Florence Griffith-Joyner

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFlorence Griffith-Joyner
Florence Griffith Joyner2.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 21 de desembre de 1959
Los Angeles
Mort 21 de setembre de 1998 (38 anys)
Mission Viejo
Alma mater California State University, Northridge Mostra inici fi|inici=|fi=}}
Alçada 170 cm
Pes 57 kg
Activitat professional
Ocupació Velocista
Esport Atletisme
Disciplina Cursa de velocitat
Principals competicions
Anys Competició
Jocs Olímpics d'estiu de 1988
Jocs Olímpics d'estiu de 1984
Dades familiars
Cònjuge Al Joyner Mostra inici fi|inici=|fi=}}
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0431647
Modifica dades a Wikidata
Medaller

Florence Griffith-Joyner i el President Ronald Reagan a la Casa Blanca l'any 1988.
Atletisme
Jocs Olímpics
Plata Los Angeles 1984 200 m
Or Seül 1988 100 m
Or Seül 1988 200 m
Or Seül 1988 4x100 m
Plata Seül 1988 4x400 m
Campionat del Món d'Atletisme
Or Roma 1987 4x100 m
Plata Roma 1987 200 m

Florence Griffith-Joyner (nascuda com Florence Delorez Griffith a Los Angeles, Califòrnia, el 21 de desembre de 1959 i morta a Misión Viejo, Califòrnia, el 21 de setembre de 1998) va ser una atleta nord-americana especialista en proves de velocitat. Coneguda al món de l'esport com Flo-Jo, guanyà tres medalles d'or i una de plata als Jocs Olímpics de Seül 1988 i va batre els rècords del món de 100 m i 200 m. Va ser reconeguda el 1988 atleta femenina de l'any per la IAAF, la primera del palmarès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

Procedent d'una família humil, començà de nena a destacar en carreres, en què guanyava als nois de la seva edat i fins i tot de més grans. Tot i les seves prometedores qualitats l'atletisme no oferia un futur que pogués resoldre les dificultats econòmiques de la família, per la qual cosa a l'acabar els estudis secundaris l'abandonà per anar a treballar.

Tot canvià quan va conèixer a Bob Kersee, que seria el seu entrenador i que ràpidament veié el seu potencial com a velocista. Va aconseguir-li una beca per estudiar a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (UCLA), i començaren a treballar seriosament.

Ràpidament arribaren els resultats. Florence va guanyar diversos títols als Campionats Universitaris dels Estats Units (NCAA), i els seus temps en 100 i 200 metres llisos van millorar notòriament.

Primers èxits[modifica | modifica el codi]

El 1983 participà en la primera edició del Campionat del Món d'Atletisme celebrat a Hèlsinki, on va ser 4a als 200 m.

El 1984 aconseguí la medalla de plata als 200 m als Jocs Olímpics de Los Angeles, sent superada sols per la seva compatriota Valerie Brisco-Hooks.

Després dels Jocs, Griffith es casà amb l'atleta Al Joyner, campió olímpic de triple salt i germà de l'atleta Jackie Joyner-Kersee, i temporalment abandonà la pràctica de l'atletisme.

Amb tot, i amb la vista posada als Jocs Olímpics de 1988, Florence va reaparèixer als Mundials de Roma de 1987, on tornà a acabar segona als 200 m, aquest cop superada per l'alemanya Silke Gladisch. A més va guanyar la medalla d'or en la cursa de relleus 4 x 100 m.

1988[modifica | modifica el codi]

El 1988 seria el seu gran any, amb les victòries als Jocs Olímpics de Seül i amb els rècords del món de 100 i 200 metres llisos. Als trials d'Indianapolis, classificatoris pels Jocs, va córrer els 100 m en uns sorprenents 1049, una marca que feia miques l'anterior rècord de 1076 que tenia Evelyn Ashford, i que encara avui dia continua sent una marca inagualable per a cap altra atleta.

Ja als Jocs Olímpics de Seül, la seva actuació fou històrica, guanyant les medalles d'or en 100 m, 200 m i relleus 4 x 100 m, a més de la plata als 4x400m relleus. Cal destacar que als 200 m, va batre dues vegades el rècord mundial, una a semifinals i l'altre a la final, sent els 2134 d'aquesta darrera l'actual rècord del món de la distància.

Després dels Jocs[modifica | modifica el codi]

Poc després dels Jocs Olímpics, amb 29 anys i estant al capdamunt de la seva carrera esportiva, va anunciar la seva retirada de les pistes. Convertida en un ídol mediàtic del moment, es dedicà a la publicitat. Tingué la seva pròpia línia de roba, i fins i tot es va fer una nina anomenada Flo-Jo.

Amb sols 38 anys, el 21 de setembre de 1998, moria repentinament.

A Florence Griffith se la recorda sobretot per dues coses. En primer lloc per la seva imatge, amb una roba i maquillatge espectaculars, on destacaven per sobre de tot les seves llarguíssimes i acolorides ungles, que la feien inconfusible a les pistes d'atletisme.

En segon lloc per les sospites al voltant de les seves grans qualitats i el possible ús de substàncies dopants per augmentar el seu rendiment. Aquestes sospites es basaven en l'aspecte hipermusculat de Florence, que a més s'havia produït en poc temps. A això se li sumà l'escàndol provocat per Ben Johnson, i el creixent interès dels mitjans de comunicació pels temes relacionats amb el dopatge.

Marques personals[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Florence Griffith-Joyner Modifica l'enllaç a Wikidata