gladisch. A més va guanyar la medalla d'or en la cursa de relleus 4 x 100 m.[1][3]

1988[modifica]

El 1988 seria el seu gran any, amb les victòries als Jocs Olímpics de Seül i amb els rècords del món de 100 i 200 metres llisos, que, entrat el segle XXI, encara no han estat superats. Als trials d'Indianapolis, classificatoris pels Jocs, va córrer els 100 m en uns sorprenents 1049, una marca que feia miques l'anterior rècord de 1076 que tenia Evelyn Ashford, i que encara avui dia continua sent una marca inagualable per a cap altra atleta.

Ja als Jocs Olímpics de Seül, la seva actuació fou històrica, guanyant les medalles d'or en 100 m, 200 m i relleus 4 x 100 m, a més de la plata als 4x400m relleus. Cal destacar que als 200 m, va batre dues vegades el rècord mundial, una a semifinals i l'altra a la final, sent els 2134 d'aquesta darrera l'actual rècord del món de la distància.[6][2][7][3][8]

Després dels Jocs[modifica]

Poc després dels Jocs Olímpics, amb 29 anys i estant al capdamunt de la seva carrera esportiva, va anunciar la seva retirada de les pistes. Convertida en un ídol mediàtic del moment, es dedicà a la publicitat. Tingué la seva pròpia línia de roba, i fins i tot es va fer una nina anomenada Flo-Jo.

Amb sols 38 anys, va morir de forma sobtada el 21 de setembre de 1998.

Se la recorda pels seus resultats espectaculars, amb rècords encara imbatuts dècades després, per la seva indumentària vistosa, i també per les sospites d'ús de substàncies dopants, basades en l'aspecte hipermusculat de l'atleta, i les seves grans qualitats, en un context de creixent interès dels mitjans de comunicació pels temes relacionats amb el dopatge. Tot i així, les proves de drogues no van donar mai com a resultat cap evidència, ni tan sols en les anàlisis després de la seva mort.[1][2][3][9]

Marques personals[6][modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Florence Griffith Joyner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 juliol 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 Codocea, Mauricio. «Florence Griffith-Joyner: los récords que deslumbraron al mundo y una muerte 'joven', misteriosa y llena de sospechas» (en castellà). Clarín, 21-09-2020. [Consulta: 28 juliol 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «The life and tragic death of Florence Griffith Joyner» (en anglès). Givemesport, 21-12-2021. [Consulta: 28 juliol 2022].
  4. «Florence Griffith | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 juliol 2022].
  5. Schwartz, Kris. «FloJo Made Speed Fashionable» (en anglès). ESPN Classic. [Consulta: 28 juliol 2022].
  6. 6,0 6,1 «Florence GRIFFITH-JOYNER» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 28 juliol 2022].
  7. «Florence Griffith-Joyner» (en anglès). Olympics. [Consulta: 28 juliol 2022].
  8. «Florence Griffith: un récord como el de Bob Beamon». La Vanguardia, 18-07-1988. [Consulta: 28 juliol 2022].
  9. «La autopsia de Griffith descarta el uso de drogas y revela un corazón normal» (en castellà). El País [Madrid], 23-10-1998. ISSN: 1134-6582.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Florence Griffith-Joyner